Somiar, sempre ha estat interessant somiar, sobretot quan estàs despert. Somiar amb la dona que voldries portar al costat, per poder parlar de tot, per poder gaudir de tot, que fos una mica mare i novia, companya eterna i convençuda, per caminar plegats per la vida. Penso, ara que no em sent ningú, que mai vaig pensar que la meva parella fos allò que en diuen un monument de dona, tampoc jo soc un Adonis precisament, però sí que vaig demanar que em fos lliurada des de la bona gent i així ha estat. Somiar, a cops els somnis es fan realitat…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada