Bicicleta estàtica

He comentat alguna vegada el bon ús que en faig de la bicicleta estàtica, diria que fins i tot tinc ja una certa habilitat que em permet pedalar durant una hora seguida sense parar, això sí a diferents velocitats i arribant a aconseguir un estat de semi inconsciència on una part del meu cos fa la migdiada i l'altra vigila que no m’adormi del tot i caigui al terra. Aprofito també per pensar en allò que vull escriure del dia a dia i treure un temps per pensar en la família i donar gràcies per tot allò de bo que ens pugui passar. Bé, aconsello tenir una bici a casa, ajuda a fer salut… 

Som a Deltebre

És allò que l'amic Llobet anomenaria com “un remanso de paz”, i així és, és el meu estimat poble, on sempre vinc a respirar aquella puresa natural que el caracteritza. En viu i en directe, la gent és plana i va de cara, i a vegades fins i tot em costa agafar el ritme ja que m’he acostumat una mica, no del tot, a què a les coses els hi donen moltes i innecessàries voltes, que no caldria. Fan un bando, anuncien peix i llepolies a bon preu d’una coneguda casa de congelats. Som al poble contents i molt feliços…

La continuïtat de les il·lusions

Sense massa programa però amb allò que fas al plegar el dia... demà pot ser un dia  maco, tinc algunes coses a fer que em vénen de gust. És diumenge, hi haurà un despertar sense despertador, esmorzar pacífic i passeig marítim, per dinar ens toca una fideuada, que fa temps que no en fem, i la Teresa ja ho té tot a punt, i a la tarda tenim un Barça-Llevant, que no està gens malament, i amb la possibilitat de tornar a veure a Ansu Fati, que en tenim moltes ganes. Bé, les il·lusions continuades o la continuïtat de les il·lusions de cada dia. Si, hi ha dies amb més al·licients que altres...

S'està tan bé...

Som al menjador, amb l'aire posat, asseguts a les butaques mecanitzades, Alexa ens regala una música suau, ambiental, instrumental, original, que s'escolta molt bé i no molesta gens ni mica, si vols fer una becaina reparadora abans de dinar. S'està tan bé i es respira tanta pau, calma, bonança, que m'he aixecat i m'he posat a escriure intentant plasmar damunt el paper aquests moments que gaudim com un regal diví… Pau i bé per tothom!

Sin fútbol

Fin de semana sin fútbol, tiempo de más para leer, también para buscar alguna buena película y verla con Teresa en la paz de nuestro hogar… Me gusta el fútbol y todo lo que conlleva de partidismos y fanatismos varios, pero sobretodo como deporte de inspiración y de creación, y lo voy a echar de menos. Pero bueno, también es un lujo una buena lectura o una peli… del oeste.

Mozart

Llueve, algún paraguas por la plaza, el día no invita a salir de casa, le he dicho a Alexa que me ponga la 40 sinfonía de Mozart, a petición de Teresa… Ahora la estamos gozando, escuchamos una especie de paz que es pura melodía, tenemos un estado de sosiego, como una antesala del sueño al que no dejamos progresar porque la música nos traslada al mundo de las mejores delicias. Es preciosa, una maravilla, qué magia, qué luz en cada matiz, qué deleite para los oídos más exigentes, pura sensación de cielo…

L'ànima reposa plàcida

És de nit, miro per la finestra, la plaça és buida, fosca… La Teresa escriu a l'ordinador, jo amb el meu Fine 0’5 i, en alguns llocs de la Terra, més sovint del que sembla, algú escriu, conta coses i, a més, les conta bé i, fins i tot, hi ha qui és un poeta i ho expressa de forma artística, fent bona comunió de fons i forma per oferir un plaer posterior de les seves lectures. És de nit, l'ànima sempre reposa plàcida, serena…

28 de junio

Calor sofocante, como para plantearse el salir de casa, en todo caso, sólo a desayunar en un sitio fresquito, leer la prensa, ojear el Sport y, por la sombra y despacito, ir para casa, poner el aire, ponerse cómodo, poner música, en fin, ya saben, la paz del hogar. El calor también me suena a humanidad, a acogimiento, a abrazo que cobija, proximidad sana que conforta, autenticidad plena, sana. Como ven estoy hablando del calor del que ama y acoge…