Feliços somnis

He somiat que passejo, és un dia gris, no cal posar-me la gorra, sembla que al cel hi ha un para-sol natural que et fa caminar pels teus espais preferits com si anés acompanyat i protegit per una aura amiga. Em faria il·lusió una pluja fina, d’aquella que no mulla gaire i no porta el fang de la pols en suspensió. M’assec una estona a una escullera, davant d’una barca de pescar, una de les poques que queden… ara recordo una que es deia “L'Avi Juanito”, era la més popular, pintada de blanc i blau, significativa, era la que portava a la verge del Carme, en la processó pel mar… 

Ombres i seients

Passejo per les ombres que hi ha als tinglados que són a tocar de mar, hi ha algun lloc que corre fins i tot alguna glopada d’aire fresc, aleshores m’aturo i em recreo i observo l’entorn, faig un cop d’ull al mòbil i dic algun bon dia als meus amics, o contesto a alguna observació sobre els meus petits escrits que publico cada dia. Evidentment també conec tots els llocs on es pot seure per descansar una mica i procuro utilitzar aquells més còmodes i ben protegits i, en arribar a casa, una bona dutxa, això sempre va bé. Ànim, les vacances s’acaben, als jubilats no, tot té pros i contres... 

Anar a fer un tomb

He fet un tomb pel port dels pescadors del Serrallo. A un extrem d’escullera hi havia un cormorà que semblava que m’estava esperant i, en apropar-me, s’ha capbussat i ha sortit uns metres més endins per tornar a fer el mateix i mostrar-se un altre cop al meu abast. Evidentment a mi m’ha recordat allò del senyor gran a qui se li apropen els coloms, les tórtores, les llisses i ara, segons he pogut comprovar, també els cormorans. Bé, bromes a part, fer un tomb pel Serrallo sempre és atractiu i edificant... 

Fa un dia esplèndid

Camino pel port del Serrallo, un cormorà es capbussa i surt uns deu metres més enllà, sembla que m’acompanya, també deu saber que soc un senyor gran, tal com ho fan els coloms i les gavines, i fins i tot les llisses, que se m'apropen per cercar alguna cosa per menjar. Arribo on atraquen els iots, també hi ha un vaixell anglès, que és escola i, de fet, es veuen alguns alumnes fent pràctiques en diferents activitats. Fa un dia esplèndid, calor, cal plantejar-se deixar la jaqueta, tot i que és molt fina, i agafar la gorra per al sol i les ulleres.  

Els iots del Serrallo

Sembla que és el temps on els vaixells dels rics venen aquí al Serrallo, per fer descans, neteja i alguna reparació si s’escau. Avui he tingut el plaer de veure el iot de titani, un petit veler, que diuen que pertany a un ministre, també un vaixell escola anglès que té més 30 ulls de bou només al pis de baix, també hi és el Solange, que és preciós i un que es diu Tatoosh, grandiós i molt maco, un altre que es diu Mogambo, una mica més petit, i al final, gairebé a tocar del pont d’entrada al port, el Katara que és l’estrella, una meravella, blanc, blanquíssim, majestuós, de gran presència. Bé, n’hi ha molts, tot un luxe, tot i que a mi m'agrada tocar de peus a terra… en tots sentits. Bona nit!! 

Observant la natura

Aquell ventet gelat que no és massa agressiu però que et fa cercar el sol i agrair-lo, tot i prenent consciència d’aquest bany de llum i calor tan positiu… El racó del port on les llisses es deixen veure amb generositat… però avui no hi són, l’aigua és una mica moguda, es veu amb marcades ondulacions i crec que deu estar molt freda, tot i que recordo que jo explicava als meus alumnes que el mar ens fa de nevera a l’estiu i d'estufa l’hivern. Bé, avui el passeig serà més curt i, aleshores, faré més estona de bici estàtica. Salut amics, molt bona nit a tothom!! 

Un passeig pel bosc

Caminar pel bosc escoltant la piulada dels ocells en plena cridòria de festeig. Plantar-se davant d’una olivera que sembla que l’han deixat allí per a complaure als estornells. Seguir pel camí que va a la font, amb la seva petita bassa, amb nenúfars i flors blanques i granotes prenent el sol damunt de les fulles. Parada obligatòria al l’alzina centenària que acull als amants de la natura, amb les branques ben obertes com ho farien els braços humans. Caminar pel bosc, sempre prop del romaní i la farigola, l’espígol, el margalló i tota mena de flora mediterrània… Bona nit, salut!! 

Estirar les cames

Camino pels tinglados del Serrallo, avui vaig per la vorera de l’esquerra, on són les jardineres amb plantes pròpies de la Mediterrània. La reina és el romaní, al que sempre li passejo una mà i n'agafo una branqueta per a la Teresa, també hi ha farigola i margalló, lavanda i alguna altra que no sé ben bé el seu nom. A la tornada canviaré de vorera, toca una mica més d’ombra i també hi ha un banc de fusta que és parada obligada i agraïda per a les meves cames. Camino pels tinglados, sempre un gran plaer, us convido a fer-ho, Tarragona enamora i es preciosa de cap a peus… 

Plou bé

A Tarragona plou bé i a mi m'encanta la pluja moderada, que cau amb parsimònia però que no atura a la gent per poder passejar, amb impermeable o un paraigües, amb un cert plaer. L’aigua és vida, com diem pel Delta de l’Ebre, si la pluja cau amb control i sense fer mal és, tanmateix, vida. Bé, he anat a esmorzar tot i l’amenaça del mal temps, el premi ha estat un entrepà de braó amb mostassa, espectacular… Bona nit!! 

Les llisses del Serrallo

Quan està la mar en calma i una mica baixa surten a la superfície les llisses grosses del Serrallo. L'aigua és clara i neta, el sol adequat, la brisa és molt suau i elles fan el seu passeig per ser admirades amb una certa devoció, com la meva i la d’altres jubilats que també ho gaudeixen com jo. Avui els he portat una mica de pa sec que els he esmicolat perquè se’l puguin cruspir més aviat i sense problemes. Realment són molt grosses, sembla que alguna et pujaria a coll-i-bé i et passejaria per tot el port… 

Sensesostre

Aquest matí he caminat pels tinglados del Serrallo i per la part de l’ombra hi ha fins i tot un banc de fusta per descansar una mica els meus bessons. Avui en una cantonada hi havia un sensesostre, amb barba de temps, embolicat amb una manta foradada i amb un cartró de vi a la mà. Tenia uns ulls desperts, però que transmetien una certa tristesa. Penso que aquesta persona ha passat la nit al ras, una nit on hem arribat als zero graus, i a mi se m’ha encongit el cor, és el mateix de cada any i no sembla que hi hagi massa millora, és una situació dramàtica i trista… 

Darrer full

Darrer full del quadern 153 des què em vaig jubilar, han passat moltes coses però encara soc aquí, ja sense avis ni pares, però amb la Teresa i amb el nostre fill Pere, que són el complement ideal de la meva vida. Tinc 79 anys, però encara gaudeixo d’allò que jo diria una vida digna, on puc passejar, fer algun viatget atractiu, alguna menjada com Déu mana, algun vi de la terra i, sobretot, encara tinc la capacitat per distreure’m de les maneres més adients. Gaudeixo també de l’entorn més proper al meu cor… 

Silenci que no calla

Puc parlar de les llisses del Serrallo, dels iots dels rics, de les barques de pesca que cada cop semblen més testimonials. Puc parlar de la llum que hi ha en el somriure d’un nen, de la pau que et dona cada gest noble que pots fer de manera gairebé espontània. Puc parlar del romaní que, cada cop que hi passo per davant, he de passar la mà per portar-la prop del nas i gaudir de l’aroma més encisador del meu bosc mediterrani. Puc, fins i tot, callar i regalar el meu silenci, que no calla, a tots els bons amics… 

Faig ciutat

Camino, passejo, m’agrada, em distreu, tot i que les meves cames es queixen sovint i en demanen de parar, però jo reacciono a la calma reclamada i em vaig aturant a mirar llibreries o a les bodegues on sempre tinc curiositat per conèixer les novetats sobre els vins catalans. Darrerament, he descobert la gràcia de caminar per la ciutat, pels carrers menys habituals, desconeguts, i fer-ho sense pressa i amb tot el temps del món per contemplar tot allò que em crida l’atenció… 

Avui camino sol

Anem a esmorzar amb el nostre cotxe, la Teresa m’amenaça en anar al Carrefour però, amb una mica de sort, anirà amb la nostra amiga, que també ha de comprar alguna cosa, i jo quedaré lliure per anar a caminar per Tarragona. Avui faré ciutat, aniré a tocar ferro i baixaré per la rambla, passaré pel mercat i, fins i tot, faré un tomb per l’interior on sempre em distreu molt, veient les parades de fruites i verdures i, sobretot, les del peix, que solen ser espectaculars. Potser m'aturaré a fer un talladet i un aigua a algun lloc fresquet i cap a casa manca gent. Avui camino sol… 

És diumenge

És diumenge, camino pel port del Serrallo, soc a Tarragona, evidentment. Els pescadors no pesquen, no cobren, hi ha mala maror i molta necessitat, perilla la pesca a la ciutat imperial. Cada cop hi ha menys barques i tot és molt diferent de quan jo vaig arribar, on hi havia un moviment força interessant que donava vida a molta gent. Tampoc hi ha gaires iots d’aquells que es fan mirar, ara és estiu i van navegant de port en port… 

Veiem passar la vida

Caminem de la mà pel camí que fa baixada, poc a poc, sense pressa, ens aturem per seure en un banc, comentem, observem, fins i tot fem algun somriure tot i activant el nostre criteri, prou crític, però sempre molt respectuós, constructiu i generós. Seguim el camí, ara seiem a la terrassa d’un bar, farem un aigua i un cafè, el cafè potser no cal, fora ja el tercer d’avui, potser sí, el farem descafeïnat. Bé, seguim veient passar la vida, sense perdre detall de tot aquest regal… 

Ens veiem

Ens veiem i el somriure ens arriba fins als ulls, voldria abraçar-te, crear un espai on poguessis exercir la teva llibertat i que la màxima expressió de la mateixa fora ser prop meu. Passegem de la mà pel Delta, la desembocadura de l’Ebre és prop, a l’esquerra els arrossars meravellosament verds, a la dreta el riu, o “lo” riu com diem nosaltres, aquí és ample i l’aigua gairebé salada, l’entrada a mar és tot un espectacle digne de veure, veure’l amb tu és un cant a la sublimat… 

Avui, Serrallo!

Avui he passejat pel Serrallo amb la petita, preciosa, coquetona i entranyable església, el port dels pescadors, cada cop amb menys barques, el port dels iots dels xeics i els rics. M’he assegut una estona sota un pi que hi ha en un parc infantil i he vist les gavines fent moviments, com a senyalant canvi de temps. Mentre les mirava, de dins del pi, he sentit el cant preciós d’un ocell, semblant a un canari, potser no tan nítid, ni refilat, però d’una musicalitat impressionant. M’he estat una bona estona, a més no feia massa calor, corria un bon airet i s’estava molt i molt bé… 

Anar a veure el riu

M’agrada anar a veure el riu Ebre al seu pas per Deltebre, sempre l’observo amb una certa curiositat i admiració. Però ara ja no hi vaig a llençar pedres, com quan era petit per veure si volaven com si fossin llisses, ara me’l miro entre les canyes, prop d’un pas on hi ha un bussó per pescar angules. És molt edificant la pau natural que es respira, tot i que ara me la desfà una moto aquàtica que passa a tota velocitat i una barca amb turistes que ve des d’Amposta. Bé, entenc la fal·lera de la joventut i els viatges culturals, però un sempre recorda el seu riu més natural i entranyable, i aquest no és altre que el magnífic riu Ebre sol…