Avui camino sol

Anem a esmorzar amb el nostre cotxe, la Teresa m’amenaça en anar al Carrefour però, amb una mica de sort, anirà amb la nostra amiga, que també ha de comprar alguna cosa, i jo quedaré lliure per anar a caminar per Tarragona. Avui faré ciutat, aniré a tocar ferro i baixaré per la rambla, passaré pel mercat i, fins i tot, faré un tomb per l’interior on sempre em distreu molt, veient les parades de fruites i verdures i, sobretot, les del peix, que solen ser espectaculars. Potser m'aturaré a fer un talladet i un aigua a algun lloc fresquet i cap a casa manca gent. Avui camino sol… 

És diumenge

És diumenge, camino pel port del Serrallo, soc a Tarragona, evidentment. Els pescadors no pesquen, no cobren, hi ha mala maror i molta necessitat, perilla la pesca a la ciutat imperial. Cada cop hi ha menys barques i tot és molt diferent de quan jo vaig arribar, on hi havia un moviment força interessant que donava vida a molta gent. Tampoc hi ha gaires iots d’aquells que es fan mirar, ara és estiu i van navegant de port en port… 

Veiem passar la vida

Caminem de la mà pel camí que fa baixada, poc a poc, sense pressa, ens aturem per seure en un banc, comentem, observem, fins i tot fem algun somriure tot i activant el nostre criteri, prou crític, però sempre molt respectuós, constructiu i generós. Seguim el camí, ara seiem a la terrassa d’un bar, farem un aigua i un cafè, el cafè potser no cal, fora ja el tercer d’avui, potser sí, el farem descafeïnat. Bé, seguim veient passar la vida, sense perdre detall de tot aquest regal… 

Ens veiem

Ens veiem i el somriure ens arriba fins als ulls, voldria abraçar-te, crear un espai on poguessis exercir la teva llibertat i que la màxima expressió de la mateixa fora ser prop meu. Passegem de la mà pel Delta, la desembocadura de l’Ebre és prop, a l’esquerra els arrossars meravellosament verds, a la dreta el riu, o “lo” riu com diem nosaltres, aquí és ample i l’aigua gairebé salada, l’entrada a mar és tot un espectacle digne de veure, veure’l amb tu és un cant a la sublimat… 

Avui, Serrallo!

Avui he passejat pel Serrallo amb la petita, preciosa, coquetona i entranyable església, el port dels pescadors, cada cop amb menys barques, el port dels iots dels xeics i els rics. M’he assegut una estona sota un pi que hi ha en un parc infantil i he vist les gavines fent moviments, com a senyalant canvi de temps. Mentre les mirava, de dins del pi, he sentit el cant preciós d’un ocell, semblant a un canari, potser no tan nítid, ni refilat, però d’una musicalitat impressionant. M’he estat una bona estona, a més no feia massa calor, corria un bon airet i s’estava molt i molt bé… 

Anar a veure el riu

M’agrada anar a veure el riu Ebre al seu pas per Deltebre, sempre l’observo amb una certa curiositat i admiració. Però ara ja no hi vaig a llençar pedres, com quan era petit per veure si volaven com si fossin llisses, ara me’l miro entre les canyes, prop d’un pas on hi ha un bussó per pescar angules. És molt edificant la pau natural que es respira, tot i que ara me la desfà una moto aquàtica que passa a tota velocitat i una barca amb turistes que ve des d’Amposta. Bé, entenc la fal·lera de la joventut i els viatges culturals, però un sempre recorda el seu riu més natural i entranyable, i aquest no és altre que el magnífic riu Ebre sol… 

El regal de viure

Passejo, vaig de baixada evidentment, a poc a poc, sense cap pressa i vaig seient de tant en tant, i aleshores veus passar la vida, gent de tota mena i condició, la bona gent, com a mi m’agrada veure i pensar. Pares grans amb els joves, pares joves amb nens petits, joves plens de tota mena d’esperances, joves nuvis que semblen emocionats i fins i tot atabalats per la intensa força del primer amor. Passejo lentament, veig també gent gran que, com jo, fan l’esforç de complir amb les 10.000 passes recomanades. Bé, sóc feliç de veure’m de nou al carrer, un dia més per agrair el regal de viure. Tot i la calor, vaig cercant les ombres, també alguna estoneta de bon sol… 

De baixada cap al cel

Ens n’anem pel camí que fa baixada, es va millor, és l’edat, la comoditat… És un camí de dos en un, anem de bracet, ens tenim, ni ens cal bastó, de moment, ens tenim per viure i conviure tot allò que comporta la vida i que nosaltres ja hem pogut ajustar a la nostra bona mida. Anem costa avall, amb el vent a favor i totes les lleis també al nostre servei. Som al temps de la contemplació pacífica i en pau de l’entorn i la natura en general. Anem de baixada cap al cel, junts, del bracet, de la mà, anem junts i de tot cor, de bona baixada… 

Sol d'estiu

Fa calor, ja fa sol d’estiu… M’he assegut en un banc davant d’un bloc de pisos, del primer pis destaca un balcó amb unes plantes molt maques, sobretot una que té una tija llarga i al final una flor que sembla un estel i ens mostra la seva meravellosa incandescència. Avui potser m’he passat una mica en la meva passejada de cada dia, he anat a tocar ferro, evidentment som a Tarragona, i he baixat caminant fins arribar al carrer Torres Jordi, prop del mar. He pres el primer bany de sol de la temporada…

Passejant per Deltebre

Avui he fet ciutat, vull dir que he caminat per l’interior de Deltebre, he anat a recordar els llocs que m'eren més habituals a la meva infantesa, l’escola del Centre, el Salat, on anàvem a jugar a fútbol, i el pont del canal, des d’on ens tiràvem de cap al canal. Llàstima que el dia no acompanya gaire, ja que fa una mica de vent que és frescot, però igual he pogut fer la meva passejada que m’ha omplert de molts bons records. Demà dijous, i amb les mones i els pastissets fets, marxarem cap a Tarragona. Bona Pasqua a tothom, amb salut, pau i bé!!

Relax

Una platja tranquil·la, neta, que encara fa olor de mar d’hivern, unes ones suaus, unes roques que brillen al sol, perfumades per l’escuma de les ones. Un camí ben aconseguit, voreja la mar, és una pujada poc empinada, amb bancs per seure i contemplar de prop l’espectacle de la platja de Fenals, a Lloret de Mar. El nostre passeig ha estat maco, hem fet un cafè a un bar de primera línia, oh miracle, a Lloret fan el café bo, sempre…

Pluja fina

Plou, bé, una mica de pluja fina, però que t’obliga a treure el paraigües per poder fer el meu passeig habitual. Quan arribi al meu barri, faré un bon tomb per sota els balcons que, com ja vaig explicar una vegada, tinc l’itinerari fet i el puc fer sense paraigües. Veig el pati de l’escola buit, m’imagino a tots els futbolers empipats, per no poder fer el seu partit de futbol. Recordo aquests dies en què no podíem sortir al pati i m’havia d’inventar algun entreteniment adequat per fer a classe. Ara plou bé i això sempre fa goig...

Potser una afinitat...

Aquells temps en els que tenia, fins i tot la pretensió d’accelerar la matinada, la nit s’havia fet llarga i divertida perquè, al no poder dormir gaire bé, ho aprofitava per recordar-te, per presenciar-te, per contemplar-te i assaborir-te amb tot el plaer de la meva solitud esperançada. Obria els ulls amb un somriure, tot i que no eres al meu costat, potser el cafè el farem junts, potser farem una passejada, potser una paraula, un somriure nou, una complaença, una afinitat que ens permetrà viure l’amor total…

Torna a ser diumenge

La dita és que torni a ploure, però de moment no ho fa. Vaig a agafar el bus, és un quart de déu, aniré a esmorzar al “Hola, hola”, i després si no plou, faré la meva habitual volta pel port i els tinglados del Serrallo, arribaré fins al final, després passaré per sota del pont de la via del tren i arribaré a la Plaça dels Carros, d’allí aniré baixant tranquil·lament pel carrer Reial fins a casa. Feliç diumenge a tothom amics!!

Quan era més jove

De tant en tant recordo que quan era jove, si més no quan era més jove, caminava pel bosc fins allà on es perden els camins i s’intensifica la humitat del bosc. Abans havia passat per la font i la bassa, on les granotes festejaven damunt dels nenúfars i les seves flors blanques. També havia passat per l’alzina centenària i m’havia assegut per recuperar forces, sota la seva abraçada protectora. Tot això passava quan era més jove, ara ho recordo amb tot un plaer de felicitat…

Viure prop del mar

Viure prop del mar fa que puguis captar algun glop de l’olor marina. Passejo vora mar per l’ombra dels tinglados, fins i tot d’algun arbre, d’aquests propis de la localitat. Vola alguna fulla de plataner, algun margalló verdeja com cal, la farigola està marronosa en aquest jardí, mentre que el romaní es posa a blanquejar sense perdre el seu aroma tan espectacular. Viure prop del mar… ho he aconseguit!!

Passejar per Tarragona

M’agrada passejar per Tarragona, anar a tocar ferro i després anar baixant fins arribar al mercat central, allí aguaitar les viandes exposades, sobretot el peix del Serrallo i les fruites i verdures de proximitat, però al mercat hi ha tot un seguit de curiositat que a mi m'entretenen bastant. Després, caminant fins a casa, sempre de baixada i fent les parades habituals ja que em conec molt bé les ombres i els llocs ideals per a seure una estona. A la tarda, ja després de les sis, toca fer algun tomb pel barri, saludar als veïns i acabar de fer l’exercici que tingui previst de fer…

Canícula

Un bon dia i un cafè amb sol, calor de veritat, allò que en diuen canícula, alguns fins i tot es fan el cafè amb gel, no ho he entès mai però és respectable, en aquests dies sempre et ve de gust prendre algun refresc. Hi ha una advertència de calor nocturna, cal hidratar-se bé i tenir la dutxa ben a punt, passejar per l’ombra i parar en algun bar amb aire condicionat, beure aigua, i potser millor fer la passejada per a la tarda quan minva el sol i es pot circular molt millor…

Posar palla al niu

Posar palla al niu, deia un bon amic meu… i a mi m’encanta veure com les tórtores i els coloms van a la recerca d'alguna branqueta petita dels arbres de la plaça per a fer el niu on pondran els ous i tindran els seus colomins i cries de tórtora. Avui estava assegut en un banc, descansant una mica, ja que venia de fer una hora i mitja de passeig, i he vist una tórtora fent viatges fins un arbre proper, sempre amb alguna cosa al bec, ara una fulleta seca, ara una branqueta, fent un bon i segur niu…

Bicicleta estàtica

Continuo fent la mitja hora de bicicleta estàtica cada dia, la qual cosa em representa uns trenta cardios i no és que faci un gran esforç perquè jo vaig al meu ritme, sense perdre detall de tot allò que passa al meu entorn i, com sempre vaig a la mateixa hora, sempre sol passar la mateixa gent que van a la piscina o al pavelló poliesportiu del Serrallo, o simplement a comprar a un super que es aquí prop. També algunes parelles de gent gran que, quan cau la tarda i no fa tanta calor, surten a fer un tomb o a prendre alguna cosa als bar de vora mar, a la fresca…