dijous, 28 de març del 2024

Som a Deltebre

És allò que l'amic Llobet anomenaria com “un remanso de paz”, i així és, és el meu estimat poble, on sempre vinc a respirar aquella puresa natural que el caracteritza. En viu i en directe, la gent és plana i va de cara, i a vegades fins i tot em costa agafar el ritme ja que m’he acostumat una mica, no del tot, a què a les coses els hi donen moltes i innecessàries voltes, que no caldria. Fan un bando, anuncien peix i llepolies a bon preu d’una coneguda casa de congelats. Som al poble contents i molt feliços…

Simfonia musical

He vist ploure mentre esmorzava, he vist vist ploure també des del cotxe, mentre viatjàvem fins a Deltebre, i he vist com l’aigua regava el pi i els rosers del pati de casa. He somiat tantes vegades en que plogués a Tarragona que avui, tot i que ha estat per la carretera, ho he gaudit com un regal diví. Suposo que la primera collita pot arribar a bon port… mentre, la pluja damunt dels vidres sona molt bé i gairebé és una deliciosa sinfonía musical…

dimecres, 27 de març del 2024

Beso largo

Me llevo las flores al invierno y los fríos al infierno,

acelero la sonrisa de las lágrimas, pongo emoción a la alegría.

Hago volar a las perdices, antes, justiciero que es uno, 

mate a las armas que matan, las de fuego, las blancas… 

y hasta las del cuadro de las lanzas. 

Adoro el paseo siempre parsimonioso de las luciérnagas, 

ellas son oro de estrellas que sestean por la tierra. 

Me quedo con la afinidad de los destinos, 

que acaba en beso largo…

 

Pluja i pastissets

Plou, pluja i pastissets, sofà i manteta, pau i bé. La Teresa i en Pere, el nostre fill, són a la cuina, fan una truita de patata i ceba, això entra en allò que el nen té a bé anomenar “menjar de mama” que inclou tot una sèrie de subtileses de la Teresa, com per a llepar-se els dits. Recordo el temps de vacances, quan veníem al poble i els pares ens esperaven amb gran deler… Pluja i pastissets, Deltebre, com sempre dic, som al paradís total…

dimarts, 26 de març del 2024

Uns dies a Deltebre


Setmana Santa, toca cel, toca paradís, toca Deltebre. Seguim la tradició, farem mones (faran) amb la nostra pasta típica, amb ous de gallina durs. Farem (faran) pastissets de cabell d’àngel, amb la recepta de la sogra, que són els millors que mai he menjat. Tot això a part, ser a Deltebre és retornar a la infantesa i reviure als avis, els pares, l’escola, els amics...

L'octava meravella

Tot i que tinc alguna opció, sempre tinc dubtes de quina podria ser l’octava meravella del món: dormir mentre escoltes les gotes de la pluja teclejant a la finestra; una consciència tranquil·la, amb cafè, llibre i cigarreta; un horitzó amb roses blanques d’escuma, del meu amic el mar; un plat de calent amb un vi del Priorat; un passeig de la mà amb la Teresa per assaborir la bondat de l’existència; el somriure d’un fill, el petó de la mare, l’amor en pau i bé i de tot cor…

dilluns, 25 de març del 2024

La teva realitat

Si vols puc plorar amb tu, si més no ser al teu costat, i ajudar-te, de mica en mica, a deixar de fer-ho. Això és un amic, aquell que sempre hi és, aquell que et coneix i t’estima i no té cap més intenció que procurar el teu bé, tot i que a cops sembla la veu de la consciència i et fa escoltar allò que potser no voldries escoltar, però no ho pots amagar perquè és la teva realitat més autèntica. Un amic, un tresor…

La música i la nit

L’amor arriba a través del so d’un acordió que fa més plàcida la matinada. De lluny se sent un saxo, que sempre és convidat a la festa, acompanyat del seu amant el violí. La guitarra fa el compàs de tot plegat, ella sempre fa pinya amb l’harmonia. I jo a la taula, a la nit, amb el cava i la lluna, la música és el complement ideal, ple, sublim…

diumenge, 24 de març del 2024

Temps guanyat al temps

He tornat a assaborir la llibertat del jubilat, he caminat sense pressa, m’he aturat per veure de prop els margallons i els romanís, amb tota la calma del món, fins que m’he atapeït de tot l’aroma del bosc de la Mediterrània. Poc a poc he arribat al meu banc de mirar el mar i sí, gaudeixo del meu temps, és un temps guanyat al temps, guanyat a base de timbres i campanes que és allò que ara serien músiques de l’escola, de l’escola sempre recordada, sempre estimada…

La primavera és especial


La primavera bé amb verds de màgica esperança i els somnis somnis són. M’encanta i em commou dedicar moltes estones a contemplar els brots de la morera, els vols de l’oreneta que té a bé d’habitar a la meva finestra, el gerani que no vol ser menys que les orquídies blanques i ja fa flors vermelles de gran mida. M’emociona l’esclat de vida de la natura, etapes de les quals la primavera és especial.