Música de bosc

La mar en calma i la lluna crescuda, diria el poeta, però jo me n’adono que les fulles dels arbres es mouen lentament, semblen una manifestació directa dels batecs dels seus cors. La ratlla de Sant Martí sembla una porta lluminosa que ens porta al país de la natura viva. Un bosc de pins i alguna alzina, i farigola i romaní, espígol, lavanda, i les fulles bategant al ritme de tota l’emoció de cada cor. Uns esquirols juguen pel tronc d’un pi pinyoner, mentre uns ocells en festeig acompanyen amb els seus sons aguts la sempre magnífica música de bosc… 

Música de parsinòmia

La lluna vigila, les ones de la mar fan música de parsimònia, una calma que convida a la reflexió serena. Com passa de ràpid la vida, el temps corre, gairebé tot arriba, moltes coses passen, fins i tot allò que no esperes i allò que temies o esperaves. Llegia que hi ha dos dies en els que no es pot fer res, són ahir i demà, per tant cal viure cada dia amb total intensitat, de cor, de bona fe, gaudint del plaer que suposa ser una bona persona i, a partir d’aquí, viure anant de cara i sent feliç per la teva predisposició per fer feliços als altres... 

La lluna

Sempre he tingut una certa atracció per la lluna, sobretot quan va de plena i guapa i es banya al mar d’aquí,mentre un saxo i un violí amenitza l’amor que es deixa veure entre dues copes de cava. Certament, sempre li veig un toc romàntic, per mi mai ha estat un ull tafaner, com creuen alguns, sinó més aviat una aura còmplice que fa més apassionades les afinitats. La lluna, lloc freqüentat per alguns dels meus alumnes, lloc on també m’hagués agradat acudir per trobar-me amb ells i fer possible la tornada… o no, igual s’està millor del que sembla… 

Passa alguna cosa

La lluna va de guapa, té una llum especial, color d’un groc brillant de pau i llibertat. La música neteja i posa a punt els instruments, el saxo afina tots els greus i el violí ha aconseguit un màxim de nitidesa en els seus aguts més agosarats. Hi ha calma, fa un fred que no vol gelar massa… sembla aquella parada abans de nevar on se sembra el dubte per a després esdevenir un món en blanc, arbres i muntanyes de blanc, neu a la plaça i fins i tot damunt el mar s’ha estès una catifa que no és d’escuma. Passa alguna cosa, cada any em passa el mateix, semblant, únic, tot es va impregnant dels bons colors de l’arc de Sant Martí… 

El meu temps de mar

Ja no hi ha roses al jardí i les meves orquídies semblen un grapat d’arrels gairebé seques, així fan més espectacular el miracle de la seva resurrecció. Evidentment no és primavera, és el meu temps de mar, mar brava, moguda, plena de roses blanques d’una escuma brillant. El mar ara fa molt bona olor, és aquella olor de sal i algues, aquella olor especial que tant m’agrada i em convida a apropar-me sovint. A vegades veig la lluna grossa que va a fer-se un bany de puresa i a mí només en manca una música de saxo i violí i una bona copa de cava català… amb tu. 

La lluna tota plena

La lluna va de plena i propera, encara hi ha tardor que conserva vestigis de l’estiu. I, com no, un pensa en la terrassa mirant el mar, a la llum magnífica i generosa d’una lluna que només sembla inventada per acompanyar la màgia de la nit, la resta ho fa una música de saxo i violí i una veu que canta suau al dictat dels sentiments més emotius que provoca l’amor. Em recolzo i em descanso en el record d’aquell capvespre amb tu, amb la lluna tota plena de testimoni… 

Repara, reconforta...

La lluna va de plena, sembla que ella no fa dieta, cofoia i rodona, que es banya a la mar sense problemes i davant de la més bona admiració de tothom. Tindrem una mida per a totes les coses, deia el poeta, però també afegia, tot sabent que ens seguim estimant… Bé, tot aquest repàs del poeta és per expressar la satisfacció que suposa a vegades sortir de les normes estrictes, que ens són tan necessàries, però alguna vegada, sense passar-se molt, reconforta una mica i repara alguna cosa, crec… 

Tot és amor

Solem arribar a l’hora, mai fem tard, sempre fem jove la nit o llarga la tarda. Arribem, ens veiem, fem com agradable la sorpresa de la trobada, però no, no és ni sorpresa ni ocasional, tot ha estat programat, mesurat, fins i tot el moment en què ens n’anem estava previst. Ara comença tot, si és la tarda mai s’acaba, si és la nit és un principi sense final i només ens acompanya la lluna com a testimoni de la nostra harmonia. Anem al nostre banc entre pins, prop de la font, es proclama la millor pau, tot és amor… 

Cadascú té la seva nit

En tancar els ulls veig la meva nit, si els obro i obro la finestra veig la nit de tots, les estrelles de tots, aquelles que semblen cuques de llum esvalotades, sense nord ni sentit. La lluna és amiga meva, tan en la meva nit com en la nit de tots. Parlem de tu a tu, com els bons amics, i ho fem de tot allò que és propi de l’estiu, l'amor d’estiu i la cervesa, la platja i els aires condicionats, la síndria i els gelats… Però, en tancar els ulls, veig la meva nit, és, evidentment, molt diferent a la nit de tots, cadascú té la seva nit… 

Lluna plena

Hi ha lluna plena, calma, pau i bé, hi ha silenci, silenci de veus harmonioses que només les pot escoltar l’ànima. S’està bé, a gust, convida a escriure tot i la calor. Demà a les platges l’espectacle està servit i jo no hi aniré, però em recrearé en recordar-ho des de la pau tranquil·la de l’aire condicionat, o fins i tot des de la bicicleta estàtica. Però ara, avui, hi ha lluna plena, maca, lluenta, plena de bon sol del dia… 

Més lluna

La lluna, a més de ser una mica tafanera, avui està juganera, va canviant de forma i, com diria Alberto Moravia, en un cel del mes de juny vol ser primer una orla corbada, després una falç, a continuació una rodanxa feta malbé i, finalment, en el súmmum de la seva plenitud, un enlluernador disc de plata. A mi m'encanta amb totes les seves manifestacions, sobretot quan podem sortir a la nit a la meravellosa visió blanca de la llum lunar. No em puc oblidar de la nostra amistat de sempre, les nostres converses a l’hivern parlant sobre els fets i malifetes de tot l’estiu. Bona lluna a tots!!

El núvol i la lluna

Observem el pas d’un núvol protector, sembla que ens amaga l’ull indiscret i tafaner de la lluna. Ell no sap que la lluna, en totes les seves i espectaculars fases, és amiga meva… i a l’hivern parlem de l’estiu i a l’estiu de la primavera per recrear-nos sovint en la tardor, on ja presumim de tenir una mida per a totes les coses. El núvol ens acaba protegint, és un abric que ens abraça…

L'amor escalfa els cors

És bonica la llum de la nit, sobretot quan la presencia una imaginació sana i racional, producte d’una afinitat total. És ferm i molt enriquidor el pensament, els ulls tancats, la ment desperta, per fer palesa aquella evidència que diu que és de nit quan hi veig més clar. Avui veig que la lluna brilla especialment, ja és hora de parlar de l’hivern, l'amor escalfa els cors, no els hi cal el sol fogós de l’estiu finit…

Des de la finestra

Des de la finestra observo el llamp i escolto el tro, des de la finestra veig la lluna i la plaça i els pisos dels blocs que l’envolten, alguns encara en llum, tot i que ja són dos quarts d’una, potser algun jubilat veu una pel·lícula, o algú que està de vacances. La placa és buida, abans es veia algun gat passejant tranquil·lament, ara no, les llums dels fanals mostren perfectament les zones enjardinades, agraïdes per les pluges recents, però no hi ha ni passa ningú, és la nit...

El respecte de la lluna

Cercaré un esplèndid bosc verd, més aviat del color de les maragdes, el cel serà de plata, amb munió d’estels precipitats i a punt per il·luminar l’entorn, i la música, evidentment, serà d’un saxo que, aquest cop, serà proper i suavitzat per un melodiós violí, algun ocell pot fins i tot fer una aparició en solitari per donar naturalitat a tota l’harmonia. En un ambient així, voldria ser amb tu i veuríem com s’amaga la lluna, tot respectant la nostra gran i consolidada felicitat…

La meva finestra

Enyorava la meva finestra, a través d’ella es pot veure passar la vida de cada dia, i a la nit vindrà la lluna, suposo que a renyar-me doncs aquesta darrera setmana no ens hem vist ni hem tingut les nostres xerrades habituals. Ara que l’estiu ja s’ha acomiadat, suposo que voldrà explicar-me coses pròpies dels excessos de l’estació de les vacances. Ara ens veurem sovint…

Tu ets la primavera

La lluna em parla dels estralls de l’estiu, la gent l’aprofita fins a la darrera estona que duren les vacances. Però a mi l’estiu em porta a la primavera i aquesta em parla de tu. És allò de l'incipient brot verd i tendre de la planta que puja ferma i, per l’aspecte, florirà amb la flor del millor i més exquisit fruit d’amor. L’estiu em porta a la primavera i aquesta… deliciosament a tu...

Un viatge amb la lluna

Si vens amb mi, farem un viatge amb la lluna i anirem per les platges que, com ja explicava als meus alumnes, ens fan de frigorífic a l’estiu. Ens aproparem al poble on la gent gairebé mai fa vacances, potser és reserva uns dies per a les festes d’agost i prou. Abans fins i tot s’avançava la sega de l’arròs i la gent es quedava sense festes, o almenys les passaven amb preocupacions i treball…

La lluna i el plaer de ser a casa

I en arribar a casa, a Tarragona, la taula, la finestra prop i aviat la lluna suposo, que vindrà eufòrica ja que avui el sol s’ha passat tres pobles en la seva condició d’estrella total. Aquesta nit xerrarem una mica, suposo que m’explicarà allò de què la gent, quan fa tanta calor, pren banys de lluna, que diuen que també proporciona un bronzejat espectacular. Bé, aquests dies gaudiré del plaer de ser a casa, amb la super Teresa, gaudint d'ella i de l’aire condicionat a molt bona marxa…

La lluna i el sol

Somio amb el resplandor del sol i de la lluna, amb els seus colors encesos de llum, fin i tot faig una mirada precisa i m’extasio contemplant la bellesa lluminosa de la nit, on també participen els estels voladors. La presència més ferma del sol “ditxós”, com diria la meva àvia, llum que fa del dia un conjunt de meravelloses belleses de colors. La llum és la claredat que ens permet de veure els objectes, ens feien estudiar, i jo somio amb tota la resplendor de la lluna i el sol, com a senyors del dia i la nit. El sol i la lluna amb llum del sol totpoderós…