Repara, reconforta...

La lluna va de plena, sembla que ella no fa dieta, cofoia i rodona, que es banya a la mar sense problemes i davant de la més bona admiració de tothom. Tindrem una mida per a totes les coses, deia el poeta, però també afegia, tot sabent que ens seguim estimant… Bé, tot aquest repàs del poeta és per expressar la satisfacció que suposa a vegades sortir de les normes estrictes, que ens són tan necessàries, però alguna vegada, sense passar-se molt, reconforta una mica i repara alguna cosa, crec… 

Tot és amor

Solem arribar a l’hora, mai fem tard, sempre fem jove la nit o llarga la tarda. Arribem, ens veiem, fem com agradable la sorpresa de la trobada, però no, no és ni sorpresa ni ocasional, tot ha estat programat, mesurat, fins i tot el moment en què ens n’anem estava previst. Ara comença tot, si és la tarda mai s’acaba, si és la nit és un principi sense final i només ens acompanya la lluna com a testimoni de la nostra harmonia. Anem al nostre banc entre pins, prop de la font, es proclama la millor pau, tot és amor… 

Cadascú té la seva nit

En tancar els ulls veig la meva nit, si els obro i obro la finestra veig la nit de tots, les estrelles de tots, aquelles que semblen cuques de llum esvalotades, sense nord ni sentit. La lluna és amiga meva, tan en la meva nit com en la nit de tots. Parlem de tu a tu, com els bons amics, i ho fem de tot allò que és propi de l’estiu, l'amor d’estiu i la cervesa, la platja i els aires condicionats, la síndria i els gelats… Però, en tancar els ulls, veig la meva nit, és, evidentment, molt diferent a la nit de tots, cadascú té la seva nit… 

Lluna plena

Hi ha lluna plena, calma, pau i bé, hi ha silenci, silenci de veus harmonioses que només les pot escoltar l’ànima. S’està bé, a gust, convida a escriure tot i la calor. Demà a les platges l’espectacle està servit i jo no hi aniré, però em recrearé en recordar-ho des de la pau tranquil·la de l’aire condicionat, o fins i tot des de la bicicleta estàtica. Però ara, avui, hi ha lluna plena, maca, lluenta, plena de bon sol del dia… 

Més lluna

La lluna, a més de ser una mica tafanera, avui està juganera, va canviant de forma i, com diria Alberto Moravia, en un cel del mes de juny vol ser primer una orla corbada, després una falç, a continuació una rodanxa feta malbé i, finalment, en el súmmum de la seva plenitud, un enlluernador disc de plata. A mi m'encanta amb totes les seves manifestacions, sobretot quan podem sortir a la nit a la meravellosa visió blanca de la llum lunar. No em puc oblidar de la nostra amistat de sempre, les nostres converses a l’hivern parlant sobre els fets i malifetes de tot l’estiu. Bona lluna a tots!!

El núvol i la lluna

Observem el pas d’un núvol protector, sembla que ens amaga l’ull indiscret i tafaner de la lluna. Ell no sap que la lluna, en totes les seves i espectaculars fases, és amiga meva… i a l’hivern parlem de l’estiu i a l’estiu de la primavera per recrear-nos sovint en la tardor, on ja presumim de tenir una mida per a totes les coses. El núvol ens acaba protegint, és un abric que ens abraça…

L'amor escalfa els cors

És bonica la llum de la nit, sobretot quan la presencia una imaginació sana i racional, producte d’una afinitat total. És ferm i molt enriquidor el pensament, els ulls tancats, la ment desperta, per fer palesa aquella evidència que diu que és de nit quan hi veig més clar. Avui veig que la lluna brilla especialment, ja és hora de parlar de l’hivern, l'amor escalfa els cors, no els hi cal el sol fogós de l’estiu finit…

Des de la finestra

Des de la finestra observo el llamp i escolto el tro, des de la finestra veig la lluna i la plaça i els pisos dels blocs que l’envolten, alguns encara en llum, tot i que ja són dos quarts d’una, potser algun jubilat veu una pel·lícula, o algú que està de vacances. La placa és buida, abans es veia algun gat passejant tranquil·lament, ara no, les llums dels fanals mostren perfectament les zones enjardinades, agraïdes per les pluges recents, però no hi ha ni passa ningú, és la nit...

El respecte de la lluna

Cercaré un esplèndid bosc verd, més aviat del color de les maragdes, el cel serà de plata, amb munió d’estels precipitats i a punt per il·luminar l’entorn, i la música, evidentment, serà d’un saxo que, aquest cop, serà proper i suavitzat per un melodiós violí, algun ocell pot fins i tot fer una aparició en solitari per donar naturalitat a tota l’harmonia. En un ambient així, voldria ser amb tu i veuríem com s’amaga la lluna, tot respectant la nostra gran i consolidada felicitat…

La meva finestra

Enyorava la meva finestra, a través d’ella es pot veure passar la vida de cada dia, i a la nit vindrà la lluna, suposo que a renyar-me doncs aquesta darrera setmana no ens hem vist ni hem tingut les nostres xerrades habituals. Ara que l’estiu ja s’ha acomiadat, suposo que voldrà explicar-me coses pròpies dels excessos de l’estació de les vacances. Ara ens veurem sovint…

Tu ets la primavera

La lluna em parla dels estralls de l’estiu, la gent l’aprofita fins a la darrera estona que duren les vacances. Però a mi l’estiu em porta a la primavera i aquesta em parla de tu. És allò de l'incipient brot verd i tendre de la planta que puja ferma i, per l’aspecte, florirà amb la flor del millor i més exquisit fruit d’amor. L’estiu em porta a la primavera i aquesta… deliciosament a tu...

Un viatge amb la lluna

Si vens amb mi, farem un viatge amb la lluna i anirem per les platges que, com ja explicava als meus alumnes, ens fan de frigorífic a l’estiu. Ens aproparem al poble on la gent gairebé mai fa vacances, potser és reserva uns dies per a les festes d’agost i prou. Abans fins i tot s’avançava la sega de l’arròs i la gent es quedava sense festes, o almenys les passaven amb preocupacions i treball…

La lluna i el plaer de ser a casa

I en arribar a casa, a Tarragona, la taula, la finestra prop i aviat la lluna suposo, que vindrà eufòrica ja que avui el sol s’ha passat tres pobles en la seva condició d’estrella total. Aquesta nit xerrarem una mica, suposo que m’explicarà allò de què la gent, quan fa tanta calor, pren banys de lluna, que diuen que també proporciona un bronzejat espectacular. Bé, aquests dies gaudiré del plaer de ser a casa, amb la super Teresa, gaudint d'ella i de l’aire condicionat a molt bona marxa…

La lluna i el sol

Somio amb el resplandor del sol i de la lluna, amb els seus colors encesos de llum, fin i tot faig una mirada precisa i m’extasio contemplant la bellesa lluminosa de la nit, on també participen els estels voladors. La presència més ferma del sol “ditxós”, com diria la meva àvia, llum que fa del dia un conjunt de meravelloses belleses de colors. La llum és la claredat que ens permet de veure els objectes, ens feien estudiar, i jo somio amb tota la resplendor de la lluna i el sol, com a senyors del dia i la nit. El sol i la lluna amb llum del sol totpoderós…

La meva lluna

Aquesta nit la lluna no té l’eufòria d'altres vegades, es mostra amb una certa timidesa, com amagada darrera d’un núvol negre i carregat d’aigua. De totes maneres, ella sempre cerca la meva finestra i acaba apropant-se per poder fer la nostra xerrada habitual. Avui m’explica que ha anat a xafardejar per les platges que ja es preparen per a l’estiu, aviat t’explicaré coses em diu, i jo li parlaré de l’hivern passat, vull dir d’aquest, recent passat de molt poc…

La lluna plena

La lluna va de plena i maca, està eufòrica, va fins i tot una mica sobrada i passa de mi, es veu com a estressada, sembla que té molta feina i ha d’acudir a moltes terrasses vora mar per a fer encara més romàntiques les primeres nits gairebé d’estiu. Bé, jo l’entenc, ella té la seva funció, que sempre compleix força bé, i encara que ara em deixa una mica de costat, sempre té temps per estar amb mi on, a vegades, anem a xafardejar…

Lluna plena i tarongina

La lluna va de plena i guapa i els dies són molt variats, fins i tot tenim alguna estona de pluja, poca, molt poca per la sequera que hi ha. Penso en el meu hort… és aquell temps que tant m’agrada de fer-li una visita, ara la tarongina, blanca i immaculada, omple de bellesa i de perfum tot l’espai, és una visió sublim, un bany que sembla purificar com cal. Mentre, la lluna va de plena, potser encara no és banya al mar, però aviat ho podrem gaudir…

Cada dia és un regal

He ballat una estona amb la lluna, m’ha comtat quatre coses i jo li he dit que és una mica xafardera. Sempre ho passem bé, ara me’n vaig a dormir, abans faig un repàs del dia, cada dia és un regal, i a la meva edat encara més. M’agrada revisar les coses que faig, com gaudeixo del temps sense aquells horaris tan estrictes, poder seure sense pressa, observar una llagosta que sembla que va perduda, o una flor que viu amb propietat la primavera…

És bonic el cel

Vaig cercant llums al cel, m’encanta veure com juguen les estrelles de colors, alguna surt fins i tot del seu camí habitual i sembla que vol fer un viatge a la Terra per sembrar la pinassa de cuques de llum. És bonic el cel, la lluna presumeix de llum solar, a cops va plena i sembla tot un espectacle per sí sola i, en els seus banys al mar, la sol acompanyar un saxo, un violí, també una guitarra, un acordió…

Vivències

Un cafè com amic i bon company, una lluna plena de llum, una taula, una cigarreta rossa, un Pilot i un paper. Escric des de la meva pau interior i és de nit quan tot és veu més clar, sobretot quan ets tu mateix qui ha fet la relació de les vivències especials amb les quals et recrees i te les regales, fins i tot, molt corregudes i augmentades. Un cafè, una nit, una pau…