Grans plaers

Sovint em complau pensar en coses com la xocolata negra, també desfeta, amb el cafè curt, carregat, amb la cervesa fresca o amb el vi negre català. Són petites o grans temptacions que, si et deixes anar, pots acabar pagant un preu molt clar. Però si som capaços de complir amb allò que diu que hem de tenir una mida per a totes les coses, totes aquestes que he anomenat valen molt la pena d’assolir. El cafè t'arregla o et destrossa l’àpat, el vi sembla beneir-ho tot, la cervesa a l’estiu és allò que s’havia d’inventar sí o sí, la xocolata és la veritable definició del plaer… 

Un Sant Volem...

Hem volgut celebrar amb un bon dinar el Nadal abans de què, com diu la dita, “Cada bèstia vagi al seu corral”. La nostra bona amiga i nosaltres, hem anat al restaurant Les Veles de Calafat, per fer-nos una mica d’homenatge amb el seu arròs de llamàntol i unes postres de pastís de xocolata que són una delícia. Bé, la nostra amiga és com un regal diví i passar alguna estona amb ella et revitalitza i t’omple de pau i de bé per veure la vida d’una altra manera. Bon Nadal a tothom i molta salut i amor!!

M'encanta la xocolata

L’origen bé dels berenars de l’àvia, aquell pa amb xocolata ensucrat, una unça, i una llesca de pa, realment deliciós. Després va venir la xocolata desfeta que feia la mare amb pa torrat, també molt bo. Ara i sempre m’encanta tot allò que la xocolata millora i enriqueix, per exemple les lioneses amb xocolata desfeta i calenta, o el gelat Magnum amb xocolata de tres textures diferents, tot un plaer per als sentits. Qualsevol tipus de pastís fet o farcit de xocolata, sempre fa de molt bon menjar. Per cert, recordo uns palets de pa amb un bany de xocolata, crec que es diuen Mikado, són realment molt bons, pur vici total, com els xurros negres…

Xocolata

Fa dies que no parlo de la xocolata, potser ara que s'apropa una baixada de temperatures i tornarem a reviure les pròpies de la tardor sigui l'hora de fer-ho. A més, la Teresa em deia que fer xurros no és gaire difícil, així que un dia d'aquests, que potser tenim sort i fins i tot plou, ens podríem fer l'homenatge d'esmorzar una xocolata amb xurros fets a casa… 

Mones de xocolata

Aquests dies he enraonat molt de les mones casolanes de Deltebre, tan bones i especials elles, fetes a casa. Però avui tinc com una mena de desig de xocolata i valgui també una admiració i un respecte a les mones de xocolata de Tarragona... a més de bones, la xocolata és un plaer únic, hi ha creacions i formes artístiques, que val molt la pena de mirar i, a vegades, quan passejo per algun carrer cèntric, em dedico a contemplar els aparadors com aquell que es mira un museu apassionadament…

Xocolata amb xurros

Són gairebé les dotze de la nit, estem a quatre graus de temperatura i se m'ha creuat pel pensament d'esmorzar xocolata amb xurros demà, però allí on anem cada día a esmorzar no en fan, llàstima… Ara em ve a la memòria que, estant a Madrid, vam anar a veure el Rey León i, al sortir, que seria aquesta hora, vam anar a la "Chocolatería San Ginés" i allí vam gaudir d'una xocolata boníssima i uns xurros recent fets que eren espectaculars. Bé, un altre cop serà, però ho tinc en cartera, espero que la Teresa s'apunti, ara només ens cal cercar el lloc adequat…

L'àvia Concepció

L'àvia, sempre l'àvia, tenia una petita botiga de queviures, on venia una mica de tot… sempre recordo, especialment, aquella xocolata ensucrada de la qual, per berenar, me'n donava una unça amb una llesca de pa, però l'espectacle començava quan em deia que, després, ens faríem sopetes amb cafè, amb molt de sucre, la qual cosa, juntament amb el pa amb vi negre i sucre, no estaven prohibides ni mal vistos. L'àvia i jo ens menjàvem els plàtans que ja estaven molt madurs i també una mica de raïm Moscatell, que era molt dolcet i molt bo… Bé, l'àvia Concepció i jo!!

Desig de xocolata

Sembla que hi ha un llibre que té aquest nom, però jo avui vull parlar del plaer de menjar xocolata. Xocolata amb un bon percentatge de cacao, pa amb xocolata per berenar, xocolata desfeta amb xurros o pa torrat, un gelat Magnum amb dues capes de xocolata per acabar en un interior menys consistent, torró de xocolata cruixent amb mil coses barrejades, però el bo és el de xocolata sol, galetes farcides o arrebossades de xocolata evidentment, o com unes que vam menjar a la Llagosta, amb un interior de xocolata líquid que a la boca et donava la sensació de menjar-lo amb xurros. Amb moderació és un dels plaers de la bona vida...

Gelats

No n'estic molt penjat, ni dec d'estar-ho, per allò del sucre i tal, però a vegades, algun cop, el pensament se’n va cap al Magnum de xocolata, el tenim en programa perquè al dinar de Sant Pere ja vam fer els honors a unes postres, que responien al nom de Bogeria de Xocolata, xocolata amb quatre textures diferents, a qual més  espectacular...