Dinar en família

He anat a veure el riu i els horts, encara he vist alguns tomàquets de penjar encanyats, pebrots i bitxos ja en plena decadència. M’he menjat una figa negra, d’una figuera de l'hort d’un amic, i m’he assegut a veure el riu Ebre, de forma pausada i tranquil·la, tot un espectacle que sempre em meravella i m’omple de tota mena de càrregues positives. Hem dinat a Tivenys amb la meva família. La Tessa fa 9 anys… avui l’he vista, està alta, ferma, guapa, més que guapa preciosa… i crec que em quedo curt. Estar amb la família és una de les coses més maques que té la vida, avui ho hem gaudit amb un dinar al restaurant Lo Parque, amb una vista al costat del riu que és extraordinària. Ha estat un àpat al nivell de la celebració…

Dinar d'aniversari

Hem dinat amb el nostre fill… ens hem trobat a Calafat, al restaurant Les Veles, a tocar del circuit i prop del mar. Ell ha vingut de Deltebre i nosaltres de Tarragona, tots dos tenim una mitja hora de camí, així que a les dues ja érem a taula. Uns entremesos a base de pop a la gallega, calamarcets i unes croquetes delicioses. De plat la Teresa s’ha menjat un llenguado, jo unes costelletes de xai a la planxa i el Pere un tataki que, segons ens ha dit, estava espectacular, tot i que a nosaltres l’aspecte d’estar la tonyina crua no ens acaba de fer el pes. Ens hem begut una ampolla de cava Rendé Masdéu, de molt bon beure. Ha estat un dinar de pau i bé i molt d’amor. 41 anys de casats, pinta bé i encara en volem més, ànims!!

Camprodon i homenatge

Esmorzar a l'hotel, espectacular per cert, i després pensem passar el matí a Camprodon, que tot i que ja hi hem estat, sempre és visita obligatòria. Després ja anirem cap a l'hotel, on avui pensem fer-nos un homenatge dinant al restaurant gastronòmic de la casa, fent un àpat que ja el tenim pensat i que serà la cloenda de l'estada al hotel Grèvol de Llanars. Ens hem decidit per l'espatlla de cabrit feta a la baixa temperatura i uns entrants de pernil ibèric amb pa de vidre i, fins i tot, aquest cop ens farem treure una ampolla de Gotim Bru (Costers del Segre) que sempre fa bon joc. De postres un caneló de mel farcit amb crema de mató, una autèntica delícia. Per acabar un cafè curt i aquí, vist el que hem vist fins ara, ja tinc els meus dubtes, però la resta pinta força bé, serà un bon homenatge. 

Dinar de tarragonins

Hem acompanyat a una neboda a una revisió mèdica i després hem anat tots plegats a dinar al Serrallo. Som la família de Deltebre que vivim a Tarragona, hem fet uns entremesos de mar i una paella, també marinera, que ha resultat prou bona, però el que més m'ha cridat l'atenció ha estat unes postres de pinya natural amb crema, potser un pèl massa dolça però deliciós com a conjunt i contrast de sabors. Estar amb la família, sigui on sigui, sempre és un plaer total, hem estat molt a gust tothom.

Dinaret al Xaloc

Hem anat a dinar amb la nostra amiga de l'ànima per celebrant el Santa Teresa i el Sant Volem… estar junts fent un bon àpat. En aquest lloc és excel·lent el seitó fregit amb farina de cigrons i, fora de la carta, et diuen què tenen de peix del dia, i nosaltres avui hem triat el rap, que estava deliciós. De postres, la Teresa i jo hem recordat allò de la bogeria de xocolata, que és massa, tot un plaer total, i la nostra amiga, més racional ella, ha menjat pinya natural. Finalment, tres cafès curts, bons, encertats, un gran àpat… 

Sant diumenge

És el dia en que em faig un homenatge… esmorzo un cafè amb llet i un parell de llagostins, que son com els croissants però encara més bons, potser una mica massa dolços, però és l'única pasta de la setmana. Bé, ho gaudeixo com cal però avui, a més, he tingut una altra sorpresa… hem dinat llenties amb galta de porc, plat de cullera espectacular, i taronges del meu hort, un menú senzill i genial, com un rei...