Un gran àpat

Tenim els joves a dinar i la Teresa farà un dinar mariner perquè tenim uns llenguados per a fer a la menier i uns escamarlans que fan tot el goig del món, a més d’un pernil ibèric de molta qualitat que, fet amb una mica de pa amb tomàquet, és un aperitiu genial, a més de fuet, olives... De postres síndria i flam de formatge, que a tots sempre ens ve de gust. I jo, de la meva reserva, he escollit un Viña Esmeralda, un vi blanc suau que sempre acompanya molt bé, però la millor companyia és sempre la dels nostres estimats joves… 

Dinem amb els joves

Joia en el món, ja són aquí! Expliquen i no paren de les meravelles de Galícia i de fet és un paisatge encisador i una cuina de mar i de muntanya de primer nivell. S'ho han passat molt bé i han estat junts, que és el que volen, i això no té preu. La Teresa ens ha fet un dinar de “mama”, com diria en Pere, és allò del rostit a la cassola, com feien les nostres mares que en sabien un pou, i jo ho he complementat amb un Montsant de 14º que ha acompanyat com cal. Abans hem gaudir d’uns entrants amb patates d’Olot i altres viandes per anar fent boca. Unes postres de flam de formatge i un cafè. Bé, bon dinaret, molt ben acompanyats i molt feliços de veure la seva bona harmonia... 

Dinar de comiat

Els nostres estimats joves, Pere i Mabel, marxen uns dies de vacances, van a un poble de Galicia, Monforte de Lemos d’on és el pare de Mabel i allí tenen casa i família. Bé, nosaltres els hem convidat a dinar i la Teresa ha optat per una escamarlans fets d’una forma molt natural i marinera i una mica de pop a la gallega, per a que vagin fent boca. Com a plat fort ha preparat unes espatlles de xai al forn, que pinten molt bé. Un pa del Farinus i un vi i un cava de nivell, a l’alçada del moment a celebrar. Marxen molt lluny, però sabem que junts estan molt bé i estem tranquils. Bon viatge, a gaudir molt de les vacances i de la família… 

Dinem a Les Veles

Toca dinar familiar, ara de la meva família de part de la mare, els que quedem, on jo soc el més gran, però per fer un bon àpat i gaudir de la meva família encara soc bo. Elna, Arlet i Tessa són les petites de la casa i, ara que hi penso, Ricardo és una mica més gran que jo. Bé, el dinar és a Les Veles, un bon restaurant que hi ha a Calafat, prop de l’Ametlla de Mar, i que es menja força bé. Reunir a la família i recordar als que no hi són és una emotiva abraçada a la realitat. Trobar-te a la gent de la teva sang és sentir el toc de l’amor més sa i natural. Salut família, cal repetir-ho aviat!! 

Fideuà i anguila en suc

És ja una tradició, a Deltebre, a casa de la cunyada, Marcel·la broda la fideuà i, sobretot, fa unes picadetes molt originals i que resulten realment molt bones. La Teresa fa el suc d’anguila, anguila grossa, res de com el dit, com diuen que ha de ser, i amb alls tendres i julivert, com feia la meva mare, o amb alguna cosa més com feia la seva, sigui com sigui, és un plaer pel paladar i la resta de sentits. Bé, reunió familiar, la qual cosa sempre és molt agradable i, afortunadament, la família va augmentant i ho fa amb adquisicions molt valuoses. Dinar espectacular, insuperable, exquisit, genial… 

Dinar d'aniversari

Hem esperat fins dissabte perquè ens anava bé a tots i, tot i que amenaçava pluja, hem acudit puntuals a la trobada. El lloc triat ha estat el restaurant Can Mañá de La Ràpita, que és tota una garantia de bon tracte, peix fresc i bon arròs, així que hem fet el menú Mañá, que consta de tot un seguit de picadetes delicioses per acabar amb un arròs pelat, que sempre el fan molt bo i al punt, postres i cafès a bon nivell, i una molt bona companyia, com són en Pere, la Mabel, la cunyada Marcel·la i, evidentment, la Teresa (la homenatjada) i jo. Abans havíem fet un vermut rapitenc, mirant al mar. Bé, dia rodó, gran plaer i sentit familiar, fer anys així de ben acompanyat dona gust… 

Dinar de Nadal

Seguim a Deltebre, dinem a casa, cuina la Teresa, “Causa locura es”, o alguna cosa així, vol dir la “Causa ha terminado”. Ha fet un plat amb pernil ibèric, formatge, olives d’Aragó, unes rodanxes de baldaneta de freixura, pa de vidre amb tomàquet i vermut de Reus. De segon, una espatlleta de cabrit al forn, amb patates i cebes petites i prunes, tot un plaer per als sentits, i gairebé no ens ho podíem acabar. Per veure teníem un vi negre amb nom còmic, “El gran busca raons”, de Costers del Segre, tota una garantia, un altre bon cava brut i … un gran dinar de Nadal en pau. 

"Estar de Rodríguez"

Avui m’he quedat sol a casa, és allò que els castellans diuen “Estar de Rodríguez”. La Teresa ha anat a Barcelona i l'ha acompanyat una bona amiga, i jo he hagut d’anar a esmorzar sol, i també a dinar. La veritat és que no he tingut massa problemes. He esmorzat al bar Francolí, un cafè amb llet i un croissant, i per dinar he anat a la pizzeria Pulcinella, on he menjat força bé, com sempre que hi anem. Avui he menjat llenties amb unes mandonguilles petites, que han resultat boníssimes, i de segon garró de porc, també molt ben fet i molt saborós, de postres unes natilles de vainilla i després un cafè, que aquí el fan com a mi m’agrada, curt i bo… 

Dinar en família

He anat a veure el riu i els horts, encara he vist alguns tomàquets de penjar encanyats, pebrots i bitxos ja en plena decadència. M’he menjat una figa negra, d’una figuera de l'hort d’un amic, i m’he assegut a veure el riu Ebre, de forma pausada i tranquil·la, tot un espectacle que sempre em meravella i m’omple de tota mena de càrregues positives. Hem dinat a Tivenys amb la meva família. La Tessa fa 9 anys… avui l’he vista, està alta, ferma, guapa, més que guapa preciosa… i crec que em quedo curt. Estar amb la família és una de les coses més maques que té la vida, avui ho hem gaudit amb un dinar al restaurant Lo Parque, amb una vista al costat del riu que és extraordinària. Ha estat un àpat al nivell de la celebració…

Dinar d'aniversari

Hem dinat amb el nostre fill… ens hem trobat a Calafat, al restaurant Les Veles, a tocar del circuit i prop del mar. Ell ha vingut de Deltebre i nosaltres de Tarragona, tots dos tenim una mitja hora de camí, així que a les dues ja érem a taula. Uns entremesos a base de pop a la gallega, calamarcets i unes croquetes delicioses. De plat la Teresa s’ha menjat un llenguado, jo unes costelletes de xai a la planxa i el Pere un tataki que, segons ens ha dit, estava espectacular, tot i que a nosaltres l’aspecte d’estar la tonyina crua no ens acaba de fer el pes. Ens hem begut una ampolla de cava Rendé Masdéu, de molt bon beure. Ha estat un dinar de pau i bé i molt d’amor. 41 anys de casats, pinta bé i encara en volem més, ànims!!

Camprodon i homenatge

Esmorzar a l'hotel, espectacular per cert, i després pensem passar el matí a Camprodon, que tot i que ja hi hem estat, sempre és visita obligatòria. Després ja anirem cap a l'hotel, on avui pensem fer-nos un homenatge dinant al restaurant gastronòmic de la casa, fent un àpat que ja el tenim pensat i que serà la cloenda de l'estada al hotel Grèvol de Llanars. Ens hem decidit per l'espatlla de cabrit feta a la baixa temperatura i uns entrants de pernil ibèric amb pa de vidre i, fins i tot, aquest cop ens farem treure una ampolla de Gotim Bru (Costers del Segre) que sempre fa bon joc. De postres un caneló de mel farcit amb crema de mató, una autèntica delícia. Per acabar un cafè curt i aquí, vist el que hem vist fins ara, ja tinc els meus dubtes, però la resta pinta força bé, serà un bon homenatge. 

Dinar de tarragonins

Hem acompanyat a una neboda a una revisió mèdica i després hem anat tots plegats a dinar al Serrallo. Som la família de Deltebre que vivim a Tarragona, hem fet uns entremesos de mar i una paella, també marinera, que ha resultat prou bona, però el que més m'ha cridat l'atenció ha estat unes postres de pinya natural amb crema, potser un pèl massa dolça però deliciós com a conjunt i contrast de sabors. Estar amb la família, sigui on sigui, sempre és un plaer total, hem estat molt a gust tothom.

Dinaret al Xaloc

Hem anat a dinar amb la nostra amiga de l'ànima per celebrant el Santa Teresa i el Sant Volem… estar junts fent un bon àpat. En aquest lloc és excel·lent el seitó fregit amb farina de cigrons i, fora de la carta, et diuen què tenen de peix del dia, i nosaltres avui hem triat el rap, que estava deliciós. De postres, la Teresa i jo hem recordat allò de la bogeria de xocolata, que és massa, tot un plaer total, i la nostra amiga, més racional ella, ha menjat pinya natural. Finalment, tres cafès curts, bons, encertats, un gran àpat… 

Sant diumenge

És el dia en que em faig un homenatge… esmorzo un cafè amb llet i un parell de llagostins, que son com els croissants però encara més bons, potser una mica massa dolços, però és l'única pasta de la setmana. Bé, ho gaudeixo com cal però avui, a més, he tingut una altra sorpresa… hem dinat llenties amb galta de porc, plat de cullera espectacular, i taronges del meu hort, un menú senzill i genial, com un rei...