Temps de col·legi

I després de Santa Cecília, on fèiem un gran espectacle al teatre de l'escola, tocava preparar el Nadal, aquell temps que en diuen Advent, que no és res més que la preparació per al Nadal. Recordo el pessebre que muntàvem a classe i també un de comunitari per secció al passadís. Vam acabar fent meravelles perquè sempre hi ha algú, amb capacitat artística, que és capaç de recrear un ambient impressionant. Com no, recordar també les nadales que preparàvem a classe i, després, fèiem una celebració a la capella on cada classe de cada curs cantava la seva nadala amb música i, a mi, em posava la pell de gallina, ho fèiem molt bé…

Cantar nadales

Guants de llana fets de casa, la pell d'un tabardo del pare, una barretina que algú em va regalar i una guitarra gairebé de joguina i, amb tota la vergonya del món, però amb gran il·lusió infantil, anàvem a cantar les ovades per les cases dels familiars i dels veïns i amics, ens feien passar dins casa i ens convidaven a paracotes amb figa i borraines, al final solia caure alguna moneda que després ens repartíem...