Restaurant Ben Fart

Anar a netejar el cotxe s’ha convertit en una pràctica força interessant, ho fem a un lloc on hi ha el restaurant Ben Fart al costat i nosaltres aprofitem per dinar mentre ens fan una bona neteja per dins i per fora. Avui hem portat el cotxe del Pere, que és igual que el nostre, i aprofitant l’avinentesa, també ha vingut la seva parella Mabel, la qual cosa sempre és un plaer. Hem dinat prou bé, tot i ser un menú totes les viandes tenien una certa qualitat i estaven ben cuinades. Ho recomano, pots netejar el cotxe i, mentre, pots dinar en un lloc força agradable… 

De Granada a Elx

Granada és un lloc d'on un no marxaria mai, les tapes són espectaculars i la gent transmet allò tan ferm de l’alegria andalusa. Seguim tornant, hem parat a fer un cafè, no era dolent, i hem anat a dinar a Llorca, on he menjat un salmorejo amb pernil, molt bo, i unes sardines a la planxa que a mi sempre em resulten atractives. De postres, un refrescant com la síndria i un cafè que no era dolent 2. Després ja hem posat la drecera cap a Elx, amb totes les palmeres del món emocionades al nostre pas. Ara som a l’hotel, són les cinc de la tarda, hotel “Elche Centro”, més tard sortirem a fer un tomb i prendre alguna cosa. Demà dormirem a Castelló, que ja es prop de casa... 

Sevilla

Diria que Sevilla és l’expressió de l’alegria andalusa. Hem aparcat davant la porta de la Plaça d’Espanya, la Teresa, metòdica, ordenada i previsora, ho tenia tot a punt, hem fet fotos, sobretot a l'apartat de Tarragona, i després hem visitat l'aquàrium de Sevilla, que l’hem trobat molt ben ambientat i amb molta varietat marina molt interessant. Hem dinat al restaurant Muelle 21, al mateix edifici de l’aquari, on ens han servit un pica pica variat i un arròs del senyoret, que no és com el nostre però tenia la seva gràcia. Un zero al cafè, com sempre. Bé, ja som a Huelva, aquí hi estarem cinc nits... 

Bon dissabte...

Fa calor però una lleugera brisa ho apaivaga una mica. Hem visitat Orpesa, l’església de Nostra Senyora de la Paciència, que té la seva gràcia, i al costat mateix el Museu d'Orpesa, les fortificacions i les defenses, el castell, muralles, torres i pirateria. Després ens hem apropat a Benicàssim i hem parat a la Plaça del Trenet, hem fet algunes fotos, i hem marxat a dinar al restaurant Mesón del Cordero, un lloc als afores de Castelló que té una puntuació de 9,3 sobre 10 i realment ho fan força bé. Evidentment hem menjat costelletes de xai i estaven delicioses, bon tracte i un lloc idíl·lic, ho hem gaudit com cal… 

La Montoliva

No estava programat, però era dilluns, ha vingut la cunyada… i se'ns ha encès la bombeta i hem anat a dinar a La Montoliva. La Montoliva, restaurant típic rural de cuina tradicional, catalana i de pagès, situat a Vilallonga del Camp, té com a especialitats, la Cargolada, la Xatonada, la Montolivada i la Calçotada, tot això pot estar regat amb un vi negre de Bràfim, que sempre entra i acompanya molt bé. De postres destacaria la crema catalana i la d’avellanes, el farcellet de mató amb codonyat i avui ens han sorprès amb plàtan banyat de xocolata. Bé, d’aquest lloc un sempre surt satisfet… 

Dinar de Sant Jordi

Han vingut en Pere i la Mabel i hem fet un tomb per la Rambla Nova, aquest dia és un espectacular, tot allò que pot tenir de genial la visió de l’amor i de la cultura. Bé, hem dinat a un restaurant que es diu Morrow, a la plaça Corsini, i hem estat super bé, era bo fins i tot el cafè. Hem provat dues classes d’arròs, un de pop i l’altre d’ànec, aquest gairebé excel·lent i el de pop notable, primer hem fet un pica pica variat prou encertat, de postres una rosta amb gelat de vainilla. Evidentment, sempre estem molt a gust quan ens venen a veure els joves. El Sant Jordi ha estat coronat com cal… 

Un tomb per Andorra

Fa molt bon temps i ens estem explorant el territori com quan érem més joves, sobretot la Teresa, que sempre té una marxa més i uns quants anys menys. L’hotel Delfos està a les Escaldes i hem anat fins a Caldea a veure com baixa d'eixerit el riu Valira, que és tot un espectacle de potència i de nervi, natura pura, net, clar, sorollós, es passeja per Andorra com a amo i senyor fent tot un bany de vida. Hem anat caminant fins a Andorra la Vella, on ens hem comprat un portàtil nou, que ja tocava el relleu, i hem agafat un bus de tornada, just a l’hora d’anar al dinar al Restaurant l’Entrecot,dins de l’hotel Roc Blanc, la carn mol bona, la resta millorable, el cafè lamentable. Bé, demà excursió amb el nostre cotxe, potser veurem neu de prop… 

Dinar familiar

Aquest Divendres Sant ha estat un gran dia, han vingut a dinar amb nosaltres el nostre fill Pere i la seva parella Mabel. Hem anat a Can Joan i hem tornat a fer el menú de l’arròs amb rap i cloïsses, ja que la Mabel encara no l’havia provat. No cal dir que ha estat tot molt bo i molt ben fet, aquesta és una casa amb garantia on saps ben bé el que et trobaràs, ho pagues, però no et prenen el pèl com passa a altres llocs. Bé, la companyia Déu la volia, diu una dita, per a nosaltres la vostra companyia és la millor, viure-la és tot un regal… 

Som a Barcelona

Som a Barcelona, plou i fa vent, trona, se sent aquella remor de la tempesta, fins i tot una petita calamarsada tecleja els vidres de la finestra de l’hotel. Bé, sembla que el més fort d’aquesta esbravada ja ha passat, perquè la idea que tenim és anar a sopar al restaurant Can Punyetes, que no hem estat mai, però només pel nom sembla que pot ser divertit. Abans he pogut seguir pel mòbil el partit del Barça contra l’Oviedo, una primera part molt fluixa, però una segona amb uns tres gols espectaculars… 

Calçotada

Ens encanten els calçots, tot i això no solem abusar de les calçotades per tot el que comporta menjar-te tot el que es serveix. De totes maneres, aquest dijous hem fet la primera de la temporada, ha estat a les Tines de Renau, on fan una bona salsa, els calçots són de bona mida i els fan al punt, i la carn d’aquest poble ens té una mica el cor guanyat, així com un porró de vi negre del país que ha entrat prou bé. La propera, sempre en solen fer un parell per temporada, potser anirem a la Montoliva, que també ho fan molt bé. Hem estat molt ben acompanyats de la nostra bona amiga i de la seva filla petita. Sempre un plaer. Bona nit a tothom!! 

Aniversari

Hem anat a Cal Joan per a celebrar l’aniversari de la nostra amiga de l’ànima. Evidentment hem fet el seu menú especial, amb l’arròs de rap i cloïsses amb allioli, que cada cop el trobo més bo, espectacular i al punt, i és que a més de què el producte és molt bo, el cuiner és de primer nivell. D’entrants, hem fet aquella safata amb tot de delícies de mar, amb un romesco i un allioli, també del millor que pots trobar pel Serrallo. Ens hem begut una ampolla de 4G, un garnatxa de Batea de gran qualitat. Però com sempre el millor ha estat la bona companyia de la nostra amiga, una persona entranyable que ens estimem moltíssim. Per molts anys!! 

Dinaret a Salou

No tenim gaire tendència a anar a Salou, encara menys a l’estiu on és difícil circular, però avui hem fet una petita sortida per dinar. Hem triat un vi del Montsant, prou bo, i uns calamarcets que entraven molt bé, però hem caigut amb la temptació de demanar un arròs del senyoret i ha estat un fracàs total, i mira que ho sabem, però estava passat i amb els ingredients congelats i d’un gust no massa agradable. Bé l'únic arròs que trobo bo és el de Cal Joan del Serrallo. De postres hem fet una crema catalana molt bona i un cafè que es podia beure. Bé, a Salou a l'hivern encara es pot anar i te n’adones de com ha crescut aquest poble… 

Dinar d'empresa

Aquesta nit el nostre fill té sopar d’empresa i la Teresa i jo hem decidit que aquest divendres faríem el nostre dinar d’empresa particular. El lloc triat és a Les Tines de Renau perquè, a més de què ho fan força bé, tenim pensat fer una calçotada i aquí la fan molt a gust nostre, amb bona carn, tot fet a vistes des del menjador, cosa que li dona un encant especial. Bé, ”la nostra empresa” rulla, així que dinarem bé, així ho esperem… 

Aniversari del nostre fill

Aquest any ho hem celebrat a Tarragona, hem volgut repetir al restaurant Cal Joan on la darrera vegada que van anar ens va encantar i, a més, hem repetit el menú, amb aquell arròs de rap i cloïsses que continua sent espectacular de bo. Bé, aquestes estones amb el fill són sempre meravelloses, i fan la vida més sana i sentida. Li hem regalat una fregidora d’aire, que en Pere diu que sembla un ovni, i també un nòrdic, que per a l’hivern van molt bé, no pesen gaire i escalfen força bé. Bé, ha estat un gran dia, tenim un molt bon fill i procurem estar a l'alçada… 

"Estar de Rodríguez"

Avui m’he quedat sol a casa, és allò que els castellans diuen “Estar de Rodríguez”. La Teresa ha anat a Barcelona i l'ha acompanyat una bona amiga, i jo he hagut d’anar a esmorzar sol, i també a dinar. La veritat és que no he tingut massa problemes. He esmorzat al bar Francolí, un cafè amb llet i un croissant, i per dinar he anat a la pizzeria Pulcinella, on he menjat força bé, com sempre que hi anem. Avui he menjat llenties amb unes mandonguilles petites, que han resultat boníssimes, i de segon garró de porc, també molt ben fet i molt saborós, de postres unes natilles de vainilla i després un cafè, que aquí el fan com a mi m’agrada, curt i bo… 

Celebració al restaurant l'Àncora

Hem celebrat Santa Teresa fent un berenar-sopar al restaurant L'Àncora del Serrallo, juntament amb el nostre fill, i hem anat una mica de caprici, allò que feia temps que no menjàvem i que ens venia de gust, com per exemple unes patates braves, d’aquelles que fan amb dues salses, uns bons calamars a l’andalusa, que no estan tan arrebossats, i uns popets amb ceba, que sempre són una delícia, finalment hem pres unes postres de crema catalana i hem begut cervesa, com quan érem més joves i ens venia de gust aquest tipus de tapes. Bé, hem estat molt bé, ara ja no hi ha tanta gent i amb el nostre fill ja ho teníem tot… 

Dos quilos de més

Soc d’aquelles persones que quan menja més del compte, i a més d’allò que no toca, s’engreixa amb una rapidesa sense aturador. Dilluns passat van anar a Barcelona i vam dinar al restaurant Tapas 24, excel·lent, divendres a Deltebre a La Cuineta d’en Sergi vam fer un sopar genial i el dissabte, de casament de mon fillol, al restaurant Ram-sol de Xert on vam estar tot el dia menjant. Aleshores passa el que passa, he pujat dos quilos i cent grams, la qual cosa cal reparar el més aviat possible, sobretot per la salut. De totes maneres ho hem gaudit molt, ens calia ja una mica de plaer sense massa miraments… 

La cuineta d'en Sergi

És un restaurant de Deltebre que, sempre que anem, ens sorprèn de manera molt positiva. Avui hem anat tres i ens venia de gust fer un bon entrepà amb pa de vidre i amb viandes com formatge de cabra, salsitxa, béicon, llom, ous de corral, ceba caramel·litzada, pebrot, albergínia… Bé, tot de primera qualitat i molt ben fet. Era bo fins i tot el cafè i, per acabar-ho d’adobar, ens hem adonat que tenia barretes de "torró viena" Meivel i no ens hem pogut aguantar i hem caigut a la meravellosa temptació de demanar-ne una, com quan anàvem al cine de dalt i érem més joves… 

Tapas 24

Avui hem anat a Barcelona per una visita mèdica rutinària, ho hem fet amb un bus que ha resultat molt còmode i pràctic. Hi va directe, per l’autopista de la costa i amb una hora i mitja et deixa a Gràcia, que és on volíem anar. Hem sortit de la visita als voltants de la una i hem anat a dinar al restaurant Tapas 24 que després ens hem assabentat que va guanyar el concurs Joc de Cartes al millor restaurant de tapes de Barcelona el gener passat. Ho hem gaudit, molt català, amb facilitat per promocionar la nostra llengua, productes de la terra i, fins i tot a la porta, un avi del Barça amb aquell cartell que diu: “Aquí hi viu un del Barça”... 

Dinar d'aniversari

Aquest any hem anat a parar al restaurant Cal Joan del Serrallo. Bé, sembla que ho hem encertat de totes totes, hem fet uns entrants de musclos, gambes, escamarlans, calamars i cloïsses, tot en una safata atractiva i molt fresca i bona. Avui hem volgut degustar un arròs i també hem tingut sort, hem triat un arròs cremós de rap i cloïsses amb allioli, ja tot barrejat, que ha resultat molt original i molt bo. Nosaltres que som del Delta i d’arròs en sabem molt, mai havíem menjat un arròs així, boníssim. Postre espectacular, pinya amb crema catalana cremada. Molt bon dinar i molt ben acompanyats amb la presència immillorable del nostre fill…