Dia de la mare

La meva mare era una persona entranyable, sempre se li notava aquella cara emocionada quan veia que el seu constant esforç en mi tenia algun resultat positiu. Jo l’he vist plorar de felicitat, l’he vist lluitar fins a l’extenuació per la família, l’he vist donar la cara per la veritat, i ho ha fet sense cap por i amb molta dignitat. La mare ha estat sempre el meu àngel de la guarda, fins i tot ara que ja no hi és és el meu punt de referència i reflexió més preuat. Dia de la mare, cada dia és el dia de la mare, de totes les mares sempre impagables…

Viure la vida

Desperta’t, corre, el sol ja truca a la finestra, el dia és aquí i, si tu hi ets, pot començar allò que en diuen la meravella de l’aventura diària que, tot i que sempre té el seus entrebancs, que no caldria, sempre val la pena de viure. Ara tenim més temps per a no fer res, o per fer allò que abans només podíem passar de puntetes. Ara ens tenim i som i gaudim de l’abraçada de proximitat, després de l’esforç...

Feina feta

He acabat l'estall de cada dia… he escrit alguna cosa, en català o en castellà, de mica en mica estic còmode amb les dues llengües, evidentment que he fet un parell de sudokus, de nivell 6, i un parell de solitaris, sobretot un molt treballat, l'altre és totalment a l'atzar, he jugat una partida d'escacs, també nivell expert, i he guanyat o m'ha deixat guanyar... la tauleta, a cops, em fa feliç i em deixa.

El dia es tintarà de nou sol

Tot va com ve, i ve com vol. Un xala sempre pels esglaons de l'esperança i, després, doncs… és el que hi ha. Avui faig festa, els meus companys caminen i la Teresa és d'excursió final de curs… són al Delta, tenen bon gust, sí senyor. El Pere i la Mar venien as dinar, semblava, hauríem anat al Serrallo, al final vindran a la tarda… va com va. Total que he dormit fins les deu, he fet uns paràgrafs per al "Parlen de…" que parlen dels meus entorns propers i que he titulat "Nenúfares con rana". He anat a caminar fins a La Caixa de la Rambla, he fet una gestió i he omplert el tiquet del bus per a la Teresa.. el meu dura tot l'any.

He baixat caminant, pensant on dinar i, al final, he fet cap a l'Amsteleria, que ho fan força bé… però són molt lents servint, amb una parsimònia que no em va gens, així que, per una propera vegada, caldrà pensar-ho un parell de vegades. Bé, són les quatre de la tarda, sóc a casa, els joves han de venir a buscar el cotxe, suposo que no trigaran gaire. Veure'ls sempre és un plaer! Sembla que gairebé arribaran junts… vull dir els fills i la Teresa, i el dia es tintarà de nou sol millorat…

Tal com ve

La data d'avui té tres quatres. Fa un dia frescot, amb vent i encara mig ennuvolat. Ahir no vaig poder parlar amb els companys però, com avui és primer divendres de mes, he baixat per veure si els trobava i anar a esmorzar. No hi havia ningú. Suposo que Fernando deu exercir de marit modèlic al costat de la seva senyora, convalescent d'una petita intervenció, i l'Antonio estava embolicat amb el cotxe... sembla que li han trencat un vidre per robar-li tot allò que van poder arreplegar. Així que he aprofitat el benentès, he anat a la grangeta Sant Vicenç i m'he fet un entrepanet de tonyina, un quintet i un cafè, com un senyor... abans també ho era, però ara ho sóc amb un entrepanet.

Són les onze, sembla que el dia es va arreglant, ha parat una mica el vent, el sol guanya en intensitat, han marxat els núvols i puja la temperatura. Diuen que hi haurà cap de setmana anticiclònic, pinta bé. Potser m'apropo fins La Xarxa, que és el segon punt de reunió de la bona gent del barri i del Serrallo, si més no, faré un vinet, que diuen que amb mesura i seny és altament recomanable per a la circulació i el seu motoret, que és el cor. La Teresa surt a la una, tota una crac ella, té el dinar fet. A la tarda toca anar a comprar... La vida, tal com ve, una passada, possible...

Un dia gris

Plou i fa ventet humit, un dia gris, de recolliment, desat a casa. Me estat al llit fins les deu, em trobava bé i ho he assaborit amb estiraments i tombades de costat, de pura peresa i relaxació. La Mercè i la Carme (treballadora social) han aixecat ma mare, l'han posat guapa, gotetes als ulls i ara li donen l'esmorzar... està justeta, però anem aguantant... fins que Déu vulgui.

Ara baixaré a fer un talladet i donaré un cop d'ull als diaris, si més no, als esportius, ja que els d'informació general em posen nerviós, sobretot per la gent que ni comprèn, ni vol comprendre Catalunya. Ningú no comprèn ningú, però nosaltres som nosaltres... elemental, fàcil, a l'abast, bàsic... només cal fer pedagogia, sense parlar ex-càtedra, només clar i net i deixant clar a tothom, sords cavernícoles inclosos, la injustícia distributiva a què estem sotmesos els catalans. S'haurà de tenir molta paciència per aguantar la incultura i insensibilitat, insults, bajanades a la carta... penós, lamentable, però això, a cops, em tinc cura i em regalo el seu silenci, no té preu...

He anat a veure la sortida dels nens de l'escola del Serrallo. A dos quarts d'una sona la música i les files comencen a apropar-se a la porta. Els pares i els avis esperen a fora, molt d'ordre, ho fan força bé, sobretot els més petits, on sorprèn la quantitat de nens d'altres països... ningú surt fins que la mestra ha vist als seus pares o avis. Són gestos automàtics, ben fets, amb simpatia. Tothom fa bona cara i, en un tres i no res, desapareixen deixant un aura de funcionament adient. Després he anat a veure el riu Francolí... de moment no ha plogut gaire, no baixa aigua, tot i que sembla que s'està preparant per fer-ho amb ganes.

Parlant de coses serioses, demà el Barça juga a Riazor (Corunya), a les deu de la nit, i encara sense Piqué ni Pujol. A l'obrir el diari Sport, m'he espantat, posava "Messi, de Riazor a la clínica", tot està preparat perquè Leo sigui pare aquest diumenge... però jo, en principi, pensava en una possible lesió. He donat el dinar a ma mare. A la una surt la Teresa i dinarem junts, i el dia serà menys gris... Ja no plou!

Dissabte

Dissabte de mare i futbol, casa, Teresa total, sense Pere ni exercici, sense bici ni caminada. Dia clar de sol i llum, de Barça i Nàstic... Emocions garantides, sofà i salmó... al forn. Potser un vinet negre el diumenge, començat el dissabte, potser algun poema de les coses que passen, de les coses que ens passen, que vivim... Estades al menjador, excursió a Mercadona, minuts de Farinera, un cafè al de Walter... Prop de ma mare, la meva, la nostra.

Comencem les festes de Setmana Santa. Demà, Diumenge de Rams, de joia i entrada triomfant. Dissabte per planificar aquests propers dies, tan bonics, tan de família i reflexió... feliç, perquè sempre hi ha un diumenge de resurrecció i es fa la llum...

Si un dia torno...

Somio que volo per la terra de les emocions,
pel mar apassionat de les bones intencions.

Tinc les ales esteses. Sóc un ocell majestuós...
que passeja pel món dels mons de cada cosa.
Si un dia torno, que tornaré, segur...
tocaré de peus a terra, amb ordre i seny,
i faré grup, pinya de la bona, dolça.
Si un dia torno, buscaré la teva companyia
i, com diria el poeta, "anirem per la riba,
agafats de la mà, i tindrem una mida
per a totes les coses".
Si un dia vinc, que vindré,
somiaràs amb mi i volarem junts i bé i alt.
Seràs també un ocell com jo i aterrarem.
Si un dia torno, és per tu... només per tu...

Dia

Dia nou d'esperances i lluminós.
Recerca de pau i bé, convivència.
Dia per fer equip, pinya, solidaritat.
Dia teu i meu i d'aquell i de tots.
Dia nou de cada dia vell, gran dia.
Sempre intens en els propòsits i intencions.
Dia matí, sense tarda ni tardor.
Flama, llum, primavera d'estiu al gener.
Impuls, netedat, claror, creativitat.
Somni al sol, fermesa, profunda realitat... 
Dia que s'obre qual síndria de Rueda
(como si de repente se entreabriera el dia).
Dia sempre nou, d'esperances i il·lusions.
Equip, pinya, solidaritat, pau i bé.