Santa Tecla

És la festa major de Tarragona, flors, música, fotògrafs… castells de tota mena, gegants i nans, tot el bestiari, la mamadeta i l’espineta amb caragolins. Aquesta és una festa molt sentida que els tarragonins porten al cor, i ho manifesten assistint en gran nombre, a totes les manifestacions de qualsevol mena que els toqui el crostó de la seva identitat amb la ciutat. És una data que gairebé coincideix amb el meu aniversari, que és el dia 24, festa de la Mercè, patrona de Barcelona, i el 25, la Verge de Misericòrdia, patrona de Reus, també gran diada molt estimada per tots els reusencs… 

Una nit màgica

Eclipsi total i llàgrimes de Sant Llorenç. La gent s’ha motivat a l'alçada de l’esdeveniment, és una d’aquelles coses que ja no tornarem a veure i calia fer-li tots els honors, primer cercar les ulleres homologades i després un bon lloc des d’on poder-ho gaudir com cal. A nosaltres no ens agraden les aglomeracions de gent i hem optat per pujar al terrat, ho hem pogut veure perfectament i ha estat espectacular. La lluna, tot i ser 400 vegades més petita que el sol, és al mateix temps 400 vegades més prop de la terra i l'ha tapat del tot. Les llàgrimes de Sant Llorenç han acabat de posar la cirereta a una nit màgica… 

Som a casa

Tarragona enamora, absorbeix, encisa, aquesta ciutat té àngel, té pau, té història, aquella que ens va il·lusionar de joves i ens ha permès viure el somni de la realitat completa. Bé, mai em cansaré de llençar tota mena de bones flors a aquesta Imperial Tàrraco del meu cor. Som a casa, hem fet una setmana llarga de cama enlaire i ara cal descansar una mica, també menjar de manera més racional i agafar forces per al proper viatge, que serà molt aviat i una mica més llarg. Ja ho anirem contant, de moment només esmentar que ens fa molta il·lusió... 

La terra

La Teresa i jo ho anomenem “territori comanxe” per certificar que som a casa. El Serrallo, tan autèntic ell, la vista del mar des del Balcó del Mediterrani, els iots dels rics i les barques dels pescadors, la plaça de la Font amb l’ajuntament, la penya del Barça i uns bars molt atractius, la catedral i la part alta, que també té el seu encant històric i gastronòmic, les platges tan meravelloses de la nostra fenomenal Costa Daurada. Bé, el teu cafè, l’entrepà al lloc de sempre, els somriures amics… La terra, Tarragona, tan catalana ella, tan guapa, tan ferma… 

Som a Tarragona

La imperial Tarraco, la Tarragona romana i, per a mi, romàntica i acollidora com cap. Hem estat uns dies vivint a caprici i gaudint de tot allò que ens ha despertat l’interès, però ara toca el plaer de ser a casa, que també té tot l’atractiu de la comoditat dissenyada al teu gust. Quan torno a casa d’algun viatge sempre penso en allò que deia la mare: “Fill del rei on vas, fill del rei d’on vens, tot el que tu cerques a casa ho tens”. Bé, no és ben bé així, però també és cert allò que diem de “Com a casa, enlloc”. Salut!! 

Tarragona

Diuen que a Tarragona fa bon sol i a fi de bé que ho és bonica i brillant aquesta ciutat. Sempre recordo que quan estudiava Magisteri a l’escola Normal deia que m’agradaria molt poder arribar a viure aquí… i la vida, que sempre fa molts tombs, em tenia destinat complir aquest somni de joventut. Tarragona és com un poble gran, amb algunes barriades molt significatives que li donen un toc de qualitat i varietat. La Tarraco romana, la Mediterrània, la preciositat de Costa Daurada i la seva gent encantadora fa d'aquest indret un autèntic paradís per viure i per gaudir… 

Plou i fa fred

I plou i plou, tres dies que plou, i sembla que aquí a Tarragona sap ploure amb seny, també fa fred, però d’aquell com cal, que si et tapes bé no et congela els ossos. Confesso que m’agrada tant la pluja fina com el fred moderat i, aleshores, em complauen els menjars típics d'aquests temps, tant al meu poble de Deltebre com a Tarragona capital, on residim habitualment. Temps de fer calent (col, arròs i fesols), sopa i carn d’olla, i fins i tot farinetes de panís o de llegums. Nosaltres els canelons els fem per Cap d’Any com a tradició per celebrar el Sant del sogre, que es deia Manolo, un gran home… 

Faig ciutat

Camino, passejo, m’agrada, em distreu, tot i que les meves cames es queixen sovint i en demanen de parar, però jo reacciono a la calma reclamada i em vaig aturant a mirar llibreries o a les bodegues on sempre tinc curiositat per conèixer les novetats sobre els vins catalans. Darrerament, he descobert la gràcia de caminar per la ciutat, pels carrers menys habituals, desconeguts, i fer-ho sense pressa i amb tot el temps del món per contemplar tot allò que em crida l’atenció… 

Avui camino sol

Anem a esmorzar amb el nostre cotxe, la Teresa m’amenaça en anar al Carrefour però, amb una mica de sort, anirà amb la nostra amiga, que també ha de comprar alguna cosa, i jo quedaré lliure per anar a caminar per Tarragona. Avui faré ciutat, aniré a tocar ferro i baixaré per la rambla, passaré pel mercat i, fins i tot, faré un tomb per l’interior on sempre em distreu molt, veient les parades de fruites i verdures i, sobretot, les del peix, que solen ser espectaculars. Potser m'aturaré a fer un talladet i un aigua a algun lloc fresquet i cap a casa manca gent. Avui camino sol… 

Missa de dol

Fa uns dies va traspassar la meva cosina, Teresa Reverté Margalef, i les seves filles han tingut a bé celebrar una missa aquí, a Sant Pere i Sant Pau, que és el lloc on va viure els darrers anys de la seva vida. En aquest barri va exercir de mestra i també era catequista de la parròquia, la qual cosa fa que fos molt coneguda i apreciada. La missa que han concelebrat dos capellans joves, per cert un cantava molt bé amb una veu preciosa, estereofònica, nítida, i l’altre ha fet un sermó on ha plasmat a la perfecció tots els mereixements de la meva cosina. M’ha encantat tot plegat, segur que a la meva cosina, que s’ho mira des del cel, també… 

Ara plou

Contemplo com plou des del darrera de la finestra, ho fa amb una certa gràcia i les gotes, molt eixerides elles, teclegen damunt dels vidres de les finestres de la casa. Tarragona és molt irregular i imprevisible amb les pluges, igual et bé una trompa d'aigua que fa que fins i tot el riu Francolí sembli un riu cabalós capaç de sortir de llera i omplir d’aigua tot el barri, com que sofrim una sequera llarga on es nota fins i tot la desagradable olor de les clavegueres. Però bé, ara plou i ho fa, com he dit abans, amb una certa gràcia… 

Estiu

El sol d’agost s’ha deixat anar, brilla i té tots els colors del verd, com diria en Raimon, la gespa que voreja el riu Francolí. Cal cercar les ombres, apropar-se als arbres del bosc proper i amic. Passo pel davant de l’aqüeducte romà de Tarragona, encara fa goig, m'endinso entre la pineda, on gairebé em fan una salutació una família d'esquirols, prop és la font on hi ha els nenúfars amb les seves precioses flors blanques i les granotes raucant en ple festeig per damunt de les fulles… 

És diumenge

És diumenge, camino pel port del Serrallo, soc a Tarragona, evidentment. Els pescadors no pesquen, no cobren, hi ha mala maror i molta necessitat, perilla la pesca a la ciutat imperial. Cada cop hi ha menys barques i tot és molt diferent de quan jo vaig arribar, on hi havia un moviment força interessant que donava vida a molta gent. Tampoc hi ha gaires iots d’aquells que es fan mirar, ara és estiu i van navegant de port en port… 

Ens n'anem a Tarragona

Bé, hem fet un altre glopet de Delta, hem respirar l’aire menys contaminant de la nostra terra i ens n'anem a Tarragona plens de l’energia sana i natural que agafem sempre que venim. Deltebre està preciós, ara llueixen de manera estelar tots els colors del verd, com diu la cançó dels verds del País Basc, però aquest són meravellosament horitzontals i potser encara amb més tonalitats. Hem menjat com una llima nova, com diem aquí baix. Ara toca fer bondat total, de la bona… 

El regal de viure

Passejo, vaig de baixada evidentment, a poc a poc, sense cap pressa i vaig seient de tant en tant, i aleshores veus passar la vida, gent de tota mena i condició, la bona gent, com a mi m’agrada veure i pensar. Pares grans amb els joves, pares joves amb nens petits, joves plens de tota mena d’esperances, joves nuvis que semblen emocionats i fins i tot atabalats per la intensa força del primer amor. Passejo lentament, veig també gent gran que, com jo, fan l’esforç de complir amb les 10.000 passes recomanades. Bé, sóc feliç de veure’m de nou al carrer, un dia més per agrair el regal de viure. Tot i la calor, vaig cercant les ombres, també alguna estoneta de bon sol… 

Sol d'estiu

Fa calor, ja fa sol d’estiu… M’he assegut en un banc davant d’un bloc de pisos, del primer pis destaca un balcó amb unes plantes molt maques, sobretot una que té una tija llarga i al final una flor que sembla un estel i ens mostra la seva meravellosa incandescència. Avui potser m’he passat una mica en la meva passejada de cada dia, he anat a tocar ferro, evidentment som a Tarragona, i he baixat caminant fins arribar al carrer Torres Jordi, prop del mar. He pres el primer bany de sol de la temporada…

Tarragona

Es bonica, atractiva, acollidora, mare, romana i romàntica per naturalesa. Després d’una setmana llarga per La Ràpita, ja som a casa, ja hem fet el primer tomb pel Serrallo, pel barri, per la ciutat, que continua amable i tranquil·la, sana i generosa, per mostrar els seus punts d’interès, que són autèntiques delícies culturals, naturals, històriques… Som a casa, a Tarragona, gaudint de tot allò que comporta el ser-hi. He tret al balcó de la terrassa la bandera del Barça, ja sóc aquí, els meus amics culers faran un somriure, quan la vegin onejar de felicitat, tot i olorant la lliga…

Som a Tarragona

De nou a la nostra estimada ciutat de Tarragona, el barri està tranquil, la gent marxa a la parcel·la, fa algun viatge per veure la família o a veure món, o simplement van a menjar-se la mona, com diem al meu poble. El cas és que el meu barri respira pau i aquest matí apenes hi havia algú circulant. La Teresa s’ha quedat descansant i jo he anat a esmorzar al Serrallo, després he passejat per la vora de la mar, on ja es veu més gent, fins i tot de fora, a qui el seu bon gust els fa apropar-se a la meravellosa ciutat de Tarragona, la imperial Tarraco tan estimada sempre…

Som a Tarragona

Ha estat una bona volada per la Costa Brava on, des de Lloret, hem fet algun punt de l’interior i hem gaudit d’allò que ens ha semblat més interessant, com ara l’església de Sant Romà, els Jardins de Santa Clotilde, o el Cementiri Modernista de Lloret de Mar, que és dels més bonics de Catalunya. Tornar a casa sempre té la seva gràcia, tornen els hàbits i els bons propòsits, que a vegades fins i tot s’aconsegueixen. Demà ja tenim previst esmorzar al lloc de sempre i després agafarem el bus i anirem fins a la part alta de Tarragona, per tal de baixar caminant fins arribar a casa. Tarragona romana i romántica, preciosa i acollidora com una bona mare…

Som a Tarragona

La imperial i preciosa ciutat de Tarragona ens ha rebut amb una deliciosa pluja fina. Com sempre, en arribar a casa, experimento una altra mena de plaer, sempre ho repeteixo, però un gaudeix de les seves coses a mà i al seu gust. Avui dissabte ja hem anat a esmorzar al nostre lloc de sempre i després hem agafat el bus per anar al capdamunt de la ciutat per poder després baixar caminant fins a casa. Hem dinat amanida i planxa, per fer-nos perdonar una mica del bufet de l'hotel Acuazul de Peníscola, on ens vam passar una mica. Bé, som a casa, ara toca vida sana total…