Ara plou

Contemplo com plou des del darrera de la finestra, ho fa amb una certa gràcia i les gotes, molt eixerides elles, teclegen damunt dels vidres de les finestres de la casa. Tarragona és molt irregular i imprevisible amb les pluges, igual et bé una trompa d'aigua que fa que fins i tot el riu Francolí sembli un riu cabalós capaç de sortir de llera i omplir d’aigua tot el barri, com que sofrim una sequera llarga on es nota fins i tot la desagradable olor de les clavegueres. Però bé, ara plou i ho fa, com he dit abans, amb una certa gràcia… 

Moments de relax

En els moments de més relax, sempre penso amb la barca al riu, al riu Ebre evidentment, allà prop de la desembocadura. També penso en aquel mas, prop d’una bassa, plena de llisses i fotges i ànecs de coll verd. També, com no, en aquell cavall negre, de preciosa crinera i elegant cua, amb el que sempre he somiat per passejar per la platja de la Marquesa, tot i que ara gairebé no en queda. En els moments de relax sempre soc al Delta, a Deltebre… 

Ens veiem

Ens veiem i el somriure ens arriba fins als ulls, voldria abraçar-te, crear un espai on poguessis exercir la teva llibertat i que la màxima expressió de la mateixa fora ser prop meu. Passegem de la mà pel Delta, la desembocadura de l’Ebre és prop, a l’esquerra els arrossars meravellosament verds, a la dreta el riu, o “lo” riu com diem nosaltres, aquí és ample i l’aigua gairebé salada, l’entrada a mar és tot un espectacle digne de veure, veure’l amb tu és un cant a la sublimat… 

Anar a veure el riu

M’agrada anar a veure el riu Ebre al seu pas per Deltebre, sempre l’observo amb una certa curiositat i admiració. Però ara ja no hi vaig a llençar pedres, com quan era petit per veure si volaven com si fossin llisses, ara me’l miro entre les canyes, prop d’un pas on hi ha un bussó per pescar angules. És molt edificant la pau natural que es respira, tot i que ara me la desfà una moto aquàtica que passa a tota velocitat i una barca amb turistes que ve des d’Amposta. Bé, entenc la fal·lera de la joventut i els viatges culturals, però un sempre recorda el seu riu més natural i entranyable, i aquest no és altre que el magnífic riu Ebre sol… 

El meu riu Ebre

La barca, al riu, va o no va, els rems no toquen aigua, faig una becaina d’ulls al cel… Hi ha cops que el meu riu Ebre sembla que puja en lloc d’anar cap a la mar, s’està bé, és una calma serena i plàcida on una deliciosa brisa t’acarona la cara i no hi ha més so que allò més natural dels ocells que festegen per les canyes, el pas en vol dels flamencs, o el salt artístic d’alguna llissa voladora…  

Seguim al Delta

He anat a fer un tomb fins al riu, el riu Ebre, evidentment, que per mi és una delícia mirar com baixa, prou ple i pausadament. Avui dinarem tard, el Pere surt a quarts de quatre de la feina i hem decidit esperar-lo per dinar junts. Avui és el dia que fem “calent”, és allò de l’arròs, col i fesols amb alguna cosa del porc, a nosaltres, si n’ha pogut trobar, ens agrada amb cua, o sinó amb galta o peus també queda prou bé. He fet una bona caminada pels horts i per la vora del riu, aquí tot és molt pla i es passeja força bé i, sobretot, molt distret, recordant temps passats estimats. Demà toca fideuada…

L'hivern exerceix d'hivern

La tarda és lletja i fosca, a més de freda i plujosa, però plou bé, com cal, i fins i tot de forma intel·ligent perquè ho fa també a les capçaleres dels rius, la qual cosa fa augmentar el nivell dels pantans. Diuen que s’apropa algun dia de molt fred, així que sembla que l’hivern s’acomiada fent allò que li és propi i la proximitat de la primavera no li molesta gaire. Potser algun dia d’aquests sota zero, ens podríem prendre la llicència de fer-nos “calent”, el nostre menjar típic de Deltebre (col, arròs i fesols), deliciós…

El temps i jo

El temps i jo anem fent passes cap el mar… Sempre m’ha agradat el mar, però també em ve de gust sentir-me com un riu, amb una trajectòria a cops divertida i solvent, i d’altres plenes de desnivells, fins i tot algun meandre força interessant. El mossèn predicava: “Tenéis que saber que sois aves de paso” i el meu pare li contestava: “Somos, somos, aves de paso”. Sempre desitjo una bona mar per a tots els rius que la van cercant. Bona nit, amics!!

Un riu en pau

He anat a veure el riu, abans l’emoció de la terra, els horts, faves, carxofes, taronges, etc. El riu, lo riu Ebre, al seu pas per Deltebre, és un espectacle, avui fins i tot m'ha semblat que anava en direcció a mar. No he vist saltar cap llissa, no he vist creuar els flamencs, ni tampoc cap ànec amb la seva parella, o fins i tot amb aneguets com he vist altres vegades. Tampoc hi ha motos aquàtiques, bé un riu amb molta pau…

Observant el dia a dia

Dona gust de veure el riu que ja torna a ser un riu. És un plaer de veure rebrotar les orquídies, aquella planta seca i gairebé sense vida torna a tenir vida, aviat en un temps prudencial tornaran a florir i ompliran la terrassa de la seva magnífica originalitat i bellesa. Mentre, el temps trontolla cap a l’hivern, veig passar els nens cap a l'escola amb roba d'abric, tot i que només ha començat. Bé, observant el dia a dia, observant la vida…

Dinar en família

He anat a veure el riu i els horts, encara he vist alguns tomàquets de penjar encanyats, pebrots i bitxos ja en plena decadència. M’he menjat una figa negra, d’una figuera de l'hort d’un amic, i m’he assegut a veure el riu Ebre, de forma pausada i tranquil·la, tot un espectacle que sempre em meravella i m’omple de tota mena de càrregues positives. Hem dinat a Tivenys amb la meva família. La Tessa fa 9 anys… avui l’he vista, està alta, ferma, guapa, més que guapa preciosa… i crec que em quedo curt. Estar amb la família és una de les coses més maques que té la vida, avui ho hem gaudit amb un dinar al restaurant Lo Parque, amb una vista al costat del riu que és extraordinària. Ha estat un àpat al nivell de la celebració…

Viure prop del riu

Una barca a rems, però també amb motor silenciós, viure prop del riu, d’un riu com l’Ebre. Unes canyes verdes i altes, una llocada d’ànecs nedant pels voltants, el raucar de les granotes de l'arrossar proper, tot verd, ja una mica groc, amb l’arròs madurant a pressa feta. Alguna llissa que salta, alguna polla d’aigua, alguna fotja, un nombrós grup d’ibis, algun vol de flamencs creuant el riu. La delícia de viure a Deltebre, prop del majestuós Ebre…

Un bany de pluja

Quan fa tanta calor com ara, sempre penso, i a cops somio, que vaig caminant per la gespa que hi ha aquí a la vora del riu Francolí i de sobte es posa a ploure, una pluja fresca, fina i contínua, i jo me la deixo caure al damunt amb tota la satisfacció del món. I si estic somiant em desperto amb un somriure de felicitat total. Em plou al damunt, estic fresc i bé…

Sant Jaume

Recordo, de jove, passar amb la barca a l’altra part del riu Ebre per anar a les festes majors de Sant Jaume. El 25 de juliol era una data assenyalada per anar a veure el partit de futbol que solía jugar contra La Cava, anar al ball on també solia venir algun cantant famós o alguna bona orquestra i, com no, anar a berenar a casa d’una senyora del poble que feia el millor estofat de vedella de la comarca. Algun cop vam passar el riu nedant, érem molt joves, ara possiblement em faria molta por…

Podeu imaginar...

Un mar d’amor, ple de rius de petons. Els rius són les nostres vides que van a parar al mar, però no a morir, sino a conviure en un mar d’amor. Us imagineu un món al mar on l’amor i els petons, l’admiració i el respecte i el fet de l’abraçada tingui un sentit solemne de realitat? Us imagineu un mar, un món, que va creixent a base de rius de petons que són la màxima expressió de l’amor? Somiar no costa gaire…

Plou

He tornat a veure ploure, he tornat a veure tots els aplaudiments dels arbres del barri i la gespa que envolta el Francolí, tot i que aquest encara no mostra senyals de què és un riu. Hem anat en bus a una visita mèdica i hem caminat una estona amb el paraigües obert, i a mi m’ha semblat que cada gota d’aigua, cada bombolla que veia pel terra, em semblava que era com un gran tresor, un regal…

Sentiments

Bocabadat, observo els blaus del cel al mar, somio amb els mil somnis d’una nit d’hivern. Penso en els verds del Delta de l’Ebre quan l’arròs encara és lluny d'espigar i va rebent l'adob, ni al mateix temps, ni amb la mateixa quantitat, verds de diferent intensitat, però sempre fascinants, únics, molt especials. Amb gran plaer observo el curs del riu Ebre al seu pas per Deltebre, prop ja del seu final, té la calma de l’abraçada que rep del mar i ho fa amb gran estima i entusiasme, de bon mar…

La màgia del riu Ebre

La màgica d’aquella posta de sol mirant l’Ebre riu amunt. Veure baixar l’aigua amb calma on les llisses tenen temps de fer els seus vols com si fóssim ocells. Escoltar el raucar de les granotes mentre observes com l’ànega surt de passeig amb la seva pollada d'aneguets. I gairebé arribant a la foscor, veure el pas d’un vol de flamencs que passa d’una part a l’altra del riu amb el seu so característic. Això és el Delta…

La ruta dels ponts

Vaig a corre cuita i, en un no res, arribo a la vora del riu sec, ja ho sabeu… aquella mena de camí blanquinós que alguna vegada venia ple d’aigua i ara és ple de canyes i altres herbes que ni se ben bé com poden viure, ja que a Tarragona no plou ni per casualitat. Però bé, jo camino per la vora, faig allò que en dic “la ruta dels ponts”, tot i recordant que de més jove podia arribar, juntament amb els meus companys, fins al Pont del Diable...

Coses del dia a dia

El riu Francolí és sec, com a blanquinós de sal, i el dia és humit, fred. He comprat llonganissa, hem venia de gust, i aquesta és bona, de confiança, tot i que no sé ben bé si soparem, ja que anem amb el dipòsit prou ple, com per arribar fins a demà sense repostar. Començo a gaudir del plaer de ser a Tarragona amb tot molt al meu gust…