Esmorzar d'amics

Sempre és un plaer la trobada amb els amics del barri i si a més anem a esmorzar encara és magnifica més. Hem anat a un lloc que ens ha decebut una mica, no hi havíem estat mai, però no ens han ofert allò que a nosaltres ens ve de gust. Bé, hem decidit anar a fer els cafès i el xarrupet d’herbes al bar “El Alemán”, que és on anirem a esmorzar la propera vegada perquè em toca convidar a mi i els portaré a aquesta bona casa, on gaudirem del seu bon tracte i de la seva bona cuina, tan catalana com alemanya. Bé, sempre gaudim d’estar junts… 

El Alemán

El bar “Hola ola” del Serrallo va tancar per tornar a obrir molt prop d’on vivim nosaltres, la qual cosa ens omple de joia. Ara es diu “El Alemán” ja que aquests bons amics nostres són alemanys. Són molt agradables i molt professionals, són d’aquelles persones entranyables que fan que la seva proximitat sempre sigui edificant. Han fet un bon treball, el local és molt bonic i acollidor, i no cal dir que aquesta bona gent mereixen que el negoci els funcione molt bé. Enhorabona amics, heu fet un local molt atractiu i això, juntament al bon treball que feu sempre, serà èxit segur. Ànim sempre!! 

Pop

M’encanta el pop, sempre li he trobat un sabor especial i molt agradable en totes les diferents formes de presentar-lo. Aquest cap de setmana al bar “Hola, ola” del Serrallo, hi haurà tapes i menús de pop, davant del meu entusiasme i esperança. M’agraden els petits guisats amb ceba, també a la gallega, un clàssic de sempre, amb arròs, o guisat amb patates. Recordo que la meva àvia els atonyinava amb una canya i deia que així es coïen millor. Bé, els amics alemanys del “Hola, ola”, faran la seva versió que, segurament, serà molt bona perquè ell és un gran cuiner, a més d’una gran persona. Ho espero amb desig i confio gaudir-ho com cal. Bona nit!! 

Cal regar el jardí

Cal que neixin flors a cada instant, com diu la cançó, calen més somriures, més abraçades, més petons d’aquells que es fan amb el cor. Calen més fets positius i menys promeses d’aquelles que no hi ha intenció de complir. Cal més ajut i comprensió per al desvalgut, cal obrir els braços més enllà de l’abraçada. Cal regar el jardí de l’amistat dels bons amics, de la família, de la parella, perquè l’apatia provoca fredor i sense un bon rec d’amor qualsevol relació es marceix i se'n va en orris. Doncs sí, cal que neixin flors a cada instant, com diu la cançó que cantàvem al meu cole… Bona nit, molta salut i amor!! 

Esmorzar d'amics

Avui sí, tots d’acord, a l'hora programada i al lloc adequat. Tot i el vent, hem estat puntuals, el bar Los Maños ens ha obert la porta i els braços per oferir-nos els seus callos de vedella espectaculars i els seus plats combinats, dels quals sempre en tria un un dels amics. Bé, una mica de vi negre de per aquí prop, un músic amb moscatell i un cigaló de conyac, i avui hem fet un xarrupet d’herbes, que ens encanta a tots quatre i que només el fem el dia de l’esmorzar. Bé, com sempre dic, el millor ha estat el plaer de la companyia dels meus bons amics. Bona nit a tothom, salut!! 

Fer exercici

Evidentment és sa i va molt bé, sempre que es faci amb l’activitat apropiada a l’edat i a les condicions físiques de cadascú. A la meva edat sembla que caminar és el millor que puc fer, i ho faig, ara gairebé un parell d’hores de passeig no me les treu ningú. Però sempre m’ha agradat molt la bici i de més jove sortíem un grup d’amics i ens fèiem 30 o 40 quilòmetres, com si res, i després ens n’anàvem a esmorzar i ho recuperàvem tot i més. Ara tinc una bici estàtica que és una meravella i en faig una hora pel matí i una per la tarda i em va molt bé, tinc una certa facilitat que he millorat amb la pràctica diària. Cal fer salut… 

Un somriure emocionat

Faig un petó al cel, i un altre, i un altre… i m’aturo a pensar en les persones que m'han anat deixant al llarg dels anys, alguna per allò que diuen que és llei de vida, sobretot avis i pares, però d’altres, com la cosina i sobretot companys de feina, ho han fet per malalties sense solució. Penso que la meva vida ha estat completa i complaguda amb aquestes persones, ara, diria que n’estic vivint una de nova, de jubilat, que sovint em convida a ver un cop d'ull al passat i m’arrenca un somriure emocionat… 

Calçotada

Ens encanten els calçots, tot i això no solem abusar de les calçotades per tot el que comporta menjar-te tot el que es serveix. De totes maneres, aquest dijous hem fet la primera de la temporada, ha estat a les Tines de Renau, on fan una bona salsa, els calçots són de bona mida i els fan al punt, i la carn d’aquest poble ens té una mica el cor guanyat, així com un porró de vi negre del país que ha entrat prou bé. La propera, sempre en solen fer un parell per temporada, potser anirem a la Montoliva, que també ho fan molt bé. Hem estat molt ben acompanyats de la nostra bona amiga i de la seva filla petita. Sempre un plaer. Bona nit a tothom!! 

Aniversari

Hem anat a Cal Joan per a celebrar l’aniversari de la nostra amiga de l’ànima. Evidentment hem fet el seu menú especial, amb l’arròs de rap i cloïsses amb allioli, que cada cop el trobo més bo, espectacular i al punt, i és que a més de què el producte és molt bo, el cuiner és de primer nivell. D’entrants, hem fet aquella safata amb tot de delícies de mar, amb un romesco i un allioli, també del millor que pots trobar pel Serrallo. Ens hem begut una ampolla de 4G, un garnatxa de Batea de gran qualitat. Però com sempre el millor ha estat la bona companyia de la nostra amiga, una persona entranyable que ens estimem moltíssim. Per molts anys!! 

Som a Nadal

“Jesús neix dins dins del teu cor”, deia una frase que teníem penjada a la nostra escola i a mí, fins i tot ara, em convida a fer una bona reflexió sobre la bonhomia de les persones… som els homes bones persones per naturalesa o tenim una tendència també natural a la maldat. Bé, és allò d’aquells principis que ens feien estudiar, però que costaven de definir. Tan debò el Nadal, que és la festa de la trobada familiar, festa de l’abraçada, festa de l’amor més sincer i més pur, sigui un punt de partida per aconseguir un món en pau i bé. Tot comença en la millora personal i, després, unim per sempre les nostres mans ben netes. Bon Nadal amics!! 

Pessebre

Confesso que, de petit i de no tan petit, sempre m’ha agradat fer el pessebre. El feia a casa i al bar del meu padrí, també a l’escola, tant com alumne com a després de professor de La Salle de Reus, on el fèiem a la classe i també un de comunitari al passadís. Bé, ara en tenim un a casa, molt original, fet de roba i regalat per la nostra bona amiga de l’ànima. És una estrella feta de roba, amb el naixement al mig, un àngel al capdamunt, els tres camells per la part de sota i, a les altres puntes, pastors i algun animaló. De l’estrella surt un fil ple de llums de colors, que acaba envoltant una foto del nostre fill, de més petit, preciós… 

Esmorzar d'amics

Hem tornat a anar al bar ”Los Maños” i, aquest cop, hem menjat “callos” de vedella, que n'hem triat tres, i galta un que sempre sol agafar coses diferents. Sembla que el vi ha millorat una mica i sobretot el músic, que l'altra vegada hi havia alguna cosa una mica rància, ara estava espectacular de bo, el moscatell sempre ve de gust i el cigaló, evidentment, com a la majoria de bars, no el saben fer bé, si més no al meu gust. Bé, com sempre, bona companyia que, tot i que ens anem fent grans, encara gaudim de la nostra bona amistat i d’un esmorzar de forquilla com cal, encara que avui no hem fet xarrupet d’herbes… 

Festa alemanya

Festa alemanya (oktoberfest) al bar “Hola, ola”... El nostre amic ha fet garrons al forn per a tota la clientela a qui li ha vingut de gust, són garrons molt grossos i acompanyats d’aquella col avinagrada (chucrut), tan característica i típica a casa seva, i d’un puré de patates prou aconseguit. Avui la Teresa i jo ens n’hem partit un i gairebé no ens el podíem acabar. Però bé, ha estat prou bo, ben cuit i, tot i que resulta un pèl greixos, alguna vegada ens agrada recordar aquelles llicències que tothom ha fet alguna vegada. Bé, ho hem gaudit com cal, encara que molt exagerats, massa menjar... 

79 anys!!

Amb 79 anys a l’esquena, amb molts anys amb la cigarreta rossa sempre a flor de llavi, contemplant la nit serena, es passeja un mestre jubilat, bé, un professor de La Salle, com ens anomenaven al meu col·legi. Tota una vida tombant per les classes, amb són bastó (totxomicina) i una pluma a punt que encara porto ara, veu passar la vida, va vivint la vida on li encanta reviure, per tornar a viure, tot allò que mai no mor ni morirà. Sembla que em vaig fent gran i això que vist en fred no és gens agradable et deixa viure mentre fas coses i vius el dia a dia i ets capaç d’escriure, tens la pretensió d’escriure sobre tot allò que has fet i ja no fas i fins i tot sobre allò que si fas, com a exercici de manteniment i conservació amb unes certes garanties. En faig 79, sé que espanta una mica, però tothom tranquil que ja m’espanto jo quan no em mira ningú, però em durà poc perquè sempre estic molt ocupat procurant aprofitar i gaudir de cada minut que em resti. Moltes gràcies a tots els que heu pensat amb mi en un dia com avui, i moltes gràcies a la vida que m’ho ha donat tot: avis, pares, esposa, fill, amics, tots immillorables per a ser feliç… 

Esmorzar d'amics

Tots quatre lliures i a punt, sense visites mèdiques, sense cap revisió de xapa i pintura, per fi hem pogut anar a esmorzar de forquilla. Ho hem fet al bar els Maños, que torna a ser obert però amb altres persones que sembla que ho fan prou bé i encara, segons ens han dit, ho faran millor. Per començar els callos de vedella són molt bons i el seitó fregit, fresc i al punt, i fins i tot un que ha menjat ous amb béicon i fesols era un plat que feia tot el goig del món. Si milloren una mica el vi i amplien l’oferta, en general, crec que serà un lloc ideal per anar a esmorzar… 

Dinar de sant

Va ser el sant de la nostra amiga i aquest any ho hem celebrat aquí al Serrallo, al restaurant L’Àncora, que tot i que tenen molt bon producte, aquesta vegada no hem quedat gens contents. Bé, valgui dir que al mes d'agost no és bon moment per anar a un restaurant que té molta gent i és a primera línia de mar però tot i això que hauria d'estar previst, no hem estat ben atesos i fins i tot la nostra comanda ha estat mal interpretada. Bé, això a part, que suposo no deu ser habitual, l'estada amb la nostra amiga sempre és edificant, ella és un encant de criatura, amb la que ens trobem sempre com en família sana i feliç. Gran sant, gran dia amb tu… Moltes felicitats, t'ho mereixes tot i més!! 

Ermita del Remei d'Alcover

De profe hi portava els meus alumnes de La Salle de Reus… agafàvem el tren fins Alcover i des de l'estació anàvem caminant fins a l’Ermita del Remei i, fins i tot, algun cop ens havíem arribat fins al niu de l’àliga. Avui, juntament amb uns bons amics, hem reviscut l’experiència i ha estat tot un plaer i una emoció molt sentida recordar aquest fet. Una vegada vam representar uns quadres de pastorets que ens van quedar molt bé i, a petició de les famílies, ens els van fer representar al teatre del col·legi. Hem dinat al restaurant de l’Ermita i hem passat un gran dia entre bons amics i millor persones. Grans records que vaig viure intensament… 

De l'amor i l'amistat

L’amor circula pels camins de l’afinitat, gairebé no necessita ni d’un bon vi, ni d’un cafè. Hi ha amistats que es fan més grans amb un Priorat-Montsant negre i d’altres que no les millora ni un cafè de Colòmbia. La vida en sí, i a pesar de tot i de tots, no és tan complicada si mirem la convivència com si fóssim habitants d’un bosc màgic, basat en el respecte entre tots els éssers vius. L’amor circula pels camins de l’afinitat… i no necessita gaire més. 

Sant volem

Si reservàvem avui pel Tenedor al restaurant Les Tines de Renau, guanyàvem més de 2000 yums, que tenen descompte per a un proper àpat. Bé, hem trucat a la nostra bona amiga i… cap a Renau. Dos hem menjat xató i una amanida de ventresca, de segon tots tres conill a la brasa que estava espectacular de bo. De postres dos taronja i un, que s'ha passat una mica, mel i mató. Hem begut aigua i cafè, que estava prou bé. Hem estat fresquets i bé i en immillorable companyia. Propera celebració, Sant Pere, que serà el sant del meu fill i el meu. Anirem al restaurant Les Veles, a Calafat, que ho fan molt bé… 

Esmorzar d'amics

Cada cop ens costa més trobar una data que ens vagi bé a tothom, ja que estem en aquell temps on les revisions de “xapa i pintura”, és a dir, visites, analítiques i controls generals, són freqüents. Però avui sí, tots quatre, puntuals, cap al restaurant Els Pescadors, on hem esmorzat calamars i sardines a la planxa, amb un vi negre del Montsant que hem trobat molt bo. Hem fet un músic amb moscatell i alguns fins i tot ens hem atrevit amb un cigaló de conyac. Bé, com sempre, trobar-te amb bona gent és molt edificant. Esperem que el proper sigui aviat i amb bona salut…