Som al mes de febrer

És diumenge, circulo sol, vaig tapat de cap a peus, fa un fred que pela, però tenir les orelles tapades i uns bons guants et dona aquella sensació tan agradable de què sembla que vas molt ben preparat per a lluitar contra els elements meteorològics. L’amic alemany del bar “Hola, ola” m’ha fet un entrepanet de truita recent feta boníssima, un aigua i, com sempre, he fet un parell de cafès curts, ben concentrats, marca de la casa, deliciosos. Ja ha passat la setmana dels barbuts, però encara fa fred, som al febrer…

Entrepà petit

He tornat a recuperar l’entrepà de l’esmorzar, abans era sempre de tonyina i de mida mitjana, ara és una mini flauta, però cada dia me’l fa d’una vianda diferent: fuet, formatge, pernil, pernil dolç, tonyina i els dimecres sempre me’l fa de truita a la francesa. Per beure un aigua natural i, per acabar de complaure el cos, un cafè curt, carregat i amb sacarina, que moltes vegades en són dos per deferència del nostre bon amic del bar Hola, ola. Penso que el cos s'acostuma a tot, fins i tot a una manera de menjar i beure més sana i racional i, a més, ho agraeix amb salut i en sentir-se més lleuger i sobretot més satisfet per fer el que cal…

Entrepà de pop

Avui ens toca un entrepà de pop, no n’he menjat mai, però segons ens expliquen és molt bo, hi ha pebrot i una mena de salsa blanca de ceba i alls que sembla que li escau molt bé. Tindrem un Rioja que es diu 828 de catorze graus i, tot i que jo prefereixo un vi català, també diuen que és molt bo. Unes olives verdes, un bon cafè i tota la bona voluntat i el saber fer dels nostres amics alemanys del bar “Ola, hola”, que són molt bona gent i s’esforcen molt per tirar el seu negoci endavant. Bé, de moment ens fa molta il·lusió, sobretot per la novetat de menjar pop en un entrepà…

L'entrepanet de truita

Vaja home, he passat prop dels coloms i sembla que ja no em coneixen, si més no, no se m’han apropat com feien sempre a la recerca d’alguna vianda comestible. On sí hem estat ben rebuts, ha estat al nostre esmorzador habitual on, en veure’m, ja m’han preparat el meu entrepanet de truita, que és el que faig els dimecres. El port del Serrallo té estufes enceses i està ben il·luminat totes les festes…

Gaudeixo del menjar

Sóc menjador de mena, gaudeixo menjant, sóc d'aquells que a més de menjar per a viure també viu una mica per a menjar. Avui, per sopar, la Teresa m'ha fet un entrepà de truita francesa, amb una mica de tonyina, pa integral de llavors i unes olives que són aragoneses, espectacular tot plegat, però també gaudeixo de les verdures i de les amanides. Bé, gaudeixo del menjar… el que fa la Teresa, clar!!

L'entrepà de truita

M'encanten els entrepans en general i els de truita en particular. Cada dia me'n menjaria un de diferent: francesa, de patata sola, de patata i ceba, de ceba sola, de tonyina, de fuet, de formatge, de llom, de bacon, de carxofes, d'espinacs, de carbassó, de pèsols, de fesols, d'alls tendres, de julivert… Bé, com veieu n'hi ha un per a cada dia, acompanyat per unes olives verdes o negres, farcides o no, al gust del consumidor, una cervesa o una copa de vi, també al gust del consumidor, i després un cafè o un cigaló de conyac. Bé, qualsevol és un molt bon esmorzar. Bon profit! 

Entrepà de truita

La mare em feia algun entrepà de truita per a l'hora del pati, quan anava a l'escola de petit, de jove quan estudiava, me’n feia algun per sopar i, ja de profe, algun cop a l'hora del pati, també me’n feia algun amb unes olives verdes. Ara, a casa, ja de jubilats, la Teresa i jo, quan el Barça juga a les nou del vespre, a la mitja part, alguna vegada ens fem un bon entrepà de truita d'un parell d'ous i unes olives negres. Bé, per mi un molt bon sopar...

Bon sopar

Alguna vegada ho havíem fet, ara feia temps que no, un entrepà de pernil, pa de llavors integral amb tomàquet, un raget d'oli d'oliva verge i una bona ració de pernil tallat a trossets petits, unes olives negres (en sóc un enamorat) i una mica de vi negre del Priorat, que és el meu preferit, una mica de fruita del temps, unes cireres per exemple, i a córrer, de nit no prenem cafè. De totes maneres, encara recordo la cigarreta rossa...

L'entrepà

El nostre fill Pere i els seus amics van cada divendres a fer un entrepà, i jo sempre li pregunto… avui de què té l'han fet? i sembla mentida la gran varietat que poden oferir avui en dia, no li comento però potser, per al meu gust, els ingredients me'ls menjaria en plats per separat, potser aleshores perdria la gracia de la combinació, però sempre hi veig massa coses per a posar dins del pa. La Teresa i jo el fem sempre de tonyina, amb pa amb tomàquet i pa integral de llavors… Bé, suposo que cada entrepà també deu tenir la seva edat apropiada. Bon profit a tothom!!

L'entrepà

Sempre em feia gràcia veure l'entrepà que portava la canalla, era molt significatiu, hi havia una gran varietat, tant en la forma de preparar-los com aquells que ja venien muntats d'alguna botiga, algun pastís d'allò que en deien Tigreton, o alguna pasta per l'estil. M'emocionava especialment, aquell entrepà de mare, o de pare, amb una truiteta, o pernil, o formatge, embolicat amb un paper de plata (ara està mal vist), i un pensava en una bona mare, o  pare, tot i que igual estava fet per la minyona. Fins i tot jo solia portar-me alguna peça de fruita, però mai tenia costum d'acudir a la brioixeria industrial, ho tenia, tinc, molt clar...

Responsabilidad...

La gente somos especiales, muy especiales, los bares están cerrados pero hacen cosas para llevar... la gente recoge su café, su cerveza, su bocadillo, o sus pastas o croissants, y se pone a beber y a comer por el entorno cercano. El espectáculo es denigrante, se fuma y es como si el bar hubiese abierto una terraza que va de un extremo a otro de la plaza… No tengo nada contra nadie, el señor del bar tiene derecho a ganarse la vida, pero hay personas que son poco responsables...

 

Gran madre

La chiquilla sería de cuarto de Primaria... a la hora del patio ha salido con una pequeña mochila, de esas que se cuelgan en la espalda, se acerca a un banco que hay cerca de la verja, coge su mochila, la abre y saca una botellita de agua y un bocadillo envuelto en papel de plata... pan con tomate, por supuesto, y una tortilla francesa que sólo verla alimenta, huele a buena madre. La niña come tranquilamente, va bebiendo sorbitos de agua, luego veo que en un recipiente tiene unos trocitos de fruta pelada… Si señor, debe tener una gran madre.

Buen trato

Trato familiar, sonrisa de gratitud y bienvenida, la pregunta habitual... café con leche o bocadillo de atún, y el señor se acerca con el periódico en la mano, que parece que me lo está guardando. Hoy toca "bocata", una flauta de atún, agua natural y al terminar levanto la mano y muestro dos dedos... ya sabe que son dos cafés cortos, concentrados, con sacarina, buenos, buenísimos...

 

Mami rubia, niño rubio...

La mami, rubia, joven, maja… El niño, rubio con ojos que azulean de mares de cielo, se pide un bocadillo de queso, una flautita larga y atractiva, con pan de oliva, se lo come con hambre y va repitiendo que está riquísimo. Habla con el camarero y con su madre, el hombre le trae unas golosinas, le dice que son para cuando se termine el bocata… Me recuerda a mi hijo Pere, por lo despierto, aunque era más morenito... y guapo.

Sovint recordo...

Noto a faltar l'esmorzar al bar de sempre… l'entrepà de tonyina, un aigua i un cafè, i els veïns, alguns ja coneguts, d'altres nous, i algun cop amb alguna curiositat a observar i que, després, quan arribava a casa ho podia escriure i publicar. Bé, tot arribarà, però mai serà igual que si meitat d'aforament, que si distància de seguretat, que si mascaretes… També enyoro els croissants de la Pineda i el seu cafè amb llet, a la terrassa sota les moreres i entre els ocells, que no tenen cap por d'anar fent saltironets entre els teus peus. I, per recordar, el cafè del bar Nicanor a Deltebre…

Entrepans

Sempre m'han fet il·lusió els entrepans, amb totes les seves variants, de sardines amb oli d'oliva, de tonyina, de truita en mil versions, de llom amb formatge, de formatge sol, de musclos en escabetx, d'anxoves, de cansalada viada, i el rei… el de pernil amb pa i tomàquet. Bé, aquests eren els clàssics, els de mare de tota la vida, aquells que alguns alumnes portaven embolicats en un paper de plata i que jo sempre controlava d'alguna manera... d'altres, malauradament, portaven bolleria industrial. Ara l'entrepà ja s'ha sofisticat molt i fan autèntiques meravelles, moltes combinacions, totes ben presentades i atractives…