El valor del silenci

Es veu que algú va dir alguna cosa així com: ”Si no teniu alguna cosa per a dir, que millori el silenci, és millor que calleu”. El silenci pot tenir moltes interpretacions, pot ser de respecte, d’aprovació, de desafiament, o fins i tot pot estar considerat com un regal quan la ignorància és tan palesa que no val la pena reaccionar. Reconec que aquesta darrera interpretació l’he utilitzat més d'una vegada i la gent reacciona de maneres molt diferents, en general no s’ho prenen bé, potser es queden amb les ganes de saber la teva reacció que, en el fons, possiblement respecten. Bona nit!!

Coses meves...

Hi ha flors que són més flors que les flors, es semblen més a la mare rosa blanca. En la pretesa igualtat de totes les persones, hi ha persones que són més iguals que les altres, com va dir un dia el meu ídol tan penosament caigut Felipe González. Diuen que a qui sap callar bé li diuen savi, perquè és prudent, generós, comprensiu i fins i tot empàtic i mediador. Diuen, bé, això ho dic jo, que hi ha autèntiques figures al carrer i sense cap reconeixement mentre som dirigits per la demència més prepotent i irresponsable. Bé, són coses meves, si és que hi ha coses…

Una llàgrima feliç

Els nostres silencis s’escolten apassionadament, mai havien estat tan expressius, amb els somriures tan plens de veritat, amb els ulls com a mirall, clar i net, on tu i jo ens veiem exactament com som i, sobretot, com volem ser per sempre més. M’encanta el llenguatge dels nostres silencis, aquell llenguatge no verbal però que ho expressa tot amb una bona mirada dolç i pacífica, fins i tot amb una llàgrima de felicitat extrema, on el temps ens contempla, ja sense mesura ni caducitat, i ho fa cofoi, molt content…

Sento la remor...

A vegades sento la remor d’aquelles paraules que no he pronunciat. No és un callar de savi, és una mala interpretació de la prudència, d'aquell silenci que no parla, que no és oportú, que sembla desentendre's de qualsevol actitud amb una mica de coherència. Una paraula a l'hora, una paraula a punt, oportuna, una veritat a temps i a la cara, pot donar peu a la plenitud definitiva de l'existència…

M'agrades sempre

M’agrada, m’agrades, quan parles perquè el món s’atura a escoltar-te, fins i tot els ocells deixen la seva rutina de festeig i s’apropen a les branques més baixes de l’arbreda de l’entorn, el vent és una brisa suau sortida expressament del mes de maig, ella no deixa gairebé ni moure les fulles… M’agrada, m’agrades, també quan calles, com diria el gran Neruda, perquè amb la teva àuria de llum, també s’atura el món i en té prou en contemplar-te…

Un silenci ple de tu

És un silenci amb música, un silenci perfumat, genial, sublim, un silenci de somnis i presències, un silenci on fins i tot volen ser-hi, aquelles paraules que mai es van dir, però que es feien sentir en forma de batecs harmònics d’uns cors totalment enamorats. És un silenci que no calla, un silenci de veus interiors, un silenci en forma de vent ple de respostes. És un silenci ple de vida, però sobretot un silenci ple de tu…

Una conversa amb tu

Sentir-se bé, ben acompanyat, en un ambient de llum, on una mena d'aura deliciosa proclama la pau dels moments de la sublimitat. Sovint em passa al teu costat, em passa des de sempre, et veia i ja de lluny tenia la impressió de què il·luminaves l’entorn. Ara gaudeixo de la teva proximitat i, com ja he dit en alguna oportunitat, de la conversa dels nostres silencis. M’encanta una xerrada amb tu, d’aquelles tan íntimes, sense paraules, amb sons que semblen musicals, plens de meravelloses harmonies…

La veu de la consciència

Poques vegades hi ha veus que superen la pau del silenci. Sovint agraeixo que tu, aquell o el de més enllà, calli i em regali el seu silenci que, juntament amb el meu, fan una extensió de la pau que arriba plenament al cor. També hi ha, però, aquella veu per la qual val molt la pena que el silenci es trenqui, és aquella veu tan sana que sembla la de la consciència pròpia…

Silencis i sorolls

A cops, gaudeixo del silenci, m'encanta quan em venç la son i no hi ha cap soroll que faci malbé el moment. Però també m'agraden els sons de la vida, la barca del pescador que anuncia feliç l'entrada al port, el tren que passa sense tenir aturada a Tarragona, el iot que marxa majestuós ell, tot i esperant que s'obri el pont per poder sortir cap el seu destí… Sorolls de la vida, silencis reparadors d'esperança… en la música d'aquests sorolls. 

Posar música al silenci

El silenci té màgia, és tot un plec de possibilitats en què, si no el milloren, és millor que callin, és com un full en blanc on hi cap l'expressivitat de tot bon sentiment i poesia, però si no hi ha veritat, no cal embrutar la seva inmaculada pulcritud… De vegades, al silenci només li cal la música, aquella que surt dels batecs del meu cor enamorat i que realment millora el silenci quan t'arriben a cau d'orella perquè ja no han pogut romandre més ofegats per tant d'amor...