I pensar que l'àvia m'explicava que les venien a 10 cèntims la mesura, on cabia gairebé un quilo. Se les menjaven com si fossin fideus i fins i tot en deixaven assecar damunt d'un canyís per a tenir-ne sempre a l'abast i enriquir qualsevol menjar. Ara, a més que no se'n agafa gaire, van a un preu prohibitiu per a la nostra butxaca, i la Teresa, alguna vegada compra gula, que també la pot fer tant en un suquet, com fem al Delta, com fregida amb alls com al nord, o com a complement d'uns espaguetis negres o d’una amanida…
