Primer bany de l'Ayla

El Pere s’ha emportat la gosseta a la platja, ha fet el primer bany d’aigua salada i fins i tot diu que ha nedat una mica. L’Ayla té tres mesos, és preciosa i és admirada per tots els que la veuen per primer cop. Quan han arribat a casa estava molt cansada, però el meu fill l’ha dutxat i l’ha netejat ben bé, amb un sabó especial per a gossos. Després ha menjat amb la mateixa gana i voracitat de sempre i s’ha quedat adormida al seu llit. Avui ha viscut un dia diferent, tot i ser molt joveneta, un cadell. Com podeu veure, aquesta preciositat ens té el cor robat…

En Pere i l'Ayla

Ha vingut el nostre fill i la seva gosseta Ayla, que ara té un parell de mesos i escaig, perquè li han de posar la segona vacunar i llavors ja podrà moure's amb més llibertat. En Pere està molt content perquè la cadelleta està molt desperta i és molt divertida, no para quieta i ho mossega tot amb unes dentetes que ja comencen a punxar com cal. L’Ayla menja amb una voracitat que impressiona i es veu créixer dia a dia. Ara el nostre fill ja ha començat a ensenyar-li coses, per exemple ja sap que ha de seure abans que li doni algun premi. La situació promet molt…

Molt, molt eixerida...

Parlo de la gosseta del Pere, l’Ayla, durant el dia roman sola a casa, tot i que el meu fill la vigila amb la webcam i a l’hora d’esmorzar a la feina no es pot aguantar i la va a veure i xerrar i fer-la moure una mica. Avui ens ha enviat un parell de gravacions on demostra que, tot i ser un nadó, és molt eixerida i entremaliada i ja té unes dentetes que punxen molt i pot menjar-se el pinso sense cap problema. Comença el procés educatiu, ara tindrà una bona feina, però és allò de què si et ve de gust no costa tant…

Es diu Ayla

Aquest és el nom de la nova gosseta d’en Pere, té un mes i mig i,, com podeu veure a la foto, és l’animaló més bonic en què un pot somiar. El nom l’ha triat el meu fill, és un nom d’origen turc que significa resplandor de lluna, també hi ha una pel·lícula que es diu “Ayla, filla de la guerra”. Bé, és un nadó però ja va menjant el seu pinso i també l’hem vist veure aigua i, fins i tot, ha fet unes gotes de pipí  i també una mica de caca. La carona ens recorda a la Lucca, que mai oblidarem, ella tenia 3 mesos i estava més refeta, però és també molt agraciada i mou la cua amb gràcia…

Ens ha deixat la Lucca

Era la gosseta del meu fill, un animaló feliç i agraït, que ens tenia el cor guanyat a tots plegats. Ha estat tractada meravellosament bé, el Pere és un animalista de cap a peus i sempre ha procurat donar-li una vida plàcida i complaent, i ella corresponia mostrant sempre, i com diria el nostre fill, una “contentor” permanent, movent sempre la cua i llençant aquells sons planyívols que mostraven la seva emoció constant. Sempre la tindrem present en el record, ha estat meravellosa i d’un comportament exemplar, la seva companyia impagable, un amor de gosseta immillorable. Adéu Lucca, mai t’oblidarem, sempre et tindrem al nostre cor.

Ens ha deixat la Backie

Era la gosseta de la cunyada, però ens l'estimàvem tots, era afectuosa, juganera, eixerida, dos anyets plens de vitalitat incansable i un comportament d’aquells que fa una companyia immillorable. Era d’aquells animalons que necessiten contacte, et pujava damunt dels genolls i es deixava acaronar i gairebé s'adormia, entregada i amb tota confiança. Ha sortit de casa, cosa que mai feia, i ha estat empaitada per un cotxe, accident mortal, no han pogut fer res per salvar- li la vida. Ens costarà molt oblidar-la…

M'encanten els gossos

Al bar “Hola, ola”, on esmorzem gairebé cada dia, deixen entrar als clients amb el seu gos, la qual cosa fa que nosaltres també ens familiaritzem amb els més habituals. Els amos del bar ja els tenen preparada alguna llaminadura, fins i tot algun trosset de pernil dolç, i els gossos quan arriben ja marxen directament cap a la barra per a ser premiats i acaronats, mentre la resta observem amb un bon somriure el tracte que reben. Està clar que a tots els clients ens agraden els gossos, si no no podria ser tot això… 

Blackie

Blackie és el nom de la nova gosseta de la cunyada, és un animaló espectacular, d'una fidelitat entranyable gairebé humana. Veient els seus comportaments té n'adones fins on es poden identificar amb els seus amos. La Blackie, quan la cunyada no hi és, gairebé s'amaga, no es deixa ni veure, i roman recollida i amb la cua entre les cames damunt del seu llit mentre que, quan arriba, recupera tota la seva energia i totes les seves alegries i l'incansable "juguem, juguem" habitual. L'aspecte és d'una gosseta negra, de morret fi i orelles llargues i aixecades, preciosa… 

Un gosset blanc

Un gosset blanc, preciós, amb un pèl que sembla de cotó fluix em fa pensar en allò que deia Juan Ramón Jiménez de Platero: "Se diría todo de algodón, que no tiene huesos", la cua aixecada cap al davant i uns ullets que completen com cal aquella careta de perdó, que a mi m'agrada tant. En certa manera, em recorda a la Luna, la gosseta de la meva bona amiga Lídia, que és un sol d'animalet, preciós. És curiós, però sempre que veig un gos, sigui de la raça que sigui, m'atrau i me'l miro i admiro com cal, sempre… 

El meu Rex

Avui em ve de gust recordar el meu gos, es deia Rex, era espectacular, pesava setanta quilos i quan es posava dret em passava tot el cap. Però era pura humanitat, fidel, carinyós, agraït i, més d'un cop, l'hauria assegut a la taula. El  seu comportament, sobretot amb la meva mare i amb el Pere, era molt entranyable... La mare li comprava avellanes, li donava i després ell s'adormia posant el cap damunt dels seus peus. Amb el Pere hi tenia una relació de protecció total. Recordo que m'esperava mirant per la finestra i després, en arribar, me'l trobava darrere la porta, on s’aixecava, em posava les potes als muscles i m'abraçava molt efusivament i afectuós…

Un bòxer vellet

Estic assegut davant del pavelló poliesportiu, hi ha una bona explanada on alguns equips aprofiten per fer l'escalfament abans del partit. Avui no hi ha ningú, només un senyor gran amb un bòxer a qui li va llançant una pilota groga i el pobre animal la va a cercar amb una certa rapidesa, però a la tornada ho fa molt a poc a poc, el senyor repetia l'operació, però el pobre animal, a la tornada, no podia ni amb la seva ànima. Bé, el bon home ha agafat la pilota, l'ha desat a una bossa i, amb una mena de tassa plana, li ha posat aigua i l'ha deixat descansar una estona a l'ombra d'un arbre on jo seia. Bonica estampa de tenir cura d'un gos ja vellet…

Més que un bitxo

És el nom d'una perruqueria canina i felina que han obert fa poc, aquí prop de casa. Em fa gràcia de veure els seus anunciats cada cop que passo pel davant: "El amor es una palabra de cuatro patas", " Hasta que no hayas amado a un animal, tu alma permanecerá dormida". Hi ha una mica de tot, joguines, llepolies, pinsos, complements que pots fins i tot personalitzar. Bé, és un lloc molt agradable on es respira, negoci a part, un amor pels animals, amb un tracte exquisit que ajuda a sensibilitzar a la gent de què tenir una mascota comporta que has de tenir cura d'ella i respectar-la com mereix. M'encanten els animals en general, i els gossos en particular, tot i que els gats també tenen la seva gràcia felina i maca.

Lucca

Me entusiasma, casi me emociona, el lenguaje de nuestra perrita Lucca… Ella muestra sus contentos en las llegadas de sus conocidos, se estabiliza y se relaja cuando todos estamos en casa y puede hacer sus gracias y parabienes. Se estira, se abre de patas porque sabe que nos gusta que lo haga, e incluso suelta algún ladrido suave de placer agradecido. Cuando alguno salimos de la casa, se inquieta y se va a la ventana, para dar su abrazo de despedida. És un ser delicioso…

Se llama Pepito

Es un perrito blanco de pocos meses, precioso, juguetón, feliz, bien alimentado, limpio, aún muerde con dientes de leche pero se engancha a los pantalones como una garrapata. El dueño, un chaval joven, lo trae al bar, donde todo el mundo lo conoce e intenta darle alguna cosa, pero él prefiere algo que debe ser muy delicioso y que sólo le da la señora del bar. Después de compartir fiesta con todos, se sienta tranquilamente debajo de la mesa mientras el chico se toma el desayuno feliz y contento con él.

Blackie

Petitona, allargada, potes llargues, carona de tota mena de dolceses entremaliades, orelles grosses i aixecades, afectuosa, familiar, et puja al damunt per a què l'acarones i, de mica en mica, es va posant en posició i fins i tot s'adorm tranquil·lament. Es diu Blackie, en record d'una gossa que van tenir a casa molts anys i que mai oblidaran. És la nova gosseta de Marcel·la, una meravella d'animalet que es fa estimar per la seva vivacitat i extremada simpatia. Aquests dies s'està coneixent amb la Lucca i es van apropant prou bé… Un entranyable record per a la Xesca, l'altra gosseta de Marcel·la que ens va deixar.

Señora con perritos

Prácticamente cada día observo un espectáculo bastante edificante. Una señora de unos sesenta y pocos años va con dos perritos pequeños, ella con lacito rosa y él con un chaleco rojo, muy chillón... la señora les habla, les agradece y corrige comportamientos, y hoy incluso me ha hecho reír, pues he oído alabar la buena caca que ha hecho el perrito macho, la ha recogido y se han acercado a una papelera para depositarla. La señora está entretenida y lo pasa bien, los perritos maravillosos...

 

Los perros de los pisos

Son perros de ciudad, claro, y se ladran entre ellos como reivindicando no sé qué. Otros, cuando los llevan de paseo, se les ve con un contento encima, con la cola al viento y las orejas al quite que son una delicia, y hacen carita de perdón, como diría Teresa, gran amante de los perros. Cuando los sueltan por el césped del río, juegan como si fueran amigos de toda la vida...

 

Tan humans

La parella és d'edat mitjana, a ell ja se li veuen les idees per on hi havia cabells, a ella li blanquegen com una rosada matinera. Ell porta un gosset petit, d'aquells que borden a tot allò que es belluga, ella duu un galgo elegant, silenciós, discret, prudent… Van xerrant, potser una mica acalorats, van aixecant la veu, xisclen com a dos beneïts, fins que es calmen, deuen ser parella, o molt coneguts, o és freqüenten sovint, a mi em sap greu el seu comportament, però hi ha gent que no sap viure si no té alguna guerra encesa amb algú. Mentre, els gossets, tan bonics ells, tan naturals, diria, una mica agosaradament, tan humans ells...

 

Mi buena amiga Lidia

He visto a la Luna de paseo, dicho así parece hasta poético, pero si me refiero a la perrita de mi buena amiga Lidia, la poesía alcanza la sutileza sublime de la magia… Es una raza que me encanta, con su carita de perdón cómico y sus ricitos blancos como copos de nieve pura. Mi buena amiga Lidia, un ser excepcional, de gran corazón y proximidad deliciosa, tiene muy buen gusto, como no podía ser de otra manera. Besos Lidia, te abrazo con el alma…

Perrito blanco

Estoy en la sala de espera de una peluquería, un precioso perrito blanco da un salto y se acurruca a mi lado, pone su cabeza en mi rodilla y yo le acarició la cabeza, parece feliz, como si nos conociéramos de toda la vida... cuando paro de tocarle la cabeza, acerca su hocico a mi mano como una señal inequívoca de que quiere que continúe acariciándolo… maravilla de perrito, se hace querer, además es precioso, simpático, de pelo suave y una carita de perdón que te lo llevarías a casa sin problemas. Me recuerda mucho a la Luna, la perrita de mi buena y muy querida amiga Lidia…