Sempre m’ha agradat aquest tipus de poesia, on es tracta el camp amb amor i fa una excel·lència de les coses més senzilles i naturals. Portar l’amor al camp, i romandre amb la Teresa de torn damunt la gespa, i agafar un brot tendre de l’herba més fresca i acaronar-la mentre ella et respon amb un somriure, tan fi, tan net, tan pur i natural que el temps s’atura i la primavera s’instal·la a cada estació, i la vida pren color, i l’ànima ha de prendre el comandament perquè els sentits no poden amb tant color, amb tanta bellesa, amb tant amor en pau. Poesia bucòlica…
