Seguim a Deltebre

Espectacular com sempre el nostre Delta… Hem anat a fer un tomb amb el cotxe fins al final, allà al pas de Buda, i després ens hem arribat fins a bar Lo Mirador, on hi ha una vista panoràmica de l’Ebre, que és com per a fer moltes fotos i totes per emmarcar. No cal cal dir que hem menjat tots els àpats que, com diria en Pere, són els “menjars de mama”: calamars amb ceba, sípia amb patates, anguila en suc i xapadillo i, sobretot, tot i la calor humida que tenim, hem menjat “calent”, col, arròs i fesols, i ens han caigut les llàgrimes de plaer i de felicitat. Ara, en arribar a Tarragona, bondat total… 

Dijous gras

Dijous llarder, jarder o dijous gras, dia de la truita, de la coca de llardons i, sobretot, de la botifarra d’ou. Recordo de manera entranyable la celebració d’aquesta festa, al meu poble de La Cava, ara la part baixa de Deltebre, perquè anàvem al Maset, al mas de les palmeres, com dèiem nosaltres, on fèiem cap amb les mares i les truites de tota mena a punt, la gran majoria dels nens del poble. Després, de més grans, alguns ja agafàvem el carrilet i ens n'anàvem a Tortosa, a l’ermita de Mig Camí, que també era molt popular. Allí vaig fer la meva primera cigarreta rossa, fatal, ho vaig trobar molt desagradable…

Tenquetes fregides

Recordo haver anat a tirar el rall amb el meu padrí. Recordo que, en arribar al desaigüe, llençava uns grapats de trencats i, després d’una estona, feia el seu llançament espectacular, l’objectiu era agafar un bon grapat de tenquetes que no fossin massa grosses, perquè així eren ideals per a fer un molt bon esmorzar, fregides i amb tomàquet fregit. Recordo a l’àvia amb la paella fent-les ben torrades juntament amb els tomàquets, que els fregia amb un all, que després el treia, per fer bon gust. Gran plaer!!

Plats de cullera

El professor Francesc Llobet, bon amic i company a La Salle de Reus, ens parlava de la setmana dels barbuts i ho associava amb la setmana més freda de l’any i tots recordàvem també el tipus de menjar adient, és a dir, el menjar de cullera. Parlàvem de la sopa i la carn d’olla i les verdures, de les llenties amb arròs que el cuiner del col·legi les feia boníssimes, evidentment jo els parlava del calent típic de Deltebre ( col, arròs i fesols), algú de fora de  Catalunya ens parlava dels "callos" amb cigrons, com a plat de cullera. Bé, acabàvem parlant de menjar, que també és cultura…

Canelons

Quan estudiava coneixements de Catalunya ens deien que els canelons els feien el dia de Sant Esteve per aprofitar les restes del pollastre o del gall d’indi que no s’havien acabat. Nosaltres els fem el dia de Cap d’Any per celebrar el sant del sogre que es deia Manolo, persona entranyable i de molt bona convivència. La Teresa i la cunyada els fan de rostit a la cassola, recent fets, i resulten boníssims, de tal manera que sempre me’n menjo una mitja dotzena perquè resulta un plaer gaudir d’aquesta magnífica realització artesana i de gran qualitat. Bon Any Nou a tothom!!

Demà, "calent"...

Aleshores, quelcom, llurs, tot pot ser, tanmateix… així que demà és el dia, aquell dia que sempre arriba i la Teresa solemnitza les nostres inquietuds i fa calent (col, arròs i fesols) i ho fa amb cua de porc, que és el que trobem més bo, carregat de col, amb fesols de l'hort i arròs del Molí de Rafelet, que és el millor. Bé, com podeu veure és un dia memorable, només cal que acompanyi el temps i faci fred de desembre, fred de bon hivern, on el nostre plat de capçalera més significatiu és magnifica total…

Som a Deltebre

Tothom que no hi és quan sóc a Deltebre en són més prop. En Pere li dirà a la Teresa que faci menjar de mama i la mama ja té el programa una mica fet. És allò dels galets i l'espatlla de xai, els canelons de rostit a la cassola, calent (arròs, col i fesols), un suc d’anguila grossa, sípia amb patates, etc, més els entremesos espectaculars que sol fer la cunyada. Bé, ja se sap, cal respectar les tradicions, fins i tot intentaré que facin paracotes, ja que no sóc massa dels dolços i dels torrons habituals…

Tarragona i Deltebre

Avui vull proclamar als quatre vents que tinc la sort d’haver viscut a Deltebre, on encara vaig gaudir d’allò més semblant al paradís de la natura més natural per contemplar, per viure, per respirar poble i família. La mar, el riu i l’hort del pare, l’arrossar, el rall i el gamber, la falç i l’escopeta, el bussó, la reixaga, peix i marisc i caça de ploma…  Viure a Tarragona, a la desembocadura del Francolí, prop del port del Serrallo, és també un privilegi impagable. Tarragona mare i romana, acull de meravella, és com un poble gran enriquit de tota mena de benediccions…

Cartes d'amor

En el meu somni et vaig escriure una carta… Sempre m’ha fet il·lusió escriure cartes, són com una recopilació meditada i madura d’un estat d’ànim que va fluint en cada lletra fins quedar gairebé satisfet, perquè tot allò que volies expressar ha quedat clar i net i, fins i tot, ben redactat i a l’abast de la teva sensibilitat, que crec conèixer força bé. Escriure una carta… ara això ja no s’estila, és passat de moda, com molts aspectes romàntics de la nostra existència, una pena. Ara tot és imminent, en viu, en directe…

Anirem de la mà

Sí, ja fa algun temps que no anem enlloc i em fa gràcia de pensar en les nostres sortides, lliures i de la mà, cercant l’encant d’algun poble petit, a ser possible de muntanya, i en trobar-nos amb la típica senyora del poble, ferma, natural i autèntica, preguntar-li per les coses que es poden visitar i, sobretot, aquella pregunta màgica que sempre els hi faig sempre: quin és el menjar típic d’aquest poble i si hi ha algun lloc on el podem gaudir…

Sóc a Deltebre

I en arribar al pont de l’Ampolla, la planura del Delta de l’Ebre, els camps la majoria ja plens d’aigua, alguns també han sembrat, he vist algunes camallargues i diferents grups d'ibis per diferents tancats. És 5 de maig, dia de comunions a Deltebre, festa grossa, solemne i amb un cert plaer veig que es conserva la tradició de celebrar-ho com cal. Veig molta gent, fins i tot forastera, gent mudada de diumenge gran, amb cares de molta satisfacció. Nosaltres som feliços de poder assistir a la primera comunió de la Tessa, juntament amb tota la família i els amics de la seva escola…

Primera Comunió de la Tessa

És un dia molt blanc, de neu, de farina d’arròs blanc, de cirerer florit, de tarongina en flor. És un dia especial, diferent, potser únic diuen alguns, un dia en què la música és simfonia total, en el cel es veuen estels de colors i l’arc de Sant Martí compareix convidat per la sublimitat de la celebració. És un dia de somriures de cor, de joia total del cos i l’ànima. La puresa vestida de puresa, fa la primera comunió. Un petó a la mà Tessa, la teva festa ha estat a nivell…

Allioli

Avui em ve de gust recordar, la facilitat amb què la Teresa i jo fèiem una bona morterada d'allioli, espès, amb el punt de sal adient i amb la quantitat d'all justa. Una mica de pa torrat i ben untat és el complement ideal per acompanyar unes anguiles de pantena a la brasa, o xapadillos, o unes cues de llissal de l’Encanyissada. Recordo el bé que ho fèiem, perquè mai se’ns negava i el fèiem entre tots dos, una estona cadascú, i ens quedava boníssim. Nosaltres érem els encarregats de fer l’allioli en tots els àpats d’amics o de família i ens quedàvem amb el personal…

Pluja i pastissets

Plou, pluja i pastissets, sofà i manteta, pau i bé. La Teresa i en Pere, el nostre fill, són a la cuina, fan una truita de patata i ceba, això entra en allò que el nen té a bé anomenar “menjar de mama” que inclou tot una sèrie de subtileses de la Teresa, com per a llepar-se els dits. Recordo el temps de vacances, quan veníem al poble i els pares ens esperaven amb gran deler… Pluja i pastissets, Deltebre, com sempre dic, som al paradís total…

Uns dies a Deltebre

Setmana Santa, toca cel, toca paradís, toca Deltebre. Seguim la tradició, farem mones (faran) amb la nostra pasta típica, amb ous de gallina durs. Farem (faran) pastissets de cabell d’àngel, amb la recepta de la sogra, que són els millors que mai he menjat. Tot això a part, ser a Deltebre és retornar a la infantesa i reviure als avis, els pares, l’escola, els amics...

Aquesta mena de paelles

Paelles que no és que siguin dolentes, però sovinteja una mena de desproporció que no me les fa gens atractives… Igual et trobes trossos de patata i tallades de tomàquet pel damunt, com també aquells fesols grossos plans, o uns trossos de conill o de pollastre que, com a mínim, els podrien tallar per la meitat. Bé, no és que tinguin mal gust i no es puguin menjar, el que passa és que nosaltres trobem molt més bones les que fem per aquí. Dit tot sempre amb un màxim de respecte per a tothom...

Els nostres menjars

Recordant mares i àvies, la Teresa ens ha fet un recital espectacular de bo: Un dia rostit a la cassola amb pollastre de corral, un altre un estofat de sípia amb patates, un altre calent evidentment, un altre calamarcets en ceba, un altre anguila en suc, un altre espatlletes de xai al forn… Crec que per complir amb escreix amb les nostres tradicions només ens manquen els canelons, que nosaltres els fem el dia de Cap d’Any per honorar al sogre que es deia Manolo, i una rostida de carxofes a la brasa, tot i que aquest any no és un bon any per a les carxofes. Bé, molt bé, ha estat espectacular i ho he gaudit com mai… ara, una bona frenada i fer salut amb tot allò de la verdura, la fruita i les amanides variades. Bon Any!!

"Cotes i paracotes"

Sembla que la meva àvia materna, era una gran balladora de jotes, en sabia tant que era la que obria el ball, ella sempre m’ho explicava molt orgullosa. Després, entre ball i ball es menjaven les famoses paracotes, primer només amb pasta i després ja les feien amb figues seques, o prunes seques, que també queden bé. L'àvia deia “cota” a la “jota”, i aleshores les paracotes eren el que es menjaven per berenar, entre jota i jota, al ball del poble…

A tres graus

Aquest matí, a tres quarts de deu, estàvem a tres graus de temperatura, fred, hem anat a esmorzar i hem portat la brossa al contenidor. Bé, l’habitual, com també ho és que la Teresa ens fes un altre regal de festes, ha fet calent, era el dia ideal, i l’ha fet amb galta i morro i, evidentment, amb arròs, col i fesols. Per a la gent d’aquestes terres, aquest és un plat que ens agrada en bogeria i nosaltres ho hem gaudit com cal i ho hem acompanyat amb un vi negre que ha estat la cirereta del genial pastís…

Proper plaer

La Teresa ens farà anguila en suc, però la farà al seu aire i estil, que difereix una mica d’allò que és més habitual al poble, ella ho fa amb anguiles més grosses, mitjanes, i amb alls tendres i julivert, a part de la seva gràcia per cuinar, no sé si li posa alguna cosa més, però el resultat sempre és espectacular. Evidentment, prepararem un bon pa de pagès i un vi que estigui a l'alçada d’aquest plaer tan especial. Després, ens quedaran els canelons de Cap d’Any i potser unes carxofes brasa…