Som a Elx

Hem baixat a fer un tomb per Elx… prop de l'hotel tenim la Basílica de Santa Maria, on hem fet algunes fotos, després hem fet una cerveseta, a peu de carrer, ja que aquí no fa la calor que hem trobat pel sud. Hem dinat al Trastero, molt bé, molt original, a base de "montaditos", que semblaven fets de la cunyada, la qual cosa vol dir rebons. Hem anat a veure el Museu Paleontològic, que ens ha agradat molt. Bé, dia rodó, ara ja som a Castelló, demà a Tarragona, dormirem a casa, “mi casa”... 

De Granada a Elx

Granada és un lloc d'on un no marxaria mai, les tapes són espectaculars i la gent transmet allò tan ferm de l’alegria andalusa. Seguim tornant, hem parat a fer un cafè, no era dolent, i hem anat a dinar a Llorca, on he menjat un salmorejo amb pernil, molt bo, i unes sardines a la planxa que a mi sempre em resulten atractives. De postres, un refrescant com la síndria i un cafè que no era dolent 2. Després ja hem posat la drecera cap a Elx, amb totes les palmeres del món emocionades al nostre pas. Ara som a l’hotel, són les cinc de la tarda, hotel “Elche Centro”, més tard sortirem a fer un tomb i prendre alguna cosa. Demà dormirem a Castelló, que ja es prop de casa... 

El cafè i jo

Cadascú tenim les nostres manies, per a mi un bon àpat ha de tenir un bon vi català, un pa de forn de llenya, unes postres casolanes adients i tot això ha d’estar rubricat amb un bon cafè. I aquí si que em costa Déu i ajuda trobar un cafè al meu gust, i mira que ho demano gairebé amb una oració de ritual preparada i mesurada a l’abast de qualsevol capacitat: “curtet, concentrat, mitjà tasseta, ristretto no expresso”, doncs no hi ha manera, a molts llocs no et fan cas, a d’altres no saben fer-ho i també hi ha llocs on el cafè no val res. Bé, ja som de tornada, anem poc a poc, avui fem nit a Granada, anirem de tapes i demà anirem a dormir a Elx. Estem molt satisfets del viatge, tot i que hem fet un fotimer de quilòmetres… 

Pensaments

A trenc d’alba somriuen les rosades. Nou dia, nou regal, nou principi d’allò que mai voldré el final. Ha estat una nit de son i somnis, aquest cop no els recordo, però dubto que superin el dia a dia d’un jubilat que, sense arribar a comercialitzar la dignitat, conviu feliç una existència plàcida i plena. Plena plenitud de senectut, on et complaus en complaure, on t’ho mires gairebé tot d’una altra manera que inclou, en gran manera, la comprensió generosa de tot plegat. A vegades som tan pobres que només tenim cèntims, i ni així podem gaudir de la sublimitat de l’existència. Bé, són pensaments lliures des de Huelva. Parlant de Huelva, avui hem fet una ruta força interessant, hem sortit després d’esmorzar, amb un itinerari ja preparat, per passar per San Juan del Puerto, el Emirato de Niebla, Rociana del Condado i Almonte per acabar a El Rocío, lloc singular a la vora d’on comença el Parc de Doñana i on es troba el Santuari de Nuestra Señora del Rocío. Un dia espectacular… 

Una mica de Portugal

Aquí a Huelva observo una mica de bona parsimònia, la gent, a partir de les nou del vespre, omple el carrer Pablo Rada i les tapes, els vins i les cerveses es mostren generoses i atractives com mai. Un diria que la gent, en general, viu bé, o potser només són alguns, o potser són els de sempre, bé, encara em faré un nus, però el cas és que fan tot el goig del món. Avui hem anat a Isla Cristina i hem entrat al Portugal, on hem visitat una mica la ciutat de Faro, hem vist la catedral, hem fet alguna foto dels voltants i hem dinat aquí mateix i, miracle, el cafè era bo i la carn a la brasa també estava prou bé. Bé, demà toca El Rocío, que és molt bonic, diuen… 

Muelle de las carabelas

Hem tornat a esmorzar xocolata amb xurros i hem anat a veure la catedral. Després ja hem anat directe cap a La Rábida, on està el Muelle de las Carabelas i les hem pogut veure i fotografiar perfectament. Després hem anat a dinar a Palos de la Frontera, on hem menjat un seitó molt bo i una carn a la brasa realment bona. Bé, molt bonic i tot ben preparat per al turisme, amb alguna zona d’aiguamolls on hem vist un ànec que ens ha vingut a saludar. Cap allà a les quatre ja érem a l’hotel, migdiada i partit, on Espanya està jugant un gran partit de futbol. Demà intentarem arribar a Portugal... 

Huelva

Aquí hi serem quatre dies sencers, avui toca visitar la ciutat, després farem diferents sortides per les proximitats que són realment molt atractives. Per començar bé el dia hem esmorzat xocolata amb xurros que, segons diuen, són els millors de Huelva (boníssims), i ara anem al fer un tomb, ja que tenim l'hotel a un lloc molt cèntric i podem anar caminant gairebé per tot arreu, per veure El monument i la casa de Colón, l’Ajuntament, el monument de la Virgen del Rocío i el Museu de Huelva. A tres minuts tenim tots els bars de tapes i vins, sembla que estiguis al carrer Laurel de Logroño o al Tubo de Zaragoza, però amb el seu estil propi. Anit vam sopar al Rincón i va ser molt bo tot, avui hem dinat al Tapeito i també genial, en provarem un cada nit… 

Sevilla

Diria que Sevilla és l’expressió de l’alegria andalusa. Hem aparcat davant la porta de la Plaça d’Espanya, la Teresa, metòdica, ordenada i previsora, ho tenia tot a punt, hem fet fotos, sobretot a l'apartat de Tarragona, i després hem visitat l'aquàrium de Sevilla, que l’hem trobat molt ben ambientat i amb molta varietat marina molt interessant. Hem dinat al restaurant Muelle 21, al mateix edifici de l’aquari, on ens han servit un pica pica variat i un arròs del senyoret, que no és com el nostre però tenia la seva gràcia. Un zero al cafè, com sempre. Bé, ja som a Huelva, aquí hi estarem cinc nits... 

Un parell de nits a Còrdova

Córdoba em sona a “cante hondo", a "quejido" i a "sombrero cordobés”, a toro i torero, tot i que sóc antitaurí, i em sona a "salmorejo" i a cua de bou i a unes postres de cabell d'àngel exquisides. Hem sona a Mezquita, amb la seva varietat d’arts i cultures, però sempre interessant i valuosa. Córdoba em sona a cavalls enganxats al carro, o no, per anar a passejar, com allò més natural d’aquestes terres, i em sona a una parla especial plena de simpatia, on tots aquells que estimem i respectem les llengües tenim sempre oberta una finestra d’admiració. Córdoba, Sevilla, Granada, Huelva... Andalusia és molta Andalusia, i a nosaltres ens encanten els comportaments i les seves maneres d’expressar-se. Dos nits a Córdoba, per gaudir d'un dia sencer per visitar-la. Així, hem pogut passejar tot fent una ruta a peu visitant diferents indrets (Puerta de Almodóvar, Casa Andalusí, Sinagoga de Còrdova, Capilla Mudéjar de San Bartolomé, Puerta del Puente i Puente Romano sobre el Guadalquivir) per acabar visitant la Mezquita-Catedral. Molta calor, amics, aquí 38º a les set de la tarda, però per tot arreu hi ha aire condicionat… 

De Albacete a Ciudad Real

Hem esmorzat a l'hotel i hem anat a Tomelloso, on hem fet alguna foto i hem pres una cerveseta torrada. Després hem posat direcció cap el Campo de Criptana on hi ha uns deu molins de vent que els conserven bé i els tenen a punt per fer la foto para la història. Hem dinat “callos con garbanzos”, que estaven deliciosos, i després ja hem posat marxa cap a Ciudad Real, on hem arribat sobre les quatre de la tarda. Ara ja som a l’hotel NH Ciudad Real i anirem al fer un tomb per la ciutat, farem i penjarem fotos. Bé, demà cap a Córdoba… 

Albacete

Hem sortit de bon matí, després d’esmorzar al bar de baix de casa i hem anat directe fins a Xiva on hem dinat al restaurant El Canario, una mena de local social, molt digne i acollidor, que ens ho han fet molt bé, bon cafè i bona gent. Després ja hem enfilat cap a Albacete, a l’hotel Europa, on ja estem instal·lats i preparats per veure el primer partit de la selecció espanyola, que té alguns jugadors del Barça i això sempre ens atreu. Després anirem a fer un tomb per Albacete i farem un berenar sopar en algun lloc. Demà cap a Ciutat Real…

Un tomb per Andalusia

Tornem a estar de cama enlaire, aquest cop un viatge per Andalusia que durarà uns dotze dies i que inclou ciutats com Sevilla, Córdoba o Granada, però la idea és passar uns quatre dies a Huelva, perquè així podrem visitar el sud de Portugal i, si s’escau, el parc de Doñana, que sempre ens fa il·lusió ja que com som de Deltebre sempre podrem trobar alguna semblança. Bé, no patiu per la calor, al cotxe i als hotels hi ha aire condicionat. Ja anirem explicant coses i penjant fotos… 

Diumenge gloriós

Han vingut els joves i hem anat a esmorzar al “Hola, ola” on el nostre bon amic alemany ens ha preparat els seus entrepans especials que són deliciosos i, a més, postres amb bon cafè i rebosteria especial de la casa, amb domini de bona xocolata, tal com ha de ser. Hem xerrat una mica amb el Pere i la Mabel, els hem donat algun petit record del viatge a Orpesa i els hem explicat com i on serà el proper viatge. Quan venen aquesta parella, tan especial per a nosaltres, el dia s'omple de llum i plenitud total... 

De Còrdova a Andorra

Ho teníem tot a punt per anar a Còrdova, però ahir RENFE ens va avisar de que els trens no poden passar encara per algun indret en obres, així que hem decidit anar a Andorra, els mateixos dies, però amb el nostre cotxe. Llàstima perquè la Teresa, com sempre fa, ho tenia tot apamat i ara feia temps que no anàvem per terres andaluses, però Andorra també ens agrada i també fa força temps que no hem estat, tenen molt bona carn i uns llocs de muntanya per veure que són espectaculars. Veurem com va tot, com sempre penjarem fotos. Molt bona nit de Pasqua!! 

Hyde Park

Recordo que la Teresa i jo el vam visitar i passejar tranquil·lament, ens vam seure en un banc i se’ns van apropar un parell d’esquirols, amb tota parsimònia, com si ens coneguéssim de tota la vida, un fins i tot em va pujar damunt d’un peu i si hagués portat alguna cosa per menjar ho hagués fet de la meva mà. Recordo que, en endinsar-nos una mica, hi havia un petit llac amb una cignes preciosos i molt cridaners i també alguna ànecs diferents. Curiosament també vam poder observar una mena de guineu molt gran, que semblava no immutar-se per res, deu ser la flema inglesa, dic jo. Bé, va ser una estada molt relaxant i profitosa... 

Darrer full

Darrer full del quadern 153 des què em vaig jubilar, han passat moltes coses però encara soc aquí, ja sense avis ni pares, però amb la Teresa i amb el nostre fill Pere, que són el complement ideal de la meva vida. Tinc 79 anys, però encara gaudeixo d’allò que jo diria una vida digna, on puc passejar, fer algun viatget atractiu, alguna menjada com Déu mana, algun vi de la terra i, sobretot, encara tinc la capacitat per distreure’m de les maneres més adients. Gaudeixo també de l’entorn més proper al meu cor… 

Cementiri Modernista de Lloret de Mar

És diumenge, demà després d’esmorzar ja marxarem cap a Tarragona, on hem reservat taula al restaurant Les Tines de Renau. Avui com a cloenda hem visitat el Cementiri Modernista de Lloret de Mar on hem tingut la sort d’aparcar el cotxe prop de la porta i gaudir d’aquest lloc que hem visitat, amb el respecte que mereix, i hem gaudit d’aquest tipus d’art, que per aquesta zona n’hi ha una molt bona representació. Com no està massa empinat i no és massa gran, l’hem pogut recórrer i i gaudir com cal. El recomano, val molt la pena de veureu amb tranquil·litat…

Nou IMSERSO

Som d’IMSERSO per la Costa Brava durant vuit dies, set nits, amb base a Lloret de Mar, a l’hotel Amatista. És la tercera vegada que venim a Lloret on sempre hem gaudit d’experiències molt positives i amb la possibilitat  d’anar de pobles, fins i tot d’interior, que tant ens agrada. Menció a part mereix el restaurant, ja que hi ha un bon assortit de platets individuals de gran qualitat i que fan tot el goig del món. Per cert, el cafè del bar és bo, m'han dit que és italià i, a més, el noi ho fa molt bé. Sembla que estarem bé, tot i que l’habitació podria estar més ben equipada, és una llàstima i costa una mica d’entendre en un hotel de quatre estrelles…

Som a Castelló

Hem esmorzat a l’hotel, excel·lent, i després hem anat en bus fins al centre de la ciutat on hem fet fotos a tot allò que ens ha semblat interessant, el teatre, el casino, diferents estàtues de personatges relacionats amb la ciutat, fins que hem arribat a la Plaça Major on és l'Ajuntament, la torre del Fadrí, de gairebé 200 graons que evidentment no hem pujat, i la Cocatedral de Santa Maria, on ha coincidit que feien un enterrament i no hem pogut fer fotos per dins. Bé, hem fet una bona passejada i hem tornat en bus per dinar a la Birrereria, igual o millor de bé que ahir. Maco Castelló, molt!

De Tarragona a Castelló

Hem sortit diumenge després de dinar i hem anat a sopar i dormir a Deltebre per veure al fill i a la família, i dilluns hem enfilat cap a Castelló, on hem arribat als voltants de la una. Som a l’hotel Silene, que ja havíem estat i és una passada, tenim pagat esmorzar i sopar, i per dinar anirem al restaurant la Birreria al camp de golf Costa de Azahar, que és davant de l’hotel mateix. Bé, ja som a Castelló, hem fet una bona migdiada i ara planificarem aquests dies fins dijous, on visitarem la ciutat i els seus voltants que ja coneixem una mica de quan hi vam ser l’altra vegada.