Una maravilla

En uno de mis paseos habituales paso por tres parques infantiles, normalmente paso a deshora y están vacíos, están como tristes, como con un vacío lleno de la esperanza en que los niños ya acudirán raudos, en sus tiempos libres. Recuerdo algún sábado o domingo, cuando están llenos, padres y abuelos, griterío de niños jugando a todo, siendo todo insuficiente, porque los niños nunca tienen bastante de nada. Un parque vacío, yo cierro los ojos y lo lleno de niños y esto es toda una maravilla…

Molt edificant

La nena juga a l'arbre de cordes, s'està enfilant amb una certa habilitat, es penja agafada de les dues mans i deixa anar els peus, després, com si hagués fet una genialitat, li pregunta al seu pare si creu que hi ha alguna nena que fora capaç de fer alguna cosa així i el pare li contesta que amb pràctica i entrenament sí que ho podria arribar a fer i, a més, aprofita l'ocasió per explicar-li que treballant i amb esforç es pot arribar a fer grans coses… Ho he trobat molt edificant, gran pare, sí senyor, molt gran!

Crítiques al parc infantil

He enraonat amb diferents grupos de pares i sembla que el parc infantil no acaba de convèncer gaire, ni la distribución de l'espai, ni les atraccions que, amb una mica més d'esma, haurien atret nens fins a cicle mitjà. De totes maneres, els petits ho aprofiten molt bé i el reciente és ple de pares joves amb els nens. És ben veritat allò que diuen que mai plou a gust de tots… i és una llàstima que, un cop han pres la determinación de fer-ho, no ho hagin fet una mica més complet i adreçat a més nens. Bé, a gaudir-ho!