Des de la finestra

Des de la finestra de l’hotel veig i escolto el mar. Sempre recordo la por que em va fer la primera vegada que el vaig veure, però després ha estat per a mi com un refugi i, sobretot a l’hivern, un lloc de recolliment on es pot meditar amb la música de les onades i fins i tot alguna blanca gavina et pot fer de missatgera dels teus pensaments. A Peníscola, el dia ha estat gris, plujós, humit, i la platja sola, i les onades s’han mogut esplèndides mostrant amb generositat la seva escuma blanca i neta…

Peníscola

D’IMSERSO a Peníscola, 8 dies, set nits. Som a l’hotel Acuazul, gairebé a primera línia de mar, d’on es veu perfectament el meu amic salat i aparentment blau, des d’una terrassa amb una taula i dues cadires. L’habitació és prou gran, amb molta llum i espai suficient per poder escriure i utilitzar la tauleta i l’ordinador. Hem fet el primer dinar i, tot i que tenim el propòsit de no passar-nos amb el menjar, hem fet una bona amanida i la Teresa ha menjat carn i jo peix, però pel que he vist no serà gens fàcil fer una mica de bondat, tot i que ho intentarem. Bé, ja us aniré contant coses, encara que l’objectiu és descansar i no fer massa sortides…

Des de la finestra de l'hotel

Veig un parell de cases de muntanya, d’aquestes de teulada de pissarra, i la resta de preciosa fusta que li dóna un to càlid i ferm, a més, estan envoltades d’una zona enjardinada on destaquen alguns cactus gegants i arrodonits que són preciosos, també un arbre amb fulles molt marrons, gairebé fosques, que crec que anomenen l’arbre de l’amor. Bé, diria, tot i que no hi entenc gaire, que són cases de persones benestants, tot és net i polit i amb molt bon gust, bonic, molt bonic, una magnífica construcció…

Descans a l'hotel

Sempre havíem tingut la idea de programar bé els viatges, la Teresa és una experta en trobar amb encert l’acomodació per a cada un dels nostres moments. Però aquest cop potser ens hem permès de gaudir d’algun dia de repòs, gairebé total, a l’hotel i la veritat és que hem descobert un altre plaer que potser se’ns escapava per fer un excés de programació i afany de voler veure-ho tot. Allò d’anar a esmorzar a l’hotel, després passar al bar a fer un cafetó, llegir les notícies i “facebookar” una mica, fer un tomb pel sol i anar a dinar, fer migdiada i… el sudokus, el solitari, escriure alguna cosa i no fer res de res que no sigui el plaer de ser i estar feliç com cal…

Bona nit!

Cada nit després de sopar hi ha ball a l’hotel, sempre posen aquella música de tots els temps, amb aquelles cançons amb les que ens van enamorar i fins i tot algunes actuals amb les quals els jubilats marquen el pas seguint els ritmes marcats per a tothom. A la mitja part sempre hi ha algun espectacle amb el qual algun còmic o algun mag diverteixen a la gent i, segons vaig veient, ho fan amb prou dignitat. Bé, quan ja tenim massa soroll ens n’anem a l’habitació, xerrem una mica amb el Pere i a dormir fins demà, tot i programant una mica allò que volem fer. Bona nit!!

Un bon Barça

Tarda plàcida d’hotel i Barça, feia temps que no veiem un partit intens i prou ben jugat on, avui sí, en Xavi ha encertat la tàctica adient per fer mal a un Getafe que ha estat clarament inferior. Al final no hem anat amb el bus turístic, ja que al ser cap de setmana està tot molt atapeït, i ho hem deixat córrer fins la setmana vinent. Hem estat descansant a l’hotel fent algun passeig pels voltants, curt perquè feia una mica de vent fresc i no convidava gaire. Restarem aquí fins divendres, caldrà muntar-ho bé…

El personal de l'hotel

Suposo que sempre hauria de ser així però he quedat gratament impressionant de l’amabilitat, el comportament professional i agradable i el saber fer del personal de l’hotel Las Vegas de Calella, per dir-ho amb dues paraules, diria qualitat humana, sempre amb un somriure i una molt bona i edificant disponibilitat. Especialment entranyables han estat les noies del bar de l’hotel, on fan aquella sensació tan maca i tan sana que té les prendries cap a casa con una familia més. Tindrem molt bon record!

Hotel Las Vegas (Calella)

D'IMSERSO a Calella, hotel Las Vegas, tres estrelles però prou digne, al final hem aconseguit una habitació amb vistes a mar i terrassa, que sempre ens agrada molt. L'habitació amb la taula de la terrassa i la llum extra que portem (una làmpada portàtil led), doncs estarem d'allò més bé. Hem arribat avui i ja hem dinat aquí, tot prou digne, com m'agrada dir a mi, i fins i tot el cafè, amb les indicacions oportunes, es pot beure, és bo. Bé, anirem penjant fotos com fem sempre. Estem ben instal·lats i bé!!

Camprodon i homenatge

Esmorzar a l'hotel, espectacular per cert, i després pensem passar el matí a Camprodon, que tot i que ja hi hem estat, sempre és visita obligatòria. Després ja anirem cap a l'hotel, on avui pensem fer-nos un homenatge dinant al restaurant gastronòmic de la casa, fent un àpat que ja el tenim pensat i que serà la cloenda de l'estada al hotel Grèvol de Llanars. Ens hem decidit per l'espatlla de cabrit feta a la baixa temperatura i uns entrants de pernil ibèric amb pa de vidre i, fins i tot, aquest cop ens farem treure una ampolla de Gotim Bru (Costers del Segre) que sempre fa bon joc. De postres un caneló de mel farcit amb crema de mató, una autèntica delícia. Per acabar un cafè curt i aquí, vist el que hem vist fins ara, ja tinc els meus dubtes, però la resta pinta força bé, serà un bon homenatge. 

La calma de l'entretemps

Miro per la terrassa de l'hotel, són les dotze del migdia, la mar en calma, cap soroll, cap cotxe, fins i tot un agradable silenci ocasional que s'agraeix… Diria que ha passat la Setmana Santa, també Sant Jordi, la nostra estimada festa, la diada tan estimada dels catalans, i ara hi ha com una mena de treva fins l'estiu, que és a tocar, on tot es tornarà a omplir a vessar de vida, amb soroll i activitat total, que sigui en pau i bé per tothom… 

De Coma-ruga a Vendrell

Primer dia a Coma-ruga… hem fet un tomb per la platja, hem pres el sol i gairebé ens han entrat ganes de fer un bany de mar. Hem fet algunes fotos que ja hem penjat. El menjar de l'hotel és prou digne i molt a gust meu, caldrà vigilar si no vull posar un parell de quilos, que no caldria… Demà tenim previst anar a Vendrell, per veure el museu de Pau Casals i després visitar la ciutat, o allò més típic i característic. Crec que al Vendrell és un dels llocs on fan el xató més bo, aquest és un menjar que si està ben fet i prou complet, és boníssim. Bé, de Coma-Ruga a Vendrell. 

D'IMSERSO a Coma-ruga

Ja som aquí, Hotel Natura Park, de quatre estrelles, habitació amb terrassa que dona a mar fins que es perd la vista, tant a la dreta com a l'esquerra. Els llits són de matrimoni tots dos, prou taula, de sobres per escriure, bona tele, prou llum, bany complet i gran, com sempre, aquesta cadena Medsur, té uns hotels molt adients per als jubilats. Bé, aquest cop som molt prop de casa i l'objectiu principal és descansar i tenir-ho tot fet durant aquests deu dies que estarem per aquí. Anirem de pobles i, com sempre, cada dia anirem penjant fotos de les sortides…

Descalzo por la playa

Escribo en la terraza del hotel, levanto la cabeza y veo llegar las olas mansamente a la playa, en algún momento me da la impresión de que podría sacarme las zapatillas y zambullir los pies en el agua. A mi me encanta andar descalzo, dejando que las olas me vayan cubriendo los pies, en sus idas y venidas constantes. Las luces de un coche de policía deshacen la armonía, pero no pasa nada, sólo vigilan nuestra seguridad…

És possible

Ara és bon temps… el relax i el silenci és possible, és viable gaudir de la pau a l'hotel, ben insonoritzat, és possible trobar una terrassa matinera on fer el vermut mirant al mar, és possible aparcar prop del port, o al centre dels pobles que tant ens agrada de visitar, fins i tot seria possible fer un passeig en bici per l'Avinguda del Papa Luna, com a bons turistes cercant el sol mediterrani...

Som a Peníscola

Som a Peníscola, a l’hotel Acuazul, de 4 estrelles. En realitat, és un aparthotel on tenim un petit apartament amb una sala menjador amb una bona taula, dos banys, habitació a banda, dos televisors, cuina, frigorífic, terrasseta que dona al mar… i això és una autèntica delícia. Ara que estic escrivint aquestes línies, estic escoltant la música, un pèl cansina però sempre adorable, de les ones del mar. Demà pensem agafar el bus, que té parada davant de l'hotel, fins arribar al castell, o tot el prop que ens deixi el bus. Crec que estarem molt bé, ja anirem penjant fotos, bonica terra…

La barquita

Espectaculares platos de ración, a modo de tapitas, en el buffet del restaurante del Hotel Calella Palace, a cual más original y más buena… a mí me gustó sobremanera una barquita con unos mejillones que parecían del  Delta del Ebro, unas gambitas y, por los fondos de la barca, unos trozos de rape crujiente, que sabían a gloria. Era divertido coger tres o cuatro tapas, con un aspecto muy atractivo pero que, además, tenían mucha calidad… Bien, la comida excelente y el hotel, en general, muy bien, quizá un defecto, que para nosotros es importante, sea que no está bien insonorizado, si lo solucionan, perfecto.

El mar y los pinos

Desde la ventana del hotel, preciosa terraza que husmea perfecta los alrededores, observo la frondosidad de unos pinos cercanos, están realmente hermosos, no menos que la inmensidad del mar, que parecen competir en belleza natural. No sé si los pinos se azulean, o es el azul cielo de mar quién verdea, sobretodo cuando una ligera brisa de mayo mueve sus ramas cual olas de su mar, que es su amigo y buen vecino de siempre...

H. Top Calella Palace ****

Bon hotel, immillorable impressió, habitació gran amb dos llits de matrimoni i bon lloc per escriure, fins i tot la llum és suficient, una bona terrasseta amb vistes al mar, completa un hàbitat molt acollidor i agradable. Hem fet el primer dinar al restaurant de l'hotel… del bufet m'ha sorprès l'oferta d'un seguit de plats de ració individual, tipus tapa, que tots tenien el seu atractiu i la seva qualitat. A part de les paelles i fideuades habituals, també hi ha un cuiner que fa coses a la planxa, carns i verdures, i t'ho pots menjar recent fet. Bé, la cosa pinta bé, demà toca conèixer Calella una mica, veurem.

Gijón

També és ple de vida, les terrasses a vessar, el jovent fins i tot s'agafa la sidra i s'asseu pel carrer, difícil de trobar un lloc on fer un cafè amb llet, la gent sopa, va de tapes, va de sidres, que, per cert, a nosaltres, quan van ser a Oviedo, no ens van agradar gaire i no tenim cap intenció de repetir. A l'hotel Asturias, tot un clàssic, sembla que es va rodar alguna escena de la pel·lícula "Volver a empezar" i per les parets de la cafeteria hi ha alguna foto i una frase que m'ha encantat: "Sólo muere aquel que no ama". Així que ja sabeu el que toca, tothom a estimar a tothom, ànim!

Des de la finestra de l'hotel

Un aire lleuger fa moure les branques dels arbres, que gairebé arriben i sobrepassen el tercer pis. Són arbres que no han estat podats i tenen unes branques primes i seques, que semblen mortes, l'arbre no dóna símptomes de primavera i fins i tot unes boles amarronades romanen penjades en plena decadència. Bé,suposo que més endavant començarà a sortir algun ull verd, ja que tot el carrer està envoltat d'aquesta mena d'arbres, sense estar molt segur, diria que són plataners. Però, des de la finestra també veig la font il·luminada i una nit tota plena d'estrelles...