Bon profit!!

La Teresa fa unes albergínies farcides molt bones, amb carn picada sense greix, i amb formatge de cabra, delicioses. Sol fer més carn picada que menys i amb la que ha sobrat fa una mena de espaguetis prou interessant, ho fa amb pasta de Konjac, que és orgànica, vegana i sense sucre, ella en compra una que es diu Slim Pasta Spaghetti i porta 9 Kcal per cada 100 grans. Bé amics, hi posa tomàquet, i al final una mica de formatge en pols. És un plat molt atractiu, que es menja molt bé i sempre l’esperem amb ganes… 

Cal menjar ous

Fets de tota mena i sempre bons: passats per aigua, durs, ferrats amb patates fregides, en truita amb les seves nombroses versions, sempre tan atractius i comestibles. També són molt bons els ous farcits, que a la Teresa li surten boníssim. Recordo que al pare li agradava molt el remenar d’ous amb tomàquet fregit i quan la mare en feia en feia una festa. Bé, bons de tota mena, sans i proteics, i sembla que no porten tant de colesterol com diuen. Proposo un parell d’ous fregits amb patates per a esmorzar demà, vinga no sigueu tímids… 

La Sirena

És un recurs que no utilitzem gaire, però que fer-ho algun cop té la seva gràcia, hi ha molta varietat i també una certa qualitat en els productes. La Teresa té fonts on consulta l’eina i la forma de cocció, la temperatura, els temps i pots sortir del pas amb una certa dignitat. Fa uns dies vam fer un aperitiu amb productes d’aquesta casa i pensem que ho podem repetir algun cop i també tenir alguna reserva al congelador. No cal dir que el producte fresc de casa nostra és sempre molt millor. Vinga, cal aprofitar l’estiu que ja s’acaba… 

Gula

La Teresa la va comprar per a fer als joves, però hi havia molt menjar i no les va fer, així que avui li hem fet els honors. La senyora fa un suquet amb alls, julivert i una caiena xafada, per donar-li un puntet de picant, que fa que tot plegat tingui un sabor espectacular, a més sol posar un parell d’ous per plat, que avui fins i tot es podien sucar. Després, una mica de fruita del temps i a córrer. Per la nit no prenem cafè, tot i que a vegades em ve de gust… 

Amanida del super

Confesso que, en un principi, he fet mala cara, hi havia fulles de diferents coses i jo prefereixo l’enciam o l’escarola sol. Però estava tan ben acompanyat i tan ben condimentat que al final ho he gaudit molt més del que em pensava. Hi havia nous, daus de formatge de cabra, també de poma, i panses, a més dels brots tendres habituals. Tot molt ben condimentat amb una vinagreta així com a dolça, feta amb vinagre de Mòdena. Bé, després de remugar una mica i fer enfadar a la Teresa ha resultat tan bona que repetirem aviat… 

Menjar d'estiu

Sempre em ve de gust la fruita, sobretot la síndria i el meló, aquell que al poble anomenàvem “tendral”, també els préssecs grocs i les cireres. També m’encanta el gaspatxo o la seva realització, a la que anomenen “salmorejo”. Ara a l’estiu soc molt partidari de les amanides: d’arròs, de pasta, de llegums, o simplement verda o de colors, però sempre amb els complements adients i ben fresques del frigorífic. No me’n puc estar de recordar els canelons d’estiu de la mare, i la llet merengada, i el braç de Fabiola. Per veure recomano una cervesa torrada sense alcohol… 

Dinar amb els joves

Hem dinat a casa, la Teresa ens ha preparat un aperitiu amb fuet, olives, gula i musclos al vapor, que eren del Delta de l’Ebre. De plat lluït i bo ens ha fet un suquet de turbot i escamarlans i musclos, que ha resultat molt bo, però la cullerada d’arròs que solem fer amb el suquet, aquest cop se'ns ha fumat una mica perquè ens hem entretingut fent la xerradeta.Hem begut un Viña Esmeralda i per a les postres, que eren un pastís de pasta fullada amb cabell d’àngel, un cava Anna de Codorniu que sempre pinta bé, tot i que aquest senyor no és sant de la nostra devoció. Com sempre el millor ha estat la companyia d’aquesta parella tan especial i única. Bé, fins que vulgueu, nosaltres restem amb els braços oberts... 

Amanida de llenties

La Teresa en acció, l’amanida d’avui ha estat de llenties, d’aquelles petites, i tot allò que ha afegit ho ha fet a trossets molt petits… ceba, tomàquet, olives verdes, tonyina, ou dur, formatge fresc, uns petits daus d'alvocat i una mena de vinagreta, que ha preparat ella mateixa, amb oli, mostassa i vinagre de Mòdena. Bé, tot ben fresc del frigorífic, ha resultat un encert perquè totes les viandes de l’amanida estaven molt ben preparades i es complementaven perfectament. Plat únic, una fruita i un cafè, un dinar d’estiu formidable… 

La Montoliva

No estava programat, però era dilluns, ha vingut la cunyada… i se'ns ha encès la bombeta i hem anat a dinar a La Montoliva. La Montoliva, restaurant típic rural de cuina tradicional, catalana i de pagès, situat a Vilallonga del Camp, té com a especialitats, la Cargolada, la Xatonada, la Montolivada i la Calçotada, tot això pot estar regat amb un vi negre de Bràfim, que sempre entra i acompanya molt bé. De postres destacaria la crema catalana i la d’avellanes, el farcellet de mató amb codonyat i avui ens han sorprès amb plàtan banyat de xocolata. Bé, d’aquest lloc un sempre surt satisfet… 

Amanides

Fa bon temps, és temps d’amanides que, amb totes les seves varietats, sempre són d’un atractiu i benefici manifest. Avui recordo l’amanida de “tomata crua”, com deia la mare, amb tomàquets i cebes de l’hort i una mica de tonyina o bacallà, oli d’oliva i un pa que anomenàvem partit, així com aplanat i que era ideal per poder sucar com cal. I com no recordar les olives de l’àvia, les trencades on ella mateixa s'ho manegava tot i li sortien boníssimes, o les que posava en una guerra amb herbes, o aquelles que anomenava mortes i que també eren molt bones. Bé, la Teresa broda les amanides, tan en presentació com en qualitat, en parlarem… 

Fruita

Confesso que soc molt fruiter, m’agraden gairebé totes: taronges, pomes, prunes, mandarines, síndria, meló, préssec, albercoc, cireres, mango, nespres, nesprons, nadius, maduixes… i també els fruits secs, sobretot les nous, les ametlles, les avellanes i els festucs. Bé, unes més que altres, però les gaudeixo com cal i m’he de retenir per no passar-me. Ara ve el temps de la fruita dolça, sobretot de les cireres i els albercocs que, juntament amb els préssecs, són tot un plaer per al paladar. Jo soc molt de préssecs, la Teresa és més d’albercocs i a tots dos ens encanten les cireres. Tenen moltes vitamines, però també molt de sucre, com tot amb moderació, cal gaudir-ho com cal i fer salut... 

Seitó

Viure prop del Serrallo i freqüentar-lo sovint té un valor important per a tots aquells que ens agrada gaudir del peix fresc. Aquest cop ha estat seitó, el primer d’aquesta temporada, i té aquell sabor tan agradable de sempre i més si és fresc i d’aquí. Volíem convidar als joves però tenien compromís, així que hem anat la Teresa i jo i ens hem permès el luxe de fer una copa de vi negre i unes postres també molt especials, que el nostre amic alemany prepara com cal, i un bon cafè, que han estat dos, com a cloenda d’un dinar genial.  

Calçotada d'alls porros

La meva cuinera de capçalera ho ha tornat a petar… i és que, com dic sempre, la Teresa és molta Teresa. Aquest cop m’ha fet una mena de calçotada, però en lloc de calçots, eren alls porros, i la salsa també molt original i molt bona, a més ho ha presentat com si fos una bandera catalana, i amb uns talls de pollastre a la planxa. El resultat de tot plegat, ha estat un encert, tot molt agradable de menjar i a més molt natural i molt nutritiu. Llàstima que crec que no vam fer cap foto ja que, a més de molt bo, era molt estètic… 

Parlant de menjar...

Entrepanet integral, petit, de llavors i de tonyina, tot un clàssic però, a més, darrerament el nostre amic alemany ens posa unes olives farcides i tot plegat té un sabor exquisit, llàstima d’una mica de vi de casa nostra o una cervesa, però ja fa uns anys que vaig deixar de fumar i d’alcohol només en bec en aquells àpats que s’ho valen o que d’alguna manera són significatius. I seguint parlant de menjar, que m’encanta, ens van regalar un bon grapat de raps petits i la Teresa amb els caps ha fet una sopa espectacular i les cues, a la fregidora d’aire, han resultat boníssimes, peix fresc de Tarragona, rebò… 

Curiositat del viatge

Un mató d’una casa particular de Llívia que van menjar a la Seu d’Urgell. Un entrecot filetejat amb una salsa de llimona que li esqueia molt bé. Un vi del Priorat que, respectant a tots els altres, per mi és el rei. Peus de porc guisats amb bolets i cap i pota són extres espectaculars. Mel i mató, però servit com una mena d’escuma que resulta prou saborosa i molt agradable de menjar. El xai a la brasa de les Tines de Renau té un gran nivell. El meu esmorzar a l’hotel, unes torrades amb mantega i melmelada de pruna, préssec i maduixa és sempre la meva novetat quan vaig d’hotel. Bé, curiositats d’un viatge molt agradable. Bona nit amics!! 

Un tomb per Andorra

Fa molt bon temps i ens estem explorant el territori com quan érem més joves, sobretot la Teresa, que sempre té una marxa més i uns quants anys menys. L’hotel Delfos està a les Escaldes i hem anat fins a Caldea a veure com baixa d'eixerit el riu Valira, que és tot un espectacle de potència i de nervi, natura pura, net, clar, sorollós, es passeja per Andorra com a amo i senyor fent tot un bany de vida. Hem anat caminant fins a Andorra la Vella, on ens hem comprat un portàtil nou, que ja tocava el relleu, i hem agafat un bus de tornada, just a l’hora d’anar al dinar al Restaurant l’Entrecot,dins de l’hotel Roc Blanc, la carn mol bona, la resta millorable, el cafè lamentable. Bé, demà excursió amb el nostre cotxe, potser veurem neu de prop… 

Pizza

Resulta que algun cop la Teresa compra un pollastre a l’ast i sempre ens en sobra una mica, aleshores la senyora, no sé com s’ho fa, però aquesta carn la converteix amb la base d’una pizza que, a part de la base, és totalment vegetal. El cas és que resulta boníssima i molt agradable de sabor i molt fàcil de menjar. Hem fet una foto perquè pugueu veure com ha quedat i ens n'hem menjar mitjà cadascú, després una taronja, sopar perfecte. Com sempre, la Teresa és molta Teresa, total… 

Fer bondat en primavera

Portem pocs dies de primavera, però jo ja sento aquella olor de la terra humida i preparada, olor de llavors germinades, arbreda ja florida, pol·len… La primavera em desperta la gana, tot i que penso que mai l’he tingut adormida, diria que he baixat una mica la guarda i a partir de dilluns, com ja sabeu, tornaré a fer bondat, que també m’ho passo bé. De totes maneres, avui encara m’he menjat un entrepà integral de llavors, amb formatge curat i pernil salat, tot un plaer per als sentits, i no un cafè, no, n’he pres dos, curts i concentrats. Bé, dilluns començaré el dia a la bàscula i, després, anirem fent… bondat. Bona nit amics, molta salut!

Bàscula

Molt primmirada ella, sensible, extremadament sensible, no la pots tocar ja que s’enfila sense aturador de manera exagerada. A cops m’entren ganes de posar-la panxa enlaire, com si fos una tortuga, i així poder exercir una mica de venjança racional, però… si ho penses bé, si reflexionés com cal, si te n’adones de les seves actuacions davant la taula, de les diferents taules, aleshores pots arribar a comprendre-la una mica. Bé, dilluns ens veurem les cares en una trobada especial i, a partir d’aquí, ens anirem veient sovint, anirem controlant el pes… Cal fer salut!! 

Una de postres

Avui em ve de gust recordar algunes de les meves postres preferides, com per exemple els farcellets de mató amb codonyat que fan a la Montoliva, també em va encantar la pannacotta amb fruits del bosc que vam menjar a un restaurant de l’Hospitalet de l’Infant, m’agrada molt la crema catalana, però no tothom la fa bé, també els postres de músic, fruits secs amb un bon moscatell, i ja posats en la profunditat gairebé il·legal del plaer podríem parlar de les postres amb xocolata, amb totes les seves varietats, també un pensament per a la mel i el mató o el plàtan fregit amb mel. Bé, n’hi ha moltes més i totes bones, sigueu ben servits, salut!