Quadern 157

“Quién supiera escribir” va dir algú… Jo, potser sense gràcia ni massa traça, tinc l’atreviment de fer el meu petit escrit de cada dia. M’omple, em distreu, en fa estar a l’aguait de l’entorn i, sobretot, recordar la infantesa, la família i la meva vida professional, on tinc mil anècdotes que vaig contant. Vivències amb els avis, amb els amics, amb els companys professors, amb els nens que sempre em tenien el cor guanyat. Gràcies a tots aquells que em dieu alguna paraula i em feu companyia en aquesta petita aventura sense cap pretensió. Bé, seguirem així, si us sembla bé… 

Quadern 155

Començo el quadern número 155, res a veure amb l’aplicació de cert article de nefast record per a molts catalans. El fet d’escriure alguna petita cosa cada dia, i a més fer-ho sense cap pretensió, és com una mena de relax que em produeix un gran plaer, em permet posar el nas pel paisatge més i menys proper, en els records familiars i professionals de la meva vida que, afortunadament, comença a ser ja d’una llargada generosa. Sempre procuro no molestar i la meva intenció és distreure'm una mica, i si a algú li fa gràcia doncs millor que millor. Si us sembla bé, ho continuaré fent. Bona nit i bon començament del mes de març, molta salut!! 

Quadern 149

M’ho passo bé, utilitzo un temps, escriure em relaxa, em fa viatjar al passat, observar el present i veure el futur com una conseqüència de tot plegat. Ara tinc molt temps, no per perdre’l sinó per guanyar-lo en cada mirada tranquil·la a l’entorn, on allò que teòricament és més  insignificant m’acapara l’atenció i, a més, ho explico, o m’ho explico, amb un plaer que és gairebé infantil.  Bé, voldria que algun cop pogués escriure alguna cosa que tingui algun interès per a vosaltres, em faria feliç…

Darrer full del quadern 146

Doncs sí, ja sóc al darrer full del quadern 146, me’ls menjo amb una certa facilitat i confesso que em diverteix, m'ocupa un temps i m’ho passo bé. A cops penso que podria ser més reflexiu, més acurat, però sempre escric sobre allò que em sembla i de forma espontània i, ja ho sabeu prou bé, sense cap pretensió de cap llorer ni cosa estranya que no sigui compartir les meves vivències existencials, tant professionals com de jubilat feliç…