Empar Moliner

He acabat de llegir el llibre “Prometeu de mil maneres”, de Carles Rebassa, que és l’actual premi Sant Jordi, i  l’he gaudir com cal, amb una temàtica original i un conflicte social força interessant, el recomano. Ara he començat el darrer de l’Empar Moliner, “Instruccions per viure sense ella”, que diuen que és l’obra on l’Empar mostra la seva maduresa, la novel·la és sens dubte, segons Ponç Puigdevall, el seu millor llibre. L'Empar Moliner sempre m'ha semblat un personatge subtil, original, espontani i amb una gràcia ben trobada, que m’encanta. Veurem que tal va... 

Sant Jordi

Evidentment hem comprat les roses i els llibres per complir amb la nostra bonica tradició. Aquest any ens hem regalat el “Prometeu de mil maneres” de Carles Rebassa, que és el Premi Sant Jordi, “Instruccions per viure sense ella” de l'Empar Moliner, que sempre em fa molta gràcia, “Maite” de Fernando Aramburu, que sembla que és una bona novel·la, i finalment, “El joc del silenci” de Gil Pratsobrerroca, una novel·la revelació que ja va per la novena edició i que sembla que enganxa des de la primera pàgina. Bé, amb aquests llibres tinc una bona distracció assegurada...

Un recolliment

Una pluja fina i constant amenitza la nit primaveral, sembla tardor per la calma i la prudència que es respira i, per acabar-ho d’entonar, escolto una música de Mozart. La pluja continua parsimoniosa i la música em toca l’ànima i m’activa les meves millors emocions. És el temps d’un bon llibre, d’aquells que conten coses possibles, reals i que poden acabar bé si es posen a l'abast totes les bones intencions. Un bon cafè mai desentona i, en altres temps, també gaudia de les meves cigarretes rosses, tot i que ara no ho recomano a ningú. Bé, ha estat un pensament d’algun dels meus recolliments nocturns... Pau i salut amics!! 

Llegint a Estel Solé

Estic llegint un llibre de l’Estel Solé que es diu “Aquest tros de vida” i és premi Ramón Llull 2025. Bé, us explico això perquè avui m’he aturat per apreciar i valorar una frase que per a mi té un gran interès: “Em sento forastera en la meva llibertat; és difícil adaptar-se a allò que creus que no et pertany”. Penso que a tots ens agrada gaudir de la nostra llibertat, fins i tot diria que en tenim dret, però sense perdre mai el respecte i la consideració, a allò que a mi m’agrada anomenar la llibertat acompanyada, tot i recordant allò de la soledat acompanyada… 

Sant Jordi 2025

Sant Jordi és una de les festes més maques i agradables del nostre calendari. Avui ens hem llevat d’hora, hem anat a esmorzar i, després, cap a la Rambla a comprar la rosa i els llibres, com està manat. Aquest any hem comprat: “Aquest tros de vida” de l’Estel Solé, premi Ramon Llull, “Somiaven una illa” de Roc Casagran, premi Sant Jordi, i “Les calces al sol” de Regina Rodríguez Sirvent que, segons diu tothom, és una novel·la alegre i divertida que parla sobre els canvis vitals que ens fan créixer. Evidentment, he comprat la rosa vermella i li he donat a la Teresa, tot i fent cara de nuvi i posant el genoll a terra, ple d’amor sa…

Començo llibre nou

Avui he acabat de llegir “Confeti”, de Jordi Puntí, que ha estat premi Sant Jordi. Bé, és realment una novel·la que converteix una persona històrica (Xavier Cugat) en personatge literari. És un obra ben documentada i que he llegit fàcil i amb interès ja que recrea molt bé un ambient associat al món de l’espectacle. Ara començaré “Història d'un piano”, de Ramon Gener, que és premi Ramon Llull. És una novel·la sobre el poder de redempció de la música. Sembla que el podré gaudir poc a poc, per assaborir-lo com cal, té molt bones crítiques i jo, quan començo un llibre nou, tinc aquella emoció del nen petit davant d’un molt bon regal per descobrir…

Gaudeixo llegint

Avui he acabat de llegir el llibre “Adúlter fidel”, de la meva companya Núria Puig Ribas, i realment m’ha sorprès de forma positiva com ha tractat aquest tema. Sí, és una mirada diferent als estereotips socials sobre les relacions humanes i sexuals. M’encanta el comentari final on diu que “tanmateix potser algú se sentirà ofès, qüestionat, atacat… o compres per primera vegada a la vida? Qui sap?” Ara, demà, començaré a llegir un llibre que es diu “Confeti” de Jordi Puntí, que és Premi Sant Jordi, i sembla que pot estar força bé perquè troba en la figura de Xavier Cugat la inspiració ideal. Bé, veurem com va tot, gaudeixo molt llegint…

Els llibres d'aquest any

Aquest any, per Sant Jordi, ens hem comprat tres llibre, a part evidentment de la rosa que aquest cop ha estat vermella. Hem comprat l’últim premi Sant Jordi, “Confeti” de Jordi Puntí, una narració inspirada en la figura de Xavier Cugat, i sembla que promet. El segon ha estat el premi Ramón Llull, “Història d’un piano” de Ramón Gener, una novel·la inoblidable sobre el poder de la redempció de la música. I el tercer ha estat un llibre titulat “Adúlter fidel”, de la Núria Puig, que m’ha fet gràcia de comprar-lo perquè la Núria va ser companya meva a La Salle de Reus i és una gran professora i una persona excel·lent. Bé, estem ben servits…

Pesar figues

Per alguns llocs estratègics de la casa tinc algun llibre començat i quan sóc prop mi aferro una estona. Avui he seguit gaudint de la narrativa i poesia de Salvador Espriu, autor que cal assaborir molt a poc a poc i, per a que ho veieu, uns en faré un tastet: “ Escolta el càntic dolç de l'ocelleta / i pesa figues al regne de la son. / La testa venerable es congestiona / al ritme del xup-xup de l'arrosada”. Feia temps que no sentia això de pesar figues, potser al professor Llovet, el meu company de La Salle de Reus, li vaig escoltar alguna vegada. Bé, la lectura sempre és edificant…

Les nostres mares...

Estic llegint “Les nostres mares”, de la Gemma Ruiz Palà, que és el premi Sant Jordi 2022. Què somiava fer la meva mare? Fos el que fos, segurament és va haver de quedar al tinter. A les protagonistes d'aquesta novel.la, marcades durant la dictadura, no les deixen desplegar el seu talent, però elles plantaran cara i no s'acoquinen de res ni ningú. “Les nostres mares” vol honorar la generació que va renunciar als somnis perquè les seves filles sí que poguessin triar. Després de llegir aquest llibre te n'adones que els autèntics referents de vida eren elles, les nostres mares. Recomano aquest llibre, és llegeix molt bé, molt edificant…

Alimenta su alma

Un buen café, con libro, ahora sin cigarrillo, pero con la misma luna preciosa de siempre husmeando en mi ventana. Es la plácida vida del jubilado, a veces coge el sempiterno cuaderno Oxford, de pauta, y se pone a escribir desde la paz donde reinan los silencios, que son testigos de la afinidad que luce nuestra existencia Y después, otra vez el libro, que me tiene atrapado, sumiso, fiel y entre libro y cuaderno alimenta su espíritu, su alma… 

Un dia feliç

M'encanta la festa de Sant Jordi, és un dia on sembla que la gent és oficialment feliç i ho expressa i es manifesta públicament, de cor obert, i es fa regals i petons, i va de roses i de llibres, i de catalanitat… on la nostra llengua és la millor per mostrar els nostres sentiments. Catalunya és la nostra terra i el català el nostre entranyable i molt benvolgut idioma, la parla dels avis i dels pares que ens sona a música…

Els llibres d'enguany

Com cada any ens hem agafat el darrer de la Coia Valls, que es diu “El llegat de les cendres”, que sembla ser la seva obra més ambiciosa, personal i profunda. Promet, a més la Coia es fa llegir molt bé i és molt capaç de demostrar-nos que l'especial és indestructible. Ho hem llegit tot d'ella i sempre ho hem gaudit molt. L'altre llibre es diu “Les nostres mares”, de Gemma Ruiz Palà, i és premi Sant Jordi 2022. Les nostres mares vol honrar la generació que va renunciar als somnis perquè les seves filles sí que poguessin triar. Bé, una bona tria, potser en caurà algun més, veurem… 

Diumenge de Sant Jordi

Ahir ens vam trobar amb els amics Josep i Dimitri i ens van aconsellar de visitar una urbanització que es diu El Roc de Sant Gaietà i la veritat és que val molt la pena. Mirant a mar i amb una diversitat d'estils, que igual et trobes amb un pati andalús que amb una balconada castellana, algun tast romà i ple de restaurants i bars mirant la blava immensitat des d'una certa alçada. Després hem anat a fer un tomb per Roda de Berà on, evidentment, la Teresa m'ha comprat un parell de llibres i jo, en justa correspondència, una preciosa rosa vermella, no tan preciosa com ella… 

Un poquito de Gabriel y Galán

Tú, feliz compañía 

de la fe, del amor y del trabajo,

las tres que el alma mía

virtudes altas a la vida trajo…

Tú, silencio elocuente

que en el campo bienhechor asilo

hablas grave y sereno,

sabio maestro del pensar prudente,

padre fecundo del amor tranquilo,

fiel confidente del sentir austero…

Y tú también, jugosa poesía

de ese rico soñar del alma mía,

de ese vivir en el hogar templado

de ese cantar en la alameda oscura,

de ese dormir en el regazo amado

de la conciencia pura, que arrulla

el sueño del varón honrado…

 

Una biblioteca de saberes

Va pasando el tiempo y uno va aprendiendo incluso a aprender y, al final, como un Sócrates cualquiera, se da cuenta que no sabe nada… De todas formas, sí me veo como una especie de canto rodado, como una piedrecilla redondeada ya por todas partes que, en un meandro del río, reluce coloreada, como tocada por el cariño de los años, habiendo disfrutado de un buen rodaje espectacular. Lo bueno de la vida es que es comparable a una biblioteca de saberes, donde siempre tienes alguna oportunidad para leer algo bueno, bello, hermoso, edificante, emotivo, transformador, algo que te ayude en el camino que no siempre elegimos...

"El ama"

Estoy leyendo “El Ama”, de Gabriel y Galán, y no me resisto a copiarles un trocito de la gracia y el temple que puede tener este tipo de poesía: 

"Lavando en el regato cristalino 

cantaban las mozuelas, 

y cantaba en los valles el vaquero, 

y cantaban los mozos en las tierras, 

y el aguador camino de la fuente, 

y el cabrerillo en la pelada cuesta… 

¡Y yo también cantaba, 

que ella y el campo hicieron me poeta! 

…

¡Qué plácido el ambiente, 

qué tranquilo el paisaje, qué serena 

la atmósfera azulada se extendía 

por sobre el haz de la llanura inmensa!” 

Lo dicho, me encanta esa poesía…

 

L'olor dels llibres nous

Els llibres nous feien una olor especial i la mare els folrava i, al mateix temps, m'explicava com fer-ho perquè així la propera vegada ja ho podria fer jo. Aquell any anava d'estrena, tenia una motxilla de penjar al coll que m'havien regalat i la mare em va comprar una caixeta de colors, un puntax, una goma d'aquelles que anomenaven Milán, un llapis i una mena de bosseta per poder guardar-ho tot dins. Recordo els nervis, la il·lusió i al meu mestre Don Santiago Candela. Però a mi m'encantava l'olor dels llibres nous, també la curiositat per veure les novetats del curs…

Sant Jordi 2022

Con cada any Sant Jordi mata l'aranya i, evidentment, hi ha hagut rosa i llibres. La rosa amb espiga i la senyera, que tan bé ho explica tot. De llibres, hi havia moltes opcions, però aquest any ens hem decidit per l'Empar Moliner, el seu llibre Benvolguda, que ha obtingut el premi Ramon Llull; després, i com gairebé sempre darrerament, hem comprat el darrer de la Coïa Valls, l'Alquímia de la Vida, que de segur ja sabem que ens agradarà molt.

Desde la cárcel

Cuéntame cómo es la vida allí fuera. Cómo es la brisa de la montaña. Cómo es el cantar de los pájaros. Cómo brillan las estrellas en la noche. Cuéntame si los niños aún sonríen, si los viejos aún recuerdan adormecidos en un parque olvidado. Cuéntame si los parques siguen siendo verdes, si los jóvenes se besan en las aceras. Cuéntame… Aquí no hay nada. Sólo veleros a la deriva, por una fuerza que los arrastra a una ruta desconocida, donde el fin es solo esto: el lento transcurrir del tiempo. Cuéntame…  

Del libro "Sonrisas de Dios entre los marginados" del Hermano de La Salle H.A.L.