Sant Jordi 2025

Sant Jordi és una de les festes més maques i agradables del nostre calendari. Avui ens hem llevat d’hora, hem anat a esmorzar i, després, cap a la Rambla a comprar la rosa i els llibres, com està manat. Aquest any hem comprat: “Aquest tros de vida” de l’Estel Solé, premi Ramon Llull, “Somiaven una illa” de Roc Casagran, premi Sant Jordi, i “Les calces al sol” de Regina Rodríguez Sirvent que, segons diu tothom, és una novel·la alegre i divertida que parla sobre els canvis vitals que ens fan créixer. Evidentment, he comprat la rosa vermella i li he donat a la Teresa, tot i fent cara de nuvi i posant el genoll a terra, ple d’amor sa…

Començo llibre nou

Avui he acabat de llegir “Confeti”, de Jordi Puntí, que ha estat premi Sant Jordi. Bé, és realment una novel·la que converteix una persona històrica (Xavier Cugat) en personatge literari. És un obra ben documentada i que he llegit fàcil i amb interès ja que recrea molt bé un ambient associat al món de l’espectacle. Ara començaré “Història d'un piano”, de Ramon Gener, que és premi Ramon Llull. És una novel·la sobre el poder de redempció de la música. Sembla que el podré gaudir poc a poc, per assaborir-lo com cal, té molt bones crítiques i jo, quan començo un llibre nou, tinc aquella emoció del nen petit davant d’un molt bon regal per descobrir…

Gaudeixo llegint

Avui he acabat de llegir el llibre “Adúlter fidel”, de la meva companya Núria Puig Ribas, i realment m’ha sorprès de forma positiva com ha tractat aquest tema. Sí, és una mirada diferent als estereotips socials sobre les relacions humanes i sexuals. M’encanta el comentari final on diu que “tanmateix potser algú se sentirà ofès, qüestionat, atacat… o compres per primera vegada a la vida? Qui sap?” Ara, demà, començaré a llegir un llibre que es diu “Confeti” de Jordi Puntí, que és Premi Sant Jordi, i sembla que pot estar força bé perquè troba en la figura de Xavier Cugat la inspiració ideal. Bé, veurem com va tot, gaudeixo molt llegint…

Els llibres d'aquest any

Aquest any, per Sant Jordi, ens hem comprat tres llibre, a part evidentment de la rosa que aquest cop ha estat vermella. Hem comprat l’últim premi Sant Jordi, “Confeti” de Jordi Puntí, una narració inspirada en la figura de Xavier Cugat, i sembla que promet. El segon ha estat el premi Ramón Llull, “Història d’un piano” de Ramón Gener, una novel·la inoblidable sobre el poder de la redempció de la música. I el tercer ha estat un llibre titulat “Adúlter fidel”, de la Núria Puig, que m’ha fet gràcia de comprar-lo perquè la Núria va ser companya meva a La Salle de Reus i és una gran professora i una persona excel·lent. Bé, estem ben servits…

Pesar figues

Per alguns llocs estratègics de la casa tinc algun llibre començat i quan sóc prop mi aferro una estona. Avui he seguit gaudint de la narrativa i poesia de Salvador Espriu, autor que cal assaborir molt a poc a poc i, per a que ho veieu, uns en faré un tastet: “ Escolta el càntic dolç de l'ocelleta / i pesa figues al regne de la son. / La testa venerable es congestiona / al ritme del xup-xup de l'arrosada”. Feia temps que no sentia això de pesar figues, potser al professor Llovet, el meu company de La Salle de Reus, li vaig escoltar alguna vegada. Bé, la lectura sempre és edificant…

Les nostres mares...

Estic llegint “Les nostres mares”, de la Gemma Ruiz Palà, que és el premi Sant Jordi 2022. Què somiava fer la meva mare? Fos el que fos, segurament és va haver de quedar al tinter. A les protagonistes d'aquesta novel.la, marcades durant la dictadura, no les deixen desplegar el seu talent, però elles plantaran cara i no s'acoquinen de res ni ningú. “Les nostres mares” vol honorar la generació que va renunciar als somnis perquè les seves filles sí que poguessin triar. Després de llegir aquest llibre te n'adones que els autèntics referents de vida eren elles, les nostres mares. Recomano aquest llibre, és llegeix molt bé, molt edificant…

Alimenta su alma

Un buen café, con libro, ahora sin cigarrillo, pero con la misma luna preciosa de siempre husmeando en mi ventana. Es la plácida vida del jubilado, a veces coge el sempiterno cuaderno Oxford, de pauta, y se pone a escribir desde la paz donde reinan los silencios, que son testigos de la afinidad que luce nuestra existencia Y después, otra vez el libro, que me tiene atrapado, sumiso, fiel y entre libro y cuaderno alimenta su espíritu, su alma… 

Un dia feliç

M'encanta la festa de Sant Jordi, és un dia on sembla que la gent és oficialment feliç i ho expressa i es manifesta públicament, de cor obert, i es fa regals i petons, i va de roses i de llibres, i de catalanitat… on la nostra llengua és la millor per mostrar els nostres sentiments. Catalunya és la nostra terra i el català el nostre entranyable i molt benvolgut idioma, la parla dels avis i dels pares que ens sona a música…

Els llibres d'enguany

Com cada any ens hem agafat el darrer de la Coia Valls, que es diu “El llegat de les cendres”, que sembla ser la seva obra més ambiciosa, personal i profunda. Promet, a més la Coia es fa llegir molt bé i és molt capaç de demostrar-nos que l'especial és indestructible. Ho hem llegit tot d'ella i sempre ho hem gaudit molt. L'altre llibre es diu “Les nostres mares”, de Gemma Ruiz Palà, i és premi Sant Jordi 2022. Les nostres mares vol honrar la generació que va renunciar als somnis perquè les seves filles sí que poguessin triar. Bé, una bona tria, potser en caurà algun més, veurem… 

Diumenge de Sant Jordi

Ahir ens vam trobar amb els amics Josep i Dimitri i ens van aconsellar de visitar una urbanització que es diu El Roc de Sant Gaietà i la veritat és que val molt la pena. Mirant a mar i amb una diversitat d'estils, que igual et trobes amb un pati andalús que amb una balconada castellana, algun tast romà i ple de restaurants i bars mirant la blava immensitat des d'una certa alçada. Després hem anat a fer un tomb per Roda de Berà on, evidentment, la Teresa m'ha comprat un parell de llibres i jo, en justa correspondència, una preciosa rosa vermella, no tan preciosa com ella… 

Un poquito de Gabriel y Galán

Tú, feliz compañía 

de la fe, del amor y del trabajo,

las tres que el alma mía

virtudes altas a la vida trajo…

Tú, silencio elocuente

que en el campo bienhechor asilo

hablas grave y sereno,

sabio maestro del pensar prudente,

padre fecundo del amor tranquilo,

fiel confidente del sentir austero…

Y tú también, jugosa poesía

de ese rico soñar del alma mía,

de ese vivir en el hogar templado

de ese cantar en la alameda oscura,

de ese dormir en el regazo amado

de la conciencia pura, que arrulla

el sueño del varón honrado…

 

Una biblioteca de saberes

Va pasando el tiempo y uno va aprendiendo incluso a aprender y, al final, como un Sócrates cualquiera, se da cuenta que no sabe nada… De todas formas, sí me veo como una especie de canto rodado, como una piedrecilla redondeada ya por todas partes que, en un meandro del río, reluce coloreada, como tocada por el cariño de los años, habiendo disfrutado de un buen rodaje espectacular. Lo bueno de la vida es que es comparable a una biblioteca de saberes, donde siempre tienes alguna oportunidad para leer algo bueno, bello, hermoso, edificante, emotivo, transformador, algo que te ayude en el camino que no siempre elegimos...

"El ama"

Estoy leyendo “El Ama”, de Gabriel y Galán, y no me resisto a copiarles un trocito de la gracia y el temple que puede tener este tipo de poesía: 

"Lavando en el regato cristalino 

cantaban las mozuelas, 

y cantaba en los valles el vaquero, 

y cantaban los mozos en las tierras, 

y el aguador camino de la fuente, 

y el cabrerillo en la pelada cuesta… 

¡Y yo también cantaba, 

que ella y el campo hicieron me poeta! 

…

¡Qué plácido el ambiente, 

qué tranquilo el paisaje, qué serena 

la atmósfera azulada se extendía 

por sobre el haz de la llanura inmensa!” 

Lo dicho, me encanta esa poesía…

 

L'olor dels llibres nous

Els llibres nous feien una olor especial i la mare els folrava i, al mateix temps, m'explicava com fer-ho perquè així la propera vegada ja ho podria fer jo. Aquell any anava d'estrena, tenia una motxilla de penjar al coll que m'havien regalat i la mare em va comprar una caixeta de colors, un puntax, una goma d'aquelles que anomenaven Milán, un llapis i una mena de bosseta per poder guardar-ho tot dins. Recordo els nervis, la il·lusió i al meu mestre Don Santiago Candela. Però a mi m'encantava l'olor dels llibres nous, també la curiositat per veure les novetats del curs…

Sant Jordi 2022

Con cada any Sant Jordi mata l'aranya i, evidentment, hi ha hagut rosa i llibres. La rosa amb espiga i la senyera, que tan bé ho explica tot. De llibres, hi havia moltes opcions, però aquest any ens hem decidit per l'Empar Moliner, el seu llibre Benvolguda, que ha obtingut el premi Ramon Llull; després, i com gairebé sempre darrerament, hem comprat el darrer de la Coïa Valls, l'Alquímia de la Vida, que de segur ja sabem que ens agradarà molt.

Desde la cárcel

Cuéntame cómo es la vida allí fuera. Cómo es la brisa de la montaña. Cómo es el cantar de los pájaros. Cómo brillan las estrellas en la noche. Cuéntame si los niños aún sonríen, si los viejos aún recuerdan adormecidos en un parque olvidado. Cuéntame si los parques siguen siendo verdes, si los jóvenes se besan en las aceras. Cuéntame… Aquí no hay nada. Sólo veleros a la deriva, por una fuerza que los arrastra a una ruta desconocida, donde el fin es solo esto: el lento transcurrir del tiempo. Cuéntame…  

Del libro "Sonrisas de Dios entre los marginados" del Hermano de La Salle H.A.L.

Afición a la lectura

Leer un libro, entrar en la historia que se cuenta, captar la idea del autor, gozar de su estilo, de su arte en el decir y en el contar… En la paz de mi sillón, con la luz apropiada, en el ángulo justo, un café en su punto, un silencio que no perturba las vicisitudes contadas en el libro… Leer un libro del que tú ya conoces sus formas y vas buscando otros títulos para recrearte sabiendo un poco lo que te vas a encontrar… A mí me pasó con Alberto Moravia, leí el primero y luego no pude parar de disfrutarlo...

Rezar el Padrenuestro

"Veinte años recién cumplidos. Presa desde hace tres años. Sale en libertad dentro de mes y medio. Pero tiene SIDA en cuarta fase. Ha perdido muchos kilos. Tiene los ojos fríos, aquellos ojos que habían enamorado a tantos hombres. La he visitado y hemos charlado y charlado con sosiego. Al invitarla a rezar, me ha sorprendido… Hermano… desde que tengo el SIDA, desde que me lo notificaron rezo mucho… Pero yo a Dios no le pido nada… Sólo, en todo caso, lo que nos ha enseñado a pedir en el Padrenuestro, que repito muchas veces… Pero no le pido nada para mí, ni que me cure. Le digo que Él sabe lo que tiene que hacer… Y me callo. Ha vuelto a sonreírme. Y nos hemos callado unos minutos, para que Dios tuviera tiempo de llenarnos con su voz de silencio. Ella, en todo caso, volverá a rezar varias veces el Padrenuestro". 

Copiado del libro,"Sonrisas de Dios entre los marginados", 

del hermano de La Salle HAL.

El camí de la felicitat

Si tens un temperament que et fa ser infeliç, si vius per prendre més que no pas per ofrenar, senzillament, concentra el teu esperit en la recerca del goig de donar i, algun dia, t'adonaràs que aquell mal tarannà teu s'haurà esvaït amb facilitat. Això és veritat en l'odi, la còlera, l'egoisme, la crueltat i tota la resta. Senzillament, impregna l'odi de compassió, l'egoisme d'humilitat, la còlera de tolerància, la crueltat de bondat, els pensaments TENEBROSOS de pensaments RADIANTS… Pensaments extrets del llibre “El Camí de la Felicitat” de Bernard Benson.

En aquest precís moment

Tres senyors venen en un carro… un mira al davant, és el senyor previsió, no fa res més que planificar i preocupar-se, un altre mira al darrera, és el senyor retrovisió i no fa res més que lamentar-se, un tercer, tot feliç, anava al mig, ell viu el present ara i aquí, de tant en tant clava la vista endavant, amb atenció per saber on està anant, i endarrere, per aprendre d'allà on ha estat…. Però ell viu la vida en aquest precís moment, perquè el demà encara no ha arribat i l'ahir ja ha fugit, així tot allò que tenim és l'avui i, si no el sabem aprofitar, malbaratarem tota la nostra vida. Pensament extret del llibre “El Camí de la Felicitat” de Bernard Benson. Acabeu de gaudir d'aquests darrers dies de l'any 2021!!