Amanida del super

Confesso que, en un principi, he fet mala cara, hi havia fulles de diferents coses i jo prefereixo l’enciam o l’escarola sol. Però estava tan ben acompanyat i tan ben condimentat que al final ho he gaudit molt més del que em pensava. Hi havia nous, daus de formatge de cabra, també de poma, i panses, a més dels brots tendres habituals. Tot molt ben condimentat amb una vinagreta així com a dolça, feta amb vinagre de Mòdena. Bé, després de remugar una mica i fer enfadar a la Teresa ha resultat tan bona que repetirem aviat… 

Menjar d'estiu

Sempre em ve de gust la fruita, sobretot la síndria i el meló, aquell que al poble anomenàvem “tendral”, també els préssecs grocs i les cireres. També m’encanta el gaspatxo o la seva realització, a la que anomenen “salmorejo”. Ara a l’estiu soc molt partidari de les amanides: d’arròs, de pasta, de llegums, o simplement verda o de colors, però sempre amb els complements adients i ben fresques del frigorífic. No me’n puc estar de recordar els canelons d’estiu de la mare, i la llet merengada, i el braç de Fabiola. Per veure recomano una cervesa torrada sense alcohol… 

Amanida de llenties

La Teresa en acció, l’amanida d’avui ha estat de llenties, d’aquelles petites, i tot allò que ha afegit ho ha fet a trossets molt petits… ceba, tomàquet, olives verdes, tonyina, ou dur, formatge fresc, uns petits daus d'alvocat i una mena de vinagreta, que ha preparat ella mateixa, amb oli, mostassa i vinagre de Mòdena. Bé, tot ben fresc del frigorífic, ha resultat un encert perquè totes les viandes de l’amanida estaven molt ben preparades i es complementaven perfectament. Plat únic, una fruita i un cafè, un dinar d’estiu formidable… 

Amanides

Fa bon temps, és temps d’amanides que, amb totes les seves varietats, sempre són d’un atractiu i benefici manifest. Avui recordo l’amanida de “tomata crua”, com deia la mare, amb tomàquets i cebes de l’hort i una mica de tonyina o bacallà, oli d’oliva i un pa que anomenàvem partit, així com aplanat i que era ideal per poder sucar com cal. I com no recordar les olives de l’àvia, les trencades on ella mateixa s'ho manegava tot i li sortien boníssimes, o les que posava en una guerra amb herbes, o aquelles que anomenava mortes i que també eren molt bones. Bé, la Teresa broda les amanides, tan en presentació com en qualitat, en parlarem… 

Sigueu ben servits

Sempre faig una merescuda lloança a la Teresa per les seves bones actituds en general. Ara se li ha tornat a despertar la vena artística en les seves famoses amanides. És allò que, a més de ser bo, és bonic i molt ben presentat. Cabdell partits en quatre parts, en posa sis trossos per plat, damunt de cadascun una anxova de llauna i, entre tros i tros, un cirerol, que són aquells tomàquets petis que els trobo sempre molt bons. Bé, sal, oli i una mica de llimona o vinagre i… sigueu ben servits!! 

Amanida Teresa

Espectacular amanida que la meva cuinera de capçalera s’ha muntat avui. Uns brots verds selectius i variats, uns trossets d’advocat, un parell d’ous bullits, i uns llagostins de bona mida pelats i a punt de mos. Una mica de sal i vinagre, només un pensament, i un raig d’oli d’oliva que té un sabor una mica fort que m’encanta. Li he dit que em fes una foto, perquè només l’aspecte ja alimentava, després el sabor, bé, espectacular…

Bon estiu a tothom!!

Són bons temps aquests de l’estiu, és allò de les vacances, dels gelats i de la síndria, del gaspatxo,l’orxata de xufla i la cervesa, que amb moderació és insubstituïble. Parlant de gelats, qui no recorda el Magnum de triple xocolata, creació que ratlla l’excel·lència del sabor i del bon gust. Bé, l’estiu ja el tenim a tocar, tornaran a reinar les amanides de tota mena, aquelles que surten fresques del frigorífic i, com no, jo me’n recordaré dels canelons d'estiu que feia la mare i que els presentava formant una margarida en un plat que feia tot el goig del món. Bon estiu!!

Gaudir de la verdura

Al migdia, amanida de brots verds, o enciam, o escarola, i tomàquets cirerols. A la nit verdura cuita, bledes, espinacs, bròquil, coliflor, mongetes tendres, carbassó, ceba, alls porros, etc, etc. Al migdia alguna cosa de carn gens greixosa a la planxa, i a la nit alguna cosa de peix també amb les mateixes condicions. Quan un es fa gran es va acostumant a la verdura i fins i tot gaudeix de tot allò que, en la meva joventut i no tan jove, em resultava força desagradable. Darrerament, torno a gaudir del bròquil i la coliflor, així com de les mongetes tendres, això era impensable…

Sóc de bon menjar

Doncs sí, sóc de bon menjar, menjador de mena. Ara, el plaer el trobo amb el contrast dels tomàquets “Cherry” amb enciam amanit, és com si a la boca la dolçor del tomàquet agafes el sabor pertinent, amb la sal i el vinagre de l’enciam. Bé, no sé  si m’explico massa bé, però aquesta combinació a la boca la trobo forca interessant. Quan a la verdura, en dir-vos que ahir per la nit vaig gaudir de la coliflor, està tot dit...

Una mica de dieta

Haureu notat que fa dies que no parlo de cap mena de menjar, estic a dieta, és allò de la neteja sanitària que, de tant en tant, va tan bé de fer-li al cos. Conec tota mena d'enciams, de brots verds, escaroles i, sobretot, els tomacons petits que tan bé combinen amb tot això. Per la nit verdures, ja ho sabeu, mongeta tendra, bledes, espinacs, bròquil, flor de col, com deia la meva àvia, o simplement col, tot evidentment sense patata ni ceba…

I... plovia, plovia

Hem fet una amanida de tomàquet amb coses com daus de formatge, olives negres, ceba, pebrot verd, advocat, amb una hamburguesa de confiança, de la carnisseria de baix de casa. Hem comprat una barreta de pa de pagès i, bé, no cal dir-ho, plaer total, pecat venial… de postres, unes pomes al forn realment delicioses. Després del cafè i de fer-la petar una mica, toca migdiada… i plovia, plovia, bé una mena de xirimiri que diuen al País Basc, però que ajuda a la placidesa del descans, plou molt poc, però…

Amanida de cigrons

La Teresa fa unes amanides espectaculars… de pasta, de llenties, d'arròs, i avui n'ha fet una de cigrons, semblant a les de fesols, allò que crec que en diuen un empedrat, els cigrons són petitets i, amb totes les verdures i viandes que hi posa, ha resultat boníssima. També ens encanten les amanides d'escarola, amb oli d'oliva, vinagre i un all esmicolat que li dona a tot plegat molt bon gust. L'amanida d'enciam normal, ens agrada amb unes olives negres, oli d'oliva… 

Amanida

Amanida de tomàquet, ceba, olives negres, tonyina, una mica de sal i oli d'oliva, a més, hem comprat una barreta de pa, una mica cruixent i, fins i tot, he sucat una mica, com en els meus millors temps de jove a casa amb la mare. Sempre recordo que la mare i jo ens fèiem "tomata crua" i a la mare li cruixia una mica la barra, ho gaudíem junts, ens agradava molt. Avui la Teresa també ha fet una mica de pollastre a la fregidora d'aire, tot senzill i molt apetitós i sa, gran dinar, com sempre…

Amanida i planxa

Sona bé, però l'amanida tenia una mica de trampa… sobre una base d'enciam hi havia unes olives negres, uns daus de formatge fresc, uns altres d'alvocat, uns ous de guatlla i una mica de ceba, amb unes formes artístiques que li quedaven d'allò més bé. Bé, penso que amb l'amanida ja en tindríem prou, perquè és molt completa, però la Teresa a més ha fet una mica de pollastre a la planxa i, evidentment, de postres ens hem menjat una taronja del meu hort, que com dic sempre, són delicioses…

M'ha felicitat!!

He portat els resultats d'una analítica a la meva endocrinòloga, que han sortit força bé, m'ha felicitat i m'ha dit que aquesta millora tan bona no és només gràcies al medicament,sinó que, a més, és nota molt que he fet una bona dieta i un exercici continuat. Li he dit que sí, que havia reduït els hidrats de carboni i augmentat les verdures, tant crues com cuites i, quant a l'exercici, camino poc a poc però faig una mitja de 6 km cada dia, la qual cosa està prou bé. M'ha felicitat i m'ha animat a continuar així…

Amanida verda

Enciam, ceba i uns daus d'alvocat com a base, però algun toc de gràcia, diferent cada vegada, la fan menys avorrida, i gairebé l'esperes amb una  certa curiositat. Uns musclos en escabetx, unes olives negres, una sardina de llauna, uns grans de magrana, uns trossets de poma, uns daus de formatge fresc, o de pernil, algun trosset de surimi, unes quatre o cinc olives verdes farcides… Bé, de tot això que he nomenat, només una cosa, màxim dues, per amanida...

Amanida de tomàquet

"Tomata crua", com deia la meva mare, tomàquets de l'hort, ceba també de l'hort, unes tiretes de pebrot verd, de l'hort és clar, si podíem una mica de bacallà desmollat, o una llauneta de tonyina o de sardines en oli, unes olives negres mortes, tot ben talladet en un plat, amb una mica de sal i un bon raig d'oli d'oliva… era, i para mi continua sent, l'amanida més atractiva, sobretot si et prens la licencia de menjar-te-la amb una bona llesca de pa de pagès. Em recorda aquells temps en els quals jo era un jove adolescent i mai acabava la gana, sempre tenia un budell buit...

Avui, d'arròs...

És temps d'amanides, potser ho és sempre però jo les associo més amb la calor i fresques del frigorífic… poden ser d'arròs, de pasta, empedrat, de llenties, de tomàquet amb coses, esqueixada, xató, etc, etc. Avui l'hem fet d'arròs, arròs del Molí de Rafelet de Deltebre, evidentment, amb ceba, pebrot, tomàquet, ou dur, uns daus de pernil, uns altres de formatge, anxoves, un pensament de vinagre, oli d'oliva, olives negres… Fem plat únic, fresc, boníssim i, si en sobra una mica, per a sopar de guarnició...