Moments de relax

En els moments de més relax, sempre penso amb la barca al riu, al riu Ebre evidentment, allà prop de la desembocadura. També penso en aquel mas, prop d’una bassa, plena de llisses i fotges i ànecs de coll verd. També, com no, en aquell cavall negre, de preciosa crinera i elegant cua, amb el que sempre he somiat per passejar per la platja de la Marquesa, tot i que ara gairebé no en queda. En els moments de relax sempre soc al Delta, a Deltebre… 

Les barques

Una barca de pesca, aquella que faena lluny de la costa, que surt amb l'esperança del bon temps i de la bona pesca. La barca del pescador, que marxa a la posta del sol i torna a trenc d'alba, fent sonar el seu batec de bona arribada i de bona i abundant pesca. La barca… les barques que donen vida i menjar a tantes famílies i que no tenen un bon tracte ni les millors condicions per subsistir, en queden molt poques... 

Suavemente a la deriva

Hace tiempo que no les hablo de la barca con remos, el pequeño bote con remos en el río Ebro, de aquellas aguas tranquilas que nunca sabes muy bien si van para el mar o hacia Amposta. Sueño que me veo en la barca, con los remos subidos, contoneándose suavemente a la deriva, tumbado mirando a la luna, en una plácida tarde noche del mes de junio, acariciando el ansiado verano… 

Gente encantadora

Sabido es por todos mis sabedores que me gusta ver el mar, pese a que la primera vez que lo vi me entró pánico, vi aquella inmensidad azul de cielo como una amenaza invasora que, en cualquier momento, podría tragarnos sin ningún problema. No me gusta el balanceo de las barcas, incluso cuando hace un rato que observo las olas me siento como recién bajado de un dos caballos de aquellos de antes, para gente encantadora, y me paso un buen tiempo diciendo que sí con la cabeza...

N'hi ha tantes...

Les petites coses, les grans petites coses de cada dia, aquell primer cafè amb amor, aquell somriure que és l'amor en sí, aquella ombra que agraeixes i a més va molt enriquida amb una lleugera brisa que acarona, aquell bon dia fresc, amb petó gens protocol·lari, la dutxa fresca de l'estiu, la mar fent de frigorífic i temperant els ànims i els ambients, el passeig vora mar de cada dia, la barca que brama feliç el seu retorn al port, donant un missatge de felicitat que fa feliç a tothom… Les petites grans coses de cada dia, n'hi ha tantes de petites grans coses diàries que cal apreciar i gaudir com cal.

Un iotet modest

Al port de Tarragona, prop del iots dels rics, n'hi ha un de petit, modest, com una caseta amb terrassa amb alguna cadira còmoda. Un senyor amb gorra marinera, pren un cafè, escolta música, potser massa forta de to, llegeix un diari, me n'adono que té unes canyes de pescar, tres, a un costat de l'embarcació i, per acabar-ho d'adobar, fuma amb pipa… Potser era un llop de mar que va viure milers de temprances i de tempestes i ara gaudeix de la seva molt guanyada jubilació, vivint a la seva mar de sempre i amb el gronxar de les ones, a les que tan habituat està de sempre.

 

Assignatura pendent

A l'escola ensenyava als nens a fer vaixells de paper... i potser alguna cosa més, tot i que no era precisament molt hàbil, i quan anaven d'excursió per algun riu, ho intentaven amb les fulles de les canyes que ens quedaven molt macos i els fèiem surar amb una mena de cursa per la vora del riu, o d'algun canal proper. De nen i de jove trobava apassionant navegar amb vaixell, amb una barca petita a rems o a motor, després, de més gran i cada cop més, em fa una mica de respecte, per la qual cosa encara no hem fet cap creuer. És l'assignatura pendent...

 

Auténtica, entrañable....

Una calle estrecha, larga, de puerto, que huele a vino y a sardinas, a caldo para hacer paellas, se oyen ruidos de cajas, voces de pescadores, bares abiertos a todas horas, músicas estridentes, humos de cigarro y pipa. La barca suena sus alegrías en cada regreso, son como campanas de gloria para el corazón de las madres y las esposas. La calle larga y estrecha del puerto, auténtica, entrañable...

 

Un encant per somiar

Quan un es va fent gran, sembla guardar tot un seguit de records inesborrables, sobretot de la gent estimada i que, d'alguna forma, han estat o estan en la teva vida, vivències d'allò que has viscut emocionat gaudint i compartint amb la parella… Ara em ve de gust recordar el viatge de Tenerife a l'illa de La Gomera, en un vaixell potent, amb bona visió i una sensació de seguretat prou apreciable, a més l'oceà semblava una bassa d'oli i el trajecte, una mitja horeta, va ser un passeig molt agradable. L'illeta, com una entranyable barriada, tot un encant per no deixar de somiar mai...

 

Gaviotas y cormoranes

Gaviotas planeando por el puerto, cormoranes en el pantalán, juntos en las cuerdas de amarre de los yates. Entran las barcas de pesca... se ponen en acción, se exhiben, van picando, los cormoranes se sumergen y vuelven a salir varios metros después, y yo me los miro… Los pescadores limpian las barcas, y todos y todas se acercan, en un ciclo mágico y natural, viven aquí, aquí comen y descansan, vuelan... y hasta anidan por las cercanías.

La pau de la barca

Mai he pensat en tenir un iot, no m'ho puc permetre, si més no el iot que jo voldria seria semblant a un d'aquells d'un xeic adinerat. El meu pensament és més fàcil d'aconseguir, és allò de la barca amb rems, al riu Ebre, prop del mar, un petit motor per apropar-me a les ones i, després, la calma, la pau, els rems a la barca, i la barca al seu aire, a l'aire brisa del Delta, a la caiguda de la tarda en vermells mentre passa un vol d'ànecs de coll verd…