L'amor no marxa

Aquell amor especial, diferent, únic. Aquell amor, aquell primer amor, on sembla que és la fi del món i que ja has arribat al llindar de les teves sensacions, i que el voldries prendre en vol per fer un niu en un penya-segat, igual que neixen aquelles flors, utilitzant aquest espai com el seu més preuat mecanisme de defensa. L’amor, aquest amor, el meu amor, el teu, aquell que és i significa tota la plenitud perquè sembla que ja no has de menester res millor. Bé, molts qüestionen tot això, però si l’amor marxa és que realment no era amor... 

Estones de la vida

La vida té moltes estones en què és bonica, sana, natural, sembla tenir un equilibri matemàtic i els esdeveniments succeeixen com a conseqüència d’allò que has fet de bon cor. Ja sé que hi haurà que em digui que això no sempre és així, però al final acaba sent veritat allò que diu ”Fes bé i no mires a qui, i trobaràs bé”, o aquella altra que diu ”Qui camina malament, malament acaba”. Bé amics, el que si cal és aprofitar els bons moments, que no solen tornar, i viure amb la major dignitat possible els no tan bons… 

Un cor enamorat

T’ho diré a cau d’orella i potser t'arranca un somriure, i a mi em semblarà que la rosada és perfumada i de colors, i la brisa suau de juny farà que la parsimoniosa música de mar tingui un caire més alegre, més a l’hora i al temps dels batecs del meu cor sempre enamorat, com diria el poeta, fins i tot de l’amor. No escolto música d’escola, avui fan vaga, però a la nit escoltaré el raucar d’una granota i algun so planyívol d’algun ànec, aquí al final del riu Francolí, i jo pensaré que soc al Delta, a Deltebre, una gran terra… 

La remor del meu cor

Sento la remor del meu cor tot recordant el primer cop de tantes coses que tard o d’hora acaben arribant. Però n’hi ha algunes de molt significatives i que et configuren una manera de gaudir de l'existència: aquella preparació per a la vida que són els estudis i l’educació, el coneixement d’aquella Teresa que tothom hauria de tenir en el seu esdevenir diari, el naixement d’un fill que sempre et sensibilitza d'una manera especial i et desperta la capacitat per ser millor i, com no, l’amor dels pares que t’ha fet créixer amb l’exemple adient per ser com ets… 

Un encant especial

Ella és dolça i discreta, correcta i educada, però també si s’escau és dialogant i apassionada, defensant les seves idees de pau i llibertat. Ella té un encant especial, un somriure encisador que sap utilitzar com a resposta afirmativa, però també sap fer anar els silencis que sempre proclamen, si més no, una profunda reflexió on acabes gairebé amb la solució cercada. Ella sovint em proclama que la nostra afinitat és un fet certificat i jo penso que aquests documents només els signa l’amor. Però és que… ella és dolça, discreta, encantadora, bonica, també per dins, i a més és capaç de somriure amb els ulls i fer petons amb l’ànima… Salut!! 

Un pensament de primavera

M’encanta quan algun dia del mes de març es vesteix de primavera i a mi em transporta a aquells dies de l’encesa generalitzada de tota la meva persona… és allò de les faldilles de quadres amb botons pel davant, les cues de cavall ben altes i ben pentinades i, fins i tot, les trenes, o la trena, que les mares d'aquells temps feien a les seves filles i que eren autèntiques obres d’art. Tot i ser dilluns, el dia és preciós, la vegetació nota que hem estat ben servits d’aigua i els bars amb terrassa de primera línia de mar ja van escampant cadires. Però jo penso en aquella primavera del despertar, de la curiositat, de l’esperança total en l’esclat de la plenitud, estava tot per veure, hi havia molt per veure i per viure… 

La veu de la veritat

A vegades te trobes amb persones que tenen el cor ple d’amor i, a més, el saben expressar meravellosament bé. Diria que tenen poesia en el sentiment, parlen i et fan sentir millor, tenen com una mena d'aura que omple de llum i força la teva vitalitat. Una cosa està clara, que l'afalag constant i sense massa raons debilita, però no estaríem parlant d’aquest tipus de persones, parlem de la veu de la veritat, aquella que surt del cor i va de cor a cor. He conegut alguna persona que, quan et deixen, no et deixen i els gots comunicants estan d’enhorabona i agraïts… 

La vida amb tu

Cercaré una selecció dels teus silencis més preuats, dels teus somriures, aquells que et pugin fins als ulls i, aleshores, tota tu ets sana alegria de l’entorn i del meu cor. Cercaré la pau de l’abraçada del matí, el bon dia amb petó i cafè, el començar a viure sense planificar res, perquè ja tot és escrit, ho sabem tot i ho esperem tot, com sempre, tot sabent que ho farem de la mà, respectant cada passa que fem i agraint el poder fer tota aquesta pròrroga que estic gaudint amb tu. Bona nit!! 

M'agrades sempre

M’agrades quan calles, perquè estàs com absent, deia el gran Neruda, però és que a mi m’agrades quan parles perquè, aleshores, la teva presència és magnífica i se t’escapen somriures en les pauses que fas quan m'escoltes i els clots que se’t fan a les galtes són com a refugis de felicitat. M’encanta, és un plaer escoltar-te i el meu cor s'encén i s’aviva la flama del sentiment profund, i es proclama la calma activa de la sublimitat de l’existència. Soc feliç de gaudir de la teva proximitat, de la del teu entorn, de tot allò que em recorda a tu, de tot allò que ets tu perquè a mi m’agrades també quan no hi ets, m’agrades sempre… 

Amor

Soc amic de la lluna i de la nit, de la calma serena, de la brisa suau, del matí que comença amb l’esperança plena de pau i bé. Soc amic de la música de bosc, del so parsimoniós de les ones de la mar. Soc amic del sòl, sobretot perquè dona lloc a una ombra des de la qual pots ressorgir després del confort tranquil de la reflexió. Vull la teva mà per anar per la vida, vull la vida amb tu, et vull a tu, perquè en tu hi és tot allò que és essència, que és realitat, que és passió, sentiment, amor… tan fàcil que és dir amor i tant que ens costa de proclamar-ho. T’estimo, ho saps… 

Té molt valor

Els teus ulls em transmeten esperança i em conviden a creure, a apropar-me, si més no amb el convenciment que seré rebut com cal, escoltat amb la noblesa, la mateixa amb què el meu cor enamorat ha decidit fer el pas definitiu. Hi ha persones que són correctes i educades, metòdiques, previsores, són un sol de criatures, però a vegades això no vol dir que els seus sentiments siguin iguals que els teus. Bé, quan hi ha afinitat i amor compartit no calen tantes històries, però ser correcte i educat i anar de cara té molt valor i una gran dignitat, sana i natural… 

El somriure interior

Cerco la teva proximitat, sobretot en aquells moments en els que el cor necessita la comprensió de l’abraçada. Cerco la paraula justa, certa, noble, no la que vull escoltar, que també, sinó la que surt del teu cor, amb el que sintonitzo perfectament. I al final, després de la calma en pau d’aquesta proximitat, m’encanta gaudir del silenci compartit, del somriure interior, del plaer de compartir la vida, una vida plena, amb gairebé tot a l’abast, perquè amb tu l’ànima té serenor i el cor sublimitat… 

No seria vida

Alguna vegada vaig intentar acelerar la matinada, alguna nit en blanc, més aviat en negre, algun cop em vaig prendre la nit pel dia i res era suficient per a omplir el buit que en el meu cor representava la teva absència. Era una soledat no acompanyada, fins i tot mal acompanyada, on la tristesa no trobava consol i, a més, semblava esplaiar-se en la profunditat del sentiment. Bé, potser no tant bé, algun cop em ve al pensament com seria una vida sense tu, crec que no seria vida, no valdria la pena… 

Una festa màgica

Un cel molt blau que l'allarga a la nit, una lluna propera. La foscor és resisteix, és la llum del cor encès qui neteja l’ambient i l’omple de color. L’amor regala el plaer de l’existència, és aquella festa de tots els pobles del món, amb fanalets encesos, papers de colors i músiques de bosc i de muntanya, i de mar i de riu, tant si és nerviós de roques altes, com si baixa pacífic cap a l’abraçada amb el mar. L’amor és, sobretot, aquella festa màgica on la magnitud d’uns ulls que et somriuen fa que la teva existència tingui tota la sublimat de la plenitud i siguis feliç… 

Els silencis que mai callen

Temps de pau i reflexió, ha començat a nevar, gaudeixo del silenci de la muntanya nevada, és un silenci que pots omplir de records, que els pots musicar amb les veus de la consciència emocionada. També em passa quelcom semblant en les meves estades a la platja a l’hivern, hi ha un silenci de monotonia, un silenci d’onades fredes, d’escuma blanca, i aquí la música torna a ser interior, més emocions d’aquell amor tan tendre, tan jove, tan pur. Ja ho sabeu, els meus silencis sempre parlen de nosaltres… i mai callen. 

Per tu i per a tu

Els teus ulls són com una pluja fina en una ànima farcida d’absències. El teu somriure és com aquella llum que és més que llum perquè dona color al sentit i al sentiment. La teva proximitat és aquella sublimitat de somni que té el poeta tot enamorat de la millor essència del bon amor. La teva veu és com aquella música de gotes de pluja fina, teclejades damunt les fulles d’un pi pinyoner, mentre els ocells refilen entre les branques d’una alzina centenària. Tota tu has fet un millor jo, un millor jo per tu i per a tu… 

Estava preparat

Aquell somni que no havia somiat mai, aquell desig que no tenia i que ara em sovintejava de manera habitual. Aquella intenció, aquell sentit gairebé necessitat, com un deure ineludible al que no pots dir que no, que ja toca i que és urgent la teva mancança d’altres coses, i la necessitat de tenir-ne d’altres a les que no hauries de renunciar perquè les mereixes i ja t’ha arribat el moment. Bé, estic preparat, que sigui el que Déu vulgui, estic a punt per a l’amor, vaig dir una vegada, fa molt temps… 

La miro de prop

La miro quan no em mira, m’agrada contemplar-la de prop, la seva naturalitat, les seves maneres, la seva dolcesa. És un plaer veure la seva pulcritud, la seva mirada penetrant que, quan t’arriba al cor, no ha foradat res, només ha anat acaronant tota la teva existència. La miro i aprenc a ser, a veure la vida com una joia a descobrir. La miro i és com aquell que s’extasia contemplant la bellesa natural de la veritat… 

Complex de superioritat

He tingut algun amic que ha fet un mal ús de la seva suposada superioritat intelectual, suposo que és temptador i que no és fàcil posar el fre quan se senten els reis del mambo. Recordo que, de jove i amb els estudis recent acabats, anava al poble i podia xerrar amb la gent i m’esforçava en fer alguns aclariments a qui m’ho demanava. També hi havia aquella gent que sempre ho sap tot, i a aquests els regalava el meu silenci. Aprendre a callar i a parlar oportunament és una de les coses més preuades que es poden fer a la vida. No m’agraden els complexos de cap mena, ni de superioritat ni molt menys d’inferioritat. Salut amics!

El meu espai ets tu

Un petó a les fosques, i un altre amb llum i cafè, la llum dels teus ulls, la llum dels nostres cors. Un tercer petó de sant volem per celebrar la generositat de l’existència, la proclama de l’afinitat de la nostra relació, tan natural sempre. Fem o no fem el que sigui, sols o bé junts, però tenint sempre el nostre espai, que mai és ple si no ens tenim prop. Sovint penso que hem fet una vida a dos basada en realitats indiscutibles d’amor i pau…