Somiar que plou

En el meu somni d’avui ha fet acte de presència la pluja i l’he vist caure fina i decidida, amb una mena de somriure i un sentiment cofoi que es feia estimar per tothom. Especialment agraïts i amb una lluentor enlluernadora estaven els arbres del meu bosc amic, tan mediterrani i ressec d’altres vegades, ara fan un aplaudiment de fulles que sembla una orquestra afinadíssima. Somiar que està plovent, no us ha passat mai? Dona una sensació de calma, de serenor, de tranquil·la frescor, gairebé de pau… 

Cal tancar els ulls

A vegades, cal tancar els ulls i deixar-se emportar per allò que podria ser la cançó de la teva vida, escrita en un pentagrama de fulles de bosc i amb notes d’ocells en festeig com tant m’agrada dir a mi. I, en la foscor, pots veure el mar i, allí, la seva música de parsimònia, la pluja que tecleja tota l’escala de sons aguts i greus i el vent que destrossa la calma en pau d’un mar que, durant el dia, lluirà el seu immillorable blau de cel. A vegades, cal tancar els ulls i des de la puresa de la reflexió és quan es veu més clar... 

Pluja i vent

Diuen que es tornen a apropar les pluges… m’agrada la pluja moderada teclejant amb suavitat mentre vas conduint per alguna carretera prop del riu. No m’agrada el vent, recordo que quan conduïa em feia molta por, tot i que una brisa suau de maig, com diria el poeta, sempre em resulta agradable. Tampoc em fa cap mal una mica de vent de tardor, que fa volar unes fulles seques de morera i que vol dir-te que l'hivern és prop i cal gaudir de la moderació de l'estació. Bé, pluja sí, vent no, tot i que sense passar-se tot és necessari… 

Cal gaudir de la pluja

Som un a cada costat de la taula, dos cafès curts ens regalen el seu aroma, la terrassa dona al riu, el riu té gairebé la calma de la mar però, tot i que sembla que no toca, una llissa fa un vol d'exhibició. La llum d’un estel penetra entre les moreres, l’espai és idíl·lic, és allò que somies i se’t dibuixa un gran somriure de satisfacció. Sento aquella plenitud que et dona la felicitat quan la vius en pau i tenint aquella sensació de què tot allò que demanes a la vida ho tens a l’abast. Cal gaudir de la pluja perquè no sempre plou, i encara menys a gust de tots… 

Un recolliment

Una pluja fina i constant amenitza la nit primaveral, sembla tardor per la calma i la prudència que es respira i, per acabar-ho d’entonar, escolto una música de Mozart. La pluja continua parsimoniosa i la música em toca l’ànima i m’activa les meves millors emocions. És el temps d’un bon llibre, d’aquells que conten coses possibles, reals i que poden acabar bé si es posen a l'abast totes les bones intencions. Un bon cafè mai desentona i, en altres temps, també gaudia de les meves cigarretes rosses, tot i que ara no ho recomano a ningú. Bé, ha estat un pensament d’algun dels meus recolliments nocturns... Pau i salut amics!! 

Pluja de justícia

A Tarragona plou bonic, amb parsimònia, fins i tot plou i fa sol, i ho fa amb una certa constància que es veu que es perllongarà encara uns dies més. Pluja… i un pensa que, posats a fer, podrien ploure indicis de felicitat, flocs d’esperança plena, guspires de justícia i de seny, sí, sobretot seny per a tots aquells que fan anar la guerra amb la poca vergonya de dir que ho fan en el nom de la pau. Pluja, l’aigua és vida, però un no pot deixar de pensar en la fam i el fred i en la tristesa de les guerres, on mai guanya ningú. Pluja, sobretot de justícia, repeteixo JUSTÍCIA, amb majúscules. Bona nit amics!! 

Aigua

M'encanta veure com plou, sobretot si ho fa amb moderació, és un plaer veure els pantans plens, fins i tot aquells que mai ho estan, m’encanta veure el pantà de Sau que té una església mig coberta i ara gairebé no es veu. A més, també ha nevat de forma generosa i això també serà aigua afegida, a més de la gran diversió i negoci que representa per a uns i altres. Una de les coses que més m’agrada és veure l’aigua del riu nerviós que baixa esperitada de la muntanya, també les cues de cavall, els salts d’aigua… Ull amb la borrasca Lorenzo, sembla que està fent mal!! 

Plou bé

A Tarragona plou bé i a mi m'encanta la pluja moderada, que cau amb parsimònia però que no atura a la gent per poder passejar, amb impermeable o un paraigües, amb un cert plaer. L’aigua és vida, com diem pel Delta de l’Ebre, si la pluja cau amb control i sense fer mal és, tanmateix, vida. Bé, he anat a esmorzar tot i l’amenaça del mal temps, el premi ha estat un entrepà de braó amb mostassa, espectacular… Bona nit!! 

Plou i fa fred

I plou i plou, tres dies que plou, i sembla que aquí a Tarragona sap ploure amb seny, també fa fred, però d’aquell com cal, que si et tapes bé no et congela els ossos. Confesso que m’agrada tant la pluja fina com el fred moderat i, aleshores, em complauen els menjars típics d'aquests temps, tant al meu poble de Deltebre com a Tarragona capital, on residim habitualment. Temps de fer calent (col, arròs i fesols), sopa i carn d’olla, i fins i tot farinetes de panís o de llegums. Nosaltres els canelons els fem per Cap d’Any com a tradició per celebrar el Sant del sogre, que es deia Manolo, un gran home… 

Pertorbació Alice

Agonitza la tarda entre la foscor més fosca, sembla que els núvols més negres es passegen pels carrers dels pobles del Baix Ebre i del Montsià, evidentment plou, i ho fa a bots i barrals i el dramàtic espectacle és esfereïdor. La gent està molt espantada i els més grans diuen que això no ho havien vist mai… arbres arrencats de soca-rel, cotxes que semblen fulles de paper, fins i tot grans pedres són arrossegats i amuntegades com si es tractés d’una duna de sorra. Sembla que, en un principi, no hi ha cap desgràcia personal, però les pèrdues materials són molt quantioses… 

Ara plou

Contemplo com plou des del darrera de la finestra, ho fa amb una certa gràcia i les gotes, molt eixerides elles, teclegen damunt dels vidres de les finestres de la casa. Tarragona és molt irregular i imprevisible amb les pluges, igual et bé una trompa d'aigua que fa que fins i tot el riu Francolí sembli un riu cabalós capaç de sortir de llera i omplir d’aigua tot el barri, com que sofrim una sequera llarga on es nota fins i tot la desagradable olor de les clavegueres. Però bé, ara plou i ho fa, com he dit abans, amb una certa gràcia… 

Plou

Sembla que tenim uns dies de pluja, sempre va bé l’aigua, sobretot si cau amb moderació i sense provocar les tan esfereïdores sortides dels rius. Alguna vegada plou fins i tot damunt d’un incendi i és com una benedicció del cel, d'altres ens quedem amb les ganes i contemplem impotents com es cremen hectàrees i hectàrees de bosc i terres conreades a punt de segar. He llegit que fins i tot se’ns apropa una DANA, i que ens passarà per damunt, aquí a Catalunya, esperem que si és així, haguem après bé la lliçó de tot allò que va passar al País Valencià… 

L'hivern exerceix d'hivern

La tarda és lletja i fosca, a més de freda i plujosa, però plou bé, com cal, i fins i tot de forma intel·ligent perquè ho fa també a les capçaleres dels rius, la qual cosa fa augmentar el nivell dels pantans. Diuen que s’apropa algun dia de molt fred, així que sembla que l’hivern s’acomiada fent allò que li és propi i la proximitat de la primavera no li molesta gaire. Potser algun dia d’aquests sota zero, ens podríem prendre la llicència de fer-nos “calent”, el nostre menjar típic de Deltebre (col, arròs i fesols), deliciós…

Allò que en diuen felicitat

M’agrada la pluja perquè donarà vida a la vegetació i sortiran flors, i jo recordaré allò de què cal que neixin flors a cada instant. Aquesta és una expressió que a mi em sona com que cal més sovint una pluja de bondad, de bons propòsits, una pluja d’honestedat, de decència, d’aquella capacitat per a fer el bé sense mirar ni aquí el fas. Totes aquestes accions formen part d’allò que en diuen felicitat i, com les flors, té la bellesa i l’aroma ferma i neta de l’amor en bona pau. M’agrada la pluja, és vida…

Pluja fina

Plou, bé, una mica de pluja fina, però que t’obliga a treure el paraigües per poder fer el meu passeig habitual. Quan arribi al meu barri, faré un bon tomb per sota els balcons que, com ja vaig explicar una vegada, tinc l’itinerari fet i el puc fer sense paraigües. Veig el pati de l’escola buit, m’imagino a tots els futbolers empipats, per no poder fer el seu partit de futbol. Recordo aquests dies en què no podíem sortir al pati i m’havia d’inventar algun entreteniment adequat per fer a classe. Ara plou bé i això sempre fa goig...

Mullats

Xerrem sota la pluja, plou, i gairebé no ens n’adonem. Ella m’agafa del braç i fa que ens aixopluguem sota un balcó, la conversa continua, fluida, deixant les coses clares, a cor obert, a cops musicals que acaronen en melodies i pures realitats. Mullats i feliços, a vegades no importa el lloc ni el temps, a vegades la veu de la veritat no té barreres i s'escolta arreu cada batec dels cors que experimenten la més pura afinitat…

Primers freds...

Aquella flor, una rosa evidentment, era d’aquestes que sí que fa maig i, amb la rosada amb sol, tenia la imatge d’un estel caigut, com de viatge per començar a vestir la natura de Nadal. S’anuncien els primers freds, fins i tot una nova gota freda, aquesta potser no ens visita amb tanta insistència i intensitat, però de totes maneres són senyals de què s’apropa el mes de desembre, el desembre congelat, amb pessebre i nova esperança renovada…

No sap ploure

Aquella pluja que no havia plogut mai, aquella pluja que no sap ploure, aquella pluja que mata i ho fa malbé tot… Aquella pluja que hom desitja per salvar la collita, aquella pluja que volem per omplir els pantans que estan buits, aquella pluja que ens millori i solucioni les sequeres tan preocupants… Aquesta pluja tan necessària sempre, ara ja porta 202 morts i molts desapareguts, malauradament. El meu condol més sincer…

Beneïa la pluja

Tempesta i pluja, trons i llamps, és un plaer està recollit a casa, mirar per la finestra i veure la plaça buida i neta. Recordo el meu poble quan jo era petit, les carreteres de terra, els bassals d’aigua, la il·lusió dels nens per lluir les seves botes d’aigua que els permetien circular entre els clots plens d’aigua. Recordo que vaig tenir un paraigües amb els colors del Barça i, amb les botes i el paraigües, beneïa la pluja i la reclamava. M’encantaven els llampecs i m'aterrien els trons, era un nen és clar…

La fosca remor

“El ruido con el que rueda la ronca tempestad”, deia el poeta… Jo observo la fosca remor des de la finestra, sembla que algú per allà dalt està emprenyat, plou, de moment ho fa amb una certa prudència, però la dita és que pot fer-ho amb intensitat. És aquell temps que et convida a llegir, a escriure tot pensant amb l'àvia que era la més perfecta lloca de la família, o amb els pares, amb qualsevol de les seves demostracions d’amor total. També és un dia ideal per fer el nostre plat típic, col, arròs i fesols, amb morro, cua, o peu de porc. Bona diada en família i ben recollits a casa…