Menjo gelats a l'hivern

No, els núvols no ploren gaire per aquests indrets, la xafogor ve més aviat de la humitat, per la proximitat de l’aigua. Vaig per l’ombra i el sol, el meu color és d’un sol i ombra, com aquella beguda que bevien els senyors grans del meu poble. M’agrada que refresqui, la incursió d’algun dia tempestuós, d’aquells escapats dels inferns, et fa viure grans moments. Jo menjo gelats a l'hivern…

La lluna i el sol

Somio amb el resplandor del sol i de la lluna, amb els seus colors encesos de llum, fin i tot faig una mirada precisa i m’extasio contemplant la bellesa lluminosa de la nit, on també participen els estels voladors. La presència més ferma del sol “ditxós”, com diria la meva àvia, llum que fa del dia un conjunt de meravelloses belleses de colors. La llum és la claredat que ens permet de veure els objectes, ens feien estudiar, i jo somio amb tota la resplendor de la lluna i el sol, com a senyors del dia i la nit. El sol i la lluna amb llum del sol totpoderós…

La sonrisa del pueblo

Azulea en brillos la montaña, un sol casi primaveral señorea aumentando intensidades. Uno ya sueña con los primeros brotes verdes, en la resurrección de las moreras, de los rosales, o de mis orquídeas que ya casi están a punto de volver a florecer. Las mañanas son frías pero paulatinamente se calienta el día, hay más gente en la calle, la calle que da a la plaza cobra vida, lástima que un poco de lluvia alegraría y haría asomar la sonrisa del pueblo. Mientras, azulea en brillos la montaña, el sol señorea fácil...

Un sol de justicia

Hace un sol que más que de justicia, ajusticia al osado que lo acomete en sus paseos… Uno va por la sombra, será por aquello de que los bombones se derriten al sol, más bien no, será que los años, los kilos y el sentido común así lo aconsejan. De todas formas, los más de 30 grados que hay en Deltebre y con su humedad característica, parecen gritarte que te quedes en casa hasta bien entrada la tarde, donde el paseo vuelve a ser una auténtica delicia. Deltebre, siempre un paraíso… 

Dia blanquinós

La tarda és blanquinosa, com el cap d'aquell vell que seu a la taverna del mar, també algun núvol gris fosc vol fer pensar que pot caure alguna bona gotellada, però res de res, un plugim alternatiu i para de comptar. Bé, si el dia ha aportat alguna cosa bona ha estat una mica de brisa suau, que resulta molt agradable, si més no per a mi, que camino lentament i agraeixo que no hi hagi massa sol. Repeteixo, dia gris, blanquinós, airejat i amb un pensament de pluja, però no pas a Tarragona ciutat… 

Passeig al sol

M'encanta el sol que, quan li sembla, és fa pas entre el fred, i jo, com un llangardaix qualsevol, cerco la bondadosa flama que acarona i em poso a passejar amb especial plaer total. Camino prop del mar, pels bancs molts jubilats estan espatarrats, fent gairebé una becaina dolça. Més enllà, en un altre banc, està el senyor que dóna menjar als coloms, avui els porta un menú variat, unes molles de pa i una paperina de moresc en grans petits i els animalons gairebé embogeixen d'alegria plena…

Sean felices

Vaya con el sol, está que se sale, sale y se queda, y se luce flirteando con los cuarenta grados. Pero uno logró cumplir uno de sus sueños… vivir cerca del mar, donde con frecuencia te regala alguna brisa marinera que se agradece, además uno conoce las sombras con banco, donde los airecillos que vienen del mar se captan como una muy lograda bendición. Feliz verano amigos, vayan por la sombra, sean felices...

Mirar el cel

M'agrada mirar el cel, mirar les postes de sol, aquelles precioses llengües de foc que semblen acomiadar el dia de forma entremaliada, mirar els dies de núvols, que passen de marronosos a un blau intens quan el sol es presenta impertinent. M'agrada mirar el cel de nit, a vegades em recorda els dibuixos que feien la canalla sobre un fons negre i allí s’inventaven tota mena d'estels, fins i tot voladors, i amb unes llunes genials i de totes mides i colors...

Preside el silencio

Avanza lenta la tarde, preside el silencio, no pasa ni el tren, la tele tiene la imagen encriptada, el vecino de arriba no tiene los nietos y el de al lado tiene los hijos en el partido de fútbol de competición local. El sol se presenta con una gran generosidad pese a que la tarde se mueve hacia la noche, será una buena despedida de rojos, siempre tan atractivos y soñadores...

 

Ver salir el sol

Me gustaba ver salir el sol, ir a la playa y ver amanecer… era poético y era de mayor, y a veces había alguna niña que suspiraba contigo, incluso por ti... y yo por ella. Para mi gusto el sol siempre tenía demasiada prisa, salía como espectacular y activo, como aclarador de entuertos, como para empezar el día sin miramientos y sin dejar tiempo para la madurez de todos los precedentes de consenso...

 

Un sol airejat

He sortit a fer un tomb, els diumenges més curt, fa un bon solet, tot que hi ha també un airet que es va emportant els núvols, ha quedat un cel blau que és una meravella. La plaça és plena de gent, gairebé fan cua, esperant que sigui l'hora per poder agafar alguna cosa del bar i escampar-se per la placa fent-la petar amb la família o els amics...

 

Un velado recuerdo

No me gusta estar tumbado al sol y menos en la playa, en todo caso dar un paseo allá por donde mueren las olas y escuchar el placer del chasquido en mis pies, ver los cuerpos, algunos dos veces, tumbados cual gambas al sol que les ajusticia con cierta crueldad. No, no voy a la playa en verano, ahora ya no, esto es sólo un velado recuerdo de cuando iba...

 

Sol

Hace días que no hablo con el sol, el sol de mi abuela, al que llamaba “dichoso” y lo veneraba y lo nombraba con todo respeto, junto a su Dios mañanero tan querido. El sol que entra por la ventana y está presente en mis despiertos, junto a mi buena compañera. Sol con sus gozos y sombras, sol que activas el día y das comienzo a nuestras vidas sanas...

Volia sortir el sol

Volia sortir el sol, però un núvol espès, d'un gris blanquinós, no el deixava créixer. Fins i tot, a cops, restava amagat i aleshores augmentava la sensació de fred i humitat. De tant en tant treia una mica el nas i semblava que despertava el dia, però només era un miratge. Tot i això, a Tarragona no neva...

 

El cel a Deltebre

Aquests dies estic meravellat de veure unes esplèndides formes de color blau, blanc, gris, negres, que em tenen bocabadat. A vegades, fins i tot diverses tonalitats del mateix color, passa d'un blau molt clar, fins a un de molt intens que, en topar en un blanc nevat, torna a clarejar. M'explicava el meu fill que hi ha gent que ve expressament a la platja de la Marquesa, a Deltebre, per veure les sortides o les postres de sol, són úniques.

 

Deltebre, sempre bonic!

La Teresa, el Pere, jo i la Lucca, amb el cotxe d'en Pere, hem anat a fer un tomb per la platja de la Marquesa (Deltebre), bé, allò que era la platja i que l'aigua ja s'ha menjat tot el terreny. Hem caminat una estoneta, hem fet quatre fotos, sobretot a la posta del sol, que en aquesta part del Delta és espectacular. El Pere ens explica que quan hi ha una tempesta amb aparell elèctric, la gent ve expressament per veure-ho. Ja, som a casa, Deltebre sempre ens sorprèn, sempre diferent, sempre bonic...

 

¡Hola papá!

Paseo por la sombra entre bloques, en un banco de piedra, madre e hija, pequeñaja, apenas dos años, rubia… últimamente veo un aumento de criaturas rubias, me voy acercando, la niña viene corriendo y me dice: "Hola papá", y yo le digo: "Hola guapísima, pero no soy tu papá", la madre al quite, dice: "Es que al ver a la gente con mascarilla, todos le parecen su papá". Bien, nos reímos un poco de la simpática anécdota y me voy para casa, hace un sol que ajusticia cruel…

            

Un dia més

Ha començat el dia plujós, però després ha sortit un bon solet que he aprofitat i he tret el cap per les finestres de la terrassa, per allò de la vitamina D… El jovent d'un pis veí, ha posat música a tota veu, el tan escoltat tema, allò de "señorita", i la gent balla i aplaudeix. La plaça, mentre, s'ha omplert de persones amb gos, i una senyora és queixa del soroll de tants lladrucs… Mai plou a gust de tothom!!

El sol no ho entén

Malgrat tot, el sol surt, i ho fa cada dia, cada cop més va prenent la forma llampant de la primavera. Me l'imagino una mica decepcionat en veure la platja i el passeig buit, no ho entén gaire perquè, al mateix temps, se n'adona que l'estació de l'esperança verda i florida segueix el seu desenvolupament normal. Pobre sol... no entén res de res, ni un borrall.

De la brisa, el sol y la luna

Desde la terraza veo la luna, parece que ríe y se conmueve, lo ve todo en orden, y feliz… La brisa juega, como locuela, con las olas del mar grande, mientras en el menor no se mueve nada, es como si las aguas vinieran aquí a descansar del arduo trabajo que llevan las olas. Por las mañanas el sol es de justicia, o de los que ajusticia a los guiris que no tienen la precaución de protegerse bien...