Els arbres, ara...

M’agrada el paisatge dels arbres podats, les moreres nues, els plataners… semblen gaudir d’un merescut descans, semblen dormir el somni d’un repòs etern. Però no, aviat mouran i començaran a reviure, i més ara que, amb el canvi climàtic tan evident, les temperatures es passen pel folre les estacions de l’any i trobem plantes brotant i floreixin quan, en realitat, no toca. Si vas caminant, així en plan jubilat, pots veure alguna resta de nius, a més de gaudir de l’espectacle dels arbres, sense branques innecessàries, ni fulles, tot nu, pelat, però només de moment, aviat ens mostraran tota la seva vitalitat natural…

Ens hem fet un petó

He somiat que somiava… amb tu. Era un cap de setmana llarg, no calia despertar, l'activitat era plena i sublim. Hem freqüentat l’alzina centenària que sempre ens acull i ens abraça, la font plena de nenúfars amb flors blanques i alguna granota prenent el sol, tot i esperant que la festegi algun pretendent eixerit. Ens hem assegut al nostre banc, hem escoltat amb atenció els nostres silencis més sincers i ens hem fet un petó, aquell que certifica la nostra afinitat…

Arbres florits

“A mig aire de la serra, veig un ametller florit”, deia el poeta, i a mi em commou la bellesa, sobretot la dels arbres fruiters florits. Recordo el meu petit tarongeral quan la blanca tarongina fa aquell aromàtic i espectacular nevat, que és una preciositat. I com no, recordar el meu cirerer que, aquest sí, s’omplia de blanc per totes les branques semblant completament nevat. Una ventada me’l va arrencar de soca-rel i va ser molt penós. Un arbre florit es un somriure natural de la vida…

No plou com cal

“El ruido con el que rueda la ronca tempestad…”, deia el poeta. Aquí a Tarragona, en un principi, molt soroll i poques nous i els pagesos es queixen de què, tot i que les oliveres han tingut una bona floració, les olives es quedaran a la meitat de la seva mida habitual, això unit a que la producció andalusa augmentarà, doncs… les seves perspectives no són gaire esperançadores. No, aquí encara no sap ploure com hauria de ser.

Esclats de llum

Sóc un apassionat dels esclats de llum i això ho veig quan he accelerat la matinada i el primer sol del dia em pinta la natura de colors, la morera ja plena de fulles mostra la seva resurrecció, les orquídies de la terrassa es magnifiquen màgiques, senyorials, melòdiques, primaverals, com simfònic i ple d’harmonia és el trinar dels ocells pels arbres que oxigenen el nostre barri. Sóc un apassionat dels esclats de llum, també d’aquella que es suposa que tots tenim al nostre cor…

Estimo

Estimo al sol que acarona la rosada damunt de les roses blanques, damunt de la rosella i de la gespa. Estimo el cant de l’ocelleta que encara fa galls, però que aprèn a pressa feta, d’un canari eixerit que la festeja amb una certa emoció. Estimo la música, sobretot la del bosc quan la pluja fina tecleja al damunt de les fulles d’un pi per fer els sons aguts i damunt de les de la morera per fer aquells que són més greus. Estimo, estima, estimem… que això mai no fa mal i sempre va molt bé.

La poda dels arbres...

Quarts de sis de la tarda comença a fer-se fosc la plaça és buida, trista, sense nens ni cap vianant amb pressa, no passa ni un gat que a cops campa tranquil pel seu barri. Avui he passat per l’escola del Serrallo, de vacances, però estaven podant totes les moreres i els altres arbres, fan una feina en equip, van tallant i al mateix temps ho van posant a una máquina trituradora, i ho deixen tot net. M’agraden els arbres així podats i tot el procés de renaixença és del tot meravellós…

Els patis del poble

Hem podat una mica el nostre pi, està impressionant de bonic. A Deltebre, tot i ser planet de delta, n’hi ha alguns que es fan mirar, així com els avets que per aquestes festes es posen preciosos. També a molts patis de les cases noves, hi han plantat molts cactus i suculentes espectaculars, que em sembla, a cops, que m’he equivocat de poble. També hi ha diferents tipus de palmeres que, tot i el cuc destructor, sobreviuen…

Arbres

M'encanten els arbres del Delta i ara és un bon temps per admirar-los… M'han sorprès les figueres amb figues com el dit gros i amb les fulles d'un verd molt intens, preciós, pereres amb la pereta fent-se gran, els tarongers igual, i les pomeres, i fins i tot els magraners ja van amagant les flors per començar a formar les magranes del gra moll que tan m'agraden. No cal dir la bellesa dels desmais que hi ha a la vora d'algun desaigüe, els xops i els plataners, alguna palmera, també de gran bellesa, algun pi com el meu que és preciós, fins i tot algun avet diví que es fa mirar…

Árboles agradacidos

Los árboles se miran en las aguas cristalinas de mi río nervioso de montaña. Lo suyo, que para algún confuso podría parecer narcisismo, es amor, puro amor, abrazo y gratitud que, en los árboles que parecen desmayados, se convierte en pleitesía y húmedo arrebato de conexión desesperada hasta el abrazo pertinente de las ramas más exaltadas…  Corrientes aguas puras cristalinas, decía el poeta, mientras los árboles aplaudían con las hojas y les daban la bienvenida…

Moreres podades

Ja s'ha acabat la poda de les moreres, ara romanen a l'espera de la resurrecció primaveral, però jo me les miro amb admiració… el seu tronc ja de anys, alguna branca gruixuda també molt ben pelada, cap rebrot de moment, cap senyal de vida, és un cos que espera amb paciència, com un Llàtzer qualsevol, que li diguin que obri els brots i que comenci a viure. Bé, suposo que els ocells, com jo i la canalla a l'hora del pati, deuen notar a faltar les fulles i la seva ombra tan generosa que sempre fan…

Empieza la poda

Vuelan las últimas hojas del patio, una ligera brisa acaricia mi cara y me hace reparar en los árboles, que ya lucen sólo ramas que ya van cortando los expertos. Siempre me paro a verlo, para mí es como un espectáculo, van dejando solo las ramas madres, parece que lo van limpiando todo a fondo y ya está todo preparado, pensando en la gloriosa y tan esperada primavera, donde empezará a brotar su nueva vida y será bella sombra…

Un arbre de santiments

La bondat, la tendresa, l'amor, els ànims, la il·lusió de viure feliç, el pa i la llum… i sempre una abraçada a punt que acarones l'ànima sentint sempre l'estima de l'entorn a flor de pell. Voldria veure tots aquests sentiments en un arbre de Nadal palplantat a cada casa i, amb la sabiduría de l'esperit de Nadal, ho anés despenjant i posant-ho a l'abast de totes aquelles persones que ho haguessin de menester. Bon Nadal a tothom, salut, pau i bé, amor i felicitat!!

Fulles

Volen fulles de plataner, el terra és ple, ja són amarronades i fan aquell cruixir característic quan les trepitges. Fulles de morera, avui n'he vist una gran, tota groga, espectacular, il·luminada pel sol i amb alguna formiga exploradora que va passejant pels seus nervis, ja gairebé secs. La tardor sempre té un toc pacífic i poètic, les fulles cauen, com la fruita ja madura, amb la parsimònia de la neu, volant a ritme d'una brisa suau que les acarona i acomiada. Fulles de tardor...

De camí a l'alzina

El camí és costerut, de pujada llarga i dura, tot i ser entre arbres que, com a desmaiats, semblen rendir pleitesia a tots els caminants. Un bon sol, impertinent i intermitent, penetra en el fullatge i en l'espai entre arbre i arbre. Aviat arribaré al meu lloc de descans habitual… la meva alzina centenària que roman preciosa i amb les branques estreses, fent palès el seu acolliment incondicional de sempre. Ja sóc aquí...

La meva figuera

Avui em ve de gust recordar la figuera que teníem al pati. El pare va fer passar una corda per una de les branques i amb una senalla em va fer una gronxadora, ben a mida, i la vaig gaudir molt… Però el que recordo molt especialment són les figues i com me les feia… me'n collia un bon plat, les pelava i amb una forquilla les esmicolava fins fer-les gairebé puré i, a més, encara hi posava un parell de cullerades de sucre, era boníssim, aquelles figues amb goteta de mel i, damunt, amb sucre...

El passeig d'avui

Pel carrer Ramón y Cajal, a l'alçada de l'Eroski i a l'altre costat la Necròpolis Paleocristiana, hi ha uns arbres que fan unes flors de color lila i sovint cauen i es veu tot el terra com una catifa que et convida a fer la migdiada. Avui també me n'he adonat d'un garrofer que hi ha al començament d'on era el jardí vertical, sembla un testimoni de proclamació de la seva existència, ara té les garrofes verdes, ja són de la mida habitual, però encara trigaran una mica en fer-se negres. Jo recordo que, de petit, els nens en menjàvem alguna, al poble, a l'hort...

Els arbres de l'escola

He fet un cop d'ull al codonyer, ja se li veuen petits fruits, les dues oliveres brillen com cal al sol, l'arbre desmai té un to verdós poc intents, però es veuen les branques en ple creixement i cauen amb una certa bellesa i elegància, hi ha un taronger d'un verd intens, que no l'havia vist, que ja no té flors, les moreres ja van ampliant les seves fulles, aviat ja faran tota l'ombra que la canalla necessita. El que no veig massa endreçats, aquest curs, són els hortets i les torretes de la canalla, suposo que, ara que ja fa bo, començaran a funcionar com l'any passat, va bé…

Des de la finestra de l'hotel

Un aire lleuger fa moure les branques dels arbres, que gairebé arriben i sobrepassen el tercer pis. Són arbres que no han estat podats i tenen unes branques primes i seques, que semblen mortes, l'arbre no dóna símptomes de primavera i fins i tot unes boles amarronades romanen penjades en plena decadència. Bé,suposo que més endavant començarà a sortir algun ull verd, ja que tot el carrer està envoltat d'aquesta mena d'arbres, sense estar molt segur, diria que són plataners. Però, des de la finestra també veig la font il·luminada i una nit tota plena d'estrelles...

Poda de moreres

Primer passeig pel barri, faig un cop d'ull al pati de l'escola del Serrallo, tot i les vacances hi ha activitat… uns jardiners de l'ajuntament estan podant les moreres, m'encanta com queden, només les branques més gruixudes, amb algun ullal a les puntes, les han despullat força bé, les branquetes més petites que han anat arrencant uns altres jardiners les van introduint a una trituradora, que ho esmicola tot i fa cap a una carreta coberta, la qual cosa vol dir que és treballa ràpid, net i molt necessari perquè els nens ho puguin gaudir a la tornada al cole i els arbres puguin seguir el seu desenvolupament natural de cada any. Moreres, m'encanten…