“A mig aire de la serra, veig un ametller florit”, deia el poeta, i a mi em commou la bellesa, sobretot la dels arbres fruiters florits. Recordo el meu petit tarongeral quan la blanca tarongina fa aquell aromàtic i espectacular nevat, que és una preciositat. I com no, recordar el meu cirerer que, aquest sí, s’omplia de blanc per totes les branques semblant completament nevat. Una ventada me’l va arrencar de soca-rel i va ser molt penós. Un arbre florit es un somriure natural de la vida…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada