Un blau de llum

Diuen que darrere dels núvols el cel és blau, diuen que la llum sol aparèixer al final del túnel, diuen que la millor complicitat ve a través d’un somriure d’aprovació, diuen que l’esperança és l’últim que es perd i, evidentment, és verda. A partir d’aquí recordaria que l’èxit sol ser el resultat de l’esforç i això és maco i és el que hauria de ser sempre. Bé, que la fe i l’esperança de tothom vegi un blau de llum, sense cap núvol, ni cap túnel…

Mar i muntanya

No, a la muntanya no hi ha mar, però hi són tots els colors del verd, verds que seran blancs quan a la neu, reina de l’indret, li ve de gust purificar les alçades on les àligues fan els nius, ponen els ous i tenen els preciosos aligots. A la muntanya es troba aquell alè de pau i llibertat que et convida a la reflexió després de la valuosa contemplació de tot l’espectacle natural d’un paisatge exquisit. No, a la muntanya no hi ha mar, però el mar té tots els colors del blau, del blau del cel, de cel blau cel…