Ull amb la calor!!

Sol, sol i calor, cops de calor, quaranta graus o més en alguns indrets, i la gent gran estem una mica preocupats, sembla que recomanen no sortir a caminar, sobretot pel sol i a hores punta, cal matinar o potser aprofitar les darreres hores de la tarda, però a mi no m’agrada, ni una cosa ni l’altra. Bé, avui és dilluns i encara estem en el pic de la calor, potser agafarem el bus i, segons com veiem que pinta el dia, tornarem a baixar en bus… 

Sant dilluns

Els dilluns fan festa al bar “Hola, ola” i nosaltres aprofitem per anar a esmorzar a can Piñol, que és el lloc on fan el millor cafè de Tarragona i una truita d’espinacs que Déu ni do. Avui aprofitarem per fer una analítica programada, ja que el laboratori ens cau davant mateix del bar. Sembla que fa un dia esplèndid, amb molta calor, on la gent podrà gaudir de la platja i els gelats i, com no, de la cervesa, que és l’invent més aclamat de tot l’estiu. Una nit d’aquestes ens tocarà un Magnum de doble xocolata…

Canícula

Un bon dia i un cafè amb sol, calor de veritat, allò que en diuen canícula, alguns fins i tot es fan el cafè amb gel, no ho he entès mai però és respectable, en aquests dies sempre et ve de gust prendre algun refresc. Hi ha una advertència de calor nocturna, cal hidratar-se bé i tenir la dutxa ben a punt, passejar per l’ombra i parar en algun bar amb aire condicionat, beure aigua, i potser millor fer la passejada per a la tarda quan minva el sol i es pot circular molt millor…

Menjo gelats a l'hivern

No, els núvols no ploren gaire per aquests indrets, la xafogor ve més aviat de la humitat, per la proximitat de l’aigua. Vaig per l’ombra i el sol, el meu color és d’un sol i ombra, com aquella beguda que bevien els senyors grans del meu poble. M’agrada que refresqui, la incursió d’algun dia tempestuós, d’aquells escapats dels inferns, et fa viure grans moments. Jo menjo gelats a l'hivern…

Des de Deltebre

Diuen els meteoròlegs que potser arribarem aquests dies a un dels punts més elevats de calor de l’estiu, tot i que jo penso que el mes d’agost també sol tenir cops amagats. Bé, nosaltres passarem aquests dies a Deltebre, al poble, ara verd, un verd intens, que proclama una panoràmica d’una bellesa que impressiona. Veure la família, retrobar-se amb els veïns i amb algun amic que encara ens queda, sempre és un plaer. Entrar a la casa on vaig créixer, és reviure tota la infantesa, plena de joia, amb els pares, els avis, família tota, amics de nen i de sempre…

Les primeres calors

Sempre m’han agradat les primeres pujades de temperatura i el mes de maig… les brises suaus d’un maig florit, com recitava el meu pare. La gent ens traiem la roba d’abric i ens en posem de més lleugera, recuperem les sandàlies i els pantalons curts, desem els mitjons i procurem no anar pel sol, tot sabent que també produeix ombres molt maques. Recordo sempre i amb un cert plaer, els primers banys de l’estiu, per tot allò que tenien de màgics i relaxants, sobretot quan començàvem les vacances al poble i ens retrobàvem la família i els amics…

Xinxes i mosques

Sembla que el canvi climàtic és evident i les temperatures de tardor són més pròpies d'estiu, i així tenim un altre cap de setmana on els que hi van poden anar a la platja. A mi em preocupen les notícies que arriben de París, on sembla que tenen una plaga de xinxes, que només de pensar-ho ja m'entren esgarrifances, i diuen que n'hi ha als hotels, als busos i pertot arreu.  Aquí a Tarragona ja fa uns dies que es nota una proliferació de mosques que no és gens habitual per aquest temps de l'any que som. Reconec que els mosquits i les mosques me molesten moltíssim… 

Estornells

El temps passa, a vegades lent, a vegades ràpid, massa ràpid, però és un procés sense aturador. L'escola torna a ser viva, activa, el carrers ja són plens de fulles seques i els estornells ja omplen els arbres del nostre barri deixant escoltar un xivarri prou considerable. Sembla que les temperatures, al matí i al vespre, han afluixat una mica, la qual cosa cosa resulta molt agradable, tant per desplaçar-se als llocs que hagis de menester com per anar a fer un bon passeig i també és dorm molt millor… 

Cuarenta grados

A cuarenta grados sólo piensas en andar descalzo por encima de un césped con rocío y si, al mismo tiempo, te acaricia una lluvia fina abres los brazos y miras al cielo como pidiendo subir a los orígenes de una temperatura más racional. He aprendido a andar por las sombras, las conozco todas, las deseo… y las hay incluso con bancos para el oportuno descanso del paseo de cada día. A cuarenta grados, agua fresca, sombra y paz, un libro y un buen amor, y un café claro… 

Una rebequeta

Aquest matí m'hauria anat bé una rebequeta, com deia la meva àvia, estem a 21º a les 10 del matí i fins i tot fa una mica d'aire força agradable. Després, de mica en mica, el sol s'ha fet notar de forma progressiva i en un no res ens hem posat a 29 o més. El que potser no fa és tanta humitat, això és nota molt perquè l'aire condicionat treu menys aigua. Bé, s'estava bé, sobretot a primeres hores del matí de dilluns… 

Diumenge de forta calor

Sembla que farà uns dies de calor extremada. Aniré al bar nou que ja té el nom posat, es diu "Hola, ola", fent referència a una salutació a una ona de mar, ja que som al port del Serrallo, a Tarragona. Com és diumenge aniré sol i faré l'esmorzar diferent d'aquest dia, és a dir un cafè amb llet i els meus llagostins reglamentaris que són molt bons, espectaculars. Si fa la calor que diuen que farà, potser no aniré a caminar i ho deixaré per a la tarda que fa més bona ora… 

Contar coses

L'emoció de seure davant d'un paper en blanc, el plaer de contar qualsevol vivència, d'un dia més de la meva existència… Demà dimarts diuen que farà un dia per estar desat a casa, amb l'aire condicionat i les distraccions habituals a mà. Dia per explicar coses, recordar la meva infantesa, les meves classes, els meus alumnes, els meus bons companys, grans professors tots. Escriure a mà és divertit i contar coses és viure-les gaudint molt… 

Records a la lluna

Sembla que la lluna ja ha començat les vacances, no la veig gaire, és possible que em tanqui a casa amb l'aire condicionat i, aleshores, les ganes de llum i finestra se'n van en orris… Em costa trobar el punt just de l'aire condicionat, o va massa o va poc, però el que és cert és que amb aquesta xafogor seria molt difícil viure sense aire fresquet. Bé, records a la lluna, encara trauré el nas i la cercaré una mica…

Contra la calor

Quan fa tanta calor, sempre penso en la pluja fina, jo me la deixo caure al damunt mentre passejo per damunt de la gespa d'un camp de futbol i experimento la sensació de què m'està passant la calor i ara estic fresquet i bé del tot. Camino cap a casa, després d'una bona estona a la intempèrie, ara dutxa freda i descans total. Somiar costa poc… 

Un sol de justicia

Hace un sol que más que de justicia, ajusticia al osado que lo acomete en sus paseos… Uno va por la sombra, será por aquello de que los bombones se derriten al sol, más bien no, será que los años, los kilos y el sentido común así lo aconsejan. De todas formas, los más de 30 grados que hay en Deltebre y con su humedad característica, parecen gritarte que te quedes en casa hasta bien entrada la tarde, donde el paseo vuelve a ser una auténtica delicia. Deltebre, siempre un paraíso… 

Ja fem estiu

Finestra oberta, terrasseta, cafè gelat, aire condicionat, algun gelat d'aquells que acaben en xocolata al final del cucurutxo… De platja, res de res, ja fa uns anys que no anem a la platja a l'estiu, les incomoditats superen en escreix els avantatges i, aleshores, ho deixem per a l'hivern, on ja no hi ha gent ni cap olor de bronzejadors ni suor. Passejant per la platja, a l'hivern, és un recuperar l'essència de la mar i en l'ambient és capta tot allò que no van dir els silencis prudents… 

Xafogor

Fa un dia amb cel de plom, fins i tot corre un airet agraït, però la xafogor pròpia d'aquesta terra és palesa i permanent. Som envoltats d'aigua, mar i riu, canals, desaigües i tots els arrossars del món, que també estan plens d’aigua… llavors, la calor és més humida i es nota molt la diferència entre Deltebre i Tarragona. A Tarragona, tot i el port i el Francolí, no hi ha tanta humitat… 

Caminar por la sombra

Caminar por la tarde aún larga de agosto, cuando el sol ya no es el mismo y se fue con sus fuegos a otra parte. No hace tanto calor, quizá un supuesto otoño de visita, deja alguna brisa refrescante y alguna hoja de morera, quizá las más grandes, ya se ven por el suelo, ahora de color amarillo, pero a no tardar se verán como el cuero. Caminar por la tarde de agosto, despacio, por la sombra...

La calor a Deltebre

Dimecres, quarts d'una del migdia, 32 graus de temperatura, sensació tèrmica de 37. Però a Deltebre aquesta calor és especial… així com a Lleida sembla que tens un infern als peus que et vol absorbir i tragar sense remei, aquí el foc és semblant però en lloc de cremar-te viu et vol ofegar en un mar se suor. Realment la humitat és manifesta, tenim un senyor riu, canals de reg, desaigües, el mar a tocar i tots els arrossars amb l'arròs dins l'aigua fins a finals del mes de setembre. Xafogor!! Tot i això, que és un fenomen natural, Deltebre és únic, especial, diferent, un racó de Catalunya que cal visitar sí o sí i, aleshores, sempre tornes...

Cosas del tiempo

Me gusta ver corretear las hojas, parece que juegan con la brisa, el sol tiene algún problema con las nubes, en catalán decimos algo así como que están encabritadas (núvols a cabretes), parece que podría llover, o solo es la ilusión de la necesidad, pero nada, poco a poco el astro rey se va haciendo paso y ya pasamos otra vez de los treinta grados de temperatura. Pero, en algún sitio con árboles, las hojas corretean empujadas por una maravillosa brisa marina...