Niños de Infantil

Me encanta observarlos en el patio, sobretodo a los más pequeñajos de Infantil. A parte de su aspecto angelical, donde la creación parece doctorarse, sus comportamientos son una verdadera y futura lección de vida. Un grupito parece hacer un circuito, otros suben y bajan del tobogán, otros charlan como mayores, me encantan, toman su bocadillo y algunos van por libre jugando con las piedras o con la arena. Son preciosos, todos tienen su aquel y realmente son el futuro en el horno… 

És qüestió de pulmons

La cridòria al pati d'Infantil avui és esferidora, la competència és aferrissada i els aguts ja foraden el cel… Hem costa d'aguantar, a l'escola no ho permitia i, a cops, penso en si hi ha alguna raó per consentir-ho amb normalitat, com veig que fa gairebé tothom, perquè a mi em sona com allò que deixen plorar als nens petits perquè així s'eixamplen els pulmons… i jo penso que, de riure, també ho fan.

A la seva bola

Sempre faig parada llarga davant del pati dels nens d'Infantil, em sorprèn la facilitat que tenen per anar a la seva bola… un de sol al tobogan repeteix sense parar, el típic a la sorra amb les seves eines, un altre més enllà amb les pedres petites i un petit camió, dues nenes estan esmorzant tranquil·lament a un banc de cara al sol, mentre un nen arrossega un autobús de plàstic blanc que fa un soroll escandalós però ell va amunt i avall sense immutar-se. Hi ha un parell de mestres que estan pendents de tot, però sembla que, si no hi fossin, tampoc passaria res...

L'escola, els nens...

Avui m'he apropat a l'escola, era l'hora del pati, no sé si m'ho sembla a mi però la canalla sembla no xisclar tant com abans i fins i tot els futbolers celebren els seus gols més aviat imitant la gesticulación dels famosos, que no amb la cridòria habitual. Cada cop hi ha més nenes que participen en els partits de fútbol i ens anem apropat a la idea, que sempre m'agrada, de fer ja d'una vegada equips mixtos. Després, he anat a fer un cop d'ull als nens d'infantil, ells també estan bastant tranquils, jugant amb la sorra, amb les seves galledes i les seves pales. Sí, noto una certa calma i això no sé ben bé si és bo o no tant, veurem...

Parc infantil

He anat a veure com va el nou parc infantil del nostre barri… bé, ja han tret els tubs on eren els sortidors de l'aigua i ja han començat a muntar les atraccions, hi ha una gronxadora molt maca i reforçada i està previst que posin un arbre d'aquells de cordes, perquè la canalla es pugui enfilar, i finalmente, segons he vist en unes fotos del projecte, també va una mena de tobogán, que en realitat és un circuit, pero sembla molt maco i divertit per la canalla. També condicionaran el terra per fer-lo una mica més tou i ho pintaran de diferents colors. Crec que quedará força bé…

Ha començat l'escola

Primer cop d'ull al pati de l'escola del Serrallo, cridòria feliç habitual i primer concurs de xiscles entre canalla de P3. La solitària de torn amb la seva galleda groga que va omplint de sorra amb la pala, una nena de color baixa per un tobogan sense parar. D'altres van corrent, sembla que juguen a "polis i cacos", tot i que són molt petits. Sona la música, s'ha acabat el pati, comença la vida a l'escola… i al barri torna, també, l'alegria.

Amors infantils

M'agradava la nena bruna de les trenes llargues, va durar uns mesos, era un xic  més gran que jo però la seva carona de nena entremaliada i la seva faldilla de quadres i el jersei vermell són amb mi, en un departament de luxe del meu cor. Després ja va venir la rosseta de la cua de cavall alta que li arribava a mitjà esquena i era tota ella un amor total. Aquests van ser els meus primers amors infantils...

La nena bonica

Miro el pati de P3, tots i totes juguen amb les pales i les galledes grogues. Una nena, potser la més bonica, rossa, amb rínxols d'or preciosos, s'ha separat del grup i juga sola, va fent muntets de terra i en lloc d'aplanar-los amb la pala o amb la mà ho fa amb la boca, posant-se gairebé de boca-terrosa, per la qual cosa, he estat a punt d'avisar a la professora que era allí prop, però he estat jo qui li he dit: a la boca no!! I m'ha fet cas i ha marxat corrents a jugar amb la resta dels seus amics.

El llorar de los niños

En el patio de Infantil, un par de niños lloran... y la cosa va a más. Recuerdo que alguna vez me pase por las clases de los más pequeños y, cuando uno empezaba, la cosa se sucedía en cadena, pero no como un mecanismo para conseguir lo que quieren, como suele pasar en los ciclos Inicial y Medio, sino como algo natural que se contagia, como la risa o la alegría, aunque a mí nunca me gusta ver llorar a un niño, prefiero que muestren sus entusiasmos y emociones, con grandes expresiones de jolgorio y felicidad total...

Professores d'Infantil

He comentat, alguna vegada, la meva admiració per les professores d'Infantil. Avui eren al pati amb els nens, feien la festa de final de curs, han muntat una tarima i els nens anaven actuant per cursos. La professora de música i les tutores de cada curs, a primera fila, acompanyaven amb instruments, ballant i gesticulant magistralment, perquè la canalla pugui fer els mateixos moviments i tots alhora. Després d'actuar, cada classe seguia a la seva professora, amb fila d'un i agafant de la bata al nen que tenen davant. Repeteixo, un art impagable la seva magnífica feina, s'ha de tenir una sensibilitat especial per fer-la...