Cal que neixin flors a cada instant, com diu la cançó, calen més somriures, més abraçades, més petons d’aquells que es fan amb el cor. Calen més fets positius i menys promeses d’aquelles que no hi ha intenció de complir. Cal més ajut i comprensió per al desvalgut, cal obrir els braços més enllà de l’abraçada. Cal regar el jardí de l’amistat dels bons amics, de la família, de la parella, perquè l’apatia provoca fredor i sense un bon rec d’amor qualsevol relació es marceix i se'n va en orris. Doncs sí, cal que neixin flors a cada instant, com diu la cançó que cantàvem al meu cole… Bona nit, molta salut i amor!!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris regar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris regar. Mostrar tots els missatges
dimecres, 25 de febrer del 2026
dilluns, 13 de febrer del 2023
Carrers mullats
Diria o estaria bé, o si més no a mi m'ho sembla, que fora bo que abans de mullar els carrers, primer escombressin bé i que a les deu del matí no és gaire bona hora per a nosaltres perquè, algun cop quan anem a esmorzar, hem estat a punt de relliscar i hem d'anar molt en compte per a no fer-ho. Bé, quan vaig a caminar, els dies que faig ciutat, estaria bé que la neteja i el reg pels carrers de vianants es fes a hores menys transitades. Avui plou i també han regat els carrers, potser no calia…
Etiquetes de comentaris:
carrer,
pensaments,
persones,
regar
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

