Dinar de Nadal

Seguim a Deltebre, dinem a casa, cuina la Teresa, “Causa locura es”, o alguna cosa així, vol dir la “Causa ha terminado”. Ha fet un plat amb pernil ibèric, formatge, olives d’Aragó, unes rodanxes de baldaneta de freixura, pa de vidre amb tomàquet i vermut de Reus. De segon, una espatlleta de cabrit al forn, amb patates i cebes petites i prunes, tot un plaer per als sentits, i gairebé no ens ho podíem acabar. Per veure teníem un vi negre amb nom còmic, “El gran busca raons”, de Costers del Segre, tota una garantia, un altre bon cava brut i … un gran dinar de Nadal en pau. 

Sopar de Nadal

Som a Deltebre i, aleshores, hem pogut gaudir d’un sopar propi de l’excel·lència del nostre poble. Hem sopat a casa de la cunyada i ens ha pogut aconseguir un parell d’ànecs de coll verd i un parell de fotges, a més d’un rastre de baldanes i un parell de carxofes per cap, per fer-ho tot a la brasa. Apart d’això que té tot el sabor incomparable de la nostra terra, la cunyada Marcel·la és especialista en fer uns entrants on cada any es supera i ens deixa bocabadats de l'emoció del plaer. Un vi negre del Montsant i un cava magnífic per brindar pels millors desitjos. Salut amics!! 

Som a Nadal

“Jesús neix dins dins del teu cor”, deia una frase que teníem penjada a la nostra escola i a mí, fins i tot ara, em convida a fer una bona reflexió sobre la bonhomia de les persones… som els homes bones persones per naturalesa o tenim una tendència també natural a la maldat. Bé, és allò d’aquells principis que ens feien estudiar, però que costaven de definir. Tan debò el Nadal, que és la festa de la trobada familiar, festa de l’abraçada, festa de l’amor més sincer i més pur, sigui un punt de partida per aconseguir un món en pau i bé. Tot comença en la millora personal i, després, unim per sempre les nostres mans ben netes. Bon Nadal amics!! 

Pessebre

Confesso que, de petit i de no tan petit, sempre m’ha agradat fer el pessebre. El feia a casa i al bar del meu padrí, també a l’escola, tant com alumne com a després de professor de La Salle de Reus, on el fèiem a la classe i també un de comunitari al passadís. Bé, ara en tenim un a casa, molt original, fet de roba i regalat per la nostra bona amiga de l’ànima. És una estrella feta de roba, amb el naixement al mig, un àngel al capdamunt, els tres camells per la part de sota i, a les altres puntes, pastors i algun animaló. De l’estrella surt un fil ple de llums de colors, que acaba envoltant una foto del nostre fill, de més petit, preciós… 

Sento l'alè del Nadal

I, en sentir l’alè i l'olor i la pau del Nadal, el meu cor se’n va cap al passat, al meu col·legi, amb els meus alumnes i amb tot el que fèiem per aquestes dates. Recordo de manera molt entranyable uns quadres de pastorets que vaig adaptar per als meus alumnes de quart de Primària i que van representar al l’Ermita del Remei a Alcover, i ens va quedar tan bé que després ho vam fer al teatre del col·legi. Com no recordar les nadales que cada classe preparàvem amb tot el cor i després les cantàvem a la capella amb tota solemnitat. A mi m'agradaven especialment: “Les dotze van tocant” i “El desembre congelat”. Són records plens de nostàlgia d'un temps on vaig gaudir molt de la feina i dels companys... 

Cap a Nadal

Ens anem apropant a Nadal, és allò de la pell i la samarra, el cant de les “ovades”, com diem al meu poble, les paracotes de l’àvia, que és menjaven entre “cota i cota”, entre jota i jota, d’aquí el seu nom. És el temps de la trobada familiar, del menjar de la mama, de les abraçades i les llàgrimes més sentides, dels petons fets amb el cor. És el temps per tornar a descobrir el camí, el temps on tothom és oficialment molt millor, si més no, té propòsit de continuar sent millor persona. Bé, és el temps de moltes coses, però jo em quedo amb aquella taula plena on hi són fins i tot els que no hi són… 

De la tardor cap a l'hivern

La tardor té un bon mostrari de situacions meteorològiques, ara toca pluja i baixada de temperatura, i amb això ens anirem apropant cap a finals de novembre on els jubilats cobrem doble, la qual cosa està força bé, i en un no res ens presentem a Nadal. Nadal és una festa que no agrada a tothom, a molta gent els súpera l’absència dels éssers estimats i, sobretot per aquestes dades, s'ho passen molt malament. Per a mi aquest és un temps entranyable, de records emotius, on d’alguna manera sempre tinc sentiments d’esperança en un món millor, més just, més sa, més honest… 

Una passada...

Una passada de menjar bo, del nostre, i una passada d’allò de passar-se tres pobles o més. Vam menjar virgueries en forma d’entremesos que, com cada any, la cunyada ho broda com ningú i es supera constantment. Carn de xai, llonganissa, baldanes i carxofes a la brasa, abans unes ostres que estaven delicioses, per cert també hem fet una rostida d’ànec feréstec a la brasa, boníssim, tot regat amb vi i cava a l’alçada del dia. Per acabar d'adobar-ho tot, un coulant de xocolata al punt de bo i ben fet, més les galetes que el nostre amic alemany ens prepara per a l’ocasió. Bé, tot molt bo, però que no es pot repetir sovint, tot i ser… una passada!!

Aquell amor

Aquell amor de tothora, gairebé inconscient, fresc, natural, que surt del cor però sembla beneït per una ànima superior que fa habituals i meravelloses totes les sublimitats de l’estimar... Ara, en aquests dies, on sembla que tothom ja és oficialment bo i encara fa un esforç en ser millor, convido a la reflexió i a gaudir de la felicitat de veure com fem més feliç el nostre benvolgut entorn…

Ela regals i els nens

Tot això ha canviat molt de quan jo era petit… Ara un nen pot rebre una munió de regals que els va obrint amb una certa eufòria, cercant no sé què, potser no ho sap ni ell tampoc, i quan ja ha obert tots els regals sembla com a decepcionat de què ja hagi acabat aquell procés que gairebé s’havia convertit en una rutina. Això passa a casa dels pares, dels avis, dels padrins… i es va repetint el dia dels seu sant o de l’aniversari.  També encara hi ha nens que no tenen ni menjar, ni cap joguina, ni res de res de bo. Els regals haurien d’educar i moltes vegades produeixen l’efecte contrari. Aquesta és la meva opinió, és clar, amb tot el meu respecte per tothom…

Uns dies fantàstics

Han estat deu dies memorables… Ser a Deltebre sempre és un plaer però, aquest any, hem completat amb salut tota l’abraçada del present i del record i hem gaudit de tot allò que ha estat, és i serà la nostra vida. Marxem cap a Tarragona, la nostra també molt estimada ciutat que tan bé ens ha acollit i on tan bé ens hi trobem. Bé, ara sobretot bondat culinària, menjar poc i bé, i després d’uns dies, no gaires, marxem d’IMSERSO a Terol, que ens fa una una il·lusió especial, veurem com va tot... Salut!!

Som a Deltebre

Em commou i m’emociona l’abraçada amb els cosins i amb els nebots, les nenes, totes les nenes, amb la família tota, que ens hem retrobat gairebé tots, encara que alguns tenien una mica de grip i no han pogut ser-hi. Però ho hem ajornat per repetir-ho d'aquí uns dies i és possible que féssim calent, el nostre plat típic d’hivern, o unes paracotes amb figa, és igual ja que el més important és passar una bona estona tots juntets…

Diumenge a Deltebre

Hem anat a esmorzar, avui un petit entrepanet de pernil, un aigua i un cafè. Després, la Teresa ha anat a comprar alguna coseta i jo he fet la meva primera caminada de sis quilòmetres, he anat a veure el riu Ebre, evidentment, i he pres una bona ració de sol del nostre poble. La Teresa ens ha fet el primer regal de festes, ha fet un pollastre de corral rostit a la cassola que ha estat una genialitat i aquesta nit celebrarem la Nit de Nadal menjant una mica de peix, en família. Ser a Deltebre és omplir el cor d’amor, actualitzant i rememorant tots els meus millors records…

Nadal

La Llum ja és al seu lloc, cadascú a casa seva i la Llum a la de tots. Tots a casa en pau i bé, és Nadal, la festa que ens recorda que tenim una llum al cor que cal deixar brillar, però no només avui, sino sempre, en el sempre de cada dia. És Nadal, per nosaltres i els de dalt, com diu la cançó. Fem una festa de l’abraçada, retrobem-nos recordant…

Nit de Nadal

Es proclama màgica la blancura de la nit de Nadal,

és una pau en calma, una llum sembla guiar… 

cap a un destí, anunciat, esperat, desitjat.

Continuen naixent flors a cada instant, 

potser un pessebre, un naixement, 

algú neix dins del nostre cor i, aleshores, és Nadal, 

neix l’amor entre els homes de bona voluntat…

 

Omplir les cadires buides

Voldria pensar en positiu, veure la taula de Nadal sense cadires buides perquè, en un tancar d’ulls,tots els éssers estimats ocupin els seus llocs habituals… Així, veig a la mare a la seva cadira més propera a la cuina, al pare cap de taula i jo al mig de tots dos, esperant que aquella bona olor que surt del forn de llenya arribi a taula, on també espera l’oncle gran que hem convidat…

Sempre és Nadal

Quan arriben aquests temps de Nadal, m’agrada recordar aquella cançó que diu “Cal que neixin flors a cada instant”, la trobo molt adient, com per a reflexionar una mica sobre aquests dies, on sembla que s’ha obert la porta perquè tothom pugui ser oficialment bona persona, després ja no cal, cadascú que s'acampi com pugui. Doncs no, Nadal és cada dia…

Remoure l'arbre

M’agradaria romandre palplantat, com una mena d’arbre de Nadal, però amb la capacitat i el poder de fer els regals per cobrir totes les necessitats bàsiques de l’entorn. Aleshores, els ensenyaria a somriure i a fer abraçades i petons amb el cor. És maco mostrar felicitat, des de les necessitats ben cobertes, per això a mi m’agradaria que tothom pogués riure amb propietat, sense amagar cap mancança… jo remouré l’arbre i cauran bones realitats per a tothom. Molt bon Nadal a tothom!!

Allò del Nadal

I el cel es farà de colors, 

i plouran llàgrimes en forma d’estels de felicitat, 

i a la nit encara no congelada del Nadal 

hi haurà una mena de processó de cuques de llum. 

I els galls cantaran a deshora… 

ells no entenen de males tretes ni malifetes, 

i els pastors es mouran amb tota destresa, 

i ballaran al bel de les ovelles.

Potser una pau, un silenci, una nit… diferent.

 

Liah

Ens ha vingut a veure la Liah… quatre anys de sol en plena incandescència, no para, està en tot i en tot detall, a vegades sembla que no hi és, però en un no res, et fa saber de la seva consciència i dels seus  bons sentiments. És molt bonica, puja eixerida, riallera, entremaliada, com ho fan avui els nens ben atesos i ben alimentats, però és que, a més, aquesta nena té alguna cosa especial, una capacitat innata, impròpia d'aquesta edat, de memòria i de precisió en el record i en la consciència d'allò que comporten les seves actuacions, acaba segellant amb dolcesa qualsevol manifestació. Estic expectant, confio gaudir, encara que sigui de lluny, la seva progressió genial…