Una passada...

Una passada de menjar bo, del nostre, i una passada d’allò de passar-se tres pobles o més. Vam menjar virgueries en forma d’entremesos que, com cada any, la cunyada ho broda com ningú i es supera constantment. Carn de xai, llonganissa, baldanes i carxofes a la brasa, abans unes ostres que estaven delicioses, per cert també hem fet una rostida d’ànec feréstec a la brasa, boníssim, tot regat amb vi i cava a l’alçada del dia. Per acabar d'adobar-ho tot, un coulant de xocolata al punt de bo i ben fet, més les galetes que el nostre amic alemany ens prepara per a l’ocasió. Bé, tot molt bo, però que no es pot repetir sovint, tot i ser… una passada!!

Aquell amor

Aquell amor de tothora, gairebé inconscient, fresc, natural, que surt del cor però sembla beneït per una ànima superior que fa habituals i meravelloses totes les sublimitats de l’estimar... Ara, en aquests dies, on sembla que tothom ja és oficialment bo i encara fa un esforç en ser millor, convido a la reflexió i a gaudir de la felicitat de veure com fem més feliç el nostre benvolgut entorn…

Ela regals i els nens

Tot això ha canviat molt de quan jo era petit… Ara un nen pot rebre una munió de regals que els va obrint amb una certa eufòria, cercant no sé què, potser no ho sap ni ell tampoc, i quan ja ha obert tots els regals sembla com a decepcionat de què ja hagi acabat aquell procés que gairebé s’havia convertit en una rutina. Això passa a casa dels pares, dels avis, dels padrins… i es va repetint el dia dels seu sant o de l’aniversari.  També encara hi ha nens que no tenen ni menjar, ni cap joguina, ni res de res de bo. Els regals haurien d’educar i moltes vegades produeixen l’efecte contrari. Aquesta és la meva opinió, és clar, amb tot el meu respecte per tothom…

Uns dies fantàstics

Han estat deu dies memorables… Ser a Deltebre sempre és un plaer però, aquest any, hem completat amb salut tota l’abraçada del present i del record i hem gaudit de tot allò que ha estat, és i serà la nostra vida. Marxem cap a Tarragona, la nostra també molt estimada ciutat que tan bé ens ha acollit i on tan bé ens hi trobem. Bé, ara sobretot bondat culinària, menjar poc i bé, i després d’uns dies, no gaires, marxem d’IMSERSO a Terol, que ens fa una una il·lusió especial, veurem com va tot... Salut!!

Som a Deltebre

Em commou i m’emociona l’abraçada amb els cosins i amb els nebots, les nenes, totes les nenes, amb la família tota, que ens hem retrobat gairebé tots, encara que alguns tenien una mica de grip i no han pogut ser-hi. Però ho hem ajornat per repetir-ho d'aquí uns dies i és possible que féssim calent, el nostre plat típic d’hivern, o unes paracotes amb figa, és igual ja que el més important és passar una bona estona tots juntets…

Diumenge a Deltebre

Hem anat a esmorzar, avui un petit entrepanet de pernil, un aigua i un cafè. Després, la Teresa ha anat a comprar alguna coseta i jo he fet la meva primera caminada de sis quilòmetres, he anat a veure el riu Ebre, evidentment, i he pres una bona ració de sol del nostre poble. La Teresa ens ha fet el primer regal de festes, ha fet un pollastre de corral rostit a la cassola que ha estat una genialitat i aquesta nit celebrarem la Nit de Nadal menjant una mica de peix, en família. Ser a Deltebre és omplir el cor d’amor, actualitzant i rememorant tots els meus millors records…

Nadal

La Llum ja és al seu lloc, cadascú a casa seva i la Llum a la de tots. Tots a casa en pau i bé, és Nadal, la festa que ens recorda que tenim una llum al cor que cal deixar brillar, però no només avui, sino sempre, en el sempre de cada dia. És Nadal, per nosaltres i els de dalt, com diu la cançó. Fem una festa de l’abraçada, retrobem-nos recordant…

Nit de Nadal

Es proclama màgica la blancura de la nit de Nadal,

és una pau en calma, una llum sembla guiar… 

cap a un destí, anunciat, esperat, desitjat.

Continuen naixent flors a cada instant, 

potser un pessebre, un naixement, 

algú neix dins del nostre cor i, aleshores, és Nadal, 

neix l’amor entre els homes de bona voluntat…

 

Omplir les cadires buides

Voldria pensar en positiu, veure la taula de Nadal sense cadires buides perquè, en un tancar d’ulls,tots els éssers estimats ocupin els seus llocs habituals… Així, veig a la mare a la seva cadira més propera a la cuina, al pare cap de taula i jo al mig de tots dos, esperant que aquella bona olor que surt del forn de llenya arribi a taula, on també espera l’oncle gran que hem convidat…

Sempre és Nadal

Quan arriben aquests temps de Nadal, m’agrada recordar aquella cançó que diu “Cal que neixin flors a cada instant”, la trobo molt adient, com per a reflexionar una mica sobre aquests dies, on sembla que s’ha obert la porta perquè tothom pugui ser oficialment bona persona, després ja no cal, cadascú que s'acampi com pugui. Doncs no, Nadal és cada dia…

Remoure l'arbre

M’agradaria romandre palplantat, com una mena d’arbre de Nadal, però amb la capacitat i el poder de fer els regals per cobrir totes les necessitats bàsiques de l’entorn. Aleshores, els ensenyaria a somriure i a fer abraçades i petons amb el cor. És maco mostrar felicitat, des de les necessitats ben cobertes, per això a mi m’agradaria que tothom pogués riure amb propietat, sense amagar cap mancança… jo remouré l’arbre i cauran bones realitats per a tothom. Molt bon Nadal a tothom!!

Allò del Nadal

I el cel es farà de colors, 

i plouran llàgrimes en forma d’estels de felicitat, 

i a la nit encara no congelada del Nadal 

hi haurà una mena de processó de cuques de llum. 

I els galls cantaran a deshora… 

ells no entenen de males tretes ni malifetes, 

i els pastors es mouran amb tota destresa, 

i ballaran al bel de les ovelles.

Potser una pau, un silenci, una nit… diferent.

 

Liah

Ens ha vingut a veure la Liah… quatre anys de sol en plena incandescència, no para, està en tot i en tot detall, a vegades sembla que no hi és, però en un no res, et fa saber de la seva consciència i dels seus  bons sentiments. És molt bonica, puja eixerida, riallera, entremaliada, com ho fan avui els nens ben atesos i ben alimentats, però és que, a més, aquesta nena té alguna cosa especial, una capacitat innata, impròpia d'aquesta edat, de memòria i de precisió en el record i en la consciència d'allò que comporten les seves actuacions, acaba segellant amb dolcesa qualsevol manifestació. Estic expectant, confio gaudir, encara que sigui de lluny, la seva progressió genial…

Enguany, a Tarragona

Sempre passem aquestes festes a Deltebre, però aquest any ens hem quedat a Tarragona. Hem estat bé, molt bé, però jo he notat a faltar el meu passeig pel poble, una estona cada dia, alguna tarda, quan el poble fa, aquests dies, olor de foc a terra i de carxofes rostides a la brasa, carn de caça, collverd o polles d'aigua, també de xai i, fins i tot, carn de corral o algún bon peix local… Pel matí, a meitat del matí, també fa olor de rostit a la cassola i d'algun bon suquet de peix… També he estranyat veure els horts i el riu i els arrossars i gràcies que el fill ens ha portat taronges…

Joguines i regals

Aquests dies de després de Nadal ja es veuen les joguines noves i els regals que ha portat el Pare Noel… en el meu temps, els nens havien d'esperar a la nit de Reis, però bé, tot sigui per la festa i el consum. El típic pare jove que li ensenya a la seva filla a anar amb la bici nova: mira al davant, no et preocupis que jo agafo el seient de la bici… La pilota de bàsquet de reglament, que peta al terra com un espetec de tro, i la pilota de futbol, que garanteix els partidets a la plaça i la cridòria habitual…

Passeig d'avui

El pare porta el fill de tres anys a un dels tinglados, sembla que fan cagar el tió. A la Plaça dels Carros diuen que han posat un pessebre i després aniran a veure'l, fan cara de felicitat. Una senyora de la meva edat, més o menys, passeja amb la seva filla, la mare camina empenyent una cadira de rodes, té el cap aixecat volent dir que, de moment, només la té per si fos necessària. Bé, al costat la mar, fa un dia gairebé d'estiu...

Surt el sol

Nadal desperta silenciós, no es veu a ningú pel carrer, els bars estan tancats, la gent dorm, ha aprofitat com cal la nit de Nadal i ara hi ha una mena de calma silenciosa. Potser la mare, la gran mare de totes les cases, ja és a la cuina, tot i procurant no fer gaire soroll, per fer el seu millor àpat amb tot l'amor de mare. Però avui jo proclamo el silenci del matí de Nadal, hi ha una bona calma en pau, fins i tot surt el sol, amb força…

Reflexió

M'agraden els moments de reflexió… Quan era profe i els nens marxaven cap a casa sempre en quedaba una bona estona a la clase, era un temps per a rectificar alguna cosa o donar gràcies per haver encertat en alguna iniciativa. Avui és Nadal, ja hem dinat, hem estat bé, hem dinat genial, "made in Teresa" i, després de tot, continuó tancant els ulls, mai penso amb mi però sí, sobretot, amb el meu fill i la Teresa, que tinguin, així ho demano, allò que la seva bondat mereix en escreix… també, com no, amb la resta de la família i els amics els hi desitjo tot el bo i millor de la vida. La guerra, la fam, la destrucció del planeta, la beguda de l'enteniment de moltes persones que passegen una gran irracionalitat, sense remei…

Canelons

A Catalunya, per Sant Esteve, és típic de menjar canelons. Sembla que, segons ens explicava el professor de coneixements de Catalunya, de les sobres del gall d'indi o el pollastre farcit o rostit a la cassola, es feien els canelons amb una mica de beixamel. Bé, a nosaltres ja fa uns anys que la nostra bona amiga de Tarragona, ens en regala una safata, que ja els té fets de fa uns dies i els congela, i segur que no són de les restes del dinar de Nadal. Avui els hem rebut, amb una safata decorada amb motius de Nadal, i sobre un plat vermell preciós… boníssims!!

Nadal al meu cole...

Sóc el profe de quart de Primària, hem decorat la classe, és plena de llums i de colors, tenim un pessebre que hem anat confeccionat entre tots i ha quedat força bonic, a la cartellera de suro hem penjat aquelles frases que cada any responen proclaman el Nadal: “Tinc una llum al cor que cal deixar brillar”, o “Jesús neix dins del teu cor”... ho hem fet amb lletres grans i de colors diferents, ha quedat prou digne, com m'agrada dir a mi. Després anirem a cantar nadales a la capella, aquest any ens ha tocat cantar “Les dotze van tocant”, preciosa…