La mona de Pasqua

Setmana Santa va començar amb el diumenge de rams i acabarà amb el de resurrecció. Bé, són vacances per als mestres i per la canalla, les places són plenes de nens i de la seva eufòrica cridòria. A Deltebre manca gent em deia jo quan arribava aquesta setmana… la mare feia mones i pastissets, tot amb la pasta tradicional típica del nostre poble, es posaven ous durs i anissets, també confits d’ametlla i alguns també la farcien de cabell d'àngel. Bé, grans records de quan anàvem al Maset o a Mig Camí per a menjar-nos la mona i, sobretot, una reverència a la meva sogra, que feia els millors pastissets del món mundial. Bona nit amics!! 

Pluja i pastissets

Plou, pluja i pastissets, sofà i manteta, pau i bé. La Teresa i en Pere, el nostre fill, són a la cuina, fan una truita de patata i ceba, això entra en allò que el nen té a bé anomenar “menjar de mama” que inclou tot una sèrie de subtileses de la Teresa, com per a llepar-se els dits. Recordo el temps de vacances, quan veníem al poble i els pares ens esperaven amb gran deler… Pluja i pastissets, Deltebre, com sempre dic, som al paradís total…

Saber lo que comes

Parece ser que en todas partes cuecen habas… He probado las galletas alemanas de mi amigo del bar, son de una receta de su abuela que la guarda como un gran secreto. La receta de la pasta de la mona típica de mi pueblo es una tradición de padres a hijos y siempre tiene el mismo maravilloso sabor, lo mismo pasa con nuestros pastissets, y a mi me encanta lo tradicional, lo hecho en casa, con productos naturales y confeccionado en la cocina de casa. Que uno sepa lo que come, no tiene precio... ¿verdad?

Setmana Santa

Anirem a passar dos o tres dies a Deltebre i, com no es pot perdre la tradició, la Teresa i la cunyada faran pastissets de cabell d'àngel, amb la recepta original de la sogra, i també algunes mones de les nostres, que no tenen res a veure amb les de xocolata que fan per aquí. Ser a Deltebre sempre és un plaer, però fer-ho per Setmana Santa em porta records molt entranyables amb els pares i la resta de la família i els amics. Bé, aniré a caminar una mica pel barri i m'aproparé a veure el riu Ebre, sempre preciós, espectacular, i també els horts dels seus voltants…

Anem a Deltebre

Tot i que el Pere i la cunyada treballen, baixarem al poble. El Pere cap allà a les cinc ja queda lliure i Marcel·la també sopa a casa seva, el cas és que és tradicional fer mones amb la nostra recepta casolana, passada de mares a filles, i sobretot pastissets, els pastissets que feia la sogra i que ara fan les filles i dels que no em cansaré de dir que són una autèntica passada. Bé, a part d'això, ser a Deltebre i veure amics i família, la casa dels pares on em vaig criar i on cada racó és una vivència entranyable, és sempre per a mi un plaer immens, una càrrega altament positiva i reparadora...

Montoliva i pastissets

La cunyada ha passat uns dies amb nosaltres, ha vingut per ser al costat de la seva germana que l'han operat d'una cataracta, tot ha anat molt bé i la Teresa es recupera segons allò previst. Com a cloenda de tot plegat, hem fet un dinar a la Montoliva... de primer, la Teresa i jo hem menjat cargols a la llauna i Marcel·la un empedrat, després, elles ha demanat xai de segon i jo bacallà, de postres, elles una mena de pastís de codonyat i mató que és una delícia i jo pinya natural. Un bon cafè i cap a casa. Demà ja marxa cap al Delta però, abans, les germanes Torné deixaran el seu segell i faran uns quants pastissets marca de la casa, tal com els feia la seva mare, que era la que més en sabia. Gràcies per tot cunyada!!

 

La mona de Pasqua

Això del confinament ens apropa a la cuina, i més encara en aquest temps de la Setmana Santa... una Pasqua sense mona, és menys Pasqua, i sense pastissets de cabell d'àngel, encara menys, així que li he dit a la Teresa, bé, ho he deixat anar, així com aquell que no diu res, però que se li entén tot, i la Teresa que és capaç de treure les ferradures als cavalls corrent, ho ha captat ràpidament, i ha comentat que podríem fer una mona, amb la recepta de la sogra, que és la que en sabia més. Bé, seguiré informant, la cosa promet, de moment la cunyada Marcel·la ha fet pastissets, llàstima que no hi podem anar, però en sol congelar... rebons!