Han vingut els joves

Hem quedat al bar “El Alemán” i, com sempre, el Pere i jo hem fet l’entrepà especial, que avui portava unes llonganisses petites alemanyes, amb mostassa i ceba, un conjunt molt bo i molt agradable de menjar. La Teresa i la Mabel, més prudents elles, més moderades, s’ha fet un entrepà de truita petit la Mabel i la Teresa un te amb gel. Bé, sempre un plaer la visita d’aquesta parella tan maca. Hem quedat que ens veurem aviat, amb motiu del meu aniversari. Una abraçada ben forta, cada cop que veniu ens feu molt feliços… 

Un gran àpat

Tenim els joves a dinar i la Teresa farà un dinar mariner perquè tenim uns llenguados per a fer a la menier i uns escamarlans que fan tot el goig del món, a més d’un pernil ibèric de molta qualitat que, fet amb una mica de pa amb tomàquet, és un aperitiu genial, a més de fuet, olives... De postres síndria i flam de formatge, que a tots sempre ens ve de gust. I jo, de la meva reserva, he escollit un Viña Esmeralda, un vi blanc suau que sempre acompanya molt bé, però la millor companyia és sempre la dels nostres estimats joves… 

Esmorzem amb els joves

Hem anat al bar “El Alemán”, on els nostres amics alemanys ens han atès tan bé com sempre. En Pere i jo hem fet l’entrepà especial, que sempre resulta espectacular, la Mabel el seu habitual de truita a la francesa i la Teresa el de tonyina que tan de gust li ve sempre. Bé, sempre un plaer la visita dels nostres joves estimats, ara tenim la sort de veure'ls més sovint i a nosaltres ens omple de joia i estima. Sempre els esperem amb els braços oberts i ells saben que poden venir quan vulguin, aquí tenen casa, família i amor... 

Dinem amb els joves

Joia en el món, ja són aquí! Expliquen i no paren de les meravelles de Galícia i de fet és un paisatge encisador i una cuina de mar i de muntanya de primer nivell. S'ho han passat molt bé i han estat junts, que és el que volen, i això no té preu. La Teresa ens ha fet un dinar de “mama”, com diria en Pere, és allò del rostit a la cassola, com feien les nostres mares que en sabien un pou, i jo ho he complementat amb un Montsant de 14º que ha acompanyat com cal. Abans hem gaudir d’uns entrants amb patates d’Olot i altres viandes per anar fent boca. Unes postres de flam de formatge i un cafè. Bé, bon dinaret, molt ben acompanyats i molt feliços de veure la seva bona harmonia... 

Llàgrimes de Sant Llorenç

Diuen que les estrelles són reflexos de les persones estimades que ens han deixat. Suposo, i vull pensar, que allà conviuen a la recerca d’antigues afinitats, i a mi m’omple de plaer reviure la imatge de la meva família, plegats en una taula, gaudint d’un suc de mussola que ha preparat l’àvia. Aquestes espectaculars llàgrimes, màgiques estrelles voladores, em fa pensar que els nostres estimats traspassats estan de festa major, de jornades musicals de diferents estils on tothom balla, canta i és feliç de retrobar-se amb els seus de sempre. Bé, que em perdoni Sant Llorenç ja que les seves llàgrimes deuen tenir un altre sentit… 

Sant dilluns

Els joves ja són a Galícia, són 9 hores de viatge però, després de fer algunes parades, han arribat sans i estalvis i feliços. Nosaltres hem fet una bona caminada des del Portal del Roser fins a Torres Jordi. Hem dinat lleuger i hem fet una bona migdiada, després una hora de bici estàtica i a continuació unes partides de Rummikub, que aquesta setmana he començat guanyant jo, cosa que no passa sovint ja que la Teresa, a més de tenir molta sort, és una experta. Bé amics, estem a punt de veure l’eclipsi, segurament pujarem al terrat, un desè pis i veurem què podem veure... 

Dinar de comiat

Els nostres estimats joves, Pere i Mabel, marxen uns dies de vacances, van a un poble de Galicia, Monforte de Lemos d’on és el pare de Mabel i allí tenen casa i família. Bé, nosaltres els hem convidat a dinar i la Teresa ha optat per una escamarlans fets d’una forma molt natural i marinera i una mica de pop a la gallega, per a que vagin fent boca. Com a plat fort ha preparat unes espatlles de xai al forn, que pinten molt bé. Un pa del Farinus i un vi i un cava de nivell, a l’alçada del moment a celebrar. Marxen molt lluny, però sabem que junts estan molt bé i estem tranquils. Bon viatge, a gaudir molt de les vacances i de la família… 

Restaurant Ben Fart

Anar a netejar el cotxe s’ha convertit en una pràctica força interessant, ho fem a un lloc on hi ha el restaurant Ben Fart al costat i nosaltres aprofitem per dinar mentre ens fan una bona neteja per dins i per fora. Avui hem portat el cotxe del Pere, que és igual que el nostre, i aprofitant l’avinentesa, també ha vingut la seva parella Mabel, la qual cosa sempre és un plaer. Hem dinat prou bé, tot i ser un menú totes les viandes tenien una certa qualitat i estaven ben cuinades. Ho recomano, pots netejar el cotxe i, mentre, pots dinar en un lloc força agradable… 

Dinem a Les Veles

Toca dinar familiar, ara de la meva família de part de la mare, els que quedem, on jo soc el més gran, però per fer un bon àpat i gaudir de la meva família encara soc bo. Elna, Arlet i Tessa són les petites de la casa i, ara que hi penso, Ricardo és una mica més gran que jo. Bé, el dinar és a Les Veles, un bon restaurant que hi ha a Calafat, prop de l’Ametlla de Mar, i que es menja força bé. Reunir a la família i recordar als que no hi són és una emotiva abraçada a la realitat. Trobar-te a la gent de la teva sang és sentir el toc de l’amor més sa i natural. Salut família, cal repetir-ho aviat!! 

La bona gent

El poeta deia allò de què “tindrem una mida per a totes les coses”. La meva àvia parlava de saber posar o treure. A mi, com a professor de La Salle, m’agradava equilibrar, sempre que m’era possible, els egos dels nens de les meves classes. Hi ha persones que et valoren, fins i tot et revaloritzen, i fan de la seva proximitat la millor vitamina per a la teva reafirmació. Sempre he pensat que, en aquest món, també hi ha bona gent, gent incapaç d'humiliar ningú i que és feliç de poder ajudar a aixecar-se a algú que ha caigut. Sí, la bona gent té una mida per a totes les coses, sap posar i treure, és equilibrada i feliç d’ajudar al necessitat… 

Fideuà i anguila en suc

És ja una tradició, a Deltebre, a casa de la cunyada, Marcel·la broda la fideuà i, sobretot, fa unes picadetes molt originals i que resulten realment molt bones. La Teresa fa el suc d’anguila, anguila grossa, res de com el dit, com diuen que ha de ser, i amb alls tendres i julivert, com feia la meva mare, o amb alguna cosa més com feia la seva, sigui com sigui, és un plaer pel paladar i la resta de sentits. Bé, reunió familiar, la qual cosa sempre és molt agradable i, afortunadament, la família va augmentant i ho fa amb adquisicions molt valuoses. Dinar espectacular, insuperable, exquisit, genial… 

Dinar amb els joves

Hem dinat a casa, la Teresa ens ha preparat un aperitiu amb fuet, olives, gula i musclos al vapor, que eren del Delta de l’Ebre. De plat lluït i bo ens ha fet un suquet de turbot i escamarlans i musclos, que ha resultat molt bo, però la cullerada d’arròs que solem fer amb el suquet, aquest cop se'ns ha fumat una mica perquè ens hem entretingut fent la xerradeta.Hem begut un Viña Esmeralda i per a les postres, que eren un pastís de pasta fullada amb cabell d’àngel, un cava Anna de Codorniu que sempre pinta bé, tot i que aquest senyor no és sant de la nostra devoció. Com sempre el millor ha estat la companyia d’aquesta parella tan especial i única. Bé, fins que vulgueu, nosaltres restem amb els braços oberts... 

Dinar de Sant Pere

Gran dia, gran dinar, molt bona companyia, han vingut els joves, la cunyada i la nostra bona amiga de Tarragona. Hem dinat al Restaurant i Arrosseria Va De Gust, on fan un arròs de llamàntol molt aconseguit, on els entrants i fins i tot les postres també estan a un gran nivell, i l’atenció al client potser una mica “sobreactuada”, també cal valorar-la com cal. Sempre és un plaer retrobar-te amb la gent que estimes, amb una taula amb bones viandes, però sobretot ens ha omplert el plaer d’estar junts. Gràcies per aquest gran dia, família… 

Demà, Sant Pere!

És el nostre Sant, del pare que l’anomenaven Pedro, jo soc Pedrito, el fill de Pedro del metge (l’avi era metge) i el nostre fill que es diu Pere, tal com ha de ser. Bé, sempre ha estat festa gran a casa nostra i la mare feia meravelles que, des de la nostra humilitat, encara em semblaven més aconseguides. Recordo, com no, els seus canelons d’estiu, presentats en un plat gran, que tenien forma d’una margarida i, a més de l’espectacle visual, eren boníssims. Recordo al pare a la porta de casa quan ens esperava per a dinar i, quan veia arribar el cotxe, entrava a casa per a parar la taula. També em ve a la memòria,l’ampolla de Dubois que sempre portava l’oncle Joanet a qui convidàvem a dinar. Bé, són tants els records i tantes les absències presencials que, en aquest dia, la meva felicitat té un gran compromís en el record de la família, cadascú té el seu moment del feliç regal de l’abraçada. Felicitats Pedro, suposo estaràs feliç amb la mare i et farà un remenat de tomàquet amb ous. Felicitats Pere, sempre has estat allò que ens mou a fi de bé i un fill respectuós i amb sentiments, una sana i bona persona. I jo us dono gràcies a tots per existir. Feliç Sant Pere a tothom, que la foguera creme tota maldat… 

Diumenge gloriós

Han vingut els joves i hem anat a esmorzar al “Hola, ola” on el nostre bon amic alemany ens ha preparat els seus entrepans especials que són deliciosos i, a més, postres amb bon cafè i rebosteria especial de la casa, amb domini de bona xocolata, tal com ha de ser. Hem xerrat una mica amb el Pere i la Mabel, els hem donat algun petit record del viatge a Orpesa i els hem explicat com i on serà el proper viatge. Quan venen aquesta parella, tan especial per a nosaltres, el dia s'omple de llum i plenitud total... 

La Montoliva

No estava programat, però era dilluns, ha vingut la cunyada… i se'ns ha encès la bombeta i hem anat a dinar a La Montoliva. La Montoliva, restaurant típic rural de cuina tradicional, catalana i de pagès, situat a Vilallonga del Camp, té com a especialitats, la Cargolada, la Xatonada, la Montolivada i la Calçotada, tot això pot estar regat amb un vi negre de Bràfim, que sempre entra i acompanya molt bé. De postres destacaria la crema catalana i la d’avellanes, el farcellet de mató amb codonyat i avui ens han sorprès amb plàtan banyat de xocolata. Bé, d’aquest lloc un sempre surt satisfet… 

La Champions també

Doncs sí, calia posar la cirereta al pastís i ho han aconseguit de manera brillant i contundent, Barça 4 - Lió 0, mostrant aquella capacitat per fer allò que toca a cada moment i acabant posant contra les cordes a un molt bon equip com és el campió francès. Ha estat memorable i la Teresa i jo ho hem gaudit amb molta emoció i gran intensitat. Per acabar d’adobar el que ha estat una tarda genial, han vingut els joves a sopar amb nosaltres, la qual cosa sempre ens fa feliços. La nota penosa ha estat el descens del Girona pel que sento especial simpatia... 

Dinar d'aniversari

Hem esperat fins dissabte perquè ens anava bé a tots i, tot i que amenaçava pluja, hem acudit puntuals a la trobada. El lloc triat ha estat el restaurant Can Mañá de La Ràpita, que és tota una garantia de bon tracte, peix fresc i bon arròs, així que hem fet el menú Mañá, que consta de tot un seguit de picadetes delicioses per acabar amb un arròs pelat, que sempre el fan molt bo i al punt, postres i cafès a bon nivell, i una molt bona companyia, com són en Pere, la Mabel, la cunyada Marcel·la i, evidentment, la Teresa (la homenatjada) i jo. Abans havíem fet un vermut rapitenc, mirant al mar. Bé, dia rodó, gran plaer i sentit familiar, fer anys així de ben acompanyat dona gust… 

Dinar de Sant Jordi

Han vingut en Pere i la Mabel i hem fet un tomb per la Rambla Nova, aquest dia és un espectacular, tot allò que pot tenir de genial la visió de l’amor i de la cultura. Bé, hem dinat a un restaurant que es diu Morrow, a la plaça Corsini, i hem estat super bé, era bo fins i tot el cafè. Hem provat dues classes d’arròs, un de pop i l’altre d’ànec, aquest gairebé excel·lent i el de pop notable, primer hem fet un pica pica variat prou encertat, de postres una rosta amb gelat de vainilla. Evidentment, sempre estem molt a gust quan ens venen a veure els joves. El Sant Jordi ha estat coronat com cal… 

Gran esmorzar

Han vingut el Pere i la Mabel i hem esmorzat gairebé dues vegades. Una perquè, a més de l'entrepà marca de la casa habitual, hem fet un cafè amb llet amb croissants de xocolata i una mena de barretes de crema que estaven prou bé. L’altra vegada és la presència immillorable del meu fill i la Mabel, que em sembla una noia prudent, dolça i molt assenyada, la qual cosa fa que l’esmorzar sigui complet. Bé, com dic sempre, que tot sigui a fi de bé i que ho puguem gaudir moltes vegades, amb salut i pau. Bon cap de setmana a tothom!!