M’agrada passar la mà pel romaní, apropar-la al nas i arrancar-ne fins i tot una branqueta, per guardar-la a la butxaca i, en arribar a casa, compartir l’aroma que quedi amb la Teresa. Per cert, la Teresa fa olor de Teresa, és la seva olor a net i a la seva colònia, que sembla que estigui feta només per a ella. La Teresa també fa olor de cafè, olor de proximitat, de confiança, de companyia, de suport total, d’abraçada ferma i silenciosa que suposa estabilitat i amor… ella és un amor, tota pau i dolcesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada