De Soldeu a Pas de la Casa

Feia temps, potser anys, potser mai, que no havia vist un paisatge nevat tan espectacular, amb un sol que era com una mena de llum que encara millorava i enriquia tot l’entorn. Diria que aquest és un paisatge on els poetes poden perfectament arribar a l'excel·lència de la descripció i si, a més, posen en marxa la imaginació, aquí la creació pot ser definitiva. I què dir dels pintors, què podem fer els pintors davant d’una panoràmica així, aquest blanc cristal·lí que brilla gairebé amb llum pròpia i amb algun punt de verd d’algun arbre de muntanya que gosa treure el nas… Amics, ho he gaudit molt, val molt la pena, és preciós… Bona nit a tothom!! 

Nevarà?

Quarts de sis, gairebé és fosc, tot i que el cel sembla una mica com a emblanquinat. Les notícies meteorològiques ens han il·lusionat una mica, diuen que podria nevar fins i tot al Delta de l’Ebre i aquí a Tarragona també podríem veure la platja blanca. Veurem, de moment semblen donar-se aquelles condicions prèvies a la nevada. M’agradaria poder baixar a la plaça i fer un ninot de neu amb un nas de pastanaga com quan era un nen petit. Bé, diuen que l’any que neva serà un bon any… 

Passa alguna cosa

La lluna va de guapa, té una llum especial, color d’un groc brillant de pau i llibertat. La música neteja i posa a punt els instruments, el saxo afina tots els greus i el violí ha aconseguit un màxim de nitidesa en els seus aguts més agosarats. Hi ha calma, fa un fred que no vol gelar massa… sembla aquella parada abans de nevar on se sembra el dubte per a després esdevenir un món en blanc, arbres i muntanyes de blanc, neu a la plaça i fins i tot damunt el mar s’ha estès una catifa que no és d’escuma. Passa alguna cosa, cada any em passa el mateix, semblant, únic, tot es va impregnant dels bons colors de l’arc de Sant Martí… 

Tot sigui a fi de bé

“Dicen que soy friolero, que soy un Cierzo, un enero”, deia un poeta, no recordo ben bé qui era, però el cert és que avui he anat a esmorzar amb el gorro d’orelles i amb el jac gruixut. Sort que després el sol ha anat agafant protagonisme i he pogut caminar pel Serrallo fins al final, i tornar pel carrer del Mar, la mar de bé i tranquil. Són els primers freds de finals de tardor i ens ensenyen una mica com pot ser l’hivern. Alguna estació d’esquí, que ja és sota zero, aprofita per fer neu artificial, diuen que aquest any en tindrem prou de natural, que tot sigui a fi de bé. Bona nit!! 

Els silencis que mai callen

Temps de pau i reflexió, ha començat a nevar, gaudeixo del silenci de la muntanya nevada, és un silenci que pots omplir de records, que els pots musicar amb les veus de la consciència emocionada. També em passa quelcom semblant en les meves estades a la platja a l’hivern, hi ha un silenci de monotonia, un silenci d’onades fredes, d’escuma blanca, i aquí la música torna a ser interior, més emocions d’aquell amor tan tendre, tan jove, tan pur. Ja ho sabeu, els meus silencis sempre parlen de nosaltres… i mai callen. 

Veure nevar

Fora bonic veure, si més no, una enfarinada, contemplar la caiguda d’uns quants flocs de neu, amb aquella calma parsimoniosa, sense fred, i experimentant aquella sensació màgica del famós desembre congelat. M’imagino a la Teresa i a mi amb el nas pegat a la finestra mirant bocabadats com cau la neu i demanant un desig de pau i bé, tan net i tan blanc com són tots els carrers dels pobles i les muntanyes veïnes que es veuen encara més plenes i molt més blanques. M’encanta la blancor de la neu, tot i que a Deltebre i a Tarragona difícilment podem veure nevar…

La natura tranquil·la

Sóc tan amant de la pau que adoro la bonança de la tardor, aquella poesia parsimoniosa, amb la que cauen les fulles, aquell primer fred, aquelles primeres humitats, però sense cap excés, és allò de la gràcia de les estacions intermèdies que semblen recrear-se en la bellesa dels seus millors moments. Alguna primera nevada suau, pinta de blanc el paisatge que s’observa des de la finestra. Tot aquest pensament natural i de tardor no té res a veure amb la maleïda DANA, que no hi té cabuda…

Plou i neva

Quin temps fa, plou i neva, plou i neva, quin temps fa, plou i neva i nevarà… deia una cançó que cantàvem al poble quan érem petits. Avui les notícies del temps són molt il·lusionants i els litres d’aigua caiguts per metre quadrat fan patxoca, així com les muntanyes nevades, iguals que alguns pobles. Per la tele ens han posat imatges d’un ramat de vaques amb un dit de neu damunt, però suposo que estan contentes perquè saben que la pluja i la neu després esdevenen herba fresca i nutritiva per alimentar-se. Bé, molt benvinguda, ens feia moltíssima falta, massa…

Un nas de pastanaga

La rosada damunt la gespa, damunt la rosa vermella, damunt de la figuera, tot i recordant la cristal·lina goteta de mel, com diria el poeta. La neu que apareix per sorpresa i accelera el somriure de nens i de grans, fan ninots a mà, amb nas de pastanaga i un barret de palla. Mentre, sembla que també plou una mica, poc, suau, amb prou feines tecleja la finestra de casa meva, però el somni continua, un dia nevarà…

La blancura de la nit

Cau la nit, la neu, la pau, sembla que tot ve bé per a quedar-se. La nit fosca és blanca i la lluna treu el nas vermell, que ara també vol ser blanc, i s’uneix a la festa. La pau es troba com el peix a l’aigua entre la blancura de la nit, allà a la casa de fusta i pedra, al mig de la muntanya, on veus que les àligues fan el niu en la part més alta, prop ja del cel, on l’aire és molt més net i molt més pur, pur total…

Hem tocat la neu

Sí, ha estat la primera de l’any, l’espectacle blanc de les muntanyes properes, fins i tot les voreres de la carretera, on s’amuntegava ja glaçada per les baixes temperatures. M’ha fet gràcia veure alguna pineda jove, verdejant i lluint algun floc de neu aïllat, mentre que el terra es veia completament blanc. Un és nascut a Deltebre i ha viscut i viu per la Costa Daurada, així que de neu poca, molt poca, i a mi em té el cor guanyat...

De Tarragona a Teruel

Reus, Falset (capital del Priorat), Mora d’Ebre, Corbera d’Ebre, Gandesa (capital de la Terra Alta), Calaceite, Alcañiz, Calanda, on hem dinat i hem fet el primer pecat… fesols amb perdiu i cua de bou, després Villaconejos, Escucha, Perales i diferents poblets més que no recordo, fins que a quarts de cinc ja érem a Teruel. Hotel Reina Cristina, de quatre estrelles, prou cèntric, crec que estarem bé, veurem. Per allà a una alçada de més de mil metres hem vist neu, hem aturat el cotxe i hem fet alguna foto divertida, també de l’extraordinari paisatge, que no solem veure mai…

Imagino que neva

A cops, miro per la finestra, ho faig sovint, i es posa a nevar, els flocs són cada vegada més grossos, volen i es van acomodant damunt de les cases, damunt dels cotxes, damunt dels arbres i de la gespa. En un no res tot queda meravellosament emblanquinat… i jo sempre recordo el meu cirerer florit, que semblava tot nevat i estava preciós de blancs que lluïen com a branques lluminoses de Nadal. Neva, en tenia ganes, baixaré a fer un ninot ben gros, bonic i amb un gran nas de pastanaga…

Andorra

A vegades em ve de gust fer un viatge a aquesta terra, recordo el seu fred, la seva neu, la seva gent agradable i comercial, les plantacions de tabac i les vaques enraonant al mig de la carretera, com ens vam trobar una vegada que anàvem a Pas de la Casa on, per cert, les cases estaven plenes de plaques de gel que, de tant en tant, anaven caient, fent com una mena de soroll de vidres trencats… Andorra, bona carn, bons paisatges, llacs amb un cert misteri, preciosos verds, sempre val la pena…

Neu a Tarragona

Ha nevat, bé això de nevar és un dir, més aviat algun floquet que, segons diuen, es podia veure, però gairebé més per la il·lusió de veure-la caure que pel que queia, a més ho ha fet amb traïdoria, a la matinada, per a què tots aquells que ja no hem de fitxar, no ho poguéssim veure. Diuen els meteoròlegs que avui, nit de dilluns a dimarts, podria passar alguna cosa semblant, si de cas, si m'aixeco a fer un pipí, faré un cop d'ull per la finestra i, si neva, despertaré la Teresa i baixarem a fer un bon ninot…

Soñar en rico

Sabido es que soy de Deltebre, y no lo cambiaría por nada del mundo, pero a veces sueño en la casa de madera en la montaña, muy bien acondicionada. Siempre suelo soñar en rico… buen fuego de buena leña, buena mesa y libros, mejor despensa y, por supuesto, una ventana por donde observar la parsimoniosa caída de la nieve, abundante, generosa, hablar con la luna, escuchar los silencios y la música de las hojas…

Neu

Sembla que ja la tenim aquí, fins i tot diuen que pot nevar a Tarragona, la qual cosa no és gaire habitual, però a mi m'agrada somiar i em faig la representació mental de tota la panoràmica, començo amb la calma que es proclama, sembla que para fins i tot el fred, hi ha com una treva, una mena de brisa suau, una boira no masa espesa i un silenci gairebé de música imperceptible i, aleshores, comenta a nevar, uns flocs que els hi costa arribar a terra. Diuen que la neu anuncia un bon any, així sigui…

S'apropa una llum

Tinc el nas enganxat a la finestra, se'm fa la boca aigua i el cervell poesia, sembla que vol nevar, és més, ja imagino els primers flocs, com escapats d'una bola de cotó fluix i, a continuació, es va intensificant la blanca i fenomenal caiguda d'aquest sensacional bany de puresa. Neva, resto a la finestra, ara ya sense imaginar res de res, cau com una mena de pau plàcida, tot sembla un cirerer florit, es congela el desembre, potser s'apropa una llum que el fon sense cap remei...

Blanc de neu

El vent mou les onades, el mar xiscla molt cruixent com quan obrim un pot rovellat. El primer fred ens ha fet un cop d'ull, al port del Serrallo les llisses han desaparegut, l'aigua es veu tèrbola i arrissada i el passeig buit, evidentment. A mi m'agrada tenir aquesta primera sensació d'hivern, gairebé que tanco els ulls i penso en blanc, blanc de neu, blanc de pau, Nen i pessebre, Nadal…

Penso en la neu

Estic assegut en un banc, la plaça és buida, la gent ha sortit de la ciutat, són a menjar-se la mona, a veure la família, o a la parcel·la per respirar una mica de natura… El silenci és gairebé absolut, tanco els ulls, penso que està nevant, és una pau solemne, una calma total, immensa, sembla un bany de puresa i tots els arbres prenen l'aspecte del cirerer florit… Neva, només al meu cap, obro els ulls, la plaça roman sola, no neva evidentment, però jo tinc algun calfred, no només d'humitat, sinó de satisfacció…