Moments de relax

En els moments de més relax, sempre penso amb la barca al riu, al riu Ebre evidentment, allà prop de la desembocadura. També penso en aquel mas, prop d’una bassa, plena de llisses i fotges i ànecs de coll verd. També, com no, en aquell cavall negre, de preciosa crinera i elegant cua, amb el que sempre he somiat per passejar per la platja de la Marquesa, tot i que ara gairebé no en queda. En els moments de relax sempre soc al Delta, a Deltebre… 

Recordant Deltebre

Anar a Deltebre ara, en aquest temps, podria treure de mi la millor versió poètica, tot contemplant la panoràmica immensitat verda dels arrossars. De totes maneres, no puc deixar de pensar en la condició, gairebé infrahumana, en què es feia aquest conreu antigament. Tot es feia a mà i dins l'aigua, des de sembrar, arrencar el planter, plantar, birbar, adobar, segar, fer les garberes i esperar que vingués la trilladora, tot i tenint cura de que no s'escalfessin massa les garberes. Bé, tot el meu respecte i admiració per a aquests pagesos irrepetibles, molt valents, molt… 

Ens n'anem a Tarragona

Bé, hem fet un altre glopet de Delta, hem respirar l’aire menys contaminant de la nostra terra i ens n'anem a Tarragona plens de l’energia sana i natural que agafem sempre que venim. Deltebre està preciós, ara llueixen de manera estelar tots els colors del verd, com diu la cançó dels verds del País Basc, però aquest són meravellosament horitzontals i potser encara amb més tonalitats. Hem menjat com una llima nova, com diem aquí baix. Ara toca fer bondat total, de la bona… 

Seguim a Deltebre

Espectacular com sempre el nostre Delta… Hem anat a fer un tomb amb el cotxe fins al final, allà al pas de Buda, i després ens hem arribat fins a bar Lo Mirador, on hi ha una vista panoràmica de l’Ebre, que és com per a fer moltes fotos i totes per emmarcar. No cal cal dir que hem menjat tots els àpats que, com diria en Pere, són els “menjars de mama”: calamars amb ceba, sípia amb patates, anguila en suc i xapadillo i, sobretot, tot i la calor humida que tenim, hem menjat “calent”, col, arròs i fesols, i ens han caigut les llàgrimes de plaer i de felicitat. Ara, en arribar a Tarragona, bondat total… 

Ens n'anem a Deltebre

Sempre sento aquell aire sensible, aquella emoció especial i profundament sentida, cada cop que tenim a bé anar a passar uns dies al Delta de l’Ebre (Deltebre). La família, algun amic que encara aguanta com jo i el poble en si és tot plegat un centre d’atracció que em fa sentir d’allò més bé. Aquest mateix sentiment el comparteix la Teresa que, com jo, som fills d’aquesta terra tan única, tan diferent i que mai deixarem d’estimar. Bé, ja us aniré explicant alguna cosa d’aquesta nova estada, el lloc on varem néixer feliçment. Ara el Delta és meravellosament verd… 

Vida i natura

Un cel de blaus, que pinta el mar… de blaus. Una primavera, que ja comença a fer estiu, pinta el bosc de verds i, quan parlem de verds, penso en el País Basc, però sobretot amb el Delta de l’Ebre, Baix Ebre, Deltebre… Allò de tots els colors del verd els veig als arrossars, és com un mar de verds que el sol sembla fer-los lluir amb tota intensitat. Vida i natura de verds i blaus…

Sorpresa!!

La sorpresa ha estat consumada, turbot, gambes i quatre musclos han fet un suquet espectacular. Com sempre la Teresa ha estat magistral i el vi blanc de Gandesa de 14,5º ha acompanyat meravellosament. La reacció del nostre fill ha estat l’esperada, tot confirmant que els menjars de mama, com ell sol anomenar, són una cosa única. De postres hem menjat un pastisset fet amb cabell d’àngel i amb la recepta de les nostres mares. Bé, ara cap a Tarragona i se suposa que farem bondat, que ja toca…

Passejant per Deltebre

Avui he fet ciutat, vull dir que he caminat per l’interior de Deltebre, he anat a recordar els llocs que m'eren més habituals a la meva infantesa, l’escola del Centre, el Salat, on anàvem a jugar a fútbol, i el pont del canal, des d’on ens tiràvem de cap al canal. Llàstima que el dia no acompanya gaire, ja que fa una mica de vent que és frescot, però igual he pogut fer la meva passejada que m’ha omplert de molts bons records. Demà dijous, i amb les mones i els pastissets fets, marxarem cap a Tarragona. Bona Pasqua a tothom, amb salut, pau i bé!!

Seguim al Delta

He anat a fer un tomb fins al riu, el riu Ebre, evidentment, que per mi és una delícia mirar com baixa, prou ple i pausadament. Avui dinarem tard, el Pere surt a quarts de quatre de la feina i hem decidit esperar-lo per dinar junts. Avui és el dia que fem “calent”, és allò de l’arròs, col i fesols amb alguna cosa del porc, a nosaltres, si n’ha pogut trobar, ens agrada amb cua, o sinó amb galta o peus també queda prou bé. He fet una bona caminada pels horts i per la vora del riu, aquí tot és molt pla i es passeja força bé i, sobretot, molt distret, recordant temps passats estimats. Demà toca fideuada…

Uns dies a Deltebre

Diumenge de Rams, sempre ho he viscut com una entrada triunfal al meu poble, allí m'esperaven els pares, els amics i fins i tot alguna nena que hauria arribat a estimar-me. Ara seguim anant al poble i passarem tres o quatre dies, farem mones i pastissets tal com les feien les nostres mares. També gaudirem d’allò que el nostre fill diu “menjar de mama”, com l’arròs, col i fesols, o la sípia amb patates, però a més aquest any li tenim preparada una sorpresa que se la trobarà a la taula i esperem sorprendre’l adequadament. Bé, uns dies a Deltebre, sempre un plaer reviure els orígens, cada pam de terreny és un record guardat al cor…

Un niu al pati

Al pati de la casa del poble, tenim un llorer, el Pere l’ha podat i n’ha tingut bona cura, i s’ha fet molt bonic. Aquests dies ha fet neteja del pati i ha descobert un niu a mitja alçada del llorer, amb un parell d’ous del color de la maragda que, pel que sembla, són de merla i ahir ens va ensenyar una foto del niu amb un parell de pollets que obrien una boca impressionant. El Pere va veure damunt d’una petita teulada d’un veí una merla negra, que segurament devia ser la mare dels pollets i senyora del niu. No cal dir que en Pere ha estat cuidant i protegint el millor que ha pogut tot el procés. És un molt bon animalista…

Fa fred

He vist i he olorat una rosa vermella que feia olor de rosa i he recordat les de la mare que, fins i tot ara, encara són una delícia. Passejo per Tarragona, fa fred i un airet una mica punyetero encara fa augmentar aquesta sensació. Noto una diferència entre el fred de Deltebre i el de Tarragona, diria que allà baix és més humit, ja que la presència d’aigua de l’Ebre, els arrossars i evidentment el mar, així ho condicionen. A Tarragona el fred és menys humit i, si et tapes bé, no et penetra fins als ossos, com passa al meu estimat poble de Deltebre. Fa fred, ara és el temps...

De Deltebre a Tarragona

He fet molts tombs pel poble i encara hi ha molta gent que em recorda i s’atura i ens reconeixem. Han estat, com sempre, uns dies inoblidables que m’emporto al cor, on viuen en els millors departaments d’acollida. Hem fet un bon viatge, un viatge plàcid, i ja som a casa, on també ens trobem d’allò més bé. És allò que dic sempre després de cada viatge, el plaer de gaudir de cada cosa al seu lloc i al teu gust no té preu. La teva butaca, la teva taula, la teva tele, els teus llibres, la teva música. Bé, som a casa, amb el convenciment de què farem la bondat que reclama la salut…

Caminar pel poble

Camino pel meu poble, que ja gairebé no té res a veure amb els meus records de la infantesa, però a mi m’agrada anar a veure on eren els llocs que més freqüentava, les escoles del Centre, on mai oblidaré el meu mestre Don Santiago Candela, el camp de futbol de La Mingola on La Cava a tercera divisió tenia un equip molt competitiu, l’estació del tren de via estreta que ens duia fins a Tortosa, el Salat on anàvem a jugar a futbol, el canal de terra on ens banyàvem i ens ho passàvem pipa, i també el cinema Rialto i el d'Arturet, el de dalt i el de baix, com dèiem tots…

Un riu en pau

He anat a veure el riu, abans l’emoció de la terra, els horts, faves, carxofes, taronges, etc. El riu, lo riu Ebre, al seu pas per Deltebre, és un espectacle, avui fins i tot m'ha semblat que anava en direcció a mar. No he vist saltar cap llissa, no he vist creuar els flamencs, ni tampoc cap ànec amb la seva parella, o fins i tot amb aneguets com he vist altres vegades. Tampoc hi ha motos aquàtiques, bé un riu amb molta pau…

Sóc a casa

Després del pont de l’Ampolla, l’esplanada del Delta, un tancat amb aigua és ple d'ibis… és força interessant perquè quan jo era petit no n’hi havia cap. Arribem a casa, em ve la imatge del pare esperant a la porta, la mare a la cuina fent algun plat de cullera a gust del nen. La casa fa olor de mare, fa olor de tendresa, naturalitat, amor total. Sóc a casa, sóc a Deltebre, sóc als orígens de tot, aquí vaig començar i aquí faré el darrer viatge final…

Les flors del pati

Per aquí, a la Costa Daurada, solc quedar bocabadat contemplant aquelles solitàries flors que hi ha en alguns penya-segats propers, però el que realment m’agrada recordar són les torretes de les finestres de la mare i el jardinet del pati. M'encanta anomenar-les com ho feia ella: floreta del dia, boquetes de conillet, arracades de la reina, floretes de Sant Josep, lliris blancs, clavells vermells, que feien una olor que ara sembla que ha desaparegut, i em deixo per al final la seva filera de rosers de colors, on destacava un impressionant roser de roses blanques…

Deltebre en groc

El Delta comença a estar groc, algun pagès ja ha començat a segar i l’espectacle de la màquina tallant i engolint les espigues és molt edificant. S’està recollint la feina de tot el procés i la emoció està garantida. M’encanta observar amb uns prismàtics els ocells que van darrere de les màquines recol·lectores, allí ets pots trobar de tot, martinets blancs, ibis, bernats, gavines, esplugabous, camallargs, etc. Deltebre en groc, preciós!!

Tarragona i Deltebre

Avui vull proclamar als quatre vents que tinc la sort d’haver viscut a Deltebre, on encara vaig gaudir d’allò més semblant al paradís de la natura més natural per contemplar, per viure, per respirar poble i família. La mar, el riu i l’hort del pare, l’arrossar, el rall i el gamber, la falç i l’escopeta, el bussó, la reixaga, peix i marisc i caça de ploma…  Viure a Tarragona, a la desembocadura del Francolí, prop del port del Serrallo, és també un privilegi impagable. Tarragona mare i romana, acull de meravella, és com un poble gran enriquit de tota mena de benediccions…

Hi som tots

Tinc la raó del sentit, la forca del sentiment més natural del cor, tinc la pau de casa, la casa del pare i la mare, la casa del fill, on viu ara, on som ara tots per acomiadar l’estiu. Tinc el record present, la presència estimada de tots els estimats de sempre, la taula ben parada de la mare, el pare cansat, però sempre amb el seu somriure edificant, hi som tots, és la màgia del mes d’agost, tots en pau i bé i amor…