Canvi climàtic

Al Delta de l’Ebre, a Deltebre, els mars de verd amb tots els colors del verd, com dic sempre recordant a Raimon, són ara oceans d’or dels grans d’arròs grocs que seran blancs per fer aquests arrossos que tant ens agraden. El canvi climàtic ha avançat deu i quinze dies, la verema del raïm i la sega de l’arròs. Per fi ha plogut a Tarragona, ho ha fet amb ganes i per la nit, la qual cosa ha fet que no me n’adones de res, només aquest matí he vist el pati i el camp de futbol de l’escola del Serrallo tot inundat. Bé, que no prengui mal ningú i que plogui amb moderació… 

Pensaments d'estiu

Sempre aterro al meu poble Deltebre, és allò de la barca al riu, és allò de ser molt jove i anar a llançar el rall a un desaigüe per fer quatre tanquetes per esmorzar fregides amb tomàquet, és allò d’anar a la punta amb el gamber i fer un ranxo d’anguiles, un grapat de cloïsses, navalles i musclos i arribar a casa amb un bon dinar. Continuo somiant amb una masia, prop del canal, amb un pollancre gran de bona ombra, un tancat amb ànecs i un cavall negre per fer un tomb vorejant el riu i els arrossars. Recordar, somiar, no costa tant, no costa res, i és un plaer… 

Un cor enamorat

T’ho diré a cau d’orella i potser t'arranca un somriure, i a mi em semblarà que la rosada és perfumada i de colors, i la brisa suau de juny farà que la parsimoniosa música de mar tingui un caire més alegre, més a l’hora i al temps dels batecs del meu cor sempre enamorat, com diria el poeta, fins i tot de l’amor. No escolto música d’escola, avui fan vaga, però a la nit escoltaré el raucar d’una granota i algun so planyívol d’algun ànec, aquí al final del riu Francolí, i jo pensaré que soc al Delta, a Deltebre, una gran terra… 

Un amor de riu i mar

Un amor de mar i riu, un cel de blaus radiants amb alguna incursió rogent de vent d'aquí. Se sent el raucar de les granotes, un vol de flamencs traspassa el riu Ebre, soc prop de la muntanya més alta de Deltebre, fa dos metres i mig, però des d’allà pots veure l’entrada del riu a mar i això és un gran espectacle, un amor de riu i mar, un amor de Delta, un amor de Delta de l’Ebre, a Deltebre, evidentment… Molt bona nit amics!! 

Recordo amb gran plaer...

Soc de Deltebre, la qual cosa és un orgull i jo sempre n’he estat cofoi de proclamar-lo. Recordo haver anat en bicicleta per la vora del canal mentre passava el carrilet de La Cava a Tortosa. Recordo banyar-me al tubet del Cartero i després al canal gran de l’esquerra de l’Ebre, i recordo a les vaques més famoses que es deien “la Curra i la Camarera”. Recordo les xufles i el torró de “Xerta avellana que se come sin gana”, i també el cine d'Arturet i el cine de Dalt, on van fer les primeres pel·lícules de “destape”. Recordo el camp de futbol de la Mingola, on La Cava va arribar a jugar a tercera divisió. Bé, soc gran, però recordo amb plaer… 

Plou i fa fred

I plou i plou, tres dies que plou, i sembla que aquí a Tarragona sap ploure amb seny, també fa fred, però d’aquell com cal, que si et tapes bé no et congela els ossos. Confesso que m’agrada tant la pluja fina com el fred moderat i, aleshores, em complauen els menjars típics d'aquests temps, tant al meu poble de Deltebre com a Tarragona capital, on residim habitualment. Temps de fer calent (col, arròs i fesols), sopa i carn d’olla, i fins i tot farinetes de panís o de llegums. Nosaltres els canelons els fem per Cap d’Any com a tradició per celebrar el Sant del sogre, que es deia Manolo, un gran home… 

Deltebre, sempre bonic...

Miro les Terres del Baix Ebre, de l’Ampolla a Deltebre fins a la desembocadura del riu Ebre. Ara ja tot l’arròs segat, l’espectacle i varietat d’ocells és impressionant, cal aturar el cotxe i observar de prop tanta meravella. A mí se m’esvalota el cor en veure els ibis, que quan jo era petit no n’hi havia, o els bernats, com vam veure l’altre dia en un tancat, només bernats  joves, gairebé de la mateixa pollada, regnant en un tros gairebé tocant al poble. Miro el meu poble, sempre bonic, sempre especial i diferent, ara a la tardor també li veig totes les gràcies… 

La cuineta d'en Sergi

És un restaurant de Deltebre que, sempre que anem, ens sorprèn de manera molt positiva. Avui hem anat tres i ens venia de gust fer un bon entrepà amb pa de vidre i amb viandes com formatge de cabra, salsitxa, béicon, llom, ous de corral, ceba caramel·litzada, pebrot, albergínia… Bé, tot de primera qualitat i molt ben fet. Era bo fins i tot el cafè i, per acabar-ho d’adobar, ens hem adonat que tenia barretes de "torró viena" Meivel i no ens hem pogut aguantar i hem caigut a la meravellosa temptació de demanar-ne una, com quan anàvem al cine de dalt i érem més joves… 

Moments de relax

En els moments de més relax, sempre penso amb la barca al riu, al riu Ebre evidentment, allà prop de la desembocadura. També penso en aquel mas, prop d’una bassa, plena de llisses i fotges i ànecs de coll verd. També, com no, en aquell cavall negre, de preciosa crinera i elegant cua, amb el que sempre he somiat per passejar per la platja de la Marquesa, tot i que ara gairebé no en queda. En els moments de relax sempre soc al Delta, a Deltebre… 

Recordant Deltebre

Anar a Deltebre ara, en aquest temps, podria treure de mi la millor versió poètica, tot contemplant la panoràmica immensitat verda dels arrossars. De totes maneres, no puc deixar de pensar en la condició, gairebé infrahumana, en què es feia aquest conreu antigament. Tot es feia a mà i dins l'aigua, des de sembrar, arrencar el planter, plantar, birbar, adobar, segar, fer les garberes i esperar que vingués la trilladora, tot i tenint cura de que no s'escalfessin massa les garberes. Bé, tot el meu respecte i admiració per a aquests pagesos irrepetibles, molt valents, molt… 

Ens n'anem a Tarragona

Bé, hem fet un altre glopet de Delta, hem respirar l’aire menys contaminant de la nostra terra i ens n'anem a Tarragona plens de l’energia sana i natural que agafem sempre que venim. Deltebre està preciós, ara llueixen de manera estelar tots els colors del verd, com diu la cançó dels verds del País Basc, però aquest són meravellosament horitzontals i potser encara amb més tonalitats. Hem menjat com una llima nova, com diem aquí baix. Ara toca fer bondat total, de la bona… 

Seguim a Deltebre

Espectacular com sempre el nostre Delta… Hem anat a fer un tomb amb el cotxe fins al final, allà al pas de Buda, i després ens hem arribat fins a bar Lo Mirador, on hi ha una vista panoràmica de l’Ebre, que és com per a fer moltes fotos i totes per emmarcar. No cal cal dir que hem menjat tots els àpats que, com diria en Pere, són els “menjars de mama”: calamars amb ceba, sípia amb patates, anguila en suc i xapadillo i, sobretot, tot i la calor humida que tenim, hem menjat “calent”, col, arròs i fesols, i ens han caigut les llàgrimes de plaer i de felicitat. Ara, en arribar a Tarragona, bondat total… 

Ens n'anem a Deltebre

Sempre sento aquell aire sensible, aquella emoció especial i profundament sentida, cada cop que tenim a bé anar a passar uns dies al Delta de l’Ebre (Deltebre). La família, algun amic que encara aguanta com jo i el poble en si és tot plegat un centre d’atracció que em fa sentir d’allò més bé. Aquest mateix sentiment el comparteix la Teresa que, com jo, som fills d’aquesta terra tan única, tan diferent i que mai deixarem d’estimar. Bé, ja us aniré explicant alguna cosa d’aquesta nova estada, el lloc on varem néixer feliçment. Ara el Delta és meravellosament verd… 

Vida i natura

Un cel de blaus, que pinta el mar… de blaus. Una primavera, que ja comença a fer estiu, pinta el bosc de verds i, quan parlem de verds, penso en el País Basc, però sobretot amb el Delta de l’Ebre, Baix Ebre, Deltebre… Allò de tots els colors del verd els veig als arrossars, és com un mar de verds que el sol sembla fer-los lluir amb tota intensitat. Vida i natura de verds i blaus…

Sorpresa!!

La sorpresa ha estat consumada, turbot, gambes i quatre musclos han fet un suquet espectacular. Com sempre la Teresa ha estat magistral i el vi blanc de Gandesa de 14,5º ha acompanyat meravellosament. La reacció del nostre fill ha estat l’esperada, tot confirmant que els menjars de mama, com ell sol anomenar, són una cosa única. De postres hem menjat un pastisset fet amb cabell d’àngel i amb la recepta de les nostres mares. Bé, ara cap a Tarragona i se suposa que farem bondat, que ja toca…

Passejant per Deltebre

Avui he fet ciutat, vull dir que he caminat per l’interior de Deltebre, he anat a recordar els llocs que m'eren més habituals a la meva infantesa, l’escola del Centre, el Salat, on anàvem a jugar a fútbol, i el pont del canal, des d’on ens tiràvem de cap al canal. Llàstima que el dia no acompanya gaire, ja que fa una mica de vent que és frescot, però igual he pogut fer la meva passejada que m’ha omplert de molts bons records. Demà dijous, i amb les mones i els pastissets fets, marxarem cap a Tarragona. Bona Pasqua a tothom, amb salut, pau i bé!!

Seguim al Delta

He anat a fer un tomb fins al riu, el riu Ebre, evidentment, que per mi és una delícia mirar com baixa, prou ple i pausadament. Avui dinarem tard, el Pere surt a quarts de quatre de la feina i hem decidit esperar-lo per dinar junts. Avui és el dia que fem “calent”, és allò de l’arròs, col i fesols amb alguna cosa del porc, a nosaltres, si n’ha pogut trobar, ens agrada amb cua, o sinó amb galta o peus també queda prou bé. He fet una bona caminada pels horts i per la vora del riu, aquí tot és molt pla i es passeja força bé i, sobretot, molt distret, recordant temps passats estimats. Demà toca fideuada…

Uns dies a Deltebre

Diumenge de Rams, sempre ho he viscut com una entrada triunfal al meu poble, allí m'esperaven els pares, els amics i fins i tot alguna nena que hauria arribat a estimar-me. Ara seguim anant al poble i passarem tres o quatre dies, farem mones i pastissets tal com les feien les nostres mares. També gaudirem d’allò que el nostre fill diu “menjar de mama”, com l’arròs, col i fesols, o la sípia amb patates, però a més aquest any li tenim preparada una sorpresa que se la trobarà a la taula i esperem sorprendre’l adequadament. Bé, uns dies a Deltebre, sempre un plaer reviure els orígens, cada pam de terreny és un record guardat al cor…

Un niu al pati

Al pati de la casa del poble, tenim un llorer, el Pere l’ha podat i n’ha tingut bona cura, i s’ha fet molt bonic. Aquests dies ha fet neteja del pati i ha descobert un niu a mitja alçada del llorer, amb un parell d’ous del color de la maragda que, pel que sembla, són de merla i ahir ens va ensenyar una foto del niu amb un parell de pollets que obrien una boca impressionant. El Pere va veure damunt d’una petita teulada d’un veí una merla negra, que segurament devia ser la mare dels pollets i senyora del niu. No cal dir que en Pere ha estat cuidant i protegint el millor que ha pogut tot el procés. És un molt bon animalista…

Fa fred

He vist i he olorat una rosa vermella que feia olor de rosa i he recordat les de la mare que, fins i tot ara, encara són una delícia. Passejo per Tarragona, fa fred i un airet una mica punyetero encara fa augmentar aquesta sensació. Noto una diferència entre el fred de Deltebre i el de Tarragona, diria que allà baix és més humit, ja que la presència d’aigua de l’Ebre, els arrossars i evidentment el mar, així ho condicionen. A Tarragona el fred és menys humit i, si et tapes bé, no et penetra fins als ossos, com passa al meu estimat poble de Deltebre. Fa fred, ara és el temps...