La violència en el segle vint-i-un té data de caducitat, fa mal als ulls i a les orelles, a la pell, a les paraules. Desfermada, terrible, que ve de molt lluny, d’altres èpoques, d’altres lluites. Torcen braços, trenquen tendons, arrenquen els cabells dels homes, fereixen ulls, colpegen cames, caps y esquenes. Les forces d'ocupació fan mal per fer-lo, amb una ràbia que neix molt al dedins de l'ànima, tan negra com carbó de l’infern. “
A por ellos”, ha dit Espanya, i ells, devots, obeeixen les ordres, potser s’excedeixen i toquen l’entrecuix i els pits de moltes dones, perquè són dones independentistes. Porten cuirasses, porten cascs, porten porres, llancen bales de goma i gasos lacrimògens. Que en són de valents obrint celles, ferint rostres! En són els molt covards! Que no tinguin descans!
Pius Morera (Igualada, 1942)
