Música de bosc

La mar en calma i la lluna crescuda, diria el poeta, però jo me n’adono que les fulles dels arbres es mouen lentament, semblen una manifestació directa dels batecs dels seus cors. La ratlla de Sant Martí sembla una porta lluminosa que ens porta al país de la natura viva. Un bosc de pins i alguna alzina, i farigola i romaní, espígol, lavanda, i les fulles bategant al ritme de tota l’emoció de cada cor. Uns esquirols juguen pel tronc d’un pi pinyoner, mentre uns ocells en festeig acompanyen amb els seus sons aguts la sempre magnífica música de bosc… 

Gossos

Diuen que són l’amic de l’home i realment són, gairebé sempre, una companyia molt agradable, nobles, fidels i sempre molt carinyosos i agraïts. La Teresa sempre em parla de la seva Blackie, que l’esperava a la parada del bus quan ella estudiava a Tortosa. Recordar al nostre Rex, ja al pis de Tarragona, és tota una emoció plena de records entranyables. La gosseta que té ara el Pere, es diu Ayla i és tremenda, molt moguda, incansable, però amb ell fan molt bon joc i és un encant, també té al Magus que és la bondat i la paciència total, sobretot amb l’Ayla. Per acabar una foto amb el gosset d'un amic, no em direu que no és una meravella...

Fa un dia esplèndid

Camino pel port del Serrallo, un cormorà es capbussa i surt uns deu metres més enllà, sembla que m’acompanya, també deu saber que soc un senyor gran, tal com ho fan els coloms i les gavines, i fins i tot les llisses, que se m'apropen per cercar alguna cosa per menjar. Arribo on atraquen els iots, també hi ha un vaixell anglès, que és escola i, de fet, es veuen alguns alumnes fent pràctiques en diferents activitats. Fa un dia esplèndid, calor, cal plantejar-se deixar la jaqueta, tot i que és molt fina, i agafar la gorra per al sol i les ulleres.  

Xerrades sense malícia

Hi havia un programa de ràdio que s’anomenava així, i això em fa pensar en què la mare parlava amb les flors dels seu petit jardí del pati, sobretot amb les roses blanques, per les que tenia una especial consideració. L’àvia ho feia amb les gallines per agrair-los la posta d’ous i, sobretot, quan li sortia alguna llocada, que es posava molt contesta. El meu padrí també xerrava molt amb un matxo guit, que sempre tenia les potes del darrere damunt del carriot, però era molt simpàtic i se l’estimava molt. Per acabar recordo que jo també jo també parlava amb el Rex, el meu gos, i ell em responia amb els seus ulls plens de comprensió. Sí, sí, són xerrades sense cap malícia i molt complaents i relaxants… 

Pura vida

Un camp de blat recent segat ple d’ocells amb la bogeria del festeig, la cridòria és fins i tot agradable. Un tancat amb cavalls solts, estan bonics i semblen ben alimentats, n’hi ha un de negre amb el que m’agradaria fer un passeig pel bosc. Uns cent metres més enllà, hi ha l’alzina centenària on sempre descanso a la seva ombra tan acollidora i generosa. Prop està la font amb una mica de bassa plena de nenúfars amb boniques fulles per on es passegen les granotes, tot i raucant també sons de festeig. Pura vida, pura natura, sublim, genial… 

Vaig poc a poc

Ja no puc córrer, potser no em cal, vaig pas a pas, lent, i m’aturo fácil per contemplar la flor del camí que ha sortit espontània a un racó d’una paret romana, que tant admirem. Faig la parada obligatòria, per veure les moreres del pati de l’escola del Serrallo… i penso i recordo els cucs de seda que criàvem a la meva classe de quart de Primària fins que feien el capoll i quan en tenia un per cada un s’acabava tot el procés. Vaig, ara poc a poc, i em recreo amb el passat i el present, i tinc temps per fer-ho amb tranquil·litat…

Jardí del papagai

Darrers sospirs d’admiració per Peníscola… Avui hem fet una sortida molt maca al "Jardin del Papagayo", una mena de zoo on, a més de tota mena d’ocells, hi ha també tortugues de totes mides, lèmurs amb unes cues precioses, cangurs, algun amb el seu fill a la bossa, i algun capibara gran i amb uns bigotis ben remullats. Abans d’entrar hem comprat una bosseta de menjar per als ocells i he gaudit de veure’ls menjar a la meva mà, fins que una mena de lloro vermell se m’ha cagat a la mà. No he pogut per menys de pensar en allò de què no cal matar a la mà que et dona de menjar. Bé, val molt la pena, tant pels animals, com per la vegetació i també per l’ambientació i la preparació per les excursions de la canalla…

Abeuradors

Escoltava per la tele que en alguns llocs estratègics havien posat uns abeuradors perquè puguin beure la fauna salvatge, em sembla perfecte i em fa sentir molt bé. Em passa el mateix quan, en els meus passejos al llarg i ample de la ciutat de Tarragona, veig que hi ha algun lloc on alguna ànima bona i generosa posa aigua i menjar pels gats del carrer. També hi ha alguna font de la ciutat que té algun bon abeurador perquè puguin beure els gossos i, fins i tot com he vist avui, uns ocells que es feien un autèntic bany. És edificant veure les actuacions de la bona gent…

Amb tu pertot arreu

Anar amb tu pertot arreu i romandre palplantats al mig del bosc contemplant el vol dels esquirols, en plena i sana juguesca entre pins pinyoners. I no diguem per la vora del riu i veure com salten les llisses mostrant, sembla, un gran plaer per la visita. Veure els ànecs i els flamencs i els camallargs i tots els verds del món que et mostren els arrossars és la visió espectacular de la meravella de la creació…

Esquirols

Resto palplantat contemplant un pi pinyoner, però la meva curiositat està amb els petits esquirols voladors, que mai havia vist tan prop. Salten de branca en branca, d’arbre a arbre i fins i tot pel terra juguen amb una pinya seca i sense fruit. D'altres van pujant pel tronc del pi, sembla que fan el joc d’amagar-se i retrobar-se, els que van al davant són molt més grans, deuen de ser els pares, molt protectors ells…

La gata havia gatinat

De petit m’agradava molt veure els animalons que l’àvia tenía en llibertat al seu pati. Les oques, alguna llocada d’aneguets, algun mut negre preciós i, fins i tot, una vegada vaig veure que a un racó, entre un arbre i un paller, una gata havia gatinat, com diria Salvador Espriu, i ho vaig poder veure de prop.Una tarda que plovia una mica vaig veure com la mare anava traslladant, un a un, als gatets a un lloc cobert, l’espectacle era edificant i molt entranyable, els feia un petit mos al coll i els anava posant un al costat de l’altre fins que els va poder salvar a tots, genial…

Passa un gat

Son quarts de dotze de la nit, m’aixeco a mirar per la finestra, calma total, a molts pisos de la plaça ja es comencen a apagar els llums, demà és dia de calçó vell, com deia la meva àvia. Passa un gat negre, preciós, gran, sembla una pantera, i ho fa amb parsimònia, trepitjant suau i silenciosament, amb els coixinets de les seves potes. Resto meravellat de l’elegància i la bellesa de l’animal, passa lentament, pas a pas, es deixa mirar i admirar com cal…

Tenir un cavall

M'hagués agradat tenir un cavall, viure'l de prop, tenir-ne cura i aprendre com fer-ho. Sempre he tingut una certa debilitat per aquest animal tan espectacular i de tan bona companyia i utilitat. M'hagués agradat aprendre a muntar, anar al trot per la vorera del riu, fer un tomb per les platges del meu poble i, després, donar-li bé de menjar i tenir-lo sempre fresc i net i ben disposat a passejar…

Biologia

Sempre he pensat que el nostre fill Pere hagués estudiat Biologia, sobretot per la seva afició a tota mena d"animalons. Unes papallones, unes marietes, uns capgrossos, o unes petites granotes, o alguna tenca petita que podia agafar quan anàvem a la recerca d'alguna cosa, ell intentava alimentar-ho a casa i, ja de petit, tenia una mena de zoo infantil improvisat. Recordo que al pati tenia una petita bassa, on observava tota la metamorfosis de la granota. Bé, no ha estat així, que sigui per a bé!!

El pati de casa

Palplantat al mig de l'era, recordo el pati de casa de quan jo era petit… Em feia gràcia que alguns animals anaven solts, algun tenia el seu espai, un paller on podien les gallines i, fins i tot, algunes és posaven lloques, el porc que matàvem per a casa i els pernils que posàvem amb sal i uns sacs d'arròs per fer pes, un parell d'oques molt cridaneres, alguna muda, alguna ànega, algun collverd preciós, elegant…

Mirar la muntanya

No, no és un parlar per parlar, m'he quedat extasiat mirant la muntanya des de la terrassa de l'hotel, és prop i hi ha diferents tonalitats de verds i diferents alçades d'arbres i herbes. S'escolten sorolls d'esquelles, són ovelles que van muntanya amunt, també al peu de la muntanya hi ha un tancat, on un parell d'eugues també porten esquella, a més a més hi ha un parell de poltres petits, un és molt petit, preciós, de potes llargues i cap de nadó que encara mama… 

Sons de vida

He escoltat soroll d'aigua corrent, el riu Ter neix per aquí prop, baixa cofoi i eixerit degut a les darreres pluges, que per aquí sembla que han estat generoses. He vist vaques en llibertat, són com una mena de debilitat per a mi, m'encanten, sempre m'aturo a veure-les de prop, també he vist ovelles esquilades, sense llana, però igualment campant lliures pels verds propers al seu estable. Són sons de vida de la comarca del Ripollès… 

El riu Francolí

El riu Francolí està sense aigua la major part de l'estiu, però en el seu tram final, n’hi ha una mica, gairebé tota de mar, que presenta un aspecte i uns sons propis del Delta de l'Ebre. Així, per les canyes pots escoltar, i fins i tot veure, el nyequejar dels ànecs, o el raucar de les granotes… Hi ha vegades que quan baixo la brossa als contenidors que són prop del riu, escolto sons com si fos al meu estimat Delta de l'Ebre… 

Coloms, llisses, gavines...

Fa temps que no dono molles de pa als coloms ni a les llisses del port del Serrallo, i em sap greu perquè m'ho passo bé. Els coloms i les tórtores, quan em veuen seure als bancs habituals, s'apropen i gairebé em saluden esperant la seva recompensa, i les llisses, això de les llisses és espectacular, ja que quan els llenço trossets de pa, també es conviden a la festa les gavines i entre llisses i gavines s'arma un bon rebombori que em resulta molt divertit. Això és exercir de jubilat com cal… 

Un gosset blanc

Un gosset blanc, preciós, amb un pèl que sembla de cotó fluix em fa pensar en allò que deia Juan Ramón Jiménez de Platero: "Se diría todo de algodón, que no tiene huesos", la cua aixecada cap al davant i uns ullets que completen com cal aquella careta de perdó, que a mi m'agrada tant. En certa manera, em recorda a la Luna, la gosseta de la meva bona amiga Lídia, que és un sol d'animalet, preciós. És curiós, però sempre que veig un gos, sigui de la raça que sigui, m'atrau i me'l miro i admiro com cal, sempre…