Estiu

Un desig de pluja fina i fresca, una ombra d’arbres de fulles que deixen passar una brisa suau que sempre ens acarona com cal… Una música de Mozart, amb tot ben mesurat per aquest geni al que anomenaven el matemàtic de la música… El mar, la mar, com vulgueu, aquella visió des de la finestra com un cel aigualit i ple de blaus amb roses blanques… El riu, l’Ebre evidentment, a la seva part final, a Deltebre, on el mar surt per abraçar-lo i les daurades i els llobarros fan excursions fins Amposta per demostrar l’eufòria i el plaer de la trobada… La nit, una nit de lluna plena del mes de juliol, una copa de cava, un saxo proper i la parsimònia de les onades… 

Dinar de Sant Pere

Gran dia, gran dinar, molt bona companyia, han vingut els joves, la cunyada i la nostra bona amiga de Tarragona. Hem dinat al Restaurant i Arrosseria Va De Gust, on fan un arròs de llamàntol molt aconseguit, on els entrants i fins i tot les postres també estan a un gran nivell, i l’atenció al client potser una mica “sobreactuada”, també cal valorar-la com cal. Sempre és un plaer retrobar-te amb la gent que estimes, amb una taula amb bones viandes, però sobretot ens ha omplert el plaer d’estar junts. Gràcies per aquest gran dia, família… 

Demà, Sant Pere!

És el nostre Sant, del pare que l’anomenaven Pedro, jo soc Pedrito, el fill de Pedro del metge (l’avi era metge) i el nostre fill que es diu Pere, tal com ha de ser. Bé, sempre ha estat festa gran a casa nostra i la mare feia meravelles que, des de la nostra humilitat, encara em semblaven més aconseguides. Recordo, com no, els seus canelons d’estiu, presentats en un plat gran, que tenien forma d’una margarida i, a més de l’espectacle visual, eren boníssims. Recordo al pare a la porta de casa quan ens esperava per a dinar i, quan veia arribar el cotxe, entrava a casa per a parar la taula. També em ve a la memòria,l’ampolla de Dubois que sempre portava l’oncle Joanet a qui convidàvem a dinar. Bé, són tants els records i tantes les absències presencials que, en aquest dia, la meva felicitat té un gran compromís en el record de la família, cadascú té el seu moment del feliç regal de l’abraçada. Felicitats Pedro, suposo estaràs feliç amb la mare i et farà un remenat de tomàquet amb ous. Felicitats Pere, sempre has estat allò que ens mou a fi de bé i un fill respectuós i amb sentiments, una sana i bona persona. I jo us dono gràcies a tots per existir. Feliç Sant Pere a tothom, que la foguera creme tota maldat… 

L'amor és...

L’amor és fet de somriures fins i de comprensió, de silencis expressius i de mirades amb ulls de lluna plena. L’amor és fet de cants de bosc, cants de fulles de pi per als sons aguts, amb algun refilar d’ocell enamorat que emociona la sensibilitat de l’ambient. L’amor està fet de dues mans que s’exploren i un cafè que aromatitza el desig. L’amor és la pau de la complaença, l’esperança plena, la realitat pura. L’amor ets tu, i per tu jo, som nosaltres dos, que potser sense saber-ne massa, hem après el toc subtil de la creativitat i de la màgia d’estar junts… 

Som a Elx

Hem baixat a fer un tomb per Elx… prop de l'hotel tenim la Basílica de Santa Maria, on hem fet algunes fotos, després hem fet una cerveseta, a peu de carrer, ja que aquí no fa la calor que hem trobat pel sud. Hem dinat al Trastero, molt bé, molt original, a base de "montaditos", que semblaven fets de la cunyada, la qual cosa vol dir rebons. Hem anat a veure el Museu Paleontològic, que ens ha agradat molt. Bé, dia rodó, ara ja som a Castelló, demà a Tarragona, dormirem a casa, “mi casa”... 

De Granada a Elx

Granada és un lloc d'on un no marxaria mai, les tapes són espectaculars i la gent transmet allò tan ferm de l’alegria andalusa. Seguim tornant, hem parat a fer un cafè, no era dolent, i hem anat a dinar a Llorca, on he menjat un salmorejo amb pernil, molt bo, i unes sardines a la planxa que a mi sempre em resulten atractives. De postres, un refrescant com la síndria i un cafè que no era dolent 2. Després ja hem posat la drecera cap a Elx, amb totes les palmeres del món emocionades al nostre pas. Ara som a l’hotel, són les cinc de la tarda, hotel “Elche Centro”, més tard sortirem a fer un tomb i prendre alguna cosa. Demà dormirem a Castelló, que ja es prop de casa... 

El cafè i jo

Cadascú tenim les nostres manies, per a mi un bon àpat ha de tenir un bon vi català, un pa de forn de llenya, unes postres casolanes adients i tot això ha d’estar rubricat amb un bon cafè. I aquí si que em costa Déu i ajuda trobar un cafè al meu gust, i mira que ho demano gairebé amb una oració de ritual preparada i mesurada a l’abast de qualsevol capacitat: “curtet, concentrat, mitjà tasseta, ristretto no expresso”, doncs no hi ha manera, a molts llocs no et fan cas, a d’altres no saben fer-ho i també hi ha llocs on el cafè no val res. Bé, ja som de tornada, anem poc a poc, avui fem nit a Granada, anirem de tapes i demà anirem a dormir a Elx. Estem molt satisfets del viatge, tot i que hem fet un fotimer de quilòmetres… 

Pensaments

A trenc d’alba somriuen les rosades. Nou dia, nou regal, nou principi d’allò que mai voldré el final. Ha estat una nit de son i somnis, aquest cop no els recordo, però dubto que superin el dia a dia d’un jubilat que, sense arribar a comercialitzar la dignitat, conviu feliç una existència plàcida i plena. Plena plenitud de senectut, on et complaus en complaure, on t’ho mires gairebé tot d’una altra manera que inclou, en gran manera, la comprensió generosa de tot plegat. A vegades som tan pobres que només tenim cèntims, i ni així podem gaudir de la sublimitat de l’existència. Bé, són pensaments lliures des de Huelva. Parlant de Huelva, avui hem fet una ruta força interessant, hem sortit després d’esmorzar, amb un itinerari ja preparat, per passar per San Juan del Puerto, el Emirato de Niebla, Rociana del Condado i Almonte per acabar a El Rocío, lloc singular a la vora d’on comença el Parc de Doñana i on es troba el Santuari de Nuestra Señora del Rocío. Un dia espectacular… 

Una mica de Portugal

Aquí a Huelva observo una mica de bona parsimònia, la gent, a partir de les nou del vespre, omple el carrer Pablo Rada i les tapes, els vins i les cerveses es mostren generoses i atractives com mai. Un diria que la gent, en general, viu bé, o potser només són alguns, o potser són els de sempre, bé, encara em faré un nus, però el cas és que fan tot el goig del món. Avui hem anat a Isla Cristina i hem entrat al Portugal, on hem visitat una mica la ciutat de Faro, hem vist la catedral, hem fet alguna foto dels voltants i hem dinat aquí mateix i, miracle, el cafè era bo i la carn a la brasa també estava prou bé. Bé, demà toca El Rocío, que és molt bonic, diuen… 

Cant a la Teresa

Sento la veu del silenci, m'explica vivències, records, pures emocions que, amb la Teresa, tenen el matís de l'excel·lència. Ella posa ordre a la llibertat convertint-la en quelcom semblant a una successió d'esdeveniments que semblen dissenyats pels fats de la felicitat. Parlant de disseny, la programació que ha fet del viatge és tot un cúmul d'encerts que sembla que l'hagi muntat el mateix alcalde de cada poble. Per això sento la veu del silenci en forma de constància i dono gràcies al cel de ser part generosa d'aquell món que la gaudeix…

Muelle de las carabelas

Hem tornat a esmorzar xocolata amb xurros i hem anat a veure la catedral. Després ja hem anat directe cap a La Rábida, on està el Muelle de las Carabelas i les hem pogut veure i fotografiar perfectament. Després hem anat a dinar a Palos de la Frontera, on hem menjat un seitó molt bo i una carn a la brasa realment bona. Bé, molt bonic i tot ben preparat per al turisme, amb alguna zona d’aiguamolls on hem vist un ànec que ens ha vingut a saludar. Cap allà a les quatre ja érem a l’hotel, migdiada i partit, on Espanya està jugant un gran partit de futbol. Demà intentarem arribar a Portugal... 

Huelva

Aquí hi serem quatre dies sencers, avui toca visitar la ciutat, després farem diferents sortides per les proximitats que són realment molt atractives. Per començar bé el dia hem esmorzat xocolata amb xurros que, segons diuen, són els millors de Huelva (boníssims), i ara anem al fer un tomb, ja que tenim l'hotel a un lloc molt cèntric i podem anar caminant gairebé per tot arreu, per veure El monument i la casa de Colón, l’Ajuntament, el monument de la Virgen del Rocío i el Museu de Huelva. A tres minuts tenim tots els bars de tapes i vins, sembla que estiguis al carrer Laurel de Logroño o al Tubo de Zaragoza, però amb el seu estil propi. Anit vam sopar al Rincón i va ser molt bo tot, avui hem dinat al Tapeito i també genial, en provarem un cada nit… 

Sevilla

Diria que Sevilla és l’expressió de l’alegria andalusa. Hem aparcat davant la porta de la Plaça d’Espanya, la Teresa, metòdica, ordenada i previsora, ho tenia tot a punt, hem fet fotos, sobretot a l'apartat de Tarragona, i després hem visitat l'aquàrium de Sevilla, que l’hem trobat molt ben ambientat i amb molta varietat marina molt interessant. Hem dinat al restaurant Muelle 21, al mateix edifici de l’aquari, on ens han servit un pica pica variat i un arròs del senyoret, que no és com el nostre però tenia la seva gràcia. Un zero al cafè, com sempre. Bé, ja som a Huelva, aquí hi estarem cinc nits... 

Un parell de nits a Còrdova

Córdoba em sona a “cante hondo", a "quejido" i a "sombrero cordobés”, a toro i torero, tot i que sóc antitaurí, i em sona a "salmorejo" i a cua de bou i a unes postres de cabell d'àngel exquisides. Hem sona a Mezquita, amb la seva varietat d’arts i cultures, però sempre interessant i valuosa. Córdoba em sona a cavalls enganxats al carro, o no, per anar a passejar, com allò més natural d’aquestes terres, i em sona a una parla especial plena de simpatia, on tots aquells que estimem i respectem les llengües tenim sempre oberta una finestra d’admiració. Córdoba, Sevilla, Granada, Huelva... Andalusia és molta Andalusia, i a nosaltres ens encanten els comportaments i les seves maneres d’expressar-se. Dos nits a Córdoba, per gaudir d'un dia sencer per visitar-la. Així, hem pogut passejar tot fent una ruta a peu visitant diferents indrets (Puerta de Almodóvar, Casa Andalusí, Sinagoga de Còrdova, Capilla Mudéjar de San Bartolomé, Puerta del Puente i Puente Romano sobre el Guadalquivir) per acabar visitant la Mezquita-Catedral. Molta calor, amics, aquí 38º a les set de la tarda, però per tot arreu hi ha aire condicionat… 

De Albacete a Ciudad Real

Hem esmorzat a l'hotel i hem anat a Tomelloso, on hem fet alguna foto i hem pres una cerveseta torrada. Després hem posat direcció cap el Campo de Criptana on hi ha uns deu molins de vent que els conserven bé i els tenen a punt per fer la foto para la història. Hem dinat “callos con garbanzos”, que estaven deliciosos, i després ja hem posat marxa cap a Ciudad Real, on hem arribat sobre les quatre de la tarda. Ara ja som a l’hotel NH Ciudad Real i anirem al fer un tomb per la ciutat, farem i penjarem fotos. Bé, demà cap a Córdoba… 

Albacete

Hem sortit de bon matí, després d’esmorzar al bar de baix de casa i hem anat directe fins a Xiva on hem dinat al restaurant El Canario, una mena de local social, molt digne i acollidor, que ens ho han fet molt bé, bon cafè i bona gent. Després ja hem enfilat cap a Albacete, a l’hotel Europa, on ja estem instal·lats i preparats per veure el primer partit de la selecció espanyola, que té alguns jugadors del Barça i això sempre ens atreu. Després anirem a fer un tomb per Albacete i farem un berenar sopar en algun lloc. Demà cap a Ciutat Real…

Un tomb per Andalusia

Tornem a estar de cama enlaire, aquest cop un viatge per Andalusia que durarà uns dotze dies i que inclou ciutats com Sevilla, Córdoba o Granada, però la idea és passar uns quatre dies a Huelva, perquè així podrem visitar el sud de Portugal i, si s’escau, el parc de Doñana, que sempre ens fa il·lusió ja que com som de Deltebre sempre podrem trobar alguna semblança. Bé, no patiu per la calor, al cotxe i als hotels hi ha aire condicionat. Ja anirem explicant coses i penjant fotos… 

Cal tancar els ulls

A vegades, cal tancar els ulls i deixar-se emportar per allò que podria ser la cançó de la teva vida, escrita en un pentagrama de fulles de bosc i amb notes d’ocells en festeig com tant m’agrada dir a mi. I, en la foscor, pots veure el mar i, allí, la seva música de parsimònia, la pluja que tecleja tota l’escala de sons aguts i greus i el vent que destrossa la calma en pau d’un mar que, durant el dia, lluirà el seu immillorable blau de cel. A vegades, cal tancar els ulls i des de la puresa de la reflexió és quan es veu més clar... 

Cercar l'amor

Jo no vaig cercar l’amor, el vivia gaudint de l’entorn familiar i laboral, amb algunes amistats que m’omplien amb plenitud, eren unes relacions de bons amics que semblaven ja ser suficients. Però un dia, quan un era pel regne de la seva normalitat habitual, l’amor em va trobar, era un amor diferent, molt especial, únic, allò que mai havia sentit ni viscut. Era una carona plena d’ulls, era una culminació de la infantesa, era una innocència intel·ligent, un ànima plena de llum que em va abraçar al mateix temps que m'abrasava per seguir fins avui en plena incandescència. L’amor ens va trobar i ens va unir per sempre més... 

Adeu "Hola, ola"

Aquest proper diumenge tanca les portes el bar “Hola, ola” del Serrallo, que ha estat el nostre esmorzador més important d’aquests darrers temps. La parella que ho ha regentat, a cops amb la col·laboració de la seva filla, són un encant de família que es fan estimar per la seva senzillesa i aquella condició d'entranyable que jo només sé veure en la bona gent. Afortunadament, tanquen aquest i n’obren un altre al carrer Torres Jordi, més cèntric i, a més, prop de la piscina i del pavelló poliesportiu, la qual cosa dona la possibilitat de més clients. Nosaltres ho tindrem més prop. Els hi desitjo molta sort, mereixen el bo i millor de la vida... 

Un cor enamorat

T’ho diré a cau d’orella i potser t'arranca un somriure, i a mi em semblarà que la rosada és perfumada i de colors, i la brisa suau de juny farà que la parsimoniosa música de mar tingui un caire més alegre, més a l’hora i al temps dels batecs del meu cor sempre enamorat, com diria el poeta, fins i tot de l’amor. No escolto música d’escola, avui fan vaga, però a la nit escoltaré el raucar d’una granota i algun so planyívol d’algun ànec, aquí al final del riu Francolí, i jo pensaré que soc al Delta, a Deltebre, una gran terra… 

El Sant Pare

Diuen que la resposta cal cercar-la en el vent, dins del vent, diu la cançó, però jo més aviat escoltaria la veu del cor, on també una altra cançó diu que tenim una llum que cal deixar brillar… Bé, potser us preguntareu a què venen aquestes reflexions i és que he estat escoltant alguna estona les paraules del Sant Pare, tant a l’arribada com als bisbes i al congrés dels diputats, i em sonen d'una qualitat humana total, com a extretes dels drets humans i que no són pròpies ni exclusives d’una religió determinada, això és universal i valen per a tots, només cal ser un ésser humà. Ara és a Barcelona per inaugurar la Torre de Jesús de Gaudí. Les seves paraules, algunes en català, són sempre mesurades, oportunes i molt assenyades sempre. Li desitjo molt bona estada...
 

La vida és poesia

Veig la matinada en cada teulada on la meva vista encara arriba, abans potser esperava allò de què qualsevol nit pot sortir el sol. Bé, de moment contemplar la rosada damunt la gespa que acarona la desembocadura del riu Francolí tampoc està gens malament. També, de bon matí, he estat observant com les orenetes fan viatges, sense aturar-se gens, cap al niu que tenen a la finestra que dona a la plaça on els petits amb la boca oberta esperen la seva ració de mosquits. Bé, la vida és poesia, a vegades no tant… o si. 

Diumenge gloriós

Han vingut els joves i hem anat a esmorzar al “Hola, ola” on el nostre bon amic alemany ens ha preparat els seus entrepans especials que són deliciosos i, a més, postres amb bon cafè i rebosteria especial de la casa, amb domini de bona xocolata, tal com ha de ser. Hem xerrat una mica amb el Pere i la Mabel, els hem donat algun petit record del viatge a Orpesa i els hem explicat com i on serà el proper viatge. Quan venen aquesta parella, tan especial per a nosaltres, el dia s'omple de llum i plenitud total... 

Som a casa

Tarragona enamora, absorbeix, encisa, aquesta ciutat té àngel, té pau, té història, aquella que ens va il·lusionar de joves i ens ha permès viure el somni de la realitat completa. Bé, mai em cansaré de llençar tota mena de bones flors a aquesta Imperial Tàrraco del meu cor. Som a casa, hem fet una setmana llarga de cama enlaire i ara cal descansar una mica, també menjar de manera més racional i agafar forces per al proper viatge, que serà molt aviat i una mica més llarg. Ja ho anirem contant, de moment només esmentar que ens fa molta il·lusió... 

Les nostres rutines

Dintre del relax i de l'expectativa de la descoberta de noves emocions, portem uns dies on hem canviat els horaris, l’alimentació i gairebé totes les nostres rutines habituals. De totes maneres mai perdrem allò que et dona la llibertat per decidir. Mai renunciarem a la calma i el temps per contemplar una flor que ha sortit miraculosament a una paret abandonada. Sempre tindrem un temps per deixar de fer una cosa bona per fer-ne una de millor. Contemplo la gent que va a la platja, sembla que saben molt bé on van, els observo prop de l’aigua, sembla que han conquerit la glòria, fan cara de pau, de fi de cursa, gairebé plàcida tardor... 

Xerrada nocturna

Una música de saxo i violí, una lluna que es banya al mar de nit i una copa de cava que ho certifica i beneeix tot. Un silenci que no calia i un somriure com a millor cloenda del millor moment. M’encanta veure a l’heroi feliç, convençut i protector, sembla tenir ales i peus d’ocell, sembla portar la branca al bec, posa palla al niu i piula feliç i content a l’arbre que l’acull i a la parella que l’estima. He vist l’aigua pura i cristal·lina d’un riu de muntanya i, com diria el poeta, els arbres s’estan mirant en ella, bonica imatge… 

Hotel Magic Sports

Aquesta cadena d’hotels es recrea amb una temàtica determinada i el Magic Sports, en el que estem nosaltres ara, ho fa amb els diferents esports, la nostra habitació es recrea amb l’automobilisme, però n’hi ha de diferents esports. Altres hotels es diuen Magic Fantasy i Magic Games, i tots estan decorats segons allò que representen. Bé, el bufet és prou digne, molt variat i de qualitat. Ahir vam fer un tomb pels voltants de l’hotel i ens va sorprendre el trencadís variat i molt artístic que es troba per tot arreu, fins i tot al peu de les faroles de la llum hi ha trencadís. Bé, tot això és terra de vacances, suposo que a l’estiu no es deu poder viure, però ara és un plaer poder ser per aquí… 

Vila-real

Hem esmorzat xocolata amb xurros i cap a Vila-real. Em feia gràcia veure l'Estadi de la Ceràmica, una preciosa construcció de color groc on l’equip de la ciutat sol practicar un molt bon futbol. Hem pres un cafè a la Taverna Milagros i hem anat a posar benzina a un Carrefour. Després hem anat a visitar la Basílica de Sant Pasqual que, tot i que ens ha costat molt aparcar, encara hem pogut fer alguna foto. Per acabar ens hem apropat al la desembocadura del riu Llinars, on sembla que hi ha algun observador per veure ocells, però havies d’anar alguna estona caminant, feia massa calor i ho hem deixat córrer, de totes maneres el paisatge de xiprers i altres arbres és prou bonic. Bé, demà dia de reflexió i alguna compra i divendres cap a Tarragona… 

Avui, Onda...

L’objectiu era visitar el seu espectacular castell, perquè es pot arribar en cotxe gairebé fins a la porta i és de fàcil accés, hem fet fotos, també de les vistes des de dalt del castell. Després hem anat a veure el Museu de Ceràmica del Taulell, de Manolo Safont, on hi ha, com diuen ells, taulells d’una gran bellesa artística i de diferents èpoques. Per acabar hem anat a veure el Santuari de Nostra Senyora de l’Esperança, molt fàcil d’arribar i amb un santuari molt reverenciat per la població. Bé, ha estat un matí molt agradable i profitós, hem fet moltes fotos maques per recordar-ho. Demà toca Vila-real, veurem què tal... 

Les Coves de Sant Josep

És un lloc màgic, preciós, amb un dels rius subterranis més grans d’Europa i amb un recorregut amb barca de més d’un quilòmetre i, després, un passeig caminant d’uns 250 metres més. Com sempre la Teresa ho tenia tot a punt, la distància fins La Vall d'Uixó, l’horari, les entrades comprades i a les 10 del matí ja érem a la porta i hem estat els segons d’entrar, després d’un grupet d’anglesos. La visita dura una hora aproximadament, a una temperatura constant d'uns 20 graus que es fa molt agradable, la barca avança perxant i quan l’aigua és molt profunda s’ajuda amb el sostre, precioses estalactites i roques de formes originals fent de tota la visita un lloc que val molt la pena de conèixer…