Coses meves

M’encanta veure com brolla l’aigua de la font, clara, neta, fresca i regalada, es va obrint pas i donant vida i bellesa a l’entorn. Observo un camp d’arròs a finals d’agost i recordo la feina dels pagesos que ho han fet possible i, encara més, penso amb la condició gairebé infrahumana d’aquest tipus de feina que, afortunadament, ha anat evolucionant i ara la maquinària ho fa tot més lleuger. Soc feliç de somiar amb un món millor, però ho tinc molt complicat, no hi ha cap notícia que faci pensar amb alguna actuació on el sentit comú mostri la seva destresa, però mai perds l’esperança… 

Pluja de justícia

A Tarragona plou bonic, amb parsimònia, fins i tot plou i fa sol, i ho fa amb una certa constància que es veu que es perllongarà encara uns dies més. Pluja… i un pensa que, posats a fer, podrien ploure indicis de felicitat, flocs d’esperança plena, guspires de justícia i de seny, sí, sobretot seny per a tots aquells que fan anar la guerra amb la poca vergonya de dir que ho fan en el nom de la pau. Pluja, l’aigua és vida, però un no pot deixar de pensar en la fam i el fred i en la tristesa de les guerres, on mai guanya ningú. Pluja, sobretot de justícia, repeteixo JUSTÍCIA, amb majúscules. Bona nit amics!! 

Aigua

M'encanta veure com plou, sobretot si ho fa amb moderació, és un plaer veure els pantans plens, fins i tot aquells que mai ho estan, m’encanta veure el pantà de Sau que té una església mig coberta i ara gairebé no es veu. A més, també ha nevat de forma generosa i això també serà aigua afegida, a més de la gran diversió i negoci que representa per a uns i altres. Una de les coses que més m’agrada és veure l’aigua del riu nerviós que baixa esperitada de la muntanya, també les cues de cavall, els salts d’aigua… Ull amb la borrasca Lorenzo, sembla que està fent mal!! 

La felicitat dels arbres

Veig als arbres aplaudint a la pluja, sobretot una olivera reseca que fins i tot s'escanya i té les fulles obertes per captar tota la humitat possible. El camp de futbol de l’escola del Serrallo està ple d'aigua, això no sembla que tinguin cap voluntat de solucionar-ho, però sempre hi ha algú que ho aprofita… hi ha coloms, tórtores, gavines de diferents classes, fins i tot d’aquelles que semblen molt més grosses i de colors diferents. Bé, la llàstima est que la canalla estarà alguns dies sense poder jugar a fútbol…

Urgent!!

Enyoro el cel de plata que va fent-se fosc i porta aigua, enyoro la pluja fina, fins i tot les gotes que fan bombolles, perquè formen petits embassaments en el camí i em recordem que de nen jo els gaudia amb les meves botes d'aigua. Records agradables a part, preocupa molt la manca d'aigua, totes les reserves s'estan esgotant, cal que plogui ja i amb molta generositat, ara ja és urgent!!

El riu Francolí

El riu Francolí està sense aigua la major part de l'estiu, però en el seu tram final, n’hi ha una mica, gairebé tota de mar, que presenta un aspecte i uns sons propis del Delta de l'Ebre. Així, per les canyes pots escoltar, i fins i tot veure, el nyequejar dels ànecs, o el raucar de les granotes… Hi ha vegades que quan baixo la brossa als contenidors que són prop del riu, escolto sons com si fos al meu estimat Delta de l'Ebre… 

Fa molta pena

He observat amb preocupació que els arbres moren per les muntanyes, les taques marronoses de fulles seques són cada cop més pronunciades, també un pagès mostrava com se li moria part de la vinya i la que havia sobreviscut semblava que sense aigua no acabaria gens bé. Preocupant panorama, on sembla que les conseqüències del canvi climàtic les tenim més a prop del que alguns es pensaven. Fa molta pena veure morir els nostres verds en ple estiu. Ens cal una pluja generosa, racional i urgent…

Del hielo y los helados

Recuerdo, no hace muchos años, que era un esclavo del hielo y de los helados, también de las bebidas refrescantes muy frías… Todo esto ahora ya no es una obsesión y, prácticamente, sólo conservo la idea de que la fruta me gusta que esté en el frigorífico, aunque bien sabido es que pierde algo de sabor. Ir a un bar a almorzar y pedir, Teresa y yo, dos aguas naturales, estando a cuarenta grados de temperatura era impensable, pero claro, ahora tampoco tengo permanentemente la boda seca como solía tener anteriormente. Helados, los degusto alguna vez…

El mes de maig

El meu pare recitava allò que deia el poeta… "Las brisas suaves de un mayo florido", i jo sempre penso en la simpatia d'aquest mes de maig, mes de flors i mes que sol ploure, si més no, una mica cada dia, al maig cada dia un raig… Especial menció al Temps de flors de Girona que s'està fent aquests dies i que és visita gairebé obligada per la bellesa de tota la presentació tan meravellosa, total.

Habrá que importar...

Es viernes, anunciaban lluvia, pero lo que hay es un sol que parece absorber la tierra entera, sólo me consuela pensar que, por absorber, también lo haga con el agua del mar y que luego nos la devuelva, dulce, fresca, potable y vital como siempre para que podamos abastecer nuestras necesidades. El agua es vida y este año lo vamos a experimentar de forma cruel, muchas cosechas se perderán y algunas ya se han perdido, habrá que importar algunos productos naturales… 

Río arriba

La soledad de un río seco es como una calle blanca de sal y sol, soledad sin agua, tierra de cañas y conejos que parecen olvidar que está todo muy seco, reseco… Alguna vez me acerco al río Francolí y paseo un poco río arriba, paso por debajo del puente y sigo un poco más, me siento en alguna piedra, cierro los ojos y sueño que vuelve a bajar agua y mis pies agradecen el riego refrescante…

Sequera

He caminat una mica riu amunt, el Francolí en aquest tram final no te aigua, és un riu blanc, sembla un terreny salat, una mica trist, molt trist. La gent comença a estar preocupada per la sequera, avui una veïna em comentava que aviat, si no plou, és possible que comencen a fer restriccions. S'hauran d'activar les dessaladores per poder solucionar el problema. Avui he vist que a un poble han fet una processó per demanar que plogui. A veure si és veritat allò de "En abril aguas mil"...

Aigua embassada

Ha plogut una mica i el camp de futbol de l'escola del Serrallo torna a estar inundat, com si hi hagués un clot al mig, i així romandrà fins a que s'evapori, quan Déu vulgui. Penso que no seria tan difícil, ni tan car, poder solucionar-ho i així la canalla podria gaudir del seu camp, sense problemes. Més greu encara, és el parc infantil La Farinera, que fa quatre dies que l'han fet i ja hi ha una bassa d'aigua a l'entrada cada cop que plou. No és tan difícil, ni molt car d'arreglar, però no fan res de res…

Aigua del cel

"La tia Maria del coco Miquel, que fa farinetes amb aigua del cel"... era una canturel·la que dèiem els nens del meu temps. Però jo ara reparo en l'expressió "aigua del cel" i, automàticament, penso en la cisterna d'aigua de pluja que tenia l'àvia, la recordo perfectament, darrera de la casa, al costat del petit forn de pa. Recordo que, de tant en tant, baixaven a netejar-la, era el seu tresor d'aigua potable més preuat. Hi havia una canonada que baixava directament de la teulada a la cisterna, tot i que primer esperaven una mica, així l'aigua estava més neta. Records entranyables…

Viatge a Deltebre

Sempre una il·lusió i un sentiment a flor de pell… Des del pont de la via del tren de l'Ampolla, la meva terra, a l'esquerra un mar cada cop més famolenc i davant meu i a la dreta els arrossars, on ara ja no hi ha verds ni grocs, no fa gaire que han acabat de segar i els tancats alguns ja són plens d'aigua, d'altres encara són visitats per les gavines, fumarells, ibis… algun martinet blanc i altres camallargs que es deixen veure...

Canonades noves

Ens estan canviant les canonades d'aigua de tot el bloc de pisos, primer han posat les generals i ara van passant per cada pis per fer la connexió. Sembla que a alguns, com el nostre, es fa en un no res, però d'altres han de fer alguna conducció interna i costa una mica més. Ho han deixat bé i ja ho tenim tot a punt. Ja portem tot el mes de setembre i diuen que l'octubre també se'l passaran per aquí, però costi i valgui, deien els nostres avis, i això feia ja molta falta i a més era molt perillós. Els treballadors molt bé, ràpids i nets…

No ho entenc

A l'escola del Serrallo hi ha un pati que potser sigui un dels millors reclams a tenir en compte, a part del gran professorat que hi ha, bé mestres, com els agrada més que els anomenen, té una pista esportiva i un camp de futbol de terra que fa tot el goig del món, si no plou és clar, perquè si cauen quatre gotes es forma un bassal que dura fins que s’eixuga sol… i això dura de fa anys, no ho entenc, i no és tan difícil d'arreglar. El parc infantil, que fa quatre dies que funciona, també quan plou una mica, no cal gaire, també té l’aigua embassada, i encara ho entenc menys, i són coses de fàcil solució…

El color del agua

Podría, y además me gusta, hablarles del color del agua, serán mis ojos que de lejos ya les cuesta apreciar las maravillas naturales, o la luz del sol sobre ella, que me hace verla, en los lagos, del color de la esmeralda. El agua, la potable, es incolora, inodora e insípida, nos contaba el maestro, pero yo ya buscaba sus colores en los arrozales, en el canal de la izquierda del Ebro o en algún desagüe de mi querido Deltebre…

Set

He passat de tenir sempre la boca seca i una set constant, a normalitzar aquesta qüestió, suposo que deu tenir a veure amb el meu millor control del sucre i a un canvi d'hàbits en l'alimentació, que fan que el meu dia a día sigui més sa i saludable. Allò que els comento de les celebracions inclou que, els altres dies, l'aigua és la beguda bàsica i no contemplo ni refrescos ni gelats, només i, com ja vaig repetint, en moments ocasionals.

Ullals de Baltasar

Com a cloenda d'aquest dies, hem visitat els Ullals de Baltasar, prop de l'hotel, a uns deu minuts, i la veritat és pura natura, força interessant i fàcil d'arribar, de passejar i gaudir-ho. Hi ha dos itineraris, un de vegetació de Ribera, que dura una hora i mitja, fent un tomb circular i molt bonic, i l'altre ja propi dels Ullals de Baltasar, on es poden veure força bé, escoltar les granotes i veure nenúfars en flor i amb alguns camins de fusta, és una mica més curt, però també molt maco. Tant en un com a l'altre, vas sempre acompanyat del molt melòdic piular dels ocells de la zona.