Pensaments d'estiu

Sempre aterro al meu poble Deltebre, és allò de la barca al riu, és allò de ser molt jove i anar a llançar el rall a un desaigüe per fer quatre tanquetes per esmorzar fregides amb tomàquet, és allò d’anar a la punta amb el gamber i fer un ranxo d’anguiles, un grapat de cloïsses, navalles i musclos i arribar a casa amb un bon dinar. Continuo somiant amb una masia, prop del canal, amb un pollancre gran de bona ombra, un tancat amb ànecs i un cavall negre per fer un tomb vorejant el riu i els arrossars. Recordar, somiar, no costa tant, no costa res, i és un plaer… 

Somiar que plou

En el meu somni d’avui ha fet acte de presència la pluja i l’he vist caure fina i decidida, amb una mena de somriure i un sentiment cofoi que es feia estimar per tothom. Especialment agraïts i amb una lluentor enlluernadora estaven els arbres del meu bosc amic, tan mediterrani i ressec d’altres vegades, ara fan un aplaudiment de fulles que sembla una orquestra afinadíssima. Somiar que està plovent, no us ha passat mai? Dona una sensació de calma, de serenor, de tranquil·la frescor, gairebé de pau… 

Un acabament digne

Diu el poeta que els somnis, somnis són, però també diu que tota la vida és somni. I jo somiava en ser un futbolista com en Kubala i, després, en poder arribar al la universitat i ser un mestre com Don Santiago Candela, i després somiava en poder estimar i ser estimat per una dona amb la que pogués parlar de tot, amb gran respecte i convivència plena. Somiava en ser feliç i fer extensiva la meva felicitat, vull dir contagiosa, i fer del somriure i la bona voluntat un acte quotidià. Somiava, i continuo somiant, en tenir un acabament digne, sense patir ni fer patir, amen!! 

Somiar a la carta

He somiat que volia somiar i somiava, i ho feia a la carta, com diu la cançó, amb un somni que no havia somiat mai. He somiat que la veritat no era muda, que a la impotència li havien tret la “im” i que la fermesa honrada en la recerca de la raó no té límits. He seguit somiant que es recuperava la joventut que, decebuda davant de l’espectacle actual, nefast i incomprensible dels partits majoritaris, han fet un gir cap a l’extrem encara més incomprensible de la política. Bé, he somiat a gust meu, a la carta, i he despertat amb un somriure prou reparador… 

He marcat un gol

Somio que soc un nen de quart de Primària i avui, a l’hora del pati, bé fet un gol amb l’esquerra, que gairebé mai xuto però li he donat amb força i ha entrat per allà on diuen que les aranyes fan el niu. Diuen que els somnis sempre tenen alguna relació amb alguna cosa que has fet, o has pensat, o si més no imaginat… i jo que vaig tenir molts anys nens de quart, i molts cops intentava posar-me al seu lloc per poder-los ajudar millor, fa que sigui possible que tingui somnis així. Gaudeixo molt de somiar així… 

Somiar

Somiar, sempre ha estat interessant somiar, sobretot quan estàs despert. Somiar amb la dona que voldries portar al costat, per poder parlar de tot, per poder gaudir de tot, que fos una mica mare i novia, companya eterna i convençuda, per caminar plegats per la vida. Penso, ara que no em sent ningú, que mai vaig pensar que la meva parella fos allò que en diuen un monument de dona, tampoc jo soc un Adonis precisament, però sí que vaig demanar que em fos lliurada des de la bona gent i així ha estat. Somiar, a cops els somnis es fan realitat… 

El teu esperit

Sovint dormo i somio com un nen, cerco el teu esperit en la foscor i aquest es manifesta en forma d’estels que em van mostrant la bondat de tot allò que rebo de tu, que és un tot deliciós, sublim… Com no recordar aquella lucidesa en la manera d’obrar, la paraula justa que desperta, o controla, o, aclara, o proclama, o acarona… per la seva fermesa i veritat. I què dir del silenci, que regala prudència i respecte i que és també íntim amic dels somriures de complicitat més adients i meravellosament sans. Dormo i somio, i ho vaig sovint, i descanso feliç com un nen… 

Records, somnis...

Sempre he tingut una certa facilitat per visualitzar els records i sembla que com més gran em faig ho gaudeixo més i ho veig amb més precisió i més nitidesa. Semblant em passa amb els somnis que, a diferencia de molta gent que conec, normalment els recordo perfectament i m‘encanta esbrinar d’on ha pogut sortir i quina va ser la vivència que va desembocar després en aquest somni. Ja fora massa que, en ple somni, pogués intervenir com a director de la pel·lícula de la meva vida en seqüències, però això ja fora massa. Molt bon començament d’any, sobretot amb molta salut, pau i amor…

Un bany de pluja

Quan fa tanta calor com ara, sempre penso, i a cops somio, que vaig caminant per la gespa que hi ha aquí a la vora del riu Francolí i de sobte es posa a ploure, una pluja fresca, fina i contínua, i jo me la deixo caure al damunt amb tota la satisfacció del món. I si estic somiant em desperto amb un somriure de felicitat total. Em plou al damunt, estic fresc i bé…

Somiar prop del mar

I, si et toca somiar, és millor fer-ho prop del mar d’hivern, on el mar és també més fred i mogut, l’olor és molt més natural i el somni s’escampa per les roses blanques d’escuma i surfeja per les ones, i marxa a jugar amb les sirenes… Potser el somni puja a les espatlles d’un dofí i, aleshores, tots plegats tenen la mobilitat màgica dels ballarins xinesos i tots ja poden gaudir fins allà on arribi tota la sublim imaginació, que només desperta la realitat…

Somiar que plou

I per somiar que no quedi… i en el somni reclamo aquella pluja, que no sol ploure mai, és una pluja per tothom, una pluja que contradiu allò de què mai plou a gust de tots. I seguim somiant, tothom mullat, mullat d’amor, mullat de pau, mullat de bé. I el somni que no acaba perquè plou i plou i, al terra, creix i fertiliza cada gota d’amor, cada gota de pau, cada gota de bé…

Veig, camino, somio...

Veig l’ànima de la vida i del sentit en cada bri de cosa. Camino de passeig amb tots els meus sentiments poètics i d’agraïment a tot allò que em somriu i em mostra sentiments bonics, humans, edificants. Somio en un dia igual que ahir, igual que avui, somio en un dia més com cada dia, sense perdre l’esperança en què, com diu la cançó, qualsevol nit pot sortir el sol, i el meu dia serà més dia, de més sol, més llum…

Un petó de bona nit

Vaig a pesar figues al regne de la son, com diria Salvador Espriu, és a dir vaig a dormir, a descansar una mica i a somiar. Crec que com més gran em faig més somio i sovint me'n recordo d’allò que he somiat i em resulta com a divertit esbrinar d’on han pogut sortir aquests somnis, ja que tots tenen el seu origen en alguna cosa que has fet o has pensat. Bé, abans de dormir sempre va bé alguna cosa relaxant, una música apropiada, una lectura adient, un petó de bona nit, sentit, real, de cor…

Somiar

Un somia sempre en la calma de la mar, en què el vent és sempre brisa, aquella que acarona quan més apreta la calor de l’estiu. Un somia sempre en què nevi a l’infern, en què les llàgrimes siguen de total felicitat, en què el sol pot sortir en alguna meravellosa nit que sempre havies volgut veure i viure. Un somia sempre en què cal deixar brillar la llum del cor, la del teu, la de l'altre, la de tots…

Cal somiar

Són bonics el somnis, bonics i edificants, sembla que tots tenen una raó de ser, alguna cosa que ha passat, que has viscut, que has pensat… A cops, però, el somni et juga alguna mala passada perquè tu no hauries volgut que acabi així, d'altres et resulta corregit i augmentat i tot acaba amb músiques que celebren aquella realitat que volies tan millorada. Bé, cal somiar, mai deixem de fer-ho…

Despertar amb un somriure

Avui he somiat que tornava a anar a l'escola i ho feia amb el Toledo, un dels primers cotxes que ens vam comprar. Recordo la fila de nens al pati de l'escola, la campana, la meva classe de quart A, les meves cartelleres, els meus companys i companyes, la vàlua d'un director molt assenyat i agradable, la meva entrega total als meus alumnes, el menjador de professors, el cafè de l'hora del pati… He despertat amb un somriure d'orella a orella, he fet mitjà volta i he seguit dormint tranquil·lament… 

Contra la calor

Quan fa tanta calor, sempre penso en la pluja fina, jo me la deixo caure al damunt mentre passejo per damunt de la gespa d'un camp de futbol i experimento la sensació de què m'està passant la calor i ara estic fresquet i bé del tot. Camino cap a casa, després d'una bona estona a la intempèrie, ara dutxa freda i descans total. Somiar costa poc… 

Tanco els ulls...

Els camins que em porten més lluny els faig quan tanco els ulls i volo. A cops volo fins la lluna i plegats fem de la nit un somni en pau de l'existència pacífica. D'altres, he caminat pel bosc, he descansat a l'alzina amiga que sempre m'abraça com cal, he vist cavalls solts i la font amb un fil d'aigua, encara prou eixerit tot i la sequera. També retorno a la infantesa, sóc al poble, totalment feliç i regalat. Així, des d'aquí, és difícil que vulgui obrir els ulls i tornar a la realitat…

Somiar

M'encanta somiar i recordar-me'n del somni, i procurar esbrinar d'on ve, quin és el seu origen i, fins i tot, per què ho he tornat a reviure, gairebé millorant-ho a la meva mida. Sí que ho penso, els somnis sempre tenen relació amb alguna cosa que hem viscut o que hem pensat i és cert que a vegades o somiem, com deia abans, millorat, i també pot passar que no es desenvolupi de forma tan positiva com semblava en el seu origen. Bé, jo desitjo a tothom que mai deixi de somiar i que sempre sigui en positiu…

En el meu somni

En el meu món que somio sovint, veig a la gent sana i activa, gaudint del seu treball i rendint com cal, ja que és ben remunerat, tothom té el seu temps d'esbarjo i pot anar al bar per fer una cerveza i fer-la petar amb els companys i els amics. En el meu món que somio sovint, la gent surt a passejar amb la família i se'ls veu pels parcs infantils, i mirant el mar o el bosc, o fins i tot la plaça del poble on, tancant els ulls, et pot imaginar on vulguis. De tornada, en el meu somni, la gent va a dinar a un restaurant i fan una bona graellada o mariscada mediterrània...