La calma de la vida

La pau de la llar, la calma de la tarda, la migdiada a la meva butaca reclinable, còmoda, molt còmoda, a mida, especial, una música suau, una mena de fil musical triat amb molt bon gust, no massa alt, al punt… i, aleshores, Morfeo fa de les seves, m’entra la més espectacular de les nyonyetes, se'm tanquen les persianes i dormo plàcidament una hora.. Després em desperto com a més viu i recuperat, i amb ganes de seguir fent coses, encara que només sigui per demostrar-me a mi mateix que segueixo actiu i viu, molt viu encara…

Som a Tarragona

Sembla que tot estigui mecanitzat, programat, a l’hora i al punt. Agafem el bus i, en arribar, fem un cafè, visita mèdica rutinària, dinem a Can Piñol, caminem una mica i tornem a agafar el bus darrera del mercat, passem per La Caixa, per la farmàcia… Ja som a casa, migdiada a la meva butaca reclinable, tota una meravella. Baixo a comprar alguna cosa a la carnisseria, pujo, passo coses a la tauleta, escric alguna cosa, som a Tarragona, nosaltres anem de casa a casa, de Deltebre a Tarragona…

I... plovia, plovia

Hem fet una amanida de tomàquet amb coses com daus de formatge, olives negres, ceba, pebrot verd, advocat, amb una hamburguesa de confiança, de la carnisseria de baix de casa. Hem comprat una barreta de pa de pagès i, bé, no cal dir-ho, plaer total, pecat venial… de postres, unes pomes al forn realment delicioses. Després del cafè i de fer-la petar una mica, toca migdiada… i plovia, plovia, bé una mena de xirimiri que diuen al País Basc, però que ajuda a la placidesa del descans, plou molt poc, però…

Plaers de la vida

Després de sopar, mirava les notícies i m'he quedat adormit al sofà, ha estat una mitja horeta, però de gran plaer, la Teresa diu que fins i tot ha estat musical, amb uns greus més que lluïts. Després de dinar i amb el cafè, també li escau una mica de migdiada, la faig a la butaca reclinable, que és una meravella, i el plaer és també molt edificant i reparador. Proclamo el plaer de dormir i la facilitat que tinc per a fer-ho, no necessito cap ambient especial, puc fer-ho perfectament al tren, al cotxe, i no em costa gens quan canvio de llit, només cal que estigui una mica cansat…

La Teresa és prop

De jubilat, encara m'agrada més l'hivern, quan la migdiada se'm fa una mica generosa i, en obrir els ulls, veig que ja comença a fosquejar i que no he de sortir de casa per a res, a menys que sigui urgent, o per feina. Aleshores, t'entra una pau interior, una complaença plácida de l'existència, on fas estiraments… i si et vols quedar una estoneta més ho fas i, si no, la Teresa és prop, que sempre és com una mena de llum que no apaga cap foscor…

La migdiada

He passat de odiar-la a glorificar-la… Recordo que, per a la meva mare, fer la migdiada era gairebé obligatòria, no es podia anar per aquells cops de sol de l'estiu. Després, durant la vida professional, jo dinava al cole i no la podia fer, feia vigilància del pati, dels nens que també es quedaven a dinar. Ara, ja de jubilat, és un plaer total... Després d'una bona caminada pel matí, la migdiada és molt reconfortant, afortunadament em desperto amb una molt bona sensació de benestar i molta vitalitat i amb ganes de fer coses...

Bona migdiada

M'he posat pantalons llargs i una mena de rebequeta, com diria la meva àvia, o una jaqueta d'entretemps, com dic jo, fins i tot hagués estat bé d'agafar un paraigua, perquè quatre gotes, amb amenaça de més, treien el nas tot caient des d'un cel negre i amenaçador. Després, cal cercar les balconades i alguna cursa amb el perill d'una relliscada i, en arribar a casa, tancar les finestres. Avui hi haurà una molt bona migdiada, segur...

Estic empipat

M'han trencat la migdiada, sembla que els nens del barri s'han posat d'acord i a les quatre han acudit a la plaça, sota la meva finestra, a fer el seu partit de futbol, avui amb uns xiscles espectaculars, d'aquells aguts que tant em costava de poder aguantar al pati de l'escola, doncs avui els he tingut en escreix, però bé, he acabat mirant el partit. Quan ja s'han calmat una mica i semblava tot més racional, m'ha trucat un amic del poble, amb ganes de xerrar i recordar els vells temps… Bé, ja m'ha passat, demà més i si és possible amb una bona migdiada reparadora.