Tempesta

“El ruido con el que rueda la ronca tempestad”, deia el poeta. Lleig, por, allò que espanta i et quedes com a paralitzat i sense reacció. A la Teresa i als joves els va agafar a una botiga on havien anat a comprar, a mi sol a casa, i em vaig apropar a la finestra i no es veia res, només una foscor amarronada, amb un vent furiós que semblava accelerar la fúria de l'aigua i de les pedres. Avui la panoràmica és bastant desoladora, tot i que els equips de neteja estan fent una molt bona feina. Sembla que, en principi,.. no ha hagut cap desgràcia personal, però molts d'anys materials… 

Canvi climàtic

Al Delta de l’Ebre, a Deltebre, els mars de verd amb tots els colors del verd, com dic sempre recordant a Raimon, són ara oceans d’or dels grans d’arròs grocs que seran blancs per fer aquests arrossos que tant ens agraden. El canvi climàtic ha avançat deu i quinze dies, la verema del raïm i la sega de l’arròs. Per fi ha plogut a Tarragona, ho ha fet amb ganes i per la nit, la qual cosa ha fet que no me n’adones de res, només aquest matí he vist el pati i el camp de futbol de l’escola del Serrallo tot inundat. Bé, que no prengui mal ningú i que plogui amb moderació… 

Allò del temps

Allò de tenir temps per contemplar una flor que ha sortit a una cantonada d’una paret abandonada. Observar com una tórtora agafa una branqueta de plataner per reforçar el niu que s’està fent en una olivera, fa viatges sovint, amb molta cura. Allò de tancar els ulls i posar-te aquella música que et fa reviure els teus millors moments. Allò del passeig pel bosc, fins arribar al l'alzina centenària que t'acull amb les branques obertes i una ombra que abraça com cal. Allò de tenir temps per a llegir i gaudir d’una història on tu ets, o gairebé podries ser, el protagonista. Bé, temps del jubilat, temps de pau i d’amor i de família… 

Música de parsinòmia

La lluna vigila, les ones de la mar fan música de parsimònia, una calma que convida a la reflexió serena. Com passa de ràpid la vida, el temps corre, gairebé tot arriba, moltes coses passen, fins i tot allò que no esperes i allò que temies o esperaves. Llegia que hi ha dos dies en els que no es pot fer res, són ahir i demà, per tant cal viure cada dia amb total intensitat, de cor, de bona fe, gaudint del plaer que suposa ser una bona persona i, a partir d’aquí, viure anant de cara i sent feliç per la teva predisposició per fer feliços als altres... 

Entre l'espectacle i la tragèdia

Ni la lluna està massa crescuda, ni la mar en calma, és tot un espectacle veure les ones exaltades i enfilant-se sense control més enllà de la lògica. És també, i sobretot, un perill per a tot aquell agosarat que es juga la vida per poder fer una foto. Molts pobles costaners estan inundats i el trabucador, com sempre, a fer punyetes i el Delta en plena regressió, i el més trist és que no es fa cap esforç per cercar alguna solució eficaç. Bé, una cosa és gaudir de l’espectacle de la mar brava i l’altra el perill i les destrosses que poden arribar a fer aquestes llevantades. Salut i pau!! 

Sempre al cor

Avui el got està mig ple, no només me'n queda mig, l’ànim no es perd així com així i el fet de contemplar un nou dia, cada dia, és el meu millor regal. Val la pena obrir els ulls, sempre penso que tinc molt per veure, fins i tot allò tan vist té el regust del millor gust de sempre. Soc d'aquelles persones que he tingut la sort de tenir una Teresa en la meva vida, aleshores anem de la mà, fins i tot quan no anem enlloc. Entre nosaltres, el cafè de cada dia, després nosaltres sols, ja hi som tots, la resta sempre resten al cor. Compte amb la llevantada amics, salut i pau!! 

Nevarà?

Quarts de sis, gairebé és fosc, tot i que el cel sembla una mica com a emblanquinat. Les notícies meteorològiques ens han il·lusionat una mica, diuen que podria nevar fins i tot al Delta de l’Ebre i aquí a Tarragona també podríem veure la platja blanca. Veurem, de moment semblen donar-se aquelles condicions prèvies a la nevada. M’agradaria poder baixar a la plaça i fer un ninot de neu amb un nas de pastanaga com quan era un nen petit. Bé, diuen que l’any que neva serà un bon any… 

Les sis del matí

Feia molt temps que no em llevava a les sis del matí, encara més temps fa que no vaig a dormir a aquesta hora. Bé, el motiu és que m’estic bevent un sobre molt desagradable, que sembla que em deixarà el cos absolutament net perquè em puguin fer la colonoscòpia sense massa problemes de visió. He de prendre un got cada quart d’hora, durant una hora, i després, de 7 a 8, he de continuar bevent algun suc light o aigua, després ja no puc beure res més fins després de les proves. Passo el temps escrivint, fent solitaris i fins i tot ara acabo de fer un sudoku dificultat 6, m’ha sortit a la primera, semblo prou despert… 

Ull amb la calor!!

Sol, sol i calor, cops de calor, quaranta graus o més en alguns indrets, i la gent gran estem una mica preocupats, sembla que recomanen no sortir a caminar, sobretot pel sol i a hores punta, cal matinar o potser aprofitar les darreres hores de la tarda, però a mi no m’agrada, ni una cosa ni l’altra. Bé, avui és dilluns i encara estem en el pic de la calor, potser agafarem el bus i, segons com veiem que pinta el dia, tornarem a baixar en bus… 

Aquell temps que volia

Estic gaudint d’aquell temps en què sempre havia somiat, temps per mirar una rosa blanca guarnida de rosada, temps per observar els núvols i descobrir les diferents cares que semblen somriure’m, temps per gaudir de la mar d’hivern i del riu tranquil que sembla descansar en el seu meandre generós, temps per contemplar les margarides de colors que són l’alegria de les cantonades del jardí, temps per assaborir les roselles que abans només vivien entre el blat i ara n’hi ha per tot arreu, temps per a gaudir de tot allò que abans no podia ni imaginar. Temps somiats, aquells temps que volia…

Cada cosa té el seu temps

De nen voldries ser menys nen i no t’adones ni valores tota la riquesa de ser infant. Adolescent, quan no en tens mai prou de res i tens viva l’esperança, però sovint desesperes perquè vius la teva etapa impacient, sense aturador. De jove ja es pot començar a tenir un toc de maduresa, et cases i fas tantes hores perquè als teus no els manquen de res que t’oblides de viure. I de gran, quan ja sembla que has arribat a la zona confortable del mereixement, tens més viva que mai la preocupació dels teus. De totes maneres, cada cosa té el seu temps i hi ha un temps per a casa cosa, diu una bonica cançó…

Tinc temps

Doncs sí, tinc temps per contemplar una flor del bosc, per veure com arriba una onada mansa i ondulada del meu mar amic, com es capbussa un cormorán i veure’l sortir a vint passes d’on sóc. Doncs sí, normalment ja no em cal córrer per res, tinc temps per gaudir del festeig dels ocells, dels coloms que ja saben que sóc el seu jubilat estimat. Tinc temps per mirar de trobar entre els estels els ulls de la mare, o aquells més blaus de l’àvia, i a vegades fins i tot em sembla que ho he aconseguit, ho dec somiar, segur. Tinc el temps que em resto al temps… o potser millor, me'l sumo.

Rummikub i Scrabble

La Teresa i jo no solen sortir de casa per les tardes, a no ser que tinguéssim alguna cosa que no podem evitar. Aleshores cal omplir el temps i una de les coses que més ens distreu és el Rummikub. La Teresa és una experta, ella és capaç de fer i desfer, sempre que pot aconseguir treure fitxes del damunt. Jo, que no havia jugat mai, ja sóc un alumne avantatjat, i fins i tot he aconseguit guanyar-li algunes partides. Abans també jugàvem a l'Scrabble, que és aquell joc on has de formar paraules, i és també molt adient per fer-te raonar i passar-t’ho molt bé…

Vent

Volen les fulles, fa vent, xiula amb una mena d'udol planyívol que sembla anunciar que pot fer mal. Penso amb el meu Delta de l’Ebre, que sembla ser el menjar preferit del mar en temporal, també amb la barra del trabucador a la Ràpita, on es trenca fàcilment amb les ventades. Volen les fulles, acabaran de caure i els arbres es desfullaran per rebre l’hivern…

La natura tranquil·la

Sóc tan amant de la pau que adoro la bonança de la tardor, aquella poesia parsimoniosa, amb la que cauen les fulles, aquell primer fred, aquelles primeres humitats, però sense cap excés, és allò de la gràcia de les estacions intermèdies que semblen recrear-se en la bellesa dels seus millors moments. Alguna primera nevada suau, pinta de blanc el paisatge que s’observa des de la finestra. Tot aquest pensament natural i de tardor no té res a veure amb la maleïda DANA, que no hi té cabuda…

Desat a casa

Aquesta tarda no hi haurà passeig, el temps no convida a fer-ho, així que m’he enganxat a una pel·lícula, “La última batalla de los apaches”, i després, a les 10 de la nit, crec que juga la selecció femenina de futbol, amb majoria de jugadores del Barça, la qual cosa es garantia de què és veurà un bon espectacle. Bé, abans potser faré una mica de bicicleta estàtica per veure si faig alguns punts de càrdio, aquesta setmana ja en porto 283 que està força bé. Plou, cal romandre desat a casa, força bé!!

L'estel del record

L’oblit camina lent, potser mai arribarà a realitzar-se del tot, a cops s'aviva amb la llum d’un estel i es para, s’atura qualsevol mena de lentitud, mai s’oblida del tot, sempre hi ha moments irrepetibles on les arrels naturals de la innocència més primària fa que es perpetuï en el subconscient per sempre més. Diuen que el temps tot ho madura, però sempre hi ha aquells brots verds que romanen, doncs així, reviuen a la llum de l’estel del record…

El temps no té preu

Sempre aprecio la riquesa de disposar del temps sense cap control, ni meu ni de ningú. Allò més senzill, insignificant per a molts, desapercebut per als altres, però que jo li veig aquella gràcia original, magnífica. He tornat a veure aquella flor petita i eixerida, amb quatre pètals blancs rivetejats de vermell, que ha nascut entre el fang ara ja una mica sec de la terrassa. El temps no té preu i gaudir-lo amb les petites grans coses de la vida resulta realment meravellós. Avui un ocell bevia d’una gota d'aigua d’una fulla de plataner que romania seca… i tot i això donava vida, en dono fe!

Accelerar la matinada

Sempre he volgut accelerar la matinada, ara potser no tant, però al llarg de la meva vida em mancaven hores i sovint era allò que en diuen una au de nit, ja que, després de fer una salutació a la lluna, sempre trobava la pau per fer coses. Accelerar de tot cor la matinada, la qual cosa es va magnificar, quan vaig conèixer a la meva genial estimada…

Viure la vida

Desperta’t, corre, el sol ja truca a la finestra, el dia és aquí i, si tu hi ets, pot començar allò que en diuen la meravella de l’aventura diària que, tot i que sempre té el seus entrebancs, que no caldria, sempre val la pena de viure. Ara tenim més temps per a no fer res, o per fer allò que abans només podíem passar de puntetes. Ara ens tenim i som i gaudim de l’abraçada de proximitat, després de l’esforç...