Tenquetes fregides

Recordo haver anat a tirar el rall amb el meu padrí. Recordo que, en arribar al desaigüe, llençava uns grapats de trencats i, després d’una estona, feia el seu llançament espectacular, l’objectiu era agafar un bon grapat de tenquetes que no fossin massa grosses, perquè així eren ideals per a fer un molt bon esmorzar, fregides i amb tomàquet fregit. Recordo a l’àvia amb la paella fent-les ben torrades juntament amb els tomàquets, que els fregia amb un all, que després el treia, per fer bon gust. Gran plaer!!

Recordant un bon amic

Anàvem a pescar amb el volantí al port de pescadors del Serrallo, ens posàvem entre les barques i per esquer fèiem anar la sardina fresca. El meu amic que era un expert, l’enganxava a l’ham i feia com una mena de llacet amb el fil de cuc, total que ho deixava tan bé que algun llobarro s’ho va menjar de gust. Pescar un llobarro d’un parell de quilos o més era la il·lusió, o una de les il·lusions de la seva vida. Sempre recordo que em solien picar a mi, tot i que l’expert era ell, així que al final qui els havia de treure amb el salabre era ell. Bonic record d’un gran amic ja traspassat…

Les barques

Una barca de pesca, aquella que faena lluny de la costa, que surt amb l'esperança del bon temps i de la bona pesca. La barca del pescador, que marxa a la posta del sol i torna a trenc d'alba, fent sonar el seu batec de bona arribada i de bona i abundant pesca. La barca… les barques que donen vida i menjar a tantes famílies i que no tenen un bon tracte ni les millors condicions per subsistir, en queden molt poques... 

Pescar amb el rall

Em ve de gust recordar que alguna vegada vaig anar a pescar amb el rall, acompanyant al meu padrí. Recordo que anàvem a un desaigüe i, primer, encebava llençant a l'aigua uns grapats d'arròs blanc trencat amb la idea d’agafar un bon ranxo de tenquetes petites per a després poder fer una fregida amb tomàquet fregit. En aquell temps, això era per a nosaltres un plaer total, ara la joventut això no ho coneix i de tenquetes no se'n veuen, i fins i tot crec que està prohibit de pescar-ne. Boníssimes! 

Pescar un llobarro

Un volantí, un bon ham, mitja sardina fresca com esquer, un bon lloc entre les barques de pesca… Som al port del Serrallo, noto la picada, està molt ben enganxat, sembla que vol anar sota la barca, el deixo una mica, gairebé es manté, es deixa veure tranquil, em recreo, però ja toca, agafo el salabre i el pujo ple de felicitat. No invento res, ho vaig viure algunes vegades…

Pescar un llobarro

Assegut al pantalà, entre barca i barca, sardina fresca com a esquer, un bon ham i el volantí a la mà i, a cops, alguna picada, no massa, una picada profunda, una mena de cop sec, però senyorial, les picades del llobarro, són així, delicades, senyorials… I, un cop el treus a la superficie, gairebé et pots regalar uns minuts per a contemplar-lo amb tot el plaer de la conquesta, lentament li poses el salabre per sota, el treus i el deixes damunt de l'asfalt per seguir gaudint, després la foto i al sarró, fita aconseguida. Pescar un llobarro, un gran plaer!!

Observando

Por aquí el mar con el agua a 26 grados, la noche con la luna presta al baño,  casi que se lo piensa dos veces el bañarse. Llueve y un río se llena, vuelve a ser río y se va loco hacia el mar… siempre pensé que los ríos endulzan las gracias y los saleros marinos. Un hombre pesca con la caña en un lago, a cada pez que saca le quita el anzuelo y lo vuelve a tirar al agua, me gustaría verle la gracia, pero no lo consigo. Observando, que es gerundio...

La primera tonyina

La barca blandava més del compte i, aleshores, el patró va girar cua i va atracar en una mena de refugi a la roca costanera. L'objectiu era agafar alguna tonyina i, en amainar el vent, vam tornar cap a la mar, vam encebar una mica i, en un no res, vam escoltar l'espetec d'una picada, va costar una mica, però la vam treure i a mi en va fer una il·lusió especial, ja que era la primera que veia així, recent pescada. Després, degustar-la a la mateixa barca, feta per entesos de la cuina d'aquest peix, era una passada!!

Un llobarro a la sal

Un bon amic i jo, abans de tenir fills, solíem anar a pescar al volantí i, alguna vegada, vam agafar algun llobarro d'aquells com per a sortir a la foto. Ell era l'expert, però era a mi a qui picaven i ho passàvem força bé. Recordo que una vegada que n'havíem agafat un de molt gros el vam fer a la sal, jo mai havia vist res igual i vaig veure tot el protocol de la preparació i, després el servei, a mi em va arribar el plat, amb un bon tros de llom que era una autèntica delícia. Records inesborrables per sempre.

El carrer estret

El carrer estret fa olor de brou de pescador, olor de barca i mar… Tot el carrer estret és de color blau, té roba estesa, camises blaves i faixes negres i algun tros de xarxa com a cortina, per fer saber a tothom que aquí viuen els pescadores. El carrer estret és molt entranyable, prop del mar, amb alguna taverna que fa olor de cafè, aiguardent i caliquenyos...

Fa més de seixanta anys

Tinc alguna imatge gravada d'haver anat a tirar el rall amb el meu padrí. Recordo que primer llençava al desaigüe uns grans d'arròs blanc trencat i després d'uns minuts tirava el rall, amb la seva tècnica habitual, la idea era poder pescar un ranxo de tenquetes… Suposo que això ara és, fins i tot, desconegut per a  molts joves, però unes tenquetes fregides amb tomàquet fregit, era un esmorzar realment deliciós dels nostres temps...

El carrer blau

Al carrer estret de portes blaves i cortines de xarxa de pescador, la nit cau sense pressa. La lluna sembla haver trobat un passadís i es fa pas entre els estels  que mostren una certa timidesa, perquè la nit encara és jove… En alguna finestra hi ha algun joc de llums de colors,  un Pare Noel puja per una escala de corda, fa cara d'anar carregat, la canalla del carrer s'ho mereix tot. És el carrer blau, fa olor de peix, olor de seny, olor de pau…

Tot mirant les llisses

Avui, mirant les llisses del port del Serrallo, hi havia un parell de senyors, d'aquells que també es miren les obres i, fins i tot, com cauen les fulles de les moreres... un li diu a l'altre, “d'aquestes, vint-i-cinc no fan dotze”, en referència a que eren molt petites, i l'altre respon, “en espera de què vingui un peix més gros i se les mengi totes”. Bé, no cal dir que he apuntat la frase i que la posaré en un grup de Facebook de paraules i frases, en el qual participo i m'ho passo molt bé, davant la comprensió i la paciència dels seus integrants… Bé, he continuat el passeig, pràcticament sol, la gent ha anat a gaudir de la platja, sembla que no n'hi ha per a molts dies més...

 

Eren altres temps

Toca segar l'arròs, parlo de molts anys... El pare ha col·locat un ventrol a la darrera sortida d'aigua al desaigüe, mentre la colla de valencians van segant i un va xerracant les garbes i les fica damunt l'empall, així les espigues no toquen a l'aigua... després, les aniran tombant perquè els toqui bé el sol i, finalment, les trauran amb un tiràs i faran la garbera, fins que vingui la trilladora. En acabar la sega, el pare i jo anàvem a descalar el ventrol, estava ple de tenquetes i alguna anguila que, després, la mare les fregia i fins i tot en feia xapadillos molt bons. Eren altres temps molt diferents, veritat?

Playa parcelada

El mar se ríe de su playa, parece que la están parcelando, distancia entre sombrillas, espacio para niños, baño por turnos, control del número de personas... Y el mar, pues eso, casi agradece que no haya tanta masificación, tanta crema y linimento. No suelo ir a la playa, y menos en verano, me negaba a ir saltando cuerpos para llegar al agua, ahora parece que, al menos, habrá algún pasillo habilitado.

        

Pescar ranas

Recuerdo haber ido, alguna vez, a pescar ranas por los arrozales. Era fácil y hasta divertido... una caña larga con un hilo resistente y una ranita pequeña atada al final, la hacía saltar un poco y, las ranas grandes se acercaban, la mordían y las pescaba al vuelo. Tenía una cierta traza, luego mi madre las hacía fritas o hacía una sopa que era espectacular de tan buena. Es un buen recuerdo de niñez, muchos niños crecimos con manjares tan naturales como estos, aunque hoy suene muy extraño…

        

Somiar amb el Delta

Avui és dia de calçó vell, toca agafar el gamber i anar a fer quatre anguiles... farem un suquet i les més grosses les xaparem i les posarem a assecar a la corda d'estendre la roba. Demà, potser agafi la reixaga i me'n vagi a la bassa, farem un arrossejat de llissal i menjarem a gust tota la família. I, abans, dissabte aniré a la Punta per fer una mica de marisc: catxels, canyuts, grumols, ratllats, lluentes, clòtxines, cargols, musclos…

M'hauria agradat...

Sovint penso en la barraca, prop del riu, amb permís per ficar un bussó per les angules, un rall, un gamber i una canya de pescar… Sovint penso en un hort, ple de solcs rectes, com feia el meu pare, i allí plantar verdures i cuidar-les i veure-les créixer, i consumir-les de l'hort en fora… Ara ja no, m'he tornat més còmode, però m'hauria agradat viure prop del riu, tenir una barca al riu i el mar prop, a tocar.

El blandir de las barcas

Mar pleno, subido, brama grave, hay movimiento de barcas que no han salido a faenar, blandan, crujen… En un pantalán hay tres cormoranes, grandes, negros, solemnes, parecen a la espera de que haya movimiento y esperan su ración de pescado gratuita. Está nublado, el gris se pone de un preñado oscuro, a punto de llover… Nos dará tiempo de llegar a casa, espero, una vez allí, día de libro y pluma, cuaderno y tableta, hogar, terraza desde donde se ve el mundo…

Pescar un llobarro

El meu amic era l'expert, tenia com una obsessió en pescar algun llobarro i preparava els esquers com aquell cuiner que prepara el millor mos, com una oferta irrenunciable… Jo era, simplement, un acompanyant que m'anava enganxant a aquesta fal·lera pesquera. Puntualment anàvem al port del Serrallo, si feia bon temps, gairebé cada dia, i vet aquí el que són les coses, en general els llobarros picaven al meu esquer i el meu amic sempre s'emocionava, i m'aconsellava de com fer-ho fins a poder treure'l i, aleshores, agafava el salabre i amb un somriure d'orella a orella, el deixava damunt l'escullera, per poder-lo gaudir…